Les vacances a la vista: la marca BCN o la metàstasi del turisme global

...l'estiu i les vacances...
per exemple:
http://www.xarxaconsum.net/index.php?option=com_content&task=view&id=46&Itemid=62



A la millor botiga del món no sempre hi llueix el sol. Milers de turistes visiten cada setmana Barcelona generant un impacte econòmic però també social i humà sovint no contemplat. La precarietat del treball turístic, la pressió immobiliària del sector hoteler o, també, la invisibilització dels problemes que una ciutat summament tematitzada provoquen, també visiten la ciutat. Problemes clàssics del capitalisme global que es reflexen en un dels principals sectors econòmics del país. El video "BCN Thematic Park" ens parla d’això, d’una ciutat anunci que es converteix dia rera dia en el darrer parc temàtic del mercat internacional.

Les vacances a la cantonada!

Accediu al video:

http://revoltaglobal.cat/article2324.html

FESTA MAJOR DE PREMIÀ DE MAR

Stereo2, la gent que fem el Sound System, participem de la Festa Major de Premià de Mar amb programes de ràdio especials i aportacions grafiques que s'estampen en samarretes. L'any passat apostavem per una versió Mod del patró i del patronet local. En Cristòfol i el nano anaven dalt d'una Lambretta i evocaven Quadrophenia.

Enguany la parella cristòfola s'ho fa de tiki culture i vol creuar la costa surfejant i deixant que la brisa maresmenca bellugui les corones de la santa parella.
R77(+Joan Roca) és l'autor de la proposta gràfica, any rera any. Qui sap si el proper any, la família cristòfola arribarà dalt d'un plat volador!

La gran música jamaicana

Proposta discogràfica estival: 

Randy's Records from Jamaica!

Keep the Faith!

Quan la música viatja de "la mata a

la olla", de l'artista a l'oïent sense

intermediàris...

ANTÍDOT A PROVA D'U2!!!

L'any 1958 va neixer un projecte cassolà anomenat Randy's.

Al bellmig de Kingston (Jamaica) hi havia una botiga d'electrodomèstics sonors i de discos -com les que hi havia a Premià i a tot arreu quan la música tenia forma rodona i els aparells eren andromines fabulososes i predigitals-. La botiga Randy's era un centre de socialització musical, de visites i de novetats. L'establiment, regentat per la parella xinojamaicana formada per Vincent Chin i Patricia Chin, va contribuir a difondre la música anglosaxona d'arrel soul i jazz i va catapultar l'univers discogràfic de la música jamaicana més diversa i hegemònica en aquells dies: el Calypso, el Mento i, posteriorment, l'Ska, el Rocksteady i el Reggae.
Randy's va augmentar el negoci familiar amb un estudi musical de caracterísitiques artesanes (enregistraments, vinilització i distribució) en una mena de versió del comerç just i directe en relació al que entenem avui per industria del disc. Ara ens arriba una antologia sonora de doble CD i DVD que ens acosta als pioners de la gran música jamaicana. Randy's ocupa un lloc dins de la galàxia compartida amb els sounds systems, amb Treasure Island, Studio One i tantes idees i projectes que evoquen el gran temps de les músiques populars. Per Randy's hi passaven Marley, Skatalites o Lord Creator. Història sonora de la gran música jamaicana.
Aquest blog recomana visitar l'arqueologia musical jamaicana. Les coses es feien amb quatre fustes, quatre bombetes i una dignitat infinita. Les antípodes del deliri U2.

el disc: RANDY'S 50th ANNIVERSARY

Mercantilitzar la dissidència

La Sandra Ezquerra, militant de Revolta Global i activista del moviment feminista, declarava a EL PAÍS que estem assistint a una "mercantilització de la dissidència". Aquestes declaracions, que sovint les reafirma aquest bloc, estaven relacionades amb la dimensió postpolítica que està adquirint el dia de l'orgull gay que s'ha celebrat aquest cap de setmana. La totalització mercantilista està xuclant les dissidències. Tot i que les pràctiques de resistència funcionen en base a uns paràmetres divergents del relat oficial, el que està clar és que aquesta oficialitat difussa que és el mercat actúa com a xarxa reintegradora dels senyals de contestació. De la mateixa manera que assistim a la transfiguració dels conceptes de sostenibilitat, pacifisme o revolució en uns totems del negoci espectacular, la divisió del moviment gai-lesbiana ens mostra el que estem comentant. La lluita contra el patriarcat -vinculada a tantes lluites que transcendeixen l'estricte combat democràtic i que es plantegen una resposta en clau sistèmica- té una transmutació mercantil molt evident en el cas de les parades i desfilades organitzades per empreses del negoci gay que en sintonia amb una certa mistificació d'aquesta dissidència "de gènere" aprofiten el trampol·lí de la mercaderia. No és cap novetat. La capacitat reinterpretativa del mercat està en la base d'aquestes coses i és l'arrel del curt-circuït de la revolta qüotidiana. El dissabte es mobilitzaven els continguts i la substància de la lluita gay-lesbiana i el diumenge, es verificava el relat dominant i televisiu de la celebració capitalista de la tolerància. Dues maneres d'entendre el que ens ocupa. La tolerància, com els xocs i aliances de civilització, caracteritza el pathos del capitalisme d'avui. Una tolerància que no parla d'antagonismes. El món és una mercadèria multicultural i els seus ciutadans i ciutadanes, potencials compradors (si poden), han de fer la seva elecció. És el signe dels temps.

Internacionalment parlant, tenim el conflicte brutal que es viu a l'Iran del que ja es va fer la ressenya oportuna i oberta i ara ens arriba Honduras, el cop d'estat, el fenòmen d'un president burgès amb sensibilitat popular, les embestides militars i la prova de foc que representa aquest cas de cara a l'administració Obama. En el fons, com sempre, la lluita per la dignitat dels pobles llatinoamericans sempre sotmesos a tiranies, dependències i colonitzacions.

Dues anotacions més: Mani antitransgènics a la calurosa Barcelona dominical. "Som lo que sembrem", és a dir: lluita per una agricultura com cal. Una nova evidència del relat perdut de l'esquerra gestionària que manté intacte un govern que grinyola per totes bandes. Premià de Mar, tarda de diumenge decreixent. El tema del decreixement es presenta en societat a la platja de Premià, entre els assistents l'activista Enric Duran. Es parla d'alternatives, algunes són possibles des d'ara mateix (cooperatives, xarxes) i altres requereixen canvis de paradigma i de discurs. Sigui com sigui, un debat obert i des de baix.

fotos: 1) Concentració plaça st. jaume, solidaritat Honduras 2) Som lo que sembrem , log de campanya antitransgènics 3) Mani dia de l'alliberament gai.

Solstici a Premià de Dalt amb Se Atormenta Una Vecina

Un Sant Joan amb els millors ingredients del solstici. Per trobar aquesta combinació cal fer una bona tria. Enguany, seguint els savis consells de l'agitador Xavier Gascó, he anat a la Revetlla Popular de Premià de Dalt que organitza la colla del Cau de l'Espolsada i, certament, ha anat sobre rodes. Foguera, sopar a la fresca i...Se Atormenta Una Vecina!
Se Atormenta Una Vecina van fer una actuació sensacional -paraula de Stereo2 Sound System!-. Alguns dels membres d'aquesta formació ja han aparegut d'alguna manera en aquest bloc per ser al mateix temps part del projecte Estanislau Verdet. La connexió Se Atormenta-Lletgisme té, doncs, una intersecció maresmenca pel que fa a públic, artistes i geografia compartida. Aquesta banda practica un concepte de la música de ball basat en la recuperació dels clàssics de soul i del funk amb clara orientació disco i altes dosis de bon humor. Passen per l'escenari els esperits de Stevie Wonder, Earth Wind & Fire, Kool & the Gang i companyia, degudament acompanyats de coreografies i vestidor en consonància. El set dels Se Atormenta celebra la gran música de ball, practica la paròdia del lletgisme pseudoheavy, proclama l'efecte evanescent de les bandes sonores de les sèries de TV (Magnum, Vacaciones en el Mar...) i tot ho fan amb una excel·lent disposicicó escènica i una tècnica musical impecable. S'haurà de destacar -cosa poc habitual- la notable sonorització de l'espectacle. Hores d'ara, presenciar i escoltar en bones condicions un concert a l'aire lliure s'ha convertit en una remota possibilitat (encara intento discernir quins instruments sonaven en alguns concerts del multimil·lionari Primavera Sound). Raó afegida, doncs, per valorar al 100% un excel·lent espectacle (m'ha quedat més correcte que la crònica de la final de Roma feta per un químic).
Una nit com ha de ser. Solstici pletoric en temps de miratges i sorpreses.

Nota: la taula d'una part de la nostra colla s'identificava com a taula Frank Zappa. I és que, encara, convé evocar un món d'ahir en que el rock era pop i el pop no era aquesta cosa que ara volen i diuen les revistes de tendències i d'anuncis.

La guerra de cada dia

Escriu Zizek:
... un dels principals perills del capitalisme, encara que sigui global i inclogui el món sencer, és que aquest sosté una constel·lació ideològica "sensu stricto" sense "món" que desposeeix a la gran majoria de la població de qualsevol cartografia cognitiva significativa. El capitalisme és el primer ordre socioeconòmic que "destotalitza" el sentit: no és global en relació al sentit (no hi ha realment una visió del món capitalista; la lliçó fonamental de la globalització és precisament que el capitalisme es pot acomodar a totes les civilitzacions, des de la cristiana fins a la hindú o a la budista, des d'occident fins a l'occident). La seva dimensió global només pot ser expressada dins de l'àmbit de la "veritat-sense-sentit", com allò "real" del mecanisme del mercat global.

Slavoj Zizek. Sobre la violència. (editat en català i castellà)

Aquest dies ens arriben notícies de l'enorme polvorí que és Iran. En un context de frau electoral i repressió de l'aparell d'estat en tota regla. Assistim a una confrontació que supera les lògiques analítiques de civilització que sempre agraden als especialistes i/o opinadors que parlen de xocs i d'aliances identitàries i/o religioses. Estan en joc, doncs, les llibertats bàsiques i les vides de la gent al si d'un espai explosiu on s'interseccionen el petroli, les èlites económiques, les jerarquies religioses, els discursos neocolonials, la geoestratègia. Com sempre, serà la població qui patirà les adversitats, les disputes i les injusticies. La repressió d'una tirania fonamentalista i les instrumentalitzacions neocolonials dels hereus del repartiment imperial, abonen un relat on creix la corrupció i augmenten les victimes innocents. És el presagi d'una nova catasfrofe dins de la guerra permanent dels nostres dies. La degeneració del poder, com la dels imperis, és il·limitada.
Eric Hobsbawn definia el segle XX com l'era dels extrems. El segle XXI segueix la pista i la boira civilitzatòria amaga la colossal fallida d'un sistema que ho embesteix tot a cop de mercaderia.

QUADROPHENIA, 30 ANYS

Fotografia: De la carpeta del doble vinil original de The Who (no de la pel·lícula). El protagonista del relat travessa el mític tunel sota el Tàmesis. Una obra pionera de l'enginyeria moderna que enllaça Isle of Dogs amb Greenwich a Londres. Dedicada a R77 i JTria, passavolants premianencs i londinencs.

Trenta anys de Quadrophenia. Aquests dies els mods celebrem trenta anys de la arxiconeguda peli que va empenyer el revival Mod i que va recuperar l'orgull modernista. Derivada de la fallida opera rock de The Who, aquest film va recrear els dies de glòria del moviment Mod. El sotasignant, com la majoria de mods vocacionals i fanzinerosos, fora o dins de la tribu, hem col·leccionat memòries i retrospectives. Keep the Faith! Sempre serem mods. El show de Quadrophenia va ser un joc més dins de les espirals de la memorabilia (i què!!!). Un imaginari de balls impossibles, retenció espai-temps, estil, poca moda, molta imaginació, compulsió col·leccionista, roba britànica, tabac Player's Navy Cut, Northern Soul, Reggae, Power Pop, Ska.
Ho cantaven Los Flechazos: "Vivendo en la era pop". Qui ho havia de dir, després d'anys i anys de camaelonisme multicolor i individualisme estilista poc compartit, m'he trobat per atzar d'una combinació familiar i musical, visitant cinc, sis i set vegades la ciutat mod per excel·lència: La quadrophènica Brighton. El santuari d'aquesta bojeria irrepetible, singular i transtemporal. Més apunts: L'armari ple de camises abotonades, la parka mostrant badges i parxes soul, les desert boots als peus i els concerts de Paul Weller. Punxar discos a la ràdio sota el format ambiental de la música de The Avengers /Los Vengadores, en homenatge a la nostra musa Diana Rigg. I tot aquest llarg temps, aquest llarg estiu imaginari, -Long Hot Summer- i l'eco del ball, del concert de Flechazos al KGB i de les anades a Londres a seguir les rutes dels santuaris perduts. Quadrophenia. 30 anys.
Un pretext per ballar en solitari davant del tocadiscos, sota la llum vermella de l'estudi, amb els vinils de The Action, Small Faces, Creation, Art Woods, Roulettes, Graham Bond, John Mayall, el Northern Soul, els vestigis de Jamaica. Ambient de barri, ambient de club, ambient Crystal Palace FC, ambient West Ham United. Punys enlaire. We are the mods!

Dedicat al meu nebot Ged 'The Mod' Ribas, mig premianenc, mig brightonià, premianenc de Brighton, català d'Anglaterra. Scooterista de l'espai exterior.