20 d’agost 2014

Olivier Besancenot: La lluita de classes del segle XXI.

Llegim el llibret LA CONJURATION DES INÉGAUX (La lutte des classes au XXIe siècle). L'autor és Olivier Besancenot, company del Nouveau Parti Anticapitaliste (referent a l'hexagon de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista) i un dels portaveus habituals d'aquesta organització. El llibre és pedagògic, senzill i clar. Hereu del mestre Daniel Bensaid, en Besancenot s'atreveix amb un tema d'aquells que, paradoxalment, poden provocar rebuig entre els seguidors més gregaris de la nova (?) gramàtica hegemònica del "sí, se puede" post-polític. Però, ja que som la mar de plurals, intentarem que les singularitats "gramaticals" es facin sentir una miqueta, ni que sigui per fer una miqueta d'agit-prop estival. El treball de l'Olivier Besancenot bascula entre la perspectiva històrica seqüenciada (Rev. Francesa, la Comuna, Octubre, guerres i postguerres), els punts calents de la lluita de classes a l'estat francès (d'ahir i d'avui), la ressenya dels Thompson, Ranciere, Deleuze, Bensaïd i tutti quanti, i planteja final i feliçment "el tema" de la classe. En arribar a l'objecte del llibre, Besancenot, desplega les coordenades del concepte "proletariat", dissecciona amb criteris pedagògics el sentit dels antagonismes d'avui -tot i la transfiguració de les classes socials contemporànies- i reempren el fil de Bensaïd amb els ecos d'una intempestivitat "marca de la casa". Un llibre militant, heterodox i digne de ser versionat en català i castellà (a veure Viento Sur...). 

"Les prolétaires -celles et ceux qui sont obligés a vendre leur force de travail, manuelle ou intellectuelle, pour vivre- n'ont jamais été aussi nombreux dans l'histoire du capitalisme. Pourtant, et cèst un paradoxe, ils n'ont jamais eu aussi peu conscience d'exister en tant que tels".
Me gusta

19 d’agost 2014

Anticapitalisme i "Podemos". Una visió crítica (2)

(aportació personal, escrita en castellà, realitzada en un debat a la xarxa sobre Podemos i l'anticapitalisme).

Siguiendo debates mediáticos y algunos videos veraniegos uno piensa en una frase capturada al vuelo: "Ojalá, Pablo Iglesias fuera tan lúcido puertas adentro de Podemos, donde él y su círculo de amigos y colaboradores imponen debates y cortan las alas a los círculos de base". No todo es como reluce...Los he votado, pero estas cosas así como el compulsivo "me gusta" hacia lo que dice el lider suscitan reservas en relación al proyecto y hacen pensar en la vigencia de los movimientos sociales más clásicos pero igualmente necesarios. La gramática dominante en Podemos -básicamente la del entorno dirigente- es muy hostil y reacia hacia planteamientos de clase e internacionalistas, por mucho que estos procedan de corrientes desburocratizadas y acordes con las nuevas realidades. La ausencia de la clase como sujeto o como sujeto potencial de cualquier proyecto emancipador se sustituye por un difuso magma ciudadano. La ausencia del internacionalismo se puede atribuir a un nacional-populismo constituyente y estatalizador que, al mismo tiempo y paradójicamente, se muestra insensible hacia las variables de carácter plurinacional que requieren políticas específicas (pero no cerradas) y no meras declaraciones retóricas sobre el derecho a decidir. Hay algo que chirría con esta obstinación por hacer 'tabula rasa' de experiencias de agregación sociopolítica anteriores y coincidentes o afines con la que ahora nos ocupa. El lenguaje adaptado al "sentido común" no necesita obviar que ser anticapitalista -con la que está cayendo- es algo lógico, comprensible y nada disuasorio para "el gran público". Por último, decir que la génesis de Podemos está directamente vinculada a la decisión de la izquierda anticapitalista de apostar en su día por espacios más amplios de confluencia. Ese esfuerzo previo no se corresponde con el nivel de las hostilidades del aparato central de Podemos hacia quiénes experimentaron en su momento con algo que avanzaba como hipótesis estratégica y deseable. Hostilidades, tambíén, hacia quienes desde otras ubicaciones y trincheras seguirán atentos frente a las brechas de esta crisis, de este régimen y de este sistema. Hacia este submundo emergente de luchas, tradiciones y recomposiciones. Un mundo que sabe a revolución, en el más amplio de los sentidos y de las culturas de la izquierda.

17 d’agost 2014

Anticapitalisme i "Podemos". Una visió crítica.

El factor Podemos és "el tema" que determinarà els previsibles canvis d'escenari i de correlació de forces en el nou mapa polític a l'estat espanyol i, possiblement, a la mateixa Catalunya. Parlem, però, de canvis en uns termes de caràcter demoscòpic, electoral, mediàtic i de "tendencia" general. Que Podemos esdevingui determinant de cara a una nova fase sociopolítica, mobilitzadora, constituent, transformadora i rupturista, és tota una altra qüestió que ultrapassaria el conjunt noticiable que genera la formació en els darrers dies. En aquest context voldria ressenyar un article extens i rigurós que ha aparegut a l'edició digital de la revista Viento Sur. L'article aporta diverses observacions que sistematitzen algunes preocupacions que, de manera dispersa, també compartim algunes companyes i companys anticapitalistes, militants i votants de Podemos (a Catalunya, Podem). 

Afegirem una consideració de caràcter local: L'expansió de Podemos/Podem en clau municipalista ha de ser escrupulosament respectuosa amb l'existència de particularitats locals, experiències unitàries, projectes de llarg recorregut o candidatures específiques "de ruptura" i alternatives ja existents. 

La fase constituent de Podemos estarà en gran mesura determinada per com s'articula en relació als territoris, a les localitats, a les nacionalitats i a les diverses plataformes i moviments que fan camí des de les realitats més específiques. Així doncs, la plurinacionalitat, el municipalisme alternatiu i els "moviment reals" ja existents -de classe, feministes, ecologistes, socials- no haurien de ser menystinguts per una formació polític emergent amb la magnitud i el potencial de Podem. 

Aquí teniu el text complet de l'esmentat article a VIENTO SUR:

http://vientosur.info/spip.php?article9299



01 d’agost 2014

AGOST


Quan arriben aquests dies acostumem a pensar en un meravellós "món d'ahir" de banys, tocadiscos, carrers, "merenderos", mars i muntanyes. I fem un enèssim tastet a Les Vacances de Monsieur Hulot. Ens fumem una pipa sota les estrelles, engrassem la bicicleta, recopilem músiques, seleccionem lectures i temptem terrasses i rutes. Cliquem imatges memorables i celebrem que la dimensió desconeguda pot desfermar realitats, taules llargues, complicitats, sentit de comunitat i un amor infinit. 
Agenda Agost: 
Ciclisme als Alps, 
estada a Bagnac/Figeac (Occitània), 
banys i lectures premianenques i
Universitat Anticapitalista d'Estiu a La Granja-Segovia.

Apa-li unes imatges per clicar: https://www.youtube.com/watch?v=_92Cm8gl7Ls
Una foto de Premià De Marx Àngel.