25 de gener 2015

Syriza, Grècia i nosaltres


El triomf electoral de Syriza (coalició d'esquerra radical, segons els seus papers) obre una nova perspectiva per la societat grega i de retruc per als pobles del Sud de la Mediterrània. El fenomen Syriza respon a molts factors combinats que el fan diferent de qualsevol opció d'esquerres de la resta d'Europa. Uns anys de mobilitzacions sostingudes, moltes vagues generals i parcials i un procés de construcció de la pròpia Syriza en base a col·lectius "en ruptura" amb els partits clàssics a dreta i esquerra. Syriza no és una formació explícitament anticapitalista. En el seu interior hi conviu una gamma molt diversa de cultures polítiques que van des de sectors anticapitalistes (trotskistes, autonoms), ecologistes, ex-eurocomunistes, socialistes dissidents i molta gent independent. També cal ressenyar l'existència d'una esquerra revolucionària molt activa més enllà de les institucions (Antarsya) i d'un partit comunista de pedra picada. Tot això és un laberint. La troika apretarà fort per avortar aquest projecte i el propi projecte haurà de gestionar la seva pluralitat avui hegemonitzada per una línia més possibilista i propera a la realpolitik. Esperem que l'empenta d'aquest "vaixell de Grècia" impacti en altres pobles del Sud castigat de l'Europa del capital. La cursa per fer-se la foto amb Tsipras i les apropiacions mecàniques de l'efecte Syriza tot just comença. Al marge de quin sigui el grau de proximitat que generi aquest projecte, la millor lliçó en clau catalana hauria de ser que la construcció de projectes comuns no passa necessàriament per coalicions inestables o per reproduccions a escala. Les classes populars de Catalunya, dels Països Catalans, de les nacionalitats i països avui lligats a l'estat espanyol, necessitem impulsos de canvi i de ruptura amb expressions electorals variables i sobretot amb escenaris de lluita social multiplicats. Una lluita comuna amb Grècia, la de la sobirania popular front la troika, afecta a tota la gent de baix. Una diferència substancial amb Grècia és que per aquestes terres a més de la pròpia troika, la dreta local/nacional/estatal, la corrupció i la manca de democràcia real, tenim un problema addicional en forma d'un règim que desferma un cocktail letal de capitalisme i centralisme combinats. El vaixell de ruptura, per aquesta banda del mapa, ha de ser constituent, trencador i -com a Grècia- degudament plantat davant d'allò que vulnera totes les sobiranies. Sisplau, stop a la cursa de les apropiacions interessades i que el vaixell vagi al millor port. Tots som mediterràniament grecs i mereixem el millor dels trajectes. 

Una abraçada al nostre grec maresmenc Kino Herrero Rodriguez !