12 de gener 2006

"MON ONCLE" O LA VISIÓ ANTICIPADA DEL CRACK URBANÍSTIC. EL CAS MARESME O COM GESTIONAR LA DERROTA


El "30 minuts" de la tele-la-nostra del passat diumenge 8 de gener va emetre un reportatge petitó sobre coses grosses. La cosa urbanística, la línia ascendent del marbellisme a escala catalana i maresmenca. Va apareixer el cas de Can Maians, zona vilassarenca que limita al sud amb la gasolinera de la rotonda-skyline del Vilassar de Dalt postmodern. Tal com diuen alguns, un episodi més del creixement. Tot i això, sembla ser que l'Ajuntament, el seu govern, ha fet el possible per evitar coses pitjors (tampoc van tenir oportunitat d'expressar-ho al mini-reportatge de la tele). Plou sobre mullat. Com passarà a Premià de Mar (Hortes de Ponent), si és que ho evita "in-extremis" un miracle en forma de "neo-vocació camperola" de part dels propietaris quasi expagesos. Ens haurem de preguntar, quins són els marges de maniobra dels poders públics davant la racionalització (...) del territori. O, dit, en altres termes, tocarà als ajuntament jugar el paper de "parxejar" el que és inevitable? Em temo que aquesta opció possibilista i de baixa intensitat és el darrer cartutx. La resta és moviment a l'intempèrie. El ball immobiliari. Si anem convenint que "no hi ha res a fer" o "és el que hi ha" o que "això no ho aturarem", almenys no estalviem el discurs, la pedagogia del que ha passat. La descripció necessària del passatge que avança. La memòria històrica aplicada al territori. El pessimisme de la raó. L'optimisme de la voluntat. He de pensar que els governants de Vilassar de Dalt han fet el millor possible (segons la legislació). A Premià de Mar ens tocarà evitar el pitjor (segons la legislació), salvar Can Sanpere, i no escamotejar la diagnosi crítica que mereix una comarca degudament esquarterada. Mon Oncle, peli memorable de Jacques Tati (el de debó), mostra les pistes del transit, de la travessa galopant entre el món d'ahir i el món que ens acull amablement des dels anuncis de qualsevol superficie comercial.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

està al video club la cinta del Mon Oncle o algú la té per un vistasso?

Anònim ha dit...

a veure si fem un cafetonet al Marina que així entra millor i quin articulet més ben trabat t'has guarnit com de cine...salut i força i molta moral amb la coalició i dia a dia que n'hi per molt a fer

Rodolfo ha dit...

he fet un resum del que sé de premià al yamshes, mig parodiat, m'agradarà que els premianencs us hi enfadeu una mica...tot i ser fet en bona fe i "carinyo"

Anònim ha dit...

Per fi! Ja has penjat una foto d'en Tati!

Anònim ha dit...

Oh! J'adore Tati... vous ne pouvez pas imaginer à quel point!

J'imagine ma vie dans une maison comme celle de la soeur de l'oncle, avec un jet d'eau dans le jardin et une cuisine toute blanche et moderne... loin de Mme. Moulin...

Si no em compgeneu, M. Tati, jo pgovagé de vos escrgiuge en català...

À bientôt,

Solange Dufour

Rodolfo ha dit...

jajajajaja

Segur que l'entendrgà, el senyog tati és de la genegació que feia fgancès.

amb pegdó tati(í).

Jo gràcies a la violette i la seva secre, escrit, ja l'entenc del tot.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

solange! em mateix nom que la meva neboda petita de Figeac!

Anònim ha dit...

que ens agafin confessats i combregats que això del MARESME s'acaba

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

umm, la secre Moulin! quina llargada gàmbica!

Anònim ha dit...

pues apaga que nos vamos, abuelete