tag:blogger.com,1999:blog-192761942024-03-07T13:37:52.250-08:00Bloc de l'Àngel Pagès....l'intempestiu, escenes, paratges incerts,
demarcacions i marges. Coses del temps, coses del món:
The time is out of joint. Col·leccions. Cercles. Silenci. Sound System. Tocadiscos. Discos. Pluja. Resistències. Aures. Revolta. Acció i remor. Jazz, Rock'n'Roll, Northern Soul, Soul-Soul, Ska/Rocksteady/Reggae, Psychedelic, Freakbeat, Blues, Garage, Afrobeat, Mod Culture, Funk...Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.comBlogger708125tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-66860174425848102632015-06-06T10:14:00.000-07:002015-06-06T10:14:24.985-07:00No és temps de canvi. És temps de ruptura.<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<br />
<span style="color: #ffe599;"><span style="font-size: large;">27S. Per la Ruptura. Constituents i rupturistes. </span></span><br />
<span style="color: #ffe599;"><span style="font-size: large;">Més enllà de confluències, creant poder popular.</span></span><br />
<br />
<span style="color: #ffe599;"><span style="font-size: large;">Som
molt plurals. Segons com (i cal que sigui molt sovint) coincidirem en
els carrers i a cada cantonada (les lluites, les complicitats, les
afinitats electives), fins i tot inventarem formes i maneres de
compartir relats institucionals (d'oposar-nos a un govern, de
governar-nos, de programar, de preguntar, de resoldre, de discrepar i de
sumar). I per fer tot això no caldrà temptar l'abisme, ni forçar la
casa comuna (electoral, contingent, inestable i competitiva). </span></span><br />
<br />
<span style="color: #ffe599;"><span style="font-size: large;">Som molt
plurals i ens agrada la dialèctica del canvi i de la ruptura. Però no
entrarem en l'elecció mecànica entre el país i la classe, per què la
classe que som és la que determina el país que volem. I serem antagònics
amb el (des)ordre que ho domina tot (i que no és només el que
representa el partit del govern de torn). Els corrents de canvi es
multiplicaran dins d'un tauler d'escacs a on es jugaran les partides
pautades de l'agenda electoral. I quedarà el sentit de la ruptura com a
mot d'ordre i batec que ho pot desbordar tot. </span></span><br />
<br />
<span style="color: #ffe599;"><span style="font-size: large;">Som molt plurals. Si us plau, no abusem de la
paraula 'confluència', convertint-la en un marca electoral conflictiva.
Per alguns és temps de canvi. Per uns altres, nosaltres, és temps de
ruptura i ho volem tot. I canviar -ara i aquí- vol dir trencar.</span></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk-D5sKYikQcgjWhxQ8y84pXbHtsOdRndH5_6pOfiDfhOc7JQlXiHEe-9eVV3FaP9BgwWSfWGoHus0MSUoffDVaak1qpH1K12QKXepfn3-h7lZS169PX5mlISGmEU1n6aE32N6/s1600/IMG_0186.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk-D5sKYikQcgjWhxQ8y84pXbHtsOdRndH5_6pOfiDfhOc7JQlXiHEe-9eVV3FaP9BgwWSfWGoHus0MSUoffDVaak1qpH1K12QKXepfn3-h7lZS169PX5mlISGmEU1n6aE32N6/s400/IMG_0186.jpg" width="300" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Per nosaltres aquest poema és practicament el programa de ruptura.<br />
Llegit per l'autor, Enric Casassas, a l'Aliança del Poble Nou, el
dissabte 10 de gener. Per la ruptura. Amb la Crida Constituent, per la
unitat popular.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">POEMA SENSE TÍTOL<br /> a Meritxell Sales</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">
...els arbres caminen, els descampats imploren, les idees es passen la
pilota, els cotxes van amb autobús, els verbs s’aïllen o se’n van sols,
els reis de la baralla comencen a ocupar-se de fer-nos el dinar, la
revolució respira, els rellotges prenen el sol, el cinema s’amaga a la
butxaca del pòtol aquí present, el gerro de les flors entra en òrbita,
la realitat s’aparta i deixa lloc perquè arriben els poemes i la
realitat és la realitat i sap reconèixer la realitat quan la veu, les
veus s’apaguen, s’alça la veu, la policia abandona el barri, el barri
vibra, reapareixen misteriosament antigues construccions enderrocades,
es liqüen les clavilles d’afinar la guitarra i un rierol de dos dits
s’emporta les muntanyes una estona, la part del codi genètic dels humans
que governa l’instint de treballar rep una mutació anarcoide a fi de
poder anar per fi per feina, se suïcida l’organització mundial de la
salut, la policia abandona la comarca, la comarca arrenca uns passos de
dansa, reapareixen misteriosament bones idees que hom creia incinerades,
tot el que tenia sentit agafa sentit, la lluna agafa el tramvia, les
heures s’aferren a les parets, el doctor constata que estem vivint la
infància del mag, que som contemporanis de la infància del mag, que els
desplaçats som els únics que sabem on sou, que reconquistarem el castell
del feliç o del fèlix o de les meravelles i el deixarem obert, que en
mig matí es poden agafar molts anys d’avantatge, que tot el que portem a
la sang són missatges, que alguns empestiferats han sobreviscut perquè
havien de fer córrer un senyal, que el senyal ha arribat, el barri vira,
el barri abandona la policia, la veu alça veus apagades, la realitat
veu la realitat i els poemes arriben a lloc, l’òrbita entra al gerro de
les flors, els arbres caminen, la mastegada inarrugable dels intersticis
suposadament futuristes li fa mal, a la dona, li fa patir els
entrespais, unes motos fan córrer la cremallera fatídica, les semifuses i
les fuses fugen de totes les partitures i vénen volant a ajuntar-se en
tropell com una plaga de llagostes de juliol a la terra alta, les
intempèries arrelen i algú dóna la mà i porta a casa...</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">27S. Per la Ruptura. Constituents i rupturistes. </span><br />
<span style="font-size: large;">Més enllà de confluències, creant poder popular.</span></div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-46937818865564747862015-05-28T11:50:00.002-07:002015-05-30T22:39:33.787-07:00Fins aquí hem arribat ( i tot just comencem ). Crònica vivèncial d'una dissidència.<span style="color: yellow;"><i><span style="font-size: large;"><br /></span></i></span>
<span style="color: yellow;"><i><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif; font-size: large;">Amb tot l'afecte per Toni, Xavi, Àngels, Ruben,Teresa, Natx i per uns quans més als que no voldria comprometre. Als proscrits!</span></i></span><br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">A la recerca de...</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-R2QS3GdlZ16w278r3ACgWpUKbSnHxavtSt_rjNXN6w4bV0IDhOTd2fsTFgzEdWKdg93qFHQnIcHIh_mJ1-nhnkYNx9koHIhZsPUjezXCCtb_pPSsn8L_aQiKEBbVouL2i70J/s1600/tunel.jpg.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-R2QS3GdlZ16w278r3ACgWpUKbSnHxavtSt_rjNXN6w4bV0IDhOTd2fsTFgzEdWKdg93qFHQnIcHIh_mJ1-nhnkYNx9koHIhZsPUjezXCCtb_pPSsn8L_aQiKEBbVouL2i70J/s1600/tunel.jpg.jpeg" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Amb els ecos persistents de les darreres eleccions municipals, a manera de balanç imperfecte i desordenat, intentarem deixar constància d'algunes claus entre personals i col·lectives, entre semi-partidistes i del tot inclassificables, sobre el nou escenari de la lluita de classes (permeteu-me aquesta expressió), dels paisatges para-polítics i del renou que batega des de les canonades de la política de xerrameca (ara en diuen confluència) i des de les institucions del saber popular (bars, tavernes, muntanyes, colles i organitzacions de pedra picada). En clau de present, primer de tot, ressenyar que el règim ha rebut una bona clatellada. Les esquerres s'obren pas en el món municipal i arreu de l'estat. Els punts neuràlgics de la corrupció viuen l'esclat del bipardidisme. Bones notícies. Important triomf de l'esquerra plural a la ciutat de Barcelona amb l'afegit notable de la irrupció de l'anticapitalisme en el saló de plens. Avenç de les esquerres de manera diversa i amb geometries variables. Un pas endavant per canviar les coses d'un present que semblava congelat. En aquest context, intentarem fer un balanç del que es pot considerar una dissidència personal i, amb bona part, compartida amb altres companys i companyes.</span><br />
<span style="font-size: large;">A la manera d'un exercici d'estil entre narratiu i poètic, entre memorialístic i cartogràfic, farem una mirada retrospectiva cap a alguns instants polítics del 2007-2008. Els temps eteris de la sonada oficialització de la crisi sistèmica, dels primers moviments d'un cert sobiranisme de base social ampliada, de l'emprenyament individualitzat, de la pre-indignació magmàtica 15M i del desgast tripartidari en la política catalana.</span><br />
<span style="font-size: large;">El buit de l'esquerra, dita transformadora, plantejava la necessitat de refer el fil (quina errada, el fet de no tenir el fil prou tensat per culpa del debat etern i esteril entre el possible i la revolució de l'ara i aquí i d'una història materialment reivindicable). El fil roig. La matèria tangible en forma d'organització. </span><br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">El subjecte perdut. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik00CheAYjvZBUCOxj0pmYUfgsSQTEghzFBLrgHkN-i2YHZQYLBfyZk62F5vFMdet1nqP8wCjEenvFRbCg-2Xkg0dxRCdcZmSiMTU8OTRfOt4K3axS4u_xGfXC49nCe0oGBxbj/s1600/9665prince_buster_orange_street.jpg.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="252" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik00CheAYjvZBUCOxj0pmYUfgsSQTEghzFBLrgHkN-i2YHZQYLBfyZk62F5vFMdet1nqP8wCjEenvFRbCg-2Xkg0dxRCdcZmSiMTU8OTRfOt4K3axS4u_xGfXC49nCe0oGBxbj/s320/9665prince_buster_orange_street.jpg.jpeg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">La recerca d'un subjecte perdut (la classe, el poble, els partits, el partit, el front, la xarxa, l'autonomia, el relat, el municipi, el comú, la celebració del col·lectiu, la lírica textual, l'academicisme, el laboratori, els clàssics, el referencial contemporani). Sortir del foc i caure de grapes en les brases d'una foguera intermitent. Abandonar un trajecte crític ple i ric d'experiències, entre fidels i dissidents sortides del tronc del vell comunisme -versió esquerrana- i d'un ecologisme entre declaratiu i arrelat en un territori de resistència. Sortir de la paràl·lisi orgànica, del treballar per l'agenda electoral, de la marca per la marca, del justificar l'injustificable, del concurs governamental incondicional o matisadament crític. Sortir de la relació partit-marca, prospecció demoscòpica, estructura professional, forma empresa, delegació, buidor ideològica. Sortir. Seguir el fil roig. Temptar l'abisme i retrobar els ponts d'un marxisme plural, càlidament heterodox, llibertàriament obert, excitant per vivencial (Bensaïd, Löwy, Romero, Harvey, Jameson). Alimentar les afinitats electives amb el materialisme romàntic i emancipador (Benjamin i la diàspora), tastar la rotunda aposta per la superació del cartró-pedra de les tradicions suposadament confrontades (Victor Serge), redimensionar el POUM, Nín, els anònims militants de la cultura de poble i barriada. Pensar que tot plegat basteix un edifici imperfecte i impur, del tot emancipador, amb els signes del feminisme, l'obrerisme, els sobiranismes múltiples, l'internacionalisme elemental. Recuperar sense prejudicis la dialèctica del local i el global en un esclat de connexions entre el país, la classe, els projectes al marge, la idea gramsciana (i no tant gramsciana) de l'hegemonia, del forjar espais de contrapoder i de construcció del present sense esperar "el gran dia" del cop de puny o de les urnes victorioses. Fer com si res, viure dins de la profunda ingenuïtat del que va fent, de la formigueta que llegeix quatre coses, n'escriu quatre més, les canta, les balla, les sopa i les dorm. </span><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;">L'espectre va de vacances.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkwTMxbAqjFZfbhWiquhV38nVKdBTdPO1Bt91XImf9VgmF7LUoXL2LoN8QgCWN76cdntO7K4jsOqp3fMf2ckevvUNNlk4Ma7X0J6gJvyt4HCegTyK_PIUcT7JqcUw5DemlyX2D/s1600/rain1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkwTMxbAqjFZfbhWiquhV38nVKdBTdPO1Bt91XImf9VgmF7LUoXL2LoN8QgCWN76cdntO7K4jsOqp3fMf2ckevvUNNlk4Ma7X0J6gJvyt4HCegTyK_PIUcT7JqcUw5DemlyX2D/s1600/rain1.jpg" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Amatent als moments de canvi anunciats o per venir. Vindicant l'espectre i fent pedagogia d'aquesta aparició insospitada. Bregar per la complicitat, la vella i bella reunió de camarades que són amics i conspiren, que s'equivoquen i que encerten. Gent que imagina el retorn dels bons instruments, actualitzats, grans i efectius. Revolucionaris. I de sobte, l'engany o la pura ignorància de trobar-te justament allí a on no vols. Descobrir que la colla ja no és cap colla, que el desig de ruptura es transforma en la cursa més inversemblant cap al poder abstracte, postmodern, populista i televisiu, unionista del vell estat que es vol reformar, profundament contra-revolucionari per què senzillament contraprograma i cartografia el negatiu de la imatge del lloc de la unitat popular, del sindicalisme rebel, de l'assemblea de la cantonada, de la gent que defensa el país prohibit com qui defensa el que és personal i proper, com una continuïtat lògica de la cervesa compartida i de la mirada col·lectiva damunt del que som com a classe, vers el nostre passat que és present. I la nul·litat acadèmicista prepotent -de que viu fora d'aquests bars i de les muntanyes que ens configuren, de la gent que respira lluny de l'aristocràcia saberuda i de la musculatura telemàtica publicitada- . Resoldre el nus. Marxar a temps i tocar el dos, alegrement -per sort i per ventura- d'una ensarronada partidària sectària curiosa que hem sabut desxifrat a temps. La secta "dels que tracten de secta als que no viuen tant il·luminats com ells", autoreferenciats per liderar l'absurd. Sortir d'un oracle maquinal que promou personatges, destil·la propaganda, inventa figures, vesteix i desvesteix sants, invoca la més estrambòtica i instrumental de les unitats. La gran farsa d'allò que sembla i que no és. Ni procés, ni constituent. Una caricatura. Dispositius de promoció, de compra i de venda. Figures amb nom. Figurants anònims. De bolit i a ritme d'enquesta. Perduts. Utilitzant sense escrúpuls els peons d'un joc d'escacs constant. Maltractant i exprimint gent respectable. Apoteosi de la maniobra.</span><br />
<br />
<span style="font-size: x-large;">Sortir i respirar. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkByqq0cRI7nUumqokGKz0TBrlo8ZclWIbdooxoLKGh4kFdIq0NxeQtJ0Z0oXsE1Hm7TacJDUsCWq7oO3xDGx3pCCd9apvgOt3TLFICY5YLpefxdareqX426hwxQKS-43Fkzn6/s1600/stereo2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkByqq0cRI7nUumqokGKz0TBrlo8ZclWIbdooxoLKGh4kFdIq0NxeQtJ0Z0oXsE1Hm7TacJDUsCWq7oO3xDGx3pCCd9apvgOt3TLFICY5YLpefxdareqX426hwxQKS-43Fkzn6/s320/stereo2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Sortir i veure que tot allò que temptes en solitari, en petit grup, en els espais dissidents, no és més que aquesta realitat que ara en diem unitat popular, que obre ajuntaments, que trenca axiomes sobre la pretesament escindida estructura de les classes populars, que re-configura el sentit d'un país en favor de la nostra classe. La classe universal. Hem fet el que tocava. Possiblement ens tornarem a equivocar. I què? Som lo que sembrem, estem al bar, a la feina, a la muntanya, som formiguetes, passem de llarg dels cants de sirena, de la xerrameca, de la gran acadèmia de les ciències socials. L'estem fent grossa. Som part d'una crida que és unitat popular i som internacionalistes per procedència, per present i per futur. Entre el canvi i la ruptura. Entre la xerrameca o la ratafia propera i amable. Hem decidit seguir la llarga marxa de les formiguetes. No ens hem equivocat tant. La xeringa del poder que vol venir ja no ens alimenta. Encara sabem saltar, cantar, ballar i escoltar els signes del carrer. Allò comú que ens configura. Salvem els mots. Bon vent i barca nova! No amaguem el somriure d'aquesta nova saba que s'estén arreu dels Països Catalans i que impugna el present. Impugnar, és a dir, capgirar la història. La història universal.</span><br />
<br />
<br />
<i><span style="font-size: large;">Nota: </span></i><br />
<span style="font-size: large;"><i>Aquest no és un article categòric. És vivencial. Si voleu és, fins i tot, existencial. Per tant, amb les coses de la vida de cadascú, millor deixar-les com el que són: Subjectives i amb gran marge d'error.</i> </span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-85771752328716325022015-03-10T09:47:00.002-07:002015-03-11T06:43:45.228-07:00Municipalisme de ruptura a Premià de Mar i de Dalt. <br />
<br />
<span style="font-size: large;"><i><b>"...Seras la clau que obre tots els panys"</b></i></span><br />
<b><span style="font-size: x-large;"><span style="font-size: large;"><i>Vicent Andrés Estellés.</i></span> </span></b><br />
<br />
<b><span style="font-size: x-large;"><span style="color: #ffd966;">2015, a les dues bandes de l'autopista: Crida.</span> </span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNecn0Xgjr6z7oXMCSM1Jl7Br9ihfGKXNEneeH4kf-iQ4woXq1FdHKDsTXmf9-3lxcPWHNztzQgj9Tz_EBA3zidgOW9y-RAihPAbSp0gUai45LPiD3w7PS9O1OSV5LRgtOyFdl/s1600/crida-sanpe-06.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNecn0Xgjr6z7oXMCSM1Jl7Br9ihfGKXNEneeH4kf-iQ4woXq1FdHKDsTXmf9-3lxcPWHNztzQgj9Tz_EBA3zidgOW9y-RAihPAbSp0gUai45LPiD3w7PS9O1OSV5LRgtOyFdl/s1600/crida-sanpe-06.jpg" height="360" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">S'acosten les eleccions municipals però les expressions organitzades del municipalisme de ruptura ja fa molt temps que multipliquen les seves bases i s'arrelen en els barris, pobles i comarques. En un context de transformació del mapa social i polític (i no només en termes electorals), les propostes que malden per una construcció del <i>comú</i> des de la base i més enllà de formes tradicionals d'agregació, es visualitzen i prenen formes de nou tipus. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">A l'empenta i al desenvolupament de les CUP a molts municipis i arreu dels Països Catalans, hi afegirem les experiències de les Candidatures Alternatives del Vallès i d'altres formacions amb geometria diversa i denominacions diferents que proliferen en el territori. Assistim a noves propostes que amplien i/o complementen el marc de les CUP i de les CAV i que aspiren a obtenir representació municipal o a consolidar-la. Són forces que fan de la presència institucional un component més del que ha de ser un projecte de ruptura, de construcció del país des del carrer, de confluències múltiples entorn de les respostes i de les resistències socials, ecològiques, de gènere, nacionals i democràtiques. </span><br />
<span style="font-size: large;"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://premianoticies.files.wordpress.com/2015/01/crida-cop15.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://premianoticies.files.wordpress.com/2015/01/crida-cop15.png" width="226" /></a></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Construir des de baix -i no fer les coses a l'inrevés i des de dalt amb formulacions piramidals més o menys carismàtiques- és un dels aspectes determinants del municipalisme de ruptura. Un municipalisme que parteix d'una visió de la política i del país entès des de la proximitat, des de les xarxes teixides a base de lluites i determinació militant i cooperativa. Una idea del municipi com un embrió d'una altra <i>institucionalitat </i>que cal fomentar, inventar i recrear. El municipalisme de ruptura és el complement d'un projecte de fons davant de les crisis del capitalisme, davant de la pèrdua de la(s) sobirania(es) i enfront d'un <i>contramodel</i> de societat que engloba l'àmbit local, nacional i global. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/media/B_Sw6SRWoAETTbP.jpg:large" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="259" src="https://pbs.twimg.com/media/B_Sw6SRWoAETTbP.jpg:large" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Més enllà dels debats sobre les alternances i canvis de color (conjunturals o no) que marquen el moment electoral, l'empenta i la raó de ser d'un municipalisme d'aquestes característiques és el de ser part d'un relat i d'unes pràctiques de signe <i>constituent</i> en relació a les formes i als continguts de la política local. El municipalisme de ruptura ha de conjugar desobediències, experimentacions al marge de les lògiques i de les rutines que han conformat els afers municipals i una determinació per <i>saber estar</i> a on li correspon en relació als encontres i als desencontres entre moviments socials, plataformes, vida institucional, administració i la creació quotidiana de la comunitat. Aquest <i>saber estar</i> passa per inserir el municipalisme en relació amb els <i>extramur</i>s de la política convencional i en com establir complicitats amb les demandes que aquesta genera. Els regidors i regidores del municipalisme rupturista són (i han de ser) els altaveus a la sala de plens d'una l'alternativa teixida en els contorns de l'ajuntament. Sense aquest<i> teixir l'alternativa</i>, sense una vocació i una pràctica continuada a peu de carrer, en els moviments socials, en els espais alliberats i en la construcció d'eines comunitàries, difícilment podrem parlar de municipalisme, de ruptura i d'unitat popular. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://pbs.twimg.com/profile_images/567054561106755584/ZCEiCEGF.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="292" src="https://pbs.twimg.com/profile_images/567054561106755584/ZCEiCEGF.jpeg" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Amb aquestes línies d'atenció, experiències de quatre anys enrere com <b>Crida Premianenca</b> o de creació recent com <b>Crida per Premià de Dalt</b>, es sumen a l'ampli moviment del nou municipalisme. Un municipalisme que incorpora formes i expressions derivades d'una impugnació radical de la política convencional. Anem-nos acostumant, doncs, al sentit i al significat de verbs i expressions com "capgirar", <i>crides</i> i les més diverses formes d'unitat popular, des de baix i a l'esquerra del possible.</span><br />
<br />
<br />Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-15738098022478337072015-02-05T04:34:00.000-08:002015-03-10T10:00:18.020-07:00Per la ruptura<span style="color: #f6b26b;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Més enllà de les legítimes aspiracions unitàries per una esquerra política, social i cultural que avui està dispersa, convé trobar els instruments més adients en el ara i aquí, en aquest país, per la nostra classe i per la defensa de les sobiranies que conformarien una resposta de conjunt: nacional, social, democràtica, ecològica, de gènere i de tantes variables com les que ens disposa aquest present d'interrogants, recerques i necessària acumulació de forces. </span></span></span><br />
<br />
<span style="color: #f6b26b;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Unir amplis espectres de contestació i de resistència, de carrer, de plaça, de moviments, de plataformes, és possible i no passa única i exclusivament per la lògica electoral del "guanyar" a qualsevol preu i de situar-se en els eixos de l'alternança exclusivament partidària i telepolítica. Els parlaments, els ajuntaments i els dispositius institucionals poden ser espais-caixa de ressonància de tantes protestes i alternatives com calgui. Dit això, és temps de ruptura, de disputa d'hegemonies, de treballar a fons l'eix social-nacional en clau de trencament de la transició i de la seva "cultura" (CT) i de clara demarcació en quan als significats esquerra/dreta i la realitat sempre complexa i variable però realment existent de la lluita de classes. Afegirem els dubtes, objeccions i perplexitats que pressuposa l'aparició de tendències "redemptores", hiperliderades, populistes i adaptables a l'ordre i a la demoscòpia (cas de Podemos, a nivell d'estat, tot i els esforços de tanta gent crítica, anticapitalista, d'esquerres i honesta, que fan el que poden per evitar una deriva cada vegada més i més desorbitada cap al bipartidisme de nou tipus). </span></span></span><br />
<br />
<span style="color: #f6b26b;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">En aquest context, ressenyem algunes iniciatives orientades a la construcció de nous subjectes d'àmplia concurrència. El cas del Procés Constituent, per exemple, que es debat entre "la gran coalició guanyadora" o una opció marcadament rupturista en consonància amb el propi ideari del mateix Procés. L'intent d'aglutinar entorn la marca Guanyem, al conjunt de l'esquerra barcelonina per fer front a un model de ciutat llegat per governs plurals de l'esquerra -amb preeminència socialista- i reforçat per l'actual govern Trias. Una temptativa, la de Guanyem, que agrupa parcialment a l'esquerra entorn de la figura d'Ada Colau i a la mutació de l'espai d'ICV-EUiA al costat de Podemos (amb la baixa justificada de la CUP i el seu entorn, més centrats en mantenir un projecte de base, vinculat a les lluites i al marge de les estructures convencionals de l'esquerra majoritària). I a la fí, tornant a l'àmbit de Catalunya, l'espai obert i renovat de la CUP i d'una bona part de l'esquerra anticapitalista i del municipalisme alternatiu, proposant una nova eina electoral que expressi dissidències, alternatives i projectes de país en clau de ruptura constituent, disputant l'hegemonia al conservadurisme de CIU (i dels seus socis republicans) en tots els camps de les lluites socials i democràtiques. </span></span></span><br />
<br />
<span style="color: #f6b26b;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Des d'aquest blog tirem per aquí, ens sumem a la proposta Per la Ruptura i seguirem vinculant el municipalisme de base, les sobiranies múltiples, la classe, l'internacionalisme i el país, en un relat compartit de política i cultura de l'emancipació.</span></span></span><br />
<span style="color: #f6b26b;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></span>
<span style="color: #f6b26b;"><span style="font-family: Times,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">En David Caño ho ha escrit molt bé i recomanem el seu article:</span></span></span><br />
<br />
<h1 class="titpost">
Tot el que pot passar és que pot passar de tot</h1>
<div style="text-align: right;">
La revolució no és allò que creieu, l’organització a la que pertanyeu o la que voteu;<br />
és allò que féu durant tot el dia, és la vostra forma de viure</div>
<div style="text-align: right;">
Jerry Rubin a ‘Do it!’</div>
<div class="wp-caption alignright" id="attachment_1569" style="width: 382px;">
<a class="image-popup" href="http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/wp-content/uploads/sites/2/2015/01/MG_7358.jpg"><img alt="Acte de la CUP a Barcelona / JORDI BORRÀS" class="wp-image-1569 " src="http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/wp-content/uploads/sites/2/2015/01/MG_7358-300x200.jpg" height="248" width="372" /></a><br />
<div class="wp-caption-text">
<br /></div>
</div>
Uns versos de la María Leach per títol i com a conclusió. <b>Estem
en un temps d’incerteses on sembla que tot és possible i alhora que
cada gest polític que assumim podria ser determinant o condicionar la
fita posterior.</b> L’emergència social és quotodiana i la
necessitat de donar respostes a un sistema cleptocràtic on la política
institucional s’ha posat al servei d’una minoria de privilegiats mentre
la població pateix és més que evident (Catalunya és líder en
desnonaments, un 30% de pobresa infantil i més d’un 25% d’atur). En
aquests darrers anys de “les crisis” <b>uns pocs han multiplicat els seus beneficis exponencialment mentre la majoria (mal)vivim la precarietat</b> i veiem com els serveis públics, les conquestes socials i l’estat del benestar s’esmicolen. <b>La democràcia sembla només una broma dels grecs mal entesa</b>
i ja no ens referim a privatitzacions o externalitzacions concretes
sinó a la mercantilització de qualsevol esfera de la nostra vida: què
mengem, on vivim, com podem estudiar o aconseguir el tractament mèdic
imprescindible, en quines condicions treballem, quin model d’oci
consumim/reproduïm, o fins i tot, com podem pagar l’aigua que bevem o la
llum i la calefacció que necessitem pel nostre dia a dia.<br />
Durant aquests últims anys, doncs, i en conseqüència, ens hem
preocupat d’investigar i destapar qui són aquesta minoria de rics que
condicionen les nostres vides en cada decisió que prenen, quines són les
xarxes i entramats de poder invisibles que gestionen les ciutats i
ideen les polítiques globals que ens sotmeten… però <b>poc hem
analitzat com hem esdevingut massivament tan vulnerables, tan obedients,
com hem arribat a aquesta situació de dominació i obediència?</b>
Cert és que ens hem mobilitzat i hem expressat el nostre rebuig i
indignació davant el règim polític actual i les mesures d’austeritat
imposades per la Troika, des de les vagues generals a les marxes per la
dignitat, des de les lluites en defensa del territori a les marees en
defensa dels serveis públics, des de les ocupacions de les places del
15M als aturaments de desnonaments de la PAH, experiències
autogestionàries i creació de (micro)alternatives com a contramodel… <b>però no hem aconseguit revertir les envestides neoliberals i el seu segrest de les institucions</b> alhora que els horitzons que es besllumen <a href="http://www.elcritic.cat/investigacio/lacord-de-comerc-ue-estats-units-permetra-a-les-empreses-demandar-un-estat-en-tribunals-privats-1537" target="_blank">com pot ser el TTIP</a> no són gaire esperançadors.<br />
Segurament, <b>les polítiques aplicades i els consensos/pactes
arribats en aquests darrers 35 anys hi tenen molt a veure a l’hora
d’observar la capacitat de reacció</b> i de donar resposta a la
situació en la que ens trobem actualment. La Cultura de la Transició
(CT) és el terreny de joc establert, allò que defineix el règim del 78 i
ofereix la normativa des d’on poder jugar o participar (democràcia
institucional-representativa, pau social promoguda per un sindicalisme
pactista, acords dins l’acadèmia, en els mitjans de comunicació i en una
manera d’entendre i produir la cultura dominant… etc). És a dir, <b>la tendència ha estat potenciar els òrgans de representació (la paraula) per sobre dels espais d’empoderament popular</b>, tan vius, forts i dinàmics com havien estat i <b>menystenint tot allò que defugia el terreny de joc delimitat</b>
-les pràctiques no institucionalitzades, la contracultura i
l’esponteneïtat i el conflicte que es dóna sempre als marges d’allò
pactat i establert- ja sigui dins l’espai públic o en oposició a la
legalitat vigent (moviment antimilitarista, okupacions i moviment
desobedient pel dret a l’habitatge, plataformes en defensa del
territori, lluita contra la repressió, contra l’homofòbia i per les
llibertats LGTB).<br />
D’aquesta manera s’ha anat instaurant la cultura de la delegació,
d’una representació cada vegada més opaca i tancada, on els
“representants” s’han anat allunyant dels “seus representats” i<b> s’han acabat convertint en una mena de gestors de la impotència i d’apaivagadors del conflicte social.</b>
És així, com s’entén el descrèdit cap a les institucions, com ha
augmentat la passivitat i ha anat disminuït certa tradició assembleària,
participativa, autogestionària, combativa i horitzontal, dins el teixit
associatiu i popular, en el món laboral i urbà.<br />
D’aquesta manera<b> s’ha anat acumulant el poder en poques mans, a nivell global i a nivell local, tot legitimant la CT</b>, <b>el règim del 78 i el sistema socioeconòmic actual.</b>
A Catalunya, això s’ha concretat en els vint anys de l’era Pujolista,
les polítiques liberals desenvolupades pels dos Tripartits i el Govern
dels millors del president Mas. Són múltiples i nombrosos els exemples
on pot demostrar-se fins a quin punt aquest consens ha estat real i ha
dominat la política catalana (l’oasi català) sense qüestionar en cap cas
les dinàmiques i lògiques de la CT, fins que el 15M arriba i ho sacseja
tot.<br />
<h1>
Del Ningú no ens representa a l’Assaltem les institucions</h1>
Ho deia <b>Galeano: “Si les urnes servissin per alguna cosa ja haurien estat prohibides”</b>, i no li falta raó. Tres mostres de política relacionades amb les urnes.<br />
<b>1. “Els nostres somnis no caben a les vostres urnes”</b>
deia una de les consignes més conegudes del 15M o “No som mercaderies
en mans de polítics i banquers” deia una altra. Amb l’ocupació de les
places neix quelcom nou pel que té d’híbrid entre allò organitzat, la
cultura de la resistència acumulada en les darreres dècades, i un
despertar polític col·lectiu fruit de la indignació i la desesperació
per un règim polític que entra en xoc, en coma tècnica, que es
converteix en una esmena a la totalitat a la CT. Fase expressiva de
moviment, embrió de futures propostes i mobilitzacions i un nou
imaginari que aporta la lògica del comú, del nosaltres, tot renunciant
als lideratges pel perill de “representació” i/o “mediatització” i
presenta una concreció multinivell entre allò que exigim (mesures
urgents) i allò que volem (qualsevol concreció ja limita les nostres
espectatives i possibilitats). Aquesta és l’herència que el 15M deixa,
qüestionament profund de les formes-de-vida, gestos irreductibles i
moltes incògnites i possibilitats. <b>Sens dubte, això connecta, ho
volguem o no, amb el debat actual, post15M, sobre l’assalt a les
institucions, la política de partit o l’absorció dels moviments sense
caure en la representativitat.</b> Res nou sense que res sigui ben bé el mateix, <b>del municipalisme de transformació al cavall de troia de les CUP al Parlament, de la Confluència de Guanyem a Podem(os).</b><br />
<b>2. El Govern català prohibeix el multireferèndum en la legislatura del dret a decidir</b>.
Paradigmàtic i plenament conseqüent, la independència serà lampedusiana
o no serà, sembla afirmar Artur Mas quan envia els Mossos d’esquadra a
retirar les urnes, operació arriscada políticament que supera sense
excessius costos, els mitjans de comunicació oficials i obedients fan el
silenci, ERC acata -novament, com amb els pressupostos antisocials- i <b>les
postures que auguren només una independència de caire identitari surten
reforçades davant dels qui s’esgargamellen explicant l’oportunitat que
representa el “Procés” per conquerir sobiranies.</b><br />
<b>3. La legislatura del dret a decidir i el consens que fins ara ha girat al seu voltant, acaba el 9N.</b>
Data majúscula per tot el que arrossega, abans i després, el simple
gest d’introduir un paper dins d’una urna. Queda demostrat que els
governants de l’Estat Espanyol, aixecat damunt dels tres pilars: la
monarquia, la unitat nacional i la propietat privada/economia de mercat,
sempre prohibiran qualsevol expressió democràtica lligada al dret a
decidir o d’autodeterminació. <b>Demostració palpable, empírica,
del què vol dir la demofòbia, silencis majoritaris que arriben
amplificats perquè no arriben, que diuen molt sense dir res, que criden
al buit de les paraules inexistents.</b> Dos milions de persones
desafien l’estat i es mobilitzen un diumenge per dur a terme un simple
gest que té més de simbòlic que de legal. Això també és una rebel·lió
democràtica i com a tal s’hauria d’anomenar, i defensar, sense
acomplexament.<br />
<h1>
De la Cultura de la Transició (CT) a la Cultura de l’Emancipació (CE)</h1>
Arribats en aquest punt, com plantar cara a aquesta crisi sistèmica, a
les elits europees que estan sembrant el sud de misèria, imposant
l’austerici i una deutocràcia letal per la majoria de la població mentre
el règim del 78 agonitza, <b>la cultura de la transició
implosiona, Grècia sembla rebelar-se i des de Catalunya es reclama
exercir el dret d’autodeterminació?</b><br />
Probablement, el més realista i viable seria <b>abandonar el
consens al voltant del dret a decidir i passar a la defensa de les
ruptures/processos constituents, així propositiu i en plural, tot
avançant cap a la cultura de l’emancipació</b>. En contraposició a
la CT basada en els valors del pacte social, la representativitat i la
delegació, la CE aposta per la no dependència i la necessitat de trencar
amb tot lligam que ens sotmeti. I aquest sotmetiment té a veure, en
definitiva, amb les formes-de-vida que el capitalisme postmodern imposa
-societat de consum hiperespectacular i model socioeconòmic depredador-
mesclat amb un sistema de representació institucional -democràcia
formal- carregada de casos de corrupció, d’abús de poder i sempre posada
al servei d’una minoria de privilegiats.<br />
<b>Ens cal emancipar-nos d’aquest sistema de dominació per
constituir aquest ser-nos(altres) que viu entre l’individu i la
col·lectivitat,</b> entre el jo i el que som en comú. I és evident,
que això entronca amb el moment actual, amb la finestra d’oportunitat
que se’ns obra al forçar múltiples ruptures constituents basades en
aliances, en la cooperació, en el suport mutu i en la solidaritat però
mai en l’homogeneïtzació i la subalternitat.<br />
<b>No podrà haver-hi ruptura sense desobediència ni desobediència sense activació popular</b>
que defensi un canvi radical en les polítiques hegemòniques que avui,
des de fa 35 anys, i encara enrera, ens (des)governen i ens volen
súbdits mesells. <b>Desobediència per no condemnar la majoria social a la pobresa</b> imposada per la troika, l’austeritat i el deute; <b>desobediència per combatre les polítiques capitalistes urbanes globals</b> i la legalitat que les justifica i sustenta si volem implamentar un veritable municipalisme de transformació;<b> i desobediència per obrir el candau, per colpejar el taulell,</b>
per finiquitar l’estat-nació, el règim jurídico-polític espanyol, des
de la diversitat de formes i relats que les ruptures constituents puguin
prendre en cada territori, assumint el dret a l’autodeterminació i la
superació de la constitució espanyola, mai la seva reforma, la que només
un terç del Congrés de Diputats pot bloquejar.<br />
<h1>
I doncs, com activar la població?</h1>
Com forçar aquestes ruptures constituents, com crear aquest moviment
polític per les ruptures i l’emancipació? En primer lloc, suposo, que hi
té molt a veure el fet que la proposta sigui inequívoca i clara, que <b>es
comprometi en aquesta multiplicitat i alhora sigui capaç de convèncer,
d’assumir compromisos veritables, demostrant un respecte i una
generositat gairebé obsessiva</b>, <b>lluny de tacticismes i pugnes electoralistes</b> i així esdevenir una alternativa contrahegemònica real i factible.<br />
Una proposta com aquesta, en el marc d’unes eleccions plebiscitàries, que alguns defensem com constituents, hauria d’aconseguir <b>enxarxar
-mai fusionar ni absorbir- totes aquelles propostes, moviments, espais i
organitzacions que des de fa anys, o des d’ara mateix, volen impugnar i
destituir el règim</b>, promovent una nova institucionalitat molt
més democràtica i ètica, aconseguint generar un moviment rupturista per
la conquesta de la sobirania plena que un procés constituent popular ens
pot oferir si el forcem i estem a l’alçada. Amb tot, és evident, que
aquest <b>no pot ser un procés (des)constituent aïllat sinó que
alhora s’entronca i ha de relacionar-se i vincular-se a la resta de
ruptures constituents que poden dur-se a terme a l’estat espanyol i al
sud d’europa</b>, demostrant que hi ha alternatives al capitalisme i
unes noves formes d’organitzar-nos i relacionar-nos a nivell local i
supranacional.<br />
En definitiva, si creiem que ara és el moment de produir canvis
profunds i reals, més enllà de lleus reformes i de l’aplicació de
mesures urgents i absolutament necessàries, caldrà que assumim, i
expliquem, que <b>ni Ítaca ni la “nova política”, es digui com es
digui i sigui liderada per qui sigui, per molt que ens invoquin aquell
horitzó màgic</b>, dual, i esperançador, produiran els canvis profunds i reals que ens prometen. <b>Tampoc,
i posats a ser justos, aquests canvis vindran d’aquelles propostes
carregades de raó i dignitat però que no aconsegueixin penetrar, fer-se
comprensibles, il·lusionar i activar les classes populars</b> a les que apel·len i es dirigeixen.<br />
És l’hora d’omplir de continguts els significants, és l’hora
d’abandonar les ambigüitats i fer un esforç més per no renunciar a res,
es pot estendre la rebel·lió democràtica, des d’una alternativa al
capitalisme garantint el dret a l’autodeterminació dels pobles, que ara
mateix, i aquí, passa per <b>proclamar la República Catalana</b>.<br />
<b>Si no som capaces de teixir aquestes aliances, entre moviment
popular, expressions/altaveus electorals i nova institucionalitat;
entre ruptures i processos (des)constituents, haurem fracassat</b> i
potser alguns aconseguiran molt bons resultats electorals, fins i tot
poden guanyar algunes eleccions, però els que hi sortirem perdent,
malauradament serem els de sempre, l’enèssima decepció dels sempre,
mentre els altres, els pocs, brindaran feliços pel seu triomf, que no té
perquè ser, quina paradoxa, electoral.Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-15848550598582680892015-01-25T13:59:00.000-08:002015-01-25T13:59:03.161-08:00Syriza, Grècia i nosaltres<br /><div class="_3dp _29k">
<div>
<div class="_6a">
<div class="_6a _6b">
<div class="_5pcp">
<div class="_6a _43_1 _4f-9 _nws" id="u_jsonp_26_1i">
<div class="_6a uiPopover" id="u_jsonp_26_1j">
<a class="_42ft _4jy0 _55pi _5vto _55_p _2agf _p _1zg8 _4jy3 _517h _51sy _59pe" data-hover="tooltip" data-tooltip-alignh="right" href="https://www.facebook.com/revolta.premia#" id="u_jsonp_26_1k" rel="toggle" role="button" style="max-width: 25px;"><span class="_55pe" style="max-width: 11px;"></span></a></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<span style="font-size: large;">El
triomf electoral de Syriza (coalició d'esquerra radical, segons els
seus papers) obre una nova perspectiva per la societat grega i de retruc
per als pobles del Sud de la Mediterrània. El fenomen Syriza respon a
molts factors combinats que el fan diferent de qualsevol opció
d'esquerres de la resta d'Europa. Uns anys de mobilitzacions
sostingudes, moltes vagues generals i parcials i un procés de
construcció de la pròpia Syriza en base a col·lectius "en ruptura" amb
els parti<span class="text_exposed_show">ts clàssics a dreta i esquerra.
Syriza no és una formació explícitament anticapitalista. En el seu
interior hi conviu una gamma molt diversa de cultures polítiques que van
des de sectors anticapitalistes (trotskistes, autonoms), ecologistes,
ex-eurocomunistes, socialistes dissidents i molta gent independent.
També cal ressenyar l'existència d'una esquerra revolucionària molt
activa més enllà de les institucions (Antarsya) i d'un partit comunista
de pedra picada. Tot això és un laberint. La troika apretarà fort per
avortar aquest projecte i el propi projecte haurà de gestionar la seva
pluralitat avui hegemonitzada per una línia més possibilista i propera a
la realpolitik. Esperem que l'empenta d'aquest "vaixell de Grècia"
impacti en altres pobles del Sud castigat de l'Europa del capital. La
cursa per fer-se la foto amb Tsipras i les apropiacions mecàniques de
l'efecte Syriza tot just comença. Al marge de quin sigui el grau de
proximitat que generi aquest projecte, la millor lliçó en clau catalana
hauria de ser que la construcció de projectes comuns no passa
necessàriament per coalicions inestables o per reproduccions a escala.
Les classes populars de Catalunya, dels Països Catalans, de les
nacionalitats i països avui lligats a l'estat espanyol, necessitem
impulsos de canvi i de ruptura amb expressions electorals variables i
sobretot amb escenaris de lluita social multiplicats. Una lluita comuna
amb Grècia, la de la sobirania popular front la troika, afecta a tota la
gent de baix. Una diferència substancial amb Grècia és que per aquestes
terres a més de la pròpia troika, la dreta local/nacional/estatal, la
corrupció i la manca de democràcia real, tenim un problema addicional en
forma d'un règim que desferma un cocktail letal de capitalisme i
centralisme combinats. El vaixell de ruptura, per aquesta banda del
mapa, ha de ser constituent, trencador i -com a Grècia- degudament
plantat davant d'allò que vulnera totes les sobiranies. Sisplau, stop a
la cursa de les apropiacions interessades i que el vaixell vagi al
millor port. Tots som mediterràniament grecs i mereixem el millor dels
trajectes. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">Una abraçada al nostre grec maresmenc <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000070291968" href="https://www.facebook.com/kino.herrerorodriguez">Kino Herrero Rodriguez</a> !</span></span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-90732996289025633642014-12-30T02:01:00.001-08:002014-12-30T09:43:16.871-08:00Senyals de pista. Anticapitalisme(s).<span style="font-size: large;">"Sempre som afany"</span><br />
<span style="font-size: large;">V.Altaió.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Fou precisament un amic comú (Pepe Gutiérrez-Álvarez) qui va deixar
anar una frase que em va agradar, m'agrada i que -vist el present de
rebaixes i espectacle telepolític- em seguirà agradant i que espero que
us agradi: "L'anticapitalisme necessita de la confluència de la cultura
marxista revolucionària, del llegat llibertari i de l'independentisme
d'esquerres". </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKqEIMSigOiQnNzfDCYkyU-Fzih1RLzutroiwm6L8SJh7iFoiV0MPvoQahWw8q7To0alJA72dO4txK8sRn4EB00I-PZhy-a_8_K1yVzJnEvRniM313srCnmCqAnuWSdlMakM0y/s1600/Tv_shot_the_twilight_zone_the_masks.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKqEIMSigOiQnNzfDCYkyU-Fzih1RLzutroiwm6L8SJh7iFoiV0MPvoQahWw8q7To0alJA72dO4txK8sRn4EB00I-PZhy-a_8_K1yVzJnEvRniM313srCnmCqAnuWSdlMakM0y/s1600/Tv_shot_the_twilight_zone_the_masks.jpg" height="504" width="640" /></a></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Aquesta frase inclou un passat especialment significatiu als Països Catalans (POUM, CNT i tantes experiències asso<span class="text_exposed_show">ciades,
dissonants a vegades, però de referència ineludible del comunisme,
l'acràcia, l'associacionisme popular), un present de resistències,
petites organitzacions i propostes anticapitalistes, afanys de ruptures
constituents, publicacions, situacions, aparicions, municipalismes
alternatius amb denominació i geometries variables, esquerra sindical o
el pas de la CUP-AE per la Ciutadella i d'altres veus que quan ho han
fet, han dit la seva i ben dita) i hauria de permetre un manteniment del
fil roig i negre, aquell "que ho aboleix tot" amb un espai d'esquerres
sense embuts que combini sàvia tradició, "consciència de no ser res si
no ets poble" (V.A.Estellés), amb una consideració sense miraments en
quan al paper determinant de la classe com a subjecte de canvi (per molt
que aquest modifiqui les seves formes i les seves estructures). </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show"></span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik00CheAYjvZBUCOxj0pmYUfgsSQTEghzFBLrgHkN-i2YHZQYLBfyZk62F5vFMdet1nqP8wCjEenvFRbCg-2Xkg0dxRCdcZmSiMTU8OTRfOt4K3axS4u_xGfXC49nCe0oGBxbj/s1600/9665prince_buster_orange_street.jpg.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEik00CheAYjvZBUCOxj0pmYUfgsSQTEghzFBLrgHkN-i2YHZQYLBfyZk62F5vFMdet1nqP8wCjEenvFRbCg-2Xkg0dxRCdcZmSiMTU8OTRfOt4K3axS4u_xGfXC49nCe0oGBxbj/s1600/9665prince_buster_orange_street.jpg.jpeg" height="504" width="640" /></a></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">
El combat és sindical (en el més rotund dels termes), pragmàtic (que no
vol dir "adaptat" sinó pràctic: fomentar més i més la xarxa "al marge
de" en un país que es configurarà a les antípodes del capital i de la
narrativa dels poderosos), en diversos camps interelacionats (carrers,
comarques, barris, noves institucions del comú, altaveus als parlaments i
senyals de pista enmig del caos), lògicament antipatriarcal i
ecologista (el país és paisatge i producció) i cultural (confrontat a la
societat de l'espectacle que ho configura tot i també al propi relat
pseudopolític elevat a categoria del que no és). </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTFZ-wR98p3dPd7D-Cx3gK1gUyRif_x0GMaU7pGogFJiBYhVINAG9A77Ik9b7mHFIymHCld9QvpoOCjWQXqyfdlX9p0_NS23rZjlq1rSYdk7q2yFsia2nbubYRPVPvoym1wGgl/s1600/IMG_0062.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTFZ-wR98p3dPd7D-Cx3gK1gUyRif_x0GMaU7pGogFJiBYhVINAG9A77Ik9b7mHFIymHCld9QvpoOCjWQXqyfdlX9p0_NS23rZjlq1rSYdk7q2yFsia2nbubYRPVPvoym1wGgl/s1600/IMG_0062.jpg" height="480" width="640" /></a></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Aquestes coses
són tant i tant universals, que no caldria insistir en que ho són. Però
ho tornarem a dir: Això sempre ha estat internacionalista. A aquestes
hores del matx, un ja no està per escoltar el dring de la campaneta
sancionadora postmoderna o postpolítica. </span><span style="font-size: large;">En Xavier Gascó, simpàtica i irònicament, acostuma a dir-ne "xerrameca". Afegirem el seu concurs: Xerrameca, no gràcies! </span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-72479483057428955842014-11-14T10:29:00.005-08:002014-11-14T17:28:28.764-08:00Dardot-Laval. Actualitzant el(s) marxisme(s).<span style="font-size: large;">Esperem una traducció de MARX, PRÉNOM KARL. Obra monumental sobre Karl Marx, la genealogia de la seva producció intel·lectual, les bases del pensament marxià i tot allò que el fa perdurable. Encallats com estavem, sembla que el tandem Dardot/Laval -més proper als aromes del marxisme anglosaxó dels David Harvey, Mike Davis i Cedric Jameson- reempren un camí amb fil roig, provisionalment eclipsat per l'aparell postmodern del "negrisme" i dels seus afins. Ja que avui es desfermen tan la xerrameca del neo-populisme domèstic com els focs artificials academicistes, ressenyarem una entrevista als dos autors que ens anima a fer noves lectures i a redoblar la passió laica per un(s) marxisme(s) heterodox i ben digne de ser compartit. El duet ens ofereix nous materials força recomanables. Caracterització de la (in)civilització neoliberal, nova institucionalitat i alternatives pràctiques ara i aquí. El comú i el privat. Una mica de tot.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
<br />
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5466470a3cd125406646698">
<span style="font-size: large;"><i>"Para
nosotros, el neoliberalismo es mucho más que un tipo de capitalismo. Es
una forma de sociedad e, incluso, una forma de existencia. Lo que pone
en juego es nuestra manera de vivir, las relaciones con los otros y la
manera en que nos representamos a nosotros mismos. No sólo tenemos que
vérnoslas con una doctrina ideológica y con una política económica, sino
también con un verdadero proyecto de sociedad (en construcción) y una
cierta fabricación del ser humano. “La economí<span class="text_exposed_show">a es el método, el objetivo es cambiar el alma”, decía Margaret Thatcher" [...]<br />
"En el neoliberalismo, la competencia y el modelo empresarial se
convierten en un modo general de gobierno de las conductas e incluso
también en una especie de forma de vida, de forma de gobierno de sí. No
sólo son los salarios de los diferentes países los que entran en lucha
económica, sino que todos los individuos establecen relaciones
“naturales” de competición entre ellos" [...]<br /> "Ahora cada cual está
llamado en adelante a concebirse y conducirse como una empresa, una
“empresa de sí mismo” como decía Foucault.<br /> Ser “empresa de sí”
significa vivir por completo en el riesgo, compartir un estilo de
existencia económica hasta ahora reservado exclusivamente a los
empresarios. Se trata de una conminación constante a ir más allá de uno
mismo, lo que supone asumir en la propia vida un desequilibrio
permanente, no descansar o pararse jamás, superarse siempre y encontrar
el disfrute en esa misma superación de toda situación dada. Es como si
la lógica de acumulación indefinida del capital se hubiese convertido en
una modalidad subjetiva. Ese es el infierno social e íntimo al que el
neoliberalismo nos conduce" [...]</span></i></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">CLIQUEU L'ENTREVISTA COMPLETA:</span><i><span class="text_exposed_show"> </span></i></span><br />
<br />
<div class="text_exposed_show">
<span style="color: orange;"><span style="font-size: large;"><a href="http://www.eldiario.es/interferencias/neoliberalismo-ideologia-politica-economica-forma_6_312228808.html" rel="nofollow" target="_blank">http://www.eldiario.es/…/neoliberalismo-ideologia-politica-…</a></span></span><br />
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
<div class="lfloat _ohe">
<br />
<div class="_6ks">
<a href="http://www.eldiario.es/interferencias/neoliberalismo-ideologia-politica-economica-forma_6_312228808.html" rel="nofollow" target="_blank"></a><br />
<div class="_6l- __c_">
<div class="uiScaledImageContainer _6m5 fbStoryAttachmentImage" style="height: 246px; width: 470px;">
<a href="http://www.eldiario.es/interferencias/neoliberalismo-ideologia-politica-economica-forma_6_312228808.html" rel="nofollow" target="_blank"><img alt="" class="scaledImageFitWidth img" height="246" src="https://fbexternal-a.akamaihd.net/safe_image.php?d=AQCxWf5U2ATaX1So&w=470&h=246&url=http%3A%2F%2Fimages.eldiario.es%2Fopinion%2FChristian-Laval-Pierre-Dardot-dcha_EDIIMA20141010_0502_3.jpg&cfs=1&upscale=1&sx=225&sy=0&sw=692&sh=362" width="470" /></a></div>
</div>
<a href="http://www.eldiario.es/interferencias/neoliberalismo-ideologia-politica-economica-forma_6_312228808.html" rel="nofollow" target="_blank">
</a></div>
<div>
<div class="_6m3">
<div class="mbs _6m6">
</div>
<div class="mbs _6m6">
</div>
<div class="mbs _6m6">
<br />
<br />
<br />
<span style="color: orange;"><span style="font-size: large;"><a href="http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.eldiario.es%2Finterferencias%2Fneoliberalismo-ideologia-politica-economica-forma_6_312228808.html&h=mAQHpWlRR&s=1" rel="nofollow" target="_blank">Laval y Dardot: “El neoliberalismo es una forma de vida, no sólo una ideología o una política...</a></span></span></div>
<div class="_6ma">
<div class="_6m7">
<br />
<br /></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-34215796487304278152014-10-18T04:39:00.000-07:002014-10-18T13:41:53.942-07:00Podemos, unitat popular i anticapitalisme<span style="font-size: large;"><span style="color: #660000;"><span style="background-color: yellow;">Una opinió sobre l'assumpte Podemos, sobre anticapitalismes i unitat popular (o una visió perifèrica, clàssica i crítica sobre aquest tema). </span></span><br /><br />És parla molt a la valenta d'adaptar-se a la gent. La quintaessència del populisme. Curt i ras. Què és "la gent"? Quí som "la gent"? Què pensem "la gent"? No és fàcil que es pugui saber amb exactitud. El que es pot avaluar és quin és l'estat de descomposició del moviment obrer, dels subjectes clàssics de la política, la feblesa de les lluites socials, les tendències de les classes dominants, el fet de discernir sobre el que "es mou", l'estat dels moviments socials, la crisi del règim, la qüestió nacional...</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Governar (o dir que volen governar) i no plantejar aquestes consideracions és poc més que una il·lusió electoral i una aposta per la competició entre marques, la reedició del bipartidisme amb altres actors i la delegació perpètua de l'espai social a l'espai institucional. Més que "adaptar-se a la gent", el més interessant podria ser "interpretar el quadre general de la crisi" i acumular forces socialment i fer-ho, si s'escau, sense descartar les ocasions electorals. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">És una opinió. I no és una opinió estrictament personal. La "gent" (un servidor també és "gent") potser necessitem referents solids i no productes telemàtics que deriven el moviment real en un relat permanent d'agonística electoral i de demoscòpia substitutòria de les lluites de classe i del carrer. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Em temo que s'està construint la casa per la teulada i fent una injusta "tabula rasa" amb un passat de lluites, revoltes, derrotes i avenços. Aquí ningú inventa res. Al meu país (petit) hi ha gent que amb encerts i errors, intenta reconstruir un fil roig que inclou revoltes, dissidències, resistències, roses de foc, anticapitalismes, experiències de poder popular, tradicions llibertàries, ateneus, cultura antagonista. Francament, hi ha espai per fer-la grossa, per nodrir d'experiències reals allò que pot ser el subjecte emancipatori perdut. Hem d'aprendre de qualsevol situació per allunyada que sigui en el temps i en la geografia. Però hem de tocar i cuidar allò que ha mantingut viu el fil roig de la més elemental de les causes de l'esquerra. El sentit de la revolució.</span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-72938468779516953852014-10-05T04:40:00.002-07:002014-10-05T07:11:32.449-07:00Classe, esquerra i "gente".<span style="font-size: large;">El recurs propagandístic sobre "casta/gente" destinat a construir un ciutadanisme popular-populista amb forma de partit polític i la consideració de la vigència universal dels conceptes de lluita de classes i -genèricament- d'esquerra, estan provocat un debat interessant. Dedicarem un espai des d'aquest blog a un article que el sotasignariem completament. L'autor, Daniel Bernabé, escriu molt bé, té referents que compartim amb tota la jòia des d'aquest espai, col·labora al Grund Magazine i porta un bon serrell.</span><br />
<span style="font-size: large;">Més endavant intentarem fer una traducció en català del text. La seva intempestivitat permet fer-ne un bon ús en qualsevol context, època i territori. Que vagin parlant de "la gente". Les classes, com el marxisme, com l'anarquisme, com l'enorme gramàtica emancipadora, són materials sensibles i dignes de formar part de la lluita per l'hegemonia, condició indispensable per fer "el gran salt".</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<br />
<h3 class="post-title entry-title">
<span style="font-size: large;">
Punto de partida. </span></h3>
<h3 class="post-title entry-title">
<span style="font-size: large;">Por Daniel Bernabé. </span></h3>
<span style="font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="post-header">
</div>
<span style="font-size: large;">
</span>
<br />
<div class="post-body entry-content" id="post-body-8100824014275961778">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk5lQ1nnyAS9cKEI0I4cd8UIuw0cXaYVmkSSDaugZ_0Jmo9VJ78a-RQirJsT7hCz_bcoK6DWWON5F4h-uZkCqvl6zIhNEaiLBSLQTIyfvi-t7ovPhLtAB2K_kUIMDK6XoYnG4a9g/s1600/2000px-Rebel_Alliance_logo.svg.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk5lQ1nnyAS9cKEI0I4cd8UIuw0cXaYVmkSSDaugZ_0Jmo9VJ78a-RQirJsT7hCz_bcoK6DWWON5F4h-uZkCqvl6zIhNEaiLBSLQTIyfvi-t7ovPhLtAB2K_kUIMDK6XoYnG4a9g/s1600/2000px-Rebel_Alliance_logo.svg.png" height="320" width="320" /></a></span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br />
No sé si alguna vez lo han pensado, pero el lenguaje es algo fascinante.
El hecho de que se alcanzara un desarrollo evolutivo tal para que unos
simples sonidos, y mucho más tarde, unos signos gráficos, representaran
el mundo que nos rodea, lo tangible y lo inmediato, y mucho más allá, lo
incuantificable y abstracto, es uno de los mayores avances en la
historia de la humanidad.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Piensen en lo difícil que es describir el miedo, el amor o la esperanza y
sin embargo lo sencillo que resulta transmitirlo a través de una sola
palabra: la capacidad tan asombrosa de comunicar un concepto tan
complicado de una forma tan efectiva y económica.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Sin embargo hay algo más que una pura abstracción semiótica para que
este proceso funcione. La vida y su experiencia hacen que aunque nos sea
difícil describir algo, sólo con nombrarlo, y gracias a la memoria que
nos evoca el sentido, rápidamente acuda a nosotros el equivalente de lo
que se nos intentaba transmitir. Por eso es tan difícil explicarles a
los niños conceptos abstractos, si no los han vivido difícilmente las
palabras suplirán el vacío existencial.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Vivimos tiempos de urgencia, de desastre y desvergüenza. No insistiré en
ello, quien disponga de sentidos -y corazón- sabrá de qué hablo.
Supongo que eso nos hace buscar asideros y atajos continuamente,
asideros como el hombre que cuelga del abismo y atajos como el que es
perseguido por el lobo en un bosque cerrado. Y en el camino, a veces,
perdemos la perspectiva de lo esencial.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Leo, ya sin sorpresa -por desgracia-, la enésima renuncia a lo que
algunos califican como el obsoleto eje ideológico de la derecha y la
izquierda. Y como, más grave aún, se empieza a actuar como se piensa,
negando las inherentes contradicciones e intereses que existen entre
clases sociales. </span>
<span style="font-size: large;"><br />
Ser de izquierdas, frente a lo que pudiera parecer, no es una ideología,
es, básicamente, una forma de caminar por la vida. Una ideología, como
no me canso de repetir, es la forma ordenada de concitar unos intereses
con una forma concreta de pensar y hacer. Y, pese a lo que se podría
pensar, nadie carece de ella.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Todo el mundo tiene ideología. Otra cosa es que lo sepa, o a menudo, y
por desgracia, se valga de una que incluso es contraria a sus intereses
como persona. Se trata, simplemente, de que los que mandan, en un alarde
esperable de ingeniería social, han hecho coincidir sus intereses con
los de la mayoría, e incluso, en un giro totalitario, trabajan para que
la única forma de pensar aceptable y conocida sea la suya. Y aquí viene
la gente.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Todos sabemos qué es la gente, todos lo ignoramos. Cuando se aplica un
concepto extraído del lenguaje popular a la política, cuando se hace de
la necesidad virtud, surgen problemas de comunicación y, sobre todo,
gigantescos huecos de significado por los que se cuela todo. Cuando
activistas críticos con lo que hay -no ofendamos llamándoles de
izquierdas- hablan de la gente -no sin un cierto tono paternalista- a lo
que se están queriendo referir es a las clases populares que carecen de
una ideología fuerte y propia más allá de su experiencia empírica con
la realidad.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Es, a propósito de esta “gente”, como habitualmente se fundamenta lo
obsoleto del término izquierda. Al parecer, nos dicen, la gente no
comprende, por lo tanto debemos hablar un lenguaje cercano e inclusivo
que facilite su acercamiento a nosotros, esto es, los que realizamos
algún tipo de actividad política ordenada.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Además de urgencia, como decía antes, vivimos tiempos donde aceptamos
ideas sin más demostración que su repetición insistente o la popularidad
de quien las nombra. Y su objetivo, a menudo, no es tanto crear nada
nuevo, sino ocupar el espacio de lo ya existente. Y la idea de que la
izquierda es un concepto obsoleto no pasa de ser más que un mantra, una
especulación, una dolorosa superstición elevada a teoría.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Lo primero porque, como decíamos al principio del artículo, la propia
palabra tiene una capacidad de comunicar inmensa. Todo el mundo,
independientemente de su formación ideológica, sabe qué significa. Por
supuesto que los matices variarán, incluso con las mentiras adosadas a
ella, pero lo innegable es su capacidad de recuperación como concepto:
decir izquierda es evocar una gloriosa tradición, a pesar incluso de
años de apropiación indebida por parte de muchos que se han dicho como
tales y han ido rebajando su significado hasta llevarlo a unos niveles
de insoportable traición, decadencia y superficialidad. </span>
<span style="font-size: large;"><br />
Precisamente es ahí donde entran aquellos que no han cedido un paso en
defender el significado de la izquierda. Que han sido capaces incluso de
adaptar su contenido, expresado en una ideología concreta, a todos los
cambios que la sociedad ha experimentado desde 1789, de hacer de este
significado incluso un pensamiento científico que sólo ha sido refutado
mediante la brutalidad de las armas. </span>
<span style="font-size: large;"><br />
Renunciar a la izquierda es renunciar al arma más poderosa con la que
contamos, nuestra identidad. Y vivimos un momento en el que, frente a
incertidumbres cada vez mayores, la gente demuestra hambre de identidad.
</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Renunciar a la izquierda es renunciar a unas formas de pensar y hacer
básicas, el mínimo común denominador que todo proceso de convergencia
requiere. No es hacer fetiche de una palabra, es, hacer de una virtud
necesidad.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Renunciar a ser de izquierdas es caer en la nada. En una entelequia
expresada en la defensa ciudadana de unos derechos comunes. No existe
comunidad posible entre el cordero y el lobo, entre quienes mantienen
diferentes y antagónicos lugares en el proceso productivo. Entre quienes
nos necesitamos unos a otros y quienes se necesitan a ellos mismos. La
transversalidad no es más que, en el mejor de los casos, un deseo
pueril, en el peor, una forma de negar por interés la naturaleza del
sistema económico y social en el que vivimos (y morimos).</span>
<span style="font-size: large;"><br />
La izquierda, como concepto, no solo no es obsoleta, sino más necesaria
que nunca. Serán luego las ideologías concretas las que nos permitan
entendernos, expresarnos y crear nuestras formas de unión y acción, con
las que mejorar nuestras vidas. </span>
<span style="font-size: large;"><br />
De hecho, cuando alguien quiere asociarse a este concepto, no dice
pertenecer, estar o pensar. Dice ser. Se es de izquierdas, como
condición intrínseca a uno mismo, y eso ya dice bastante por sí del
asunto.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Decía antes que la izquierda era una gloriosa tradición: es un punto de
partida desde el que empezar a arreglar lo que siempre parece roto; es
el gozoso arte de negar lo que se da por sentado; es el grito de quien
no tiene voz; es lo contrario a la súplica y la oración; es la razón en
marcha; es el cuerpo que se sitúa para que otro no reciba el porrazo; es
reírse en alto para molestar; es que quien olvida cómo se juega olvida
cómo se vive; es el derecho a la pereza; es lo que niega al trabajo como
único horizonte; es lo que convierte el éxito impuesto en el mayor
fracaso; es lo que cuestiona, se interroga y niega; es lo que convierte
la contradicción en arte; es la mano con la que siempre cuentas; es el
sentirse parte de algo más grande que las estrechas barreras del yo; es
el libro que se niega a arder en la pira; es la falta de miedo ante el
fuerte; es el baile que no para durante toda una noche; es el golpe
certero al cinismo y la desesperanza; es frente a lo que se asusta el
hipócrita, el mezquino y el reaccionario; es dirigirse en contra de las
indicaciones; es la mejor forma de vivir que conozco.</span>
<span style="font-size: large;"><br />
Y quizá, si lo explicáramos así, como lo que todo el mundo conoce en su
vida cotidiana, como lo ya vivido, no necesitaríamos de tantas horribles
metáforas del vacío por las que se puedan colar los monstruos.
</span>
</div>
<span style="font-size: large;">
<span class="post-author vcard"> </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span class="post-author vcard">Publicado por
<span class="fn">Daniel Bernabé (Días Asaigonados).</span></span></span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-71989524100043178182014-10-01T00:31:00.004-07:002014-10-01T00:59:02.286-07:00El "procés" i la dimensió desconeguda<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_542bad19e4c236789646938">
<span style="color: #f1c232;"><span style="background-color: black;"><span style="font-size: large;">La dimensió (des)coneguda "del tema" i la societat de l'espectacle dels nostres dies. Entre prohibicions i (des)obediències.</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">
Jo diria que, finalment, la divisòria no serà només entre indepes i
unionistes...La cosa acabarà tenint un "valor afegit" més evident i una
dualitat amb ressonàncies històriques, entre ruptura i legalitat. És un
clàssic de l'antagonisme que, tot sigui dit, constitueix una de les
bases objectives de la política universal. L'estabilitat del règim és
l'ordr<span class="text_exposed_show">e del capital i de la correcció
ordenada. Aquesta estabilitat assegura la permanència de l'auca i de
l'esperit "La Vanguardia". És pura CT (cultura de la transició).</span></span><br />
<div class="text_exposed_show">
<span style="font-size: large;">
L'autodeteminació, com la lluita de classes, no encaixa dins de les
lógiques del poder económic i dels que el representen políticament.</span><br />
<span style="font-size: large;"> 100% rupturistes amb el règim CT i a decidir-ho tot! Sí/Sí i la revolta, com sempre, permanent.</span></div>
</div>
</div>
<div data-ft="{"tn":"H"}">
<div class="mtm">
<div class="_5cq3" data-ft="{"tn":"E"}">
<a class="_4-eo" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=551251611687425&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1" rel="theater" style="width: 231px;"></a><br />
<div class="uiScaledImageContainer _4-ep" id="u_jsonp_10_17" style="height: 320px; width: 231px;">
<a class="_4-eo" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=551251611687425&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1" rel="theater" style="width: 231px;"><img alt="La dimensió (des)coneguda "del tema" i la societat de l'espectacle dels nostres dies. Entre prohibicions i (des)obediències.
Jo diria que, finalment, la divisòria no serà només entre indepes i unionistes...La cosa acabarà tenint un "valor afegit" més evident i una dualitat amb resonàncies històriques, entre ruptura i legalitat. És un clàssic de l'antagonisme que, tot sigui dit, constitueix una de les bases objectives de la política universal. L'estabilitat del règim és l'ordre del capital i de la correcció ordenada. Aquesta estabilitat assegura la permanència de l'auca i de l'esperit "La Vanguardia". És pura CT (cultura de la transició).
L'autodeteminació, com la lluita de classes, no encaixa dins de les lógiques del poder económic i dels que el representen políticament.
100% rupturistes amb el règim CT i a decidir-ho tot! Sí/Sí i la revolta, com sempre, permanent." class="scaledImageFitWidth img" height="640" src="https://fbcdn-sphotos-d-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/v/t1.0-9/1507581_551251611687425_5217951952047155176_n.jpg?oh=509eb7cb42bde96e33c1be1895be5bbd&oe=54B8D410&__gda__=1421130029_6c605a3fdfc013f1a16d95d91bcd73e4" width="462" /></a></div>
<a class="_4-eo" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=551251611687425&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1" rel="theater" style="width: 231px;">
</a></div>
</div>
</div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-51851566966115872622014-09-23T06:33:00.001-07:002014-09-23T06:33:49.744-07:00L'esquerra en el laberint<span style="font-size: large;"><span class="userContent">L'aposta de l'anticapitalisme (a nivell
d'estat) per construir nous instruments sociopolítics capaços de trencar
el règim i de capgirar l'ordre del capital, passa per un model de
"Podemos" dotat de paràmetres ideològics plurals i decididame<span class="text_exposed_show">nt
d'esquerres. El model ha de ser escrupulosament respectuós amb la
plurinacionalitat que conforma l'actual estat espanyol i ha d'apostar
per confluir amb experiències d'unitat popular, d'esquerres i
transformadores com són -en el cas de Catalunya i dels Països Catalans-
les CUP, Guanyem o el Procés Constituent. En quan a la seva organització,
Podemos/Podem no hauria d'esdevenir un partit polític, ni reproduir
estructures de partit, jerarquitzades, provincialistes i/o
regionalistes. De la pluralitat de Podemos, del seu respecte envers el
que es mou des de fa temps a les nacionalitats i de la seva aposta per
una esquerra que ho sigui i ho sembli, en depen tot un nou curs de
lluites i resistències. A Catalunya, i des d'abans de les eleccions europees, es
viuen iniciatives d'unitat popular, des de baix i constituents que
poden ser ampliades i multiplicades.</span></span></span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-67898623959583112332014-09-16T02:46:00.000-07:002014-09-16T02:46:08.255-07:00Guillem Martínez. De la Barcelona Rebel a la Catalunya indignada<span style="font-size: large;">Després de molts articles sempre recomanables per formes, continguts i estil, després del seu llibre sobre la Barcelona Rebel...Ara ressenyem un nou article d'en Guillem Martínez que, en ocasió de la darrera Diada, clava la línia entorn del(s) règim(s), la dissidència, la ruptura, els rupturistes (i els que ho semblen) i l'auca de cada dia.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="color: orange;"><span style="font-size: large;">http://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=7302</span></span><br />
<br />Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-11951643717875218962014-09-11T15:27:00.000-07:002014-09-12T18:39:44.873-07:00Resistència, desobediència. Després del darrer 11S.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip1RvfYCvrQA0n7cPAyCho4hPS5ka43aO55aUCXXrmS2zjpfP4lrP0-1wtF8leU9MPc5S_4qQrEXo1SyyoSmm_m7c7YmN3IhYa1G_aK28q35S4liMFyRHhzLWoajatIxrpp9JM/s1600/Marx+con+la+V+de+la+victorial.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEip1RvfYCvrQA0n7cPAyCho4hPS5ka43aO55aUCXXrmS2zjpfP4lrP0-1wtF8leU9MPc5S_4qQrEXo1SyyoSmm_m7c7YmN3IhYa1G_aK28q35S4liMFyRHhzLWoajatIxrpp9JM/s1600/Marx+con+la+V+de+la+victorial.jpg" height="200" width="148" /></a></div>
<span style="font-size: large;">En el marc de la diada de l'Onze de Setembre, matí municipalista a Premià de Mar teixint complicitats i alternatives locals. Recolzant projectes oberts que agrupen col·lectius i persones entorn d'un projecte rupturista, des de baix i a l'esquerra. Interseccionant en l'ambit local un discurs i una pràctica, social, de classe, de país, democràtica i internacionalista. Obrint la Crida i els entorns en moviment. <span style="color: red;">Resistència</span>. Tarda de densa transversalitat en una concentració extremadament pautada i en la línia <i>mainstream</i> que marquen els temps <i>espectaculars</i> que vivim (un format discutible), en favor del dret a decidir i de votar per un doble sí constituent i republicà -amb determinació i desobediència civil i política davant el règim i el sistema-. <span style="color: red;">Resistència</span>. Concentració dins (i/o paral·lela) de la "V" per un procés constituent que aboleixi la lògica de la transició i del mercat. <span style="color: red;">Resistència</span>. Final de jornada, Plaça Tetuán avall, amb l'esquerra independentista i anticapitalista, lligant molts alliberaments en un tot emancipador. Format clàssic. <i>Comme il faut.</i> <span style="color: red;">Resistència</span>. Necessitat d'una organització revolucionària que pugui incidir en marcs diversos, amplis i complexos, que sigui visible, determinant i efectiva. Una força anticapitalista, feminista, de classe, internacionalista i -davant del procés en curs- independentista. Sense eufemismes ni gramàtiques <i>de rebaixes</i> però, al mateix temps, capaç de connectar amb amplis sectors. Per demanar que no sigui. <span style="color: red;">Resistència i desobediència.</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="color: red;"><span style="color: #f1c232;">Il·lustració de l'esquerra: L'avi Carles, sempre intempestiu i internacionalista, ens saluda amb la seva "V" marxiana, lúcida i revolucionària.</span> </span></span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-62576846867353345782014-09-08T08:25:00.003-07:002014-09-10T05:08:38.333-07:00Demarcacions a l'esquerra o "barra lliure" ?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhgAZuJckmx3lPH4d24-1bIQx5Gl02o6i4YUAB1LJ81MUu5SMxnTmaOqBAcc83QcDsLESy_C52P0oLHcKLE3RN6gf90LRpZtzkEgOOPv0LNIAabEYCpJzlyuysTsO8mtfZ0O-K/s1600/IMG_0062.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhgAZuJckmx3lPH4d24-1bIQx5Gl02o6i4YUAB1LJ81MUu5SMxnTmaOqBAcc83QcDsLESy_C52P0oLHcKLE3RN6gf90LRpZtzkEgOOPv0LNIAabEYCpJzlyuysTsO8mtfZ0O-K/s1600/IMG_0062.jpg" height="480" width="640" /></a></div>
Fotografia: Una de les moltes mobilitzacions dels darrers anys a Premià de Mar. Teixint alternatives des de baix, contra retallades, ocupant el carrer, alliberant espais, coordinant la resistència.<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Teoria i pràctica. Sobre Podemos (o Podem). En el meu poble crec que "no es pot" (de moment). El projecte Podemos és un pol d'atracció il·limitat i sense demarcacions ideològiques. Riscos i potencial: Compartir espai amb elements populistes, anticatalanistes, anti-polítics-de-tota-mena, gent de Ciutadans i aspirants permanents a ser alcaldes i regidors piromans, és un desproposit. També, cal dir, que gent de trajectòria decididament compromesa amb els moviments socials i, fins i tot, amb l'anticapitalisme, hi és i diu la seva. Admirable i necessari. Es preveu una rara i impossible cohabitació. L'article aparegut a VIENTO SUR que ara ressenyem, hauria d'obrir els ulls i aporta altres maneres i formes de construcció política radicalment diferents de les que ara fan possible una "barra lliure" espectacular i insostenible. Això no pot ser. L'apartat de les potencialitats de Podemos possiblement està en aquest article que teniu a continuació. "Ni de dretes, ni d'esquerres"? A l'esquerra del possible i que així sigui. Aleshores, podrem.</span><br />
<br />
<br />
Cliqueu aquí:<br />
<h3 class="r">
<span style="color: yellow;"><a href="http://www.vientosur.info/spip.php?article9299">Podemos y el anticapitalismo actual - <i>Viento Sur</i></a></span></h3>
<div class="f kv _SWb" style="white-space: nowrap;">
<span style="color: yellow;"><cite class="_Rm">www.<b>vientosur</b>.<b>info</b>/<b>spip</b>.<b>php</b>?<b>article9299</b></cite><a class="fl" href="http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.vientosur.info/spip.php%3Farticle9299&prev=/search%3Fq%3Dhttp://vientosur.info/spip.php%253Farticle9299%26client%3Dfirefox-a%26hs%3DOZ2%26rls%3Dorg.mozilla:es-ES:official%26channel%3Dsb"> </a></span></div>
<span style="color: yellow;"><span class="st"><span class="f">14/08/2014 - </span>... y banqueros”» en Brais Fernández: «Podemos, un gran acierto y una gran responsabilidad», <i>Viento Sur</i>, <i>vientosur</i>.<i>info</i>/<i>spip</i>.<i>php</i>?article9156</span></span><br />
<br />
<br />
<br />Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-37446383516745681292014-08-20T07:49:00.002-07:002014-08-20T07:53:23.714-07:00Olivier Besancenot: La lluita de classes del segle XXI.<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53f4b4a0a20bb4a87528269">
<span style="font-size: large;">Llegim el llibret LA CONJURATION DES INÉGAUX (La lutte des classes au XXIe siècle). L'autor és <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100004636052668" href="https://www.facebook.com/olivier.besancenot2009">Olivier Besancenot</a>,
company del Nouveau Parti Anticapitaliste (referent a l'hexagon de
Revolta Global-Esquerra Anticapitalista) i un dels portaveus habituals
d'aquesta organització. El llibre és pedagògic, senzill i clar. Hereu
del mestre <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=61756015637" href="https://www.facebook.com/pages/Daniel-Bensaid/61756015637">Daniel Bensaid</a>,
en Besancenot s'atreveix amb un tema d'aquells que, paradoxalment,
poden provocar rebuig entre els seguidors més gregaris de la no<span class="text_exposed_show">va
(?) gramàtica hegemònica del "sí, se puede" post-polític. Però, ja que
som la mar de plurals, intentarem que les singularitats "gramaticals" es
facin sentir una miqueta, ni que sigui per fer una miqueta d'agit-prop
estival. El treball de l'Olivier Besancenot bascula entre la perspectiva
històrica seqüenciada (Rev. Francesa, la Comuna, Octubre, guerres i
postguerres), els punts calents de la lluita de classes a l'estat
francès (d'ahir i d'avui), la ressenya dels Thompson, Ranciere, Deleuze,
Bensaïd i tutti quanti, i planteja final i feliçment "el tema" de la
classe. En arribar a l'objecte del llibre, Besancenot, desplega les
coordenades del concepte "proletariat", dissecciona amb criteris
pedagògics el sentit dels antagonismes d'avui -tot i la transfiguració
de les classes socials contemporànies- i reempren el fil de Bensaïd amb
els ecos d'una intempestivitat "marca de la casa". Un llibre militant,
heterodox i digne de ser versionat en català i castellà (a veure Viento
Sur...). </span></span><br />
<br />
<div class="text_exposed_show">
<span style="font-size: large;"> "Les prolétaires
-celles et ceux qui sont obligés a vendre leur force de travail,
manuelle ou intellectuelle, pour vivre- n'ont jamais été aussi nombreux
dans l'histoire du capitalisme. Pourtant, et cèst un paradoxe, ils n'ont
jamais eu aussi peu conscience d'exister en tant que tels". </span></div>
</div>
</div>
<div>
<div data-ft="{"tn":"H"}">
<div class="_5cq3 mtm" data-ft="{"tn":"E"}">
<a class="_4-eo _2t9n" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=525026924309894&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1" rel="theater" style="width: 470px;"></a><br />
<div class="_46-h _4-ep" id="u_b_4" style="height: 372px; width: 470px;">
<a class="_4-eo _2t9n" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=525026924309894&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1" rel="theater" style="width: 470px;"><img alt="Llegim el llibret LA CONJURATION DES INÉGAUX (La lutte des classes au XXIe siècle). L'autor és Olivier Besancenot, company del Nouveau Parti Anticapitaliste (referent a l'hexagon de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista) i un dels portaveus habituals d'aquesta organització. El llibre és pedagògic, senzill i clar. Hereu del mestre Daniel Bensaid, en Besancenot s'atreveix amb un tema d'aquells que, paradoxalment, poden provocar rebuig entre els seguidors més gregaris de la nova (?) gramàtica hegemònica del "sí, se puede" post-polític. Però, ja que som la mar de plurals, intentarem que les singularitats "gramaticals" es facin sentir una miqueta, ni que sigui per fer una miqueta d'agit-prop estival. El treball de l'Olivier Besancenot bascula entre la perspectiva històrica seqüenciada (Rev. Francesa, la Comuna, Octubre, guerres i postguerres), els punts calents de la lluita de classes a l'estat francès (d'ahir i d'avui), la ressenya dels Thompson, Ranciere, Deleuze, Bensaïd i tutti quanti, i planteja final i feliçment "el tema" de la classe. En arribar a l'objecte del llibre, Besancenot, desplega les coordenades del concepte "proletariat", dissecciona amb criteris pedagògics el sentit dels antagonismes d'avui -tot i la transfiguració de les classes socials conteporànies- i reempren el fil de Bensaïd amb els ecos d'una intempestivitat "marca de la casa". Un llibre militant, heterodox i digne de ser versionat en català i castellà (a veure Viento Sur...).
"Les prolétaires -celles et ceux qui sont obligés a vendre leur force de travail, manuelle ou intellectuelle, pour vicre- n'ont jamais été aussi nombreux dans l'histoire du capitalisme. Pourtant, et cèst un paradoxe, ils n'ont jamais eu aussi peu conscience d'exister en tant que tels".
//// Per Marc Casanovas Viento Sur ////" class="_46-i img" height="380" src="https://fbcdn-sphotos-c-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpa1/t1.0-9/s480x480/10592961_525026924309894_5886798472709155047_n.jpg" style="left: -5px; top: 0px;" width="480" /></a></div>
<a class="_4-eo _2t9n" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=525026924309894&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1" rel="theater" style="width: 470px;">
</a></div>
</div>
</div>
<span data-reactid=".j"><a class="UFILikeLink accessible_elem" data-reactid=".j.0" href="https://www.facebook.com/revolta.premia?fref=nf#" role="button" title="Les gusta esto">Me gusta</a></span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-42300078486005289072014-08-19T05:40:00.000-07:002014-08-19T15:30:13.997-07:00Anticapitalisme i "Podemos". Una visió crítica (2)<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<span style="color: #ffe599;"><span style="background-color: black;"><span style="font-size: large;">(aportació personal, escrita en castellà, realitzada en un debat a la xarxa sobre Podemos i l'anticapitalisme).</span></span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Siguiendo debates mediáticos y algunos videos veraniegos uno piensa en
una frase capturada al vuelo: "Ojalá, Pablo Iglesias fuera tan lúcido puertas adentro de Podemos,
donde él y su círculo de amigos y colaboradores imponen debates y cortan
las alas a los círculos de base". No todo es como reluce...Los he
votado, pero estas cosas así como el compulsivo "me gusta" hacia lo que dice el lider suscitan reservas en relación al proyecto y hacen pensar en la vigencia de los movimientos sociales más
clásicos pero igualmente necesarios. La gramática dominante en
Podemos -básicamente la del entorno dirigente- es muy hostil y reacia
hacia planteamientos de clase e internacionalistas, por mucho que estos
procedan de corrientes desburocratizadas y acordes con las nuevas
realidades. La ausencia de la clase como sujeto o como sujeto potencial
de cualquier proyecto emancipador se sustituye por un difuso magma
ciudadano. La ausencia del internacionalismo se puede atribuir a un
nacional-populismo constituyente y estatalizador que, al mismo tiempo y
paradójicamente, se muestra insensible hacia las variables de carácter
plurinacional que requieren políticas específicas (pero no cerradas) y
no meras declaraciones retóricas sobre el derecho a decidir. Hay algo
que chirría con esta obstinación por hacer 'tabula rasa' de experiencias
de agregación sociopolítica anteriores y coincidentes o afines con la
que ahora nos ocupa. El lenguaje adaptado al "sentido común" no necesita
obviar que ser anticapitalista -con la que está cayendo- es algo
lógico, comprensible y nada disuasorio para "el gran público". Por
último, decir que la génesis de Podemos está directamente vinculada a la
decisión de la izquierda anticapitalista de apostar en su día por
espacios más amplios de confluencia. Ese esfuerzo previo no se
corresponde con el nivel de las hostilidades del aparato central de
Podemos hacia quiénes experimentaron en su momento con algo que avanzaba
como hipótesis estratégica y deseable. Hostilidades, tambíén, hacia
quienes desde otras ubicaciones y trincheras seguirán atentos frente a
las brechas de esta crisis, de este régimen y de este sistema. Hacia
este submundo emergente de luchas, tradiciones y recomposiciones. Un
mundo que sabe a revolución, en el más amplio de los sentidos y de las
culturas de la izquierda.</span></div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-24665873125610719892014-08-17T15:22:00.000-07:002014-08-17T15:28:09.947-07:00Anticapitalisme i "Podemos". Una visió crítica.<span style="font-size: large;">El factor Podemos és "el tema" que determinarà els previsibles canvis d'escenari i de correlació de forces en el nou mapa polític a l'estat espanyol i, possiblement, a la mateixa Catalunya. Parlem, però, de canvis en uns termes de caràcter demoscòpic, electoral, mediàtic i de "tendencia" general. Que Podemos esdevingui determinant de cara a una nova fase sociopolítica, mobilitzadora, constituent, transformadora i rupturista, és tota una altra qüestió que ultrapassaria el conjunt noticiable que genera la formació en els darrers dies. En aquest context voldria ressenyar un article extens i rigurós que ha aparegut a l'edició digital de la revista Viento Sur. L'article aporta diverses observacions que sistematitzen algunes preocupacions que, de manera dispersa, també compartim algunes companyes i companys anticapitalistes, militants i votants de Podemos (a Catalunya, Podem). </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Afegirem una consideració de caràcter local: L'expansió de Podemos/Podem en clau municipalista ha de ser escrupulosament respectuosa amb l'existència de particularitats locals, experiències unitàries, projectes de llarg recorregut o candidatures específiques "de ruptura" i alternatives ja existents. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">La fase constituent de Podemos estarà en gran mesura determinada per com s'articula en relació als territoris, a les localitats, a les nacionalitats i a les diverses plataformes i moviments que fan camí des de les realitats més específiques. Així doncs, la plurinacionalitat, el municipalisme alternatiu i els "moviment reals" ja existents -de classe, feministes, ecologistes, socials- no haurien de ser menystinguts per una formació polític emergent amb la magnitud i el potencial de Podem. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Aquí teniu el text complet de l'esmentat article a VIENTO SUR:</span><br />
<span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><br /></span></span><span style="background-color: black;"><span style="color: orange;"><span style="font-size: large;">http://vientosur.info/spip.php?article9299</span></span></span><br />
<br />
<br />
<br />Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-60631251136119752952014-08-01T18:29:00.001-07:002014-08-01T18:31:49.220-07:00AGOST<div class="aboveUnitContent">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk">
<span class="userContent"></span><br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<span class="userContent"><span style="font-size: large;">Quan
arriben aquests dies acostumem a pensar en un meravellós "món d'ahir"
de banys, tocadiscos, carrers, "merenderos", mars i muntanyes. I fem un
enèssim tastet a Les Vacances de Monsieur Hulot. Ens fumem una pipa sota
les estrelles, engra<span class="text_exposed_show">ssem la bicicleta,
recopilem músiques, seleccionem lectures i temptem terrasses i rutes.
Cliquem imatges memorables i celebrem que la dimensió desconeguda pot
desfermar realitats, taules llargues, complicitats, sentit de comunitat i
un amor infinit. </span></span></span></div>
<span class="userContent">
</span>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
</div>
<span class="userContent">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">Agenda Agost: </span></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">Ciclisme als Alps, </span></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">estada a Bagnac/Figeac (Occitània), </span></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">banys i lectures premianenques i</span></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<span class="text_exposed_show"><span style="font-size: large;">Universitat Anticapitalista d'Estiu a La Granja-Segovia. </span></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
<br />
<span class="text_exposed_show">Apa-li unes imatges per clicar: <a href="https://www.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fwww.youtube.com%2Fwatch%3Fv%3D_92Cm8gl7Ls&h=WAQFk26Ch&enc=AZNU4BFlq3Tbm3ToQGAd-dNmCMVPgI21fnxdzcfz57qnsxVawxD84CIMF6hT0h1wSkxU64TFFPosJav9puzv1vR53HoUNJbCfVd_Ljoh2OeppHRQU1G6TSyf0ZdsyhH9fmEMcqKui2AfYnAqQZDaatu3&s=1" rel="nofollow nofollow" target="_blank">https://www.youtube.com/watch?v=_92Cm8gl7Ls</a></span><br />
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_53dc3d4612b215e15528114">
</div>
</span> </div>
</div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="_46-h" style="height: 335px; margin-left: 1em; margin-right: 1em; width: 504px;">
<img alt="Una foto de Premià De Marx Àngel." class="_46-i img" src="https://scontent-a-fra.xx.fbcdn.net/hphotos-xfa1/t1.0-9/p526x296/1970722_514650762014177_5215651257244612799_n.jpg" style="left: -11px; top: 0px;" /></div>
<br />Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-35230615764760506152014-07-18T01:54:00.002-07:002014-07-18T09:37:52.561-07:00La LCR, encara.<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}">
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb0_a1yDkzweskDrTl_sjrplB5YCjS0TxsdQ9wu3GfIH1ojsxM8XLv-g0rV25BSR8923CjZ6GtpQKRWLkCUaYTovgxhyphenhyphenUD_u6OZkp9RNAMoujkrZerq7sHQG_ue_CSoxicHnyF/s1600/ACTE10473209_895221443827393_6967374283853550867_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb0_a1yDkzweskDrTl_sjrplB5YCjS0TxsdQ9wu3GfIH1ojsxM8XLv-g0rV25BSR8923CjZ6GtpQKRWLkCUaYTovgxhyphenhyphenUD_u6OZkp9RNAMoujkrZerq7sHQG_ue_CSoxicHnyF/s1600/ACTE10473209_895221443827393_6967374283853550867_n.jpg" height="478" width="640" /></a></span></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: small;"> Fotografia: Xavier Gascó.</span></span></div>
<br />
<span style="font-size: large;">Ahir
(16/07/14) vaig anar al bloc 11 de Can Batlló -zona autogestionada- per participar
en l'acte de presentació del llibre <span style="color: orange;">HISTORIA DE LA LCR</span> i deixo aquí el
que hauria dit, tot i saludant la gent que estava reunida: </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">"En
els temps de la LCR dels setanta jo vaig començar a militar a
l'assemblea de Catalunya, tres anys en el PSAN i després -ja als
vuitanta- en el "partit" que fou el PSUC i en els projectes, escisions i
coalicions derivats d'aquest. Arreu hem après moltes coses. El bo i
millor. L'esplendor i la decadència. Les noves perspectives. El pas del
temps i l'edat ajuden a fer exercicis retrospectius i seguir endavant
com podem. De sempre recordo la LCR. Com envejavem allò que els
"trotskos" més oberts i profans sabien fer molt bé, aparellant la seva
combativitat amb una gran lucidesa intel·lectual. Jo havia comprat
alguns Combate, l'organ de premsa de la Lliga. Recordo els seus seguicis
a les manis de la "transició" i la prestació que tenia la gent de la
LCR en el moviment feminista, en la lluita pacifista dels darrers 70's i els primers 80's (entre els pioners antiOTAN i del miliKK), la
vinculació de la seva militància en algunes mogudes molt potents en les
empreses en lluita, la sensibilitat a tota reivindicació nacional
combinada amb un internacionalisme pràctic i efectiu. Des de fa sis anys
soc membre d'una de les organitzacions que són hereves de tot allò, del
llegat plural que ha deixat entre molts col·lectius i moviments. Tinc
companys i companyes que van estar a la Lliga. Fins i tot en el Maresme.
Un honor. Aportarem aviat un detallet per la documentació que s'està
recollint sobre la Lliga: A Premià, el meu poble, avui encara hi ha un
parell de pintades de la LCR-MCC, es conserven i són dels darrers dies
d'aquell intent unitari no reeixit. Farem fotografies. Gràcies per la feina.
Aquell llegat l'hem d'estendre entre tots els amics i amigues de la
Lliga, ex-membres i coneguts". </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Direm, també, que la triple
escola política i social que, en el meu cas, hem tastat al llarg de
quaranta anys, des dels quinze anyets, està marcada per l'esquerra
indepe marxista, la cultura heterodoxa d'una de les ànimes del comunisme
"psuquer", l'ecologisme de base territorial, alguns aires llibertaris
de sempre i l'anticapitalisme contemporani, del qual l'espectre lluminós
de la LCR és art i part, directa i indirecta. Afegirem allò de que no
només la política "partidària" determina les militàncies i els
aprenentatges. Que en aquest "lio" existencial, quan ens movem, ho fem per
temptar la dialèctica entre el jo i el nosaltres, l'espai proper, la
cambra pròpia i les elementals comunitats imaginades, confessables o
inconfesables. Que podem alçar punys i ballar a les cantonades i que no
cal ser de la "nova era" per gaudir de la plenitud del sol matiner i de
les bones vibracions de l'art de viure.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Els temps han canviat (o
no). Segueix vigent, però, allò de construir una organització
revolucionària i de fer que siguin possibles, al mateix temps,
dinàmiques i espais amplis de concurrència sociopolítica, de base i -com
sempre- a l'esquerra del possible.</span><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">(Dedicat al Kino i a l'Emili,
dos ex-LCR maresmencs. Encara al peu del canó i amb tota la lucidesa i
el bon humor que aporten a diari).</span><br />
<span style="font-size: large;"> * Aquí teniu uns quans cartells de l'època:</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7d5WVqtMDYPJZPnJ2j8uvH7GWhYWUIBmPCBxyRJFKY6Tse7Vt2qOUTre1Bc11hjRa0PGmi2t7rGeHEpOZDF9Tw8gBihr46eWjfTGcoExEAkOm0sziEzUTEitXhlSMrgoHhxyu/s1600/LCR17796123.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7d5WVqtMDYPJZPnJ2j8uvH7GWhYWUIBmPCBxyRJFKY6Tse7Vt2qOUTre1Bc11hjRa0PGmi2t7rGeHEpOZDF9Tw8gBihr46eWjfTGcoExEAkOm0sziEzUTEitXhlSMrgoHhxyu/s1600/LCR17796123.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFrydf_UPqlhVY0v3b_hQv71Cn9czyVgvpmsE3pUwP4uApz9CcXqMCu_2TS6UHizRobwhaLRUOk33vEimZvRAPXq_gghfh2X5cRbNSDoT-uUOHWdPWRgucpZ_1FlCLuf_o50vG/s1600/LCR43067171.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFrydf_UPqlhVY0v3b_hQv71Cn9czyVgvpmsE3pUwP4uApz9CcXqMCu_2TS6UHizRobwhaLRUOk33vEimZvRAPXq_gghfh2X5cRbNSDoT-uUOHWdPWRgucpZ_1FlCLuf_o50vG/s1600/LCR43067171.jpg" height="640" width="638" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwxl7nJTGrBCBpttgGAAs_rYQVRMWxyypuGIqofwvpq2cY4jGYfeBfZFFjeGzWmt0ze8Z-7V3ugDS1E-OLfkQF9isGqtDTylqlXGpf0DA38-1GCB2dlIkI6VwPhesKjtSfYiro/s1600/LCRcartellcedoc_3359.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwxl7nJTGrBCBpttgGAAs_rYQVRMWxyypuGIqofwvpq2cY4jGYfeBfZFFjeGzWmt0ze8Z-7V3ugDS1E-OLfkQF9isGqtDTylqlXGpf0DA38-1GCB2dlIkI6VwPhesKjtSfYiro/s1600/LCRcartellcedoc_3359.jpg" height="640" width="420" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCR1TJrWeVIAPYh_O8xlbcZ_bnjS__U7ScFQJeK4itxMLNX32qKsMu6OQXzghIDojZUKYbvbnb6_RXXrCrzhW3wDqd2E3Sd2xjYnEdqhgwJv9GdlrGWPMZnKuqZuSHgaaOeL6/s1600/LCRcartellcedoc_3840.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhCR1TJrWeVIAPYh_O8xlbcZ_bnjS__U7ScFQJeK4itxMLNX32qKsMu6OQXzghIDojZUKYbvbnb6_RXXrCrzhW3wDqd2E3Sd2xjYnEdqhgwJv9GdlrGWPMZnKuqZuSHgaaOeL6/s1600/LCRcartellcedoc_3840.jpg" height="640" width="432" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-QDO4ZAbT2pmK7mH8ruOlwN3HmXel7JkyD-rPeBMq47UDCO_4eyXq97-sWMX9UL_59yHNhVZXeJbxxhIYaBRgCesimxbOGpXz4kcJ6uVY_04Y2MgInppgHFDeG4MBIgbD0xZZ/s1600/LCRcartelljvinyals_1358.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-QDO4ZAbT2pmK7mH8ruOlwN3HmXel7JkyD-rPeBMq47UDCO_4eyXq97-sWMX9UL_59yHNhVZXeJbxxhIYaBRgCesimxbOGpXz4kcJ6uVY_04Y2MgInppgHFDeG4MBIgbD0xZZ/s1600/LCRcartelljvinyals_1358.jpg" height="640" width="416" /></a></div>
</div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-29037709043781508642014-07-11T16:31:00.003-07:002014-07-11T16:31:54.488-07:00Música, capitalisme i cultura popular<h1 class="titre">
Música, capitalisme i cultura popular</h1>
<br />
<span style="font-size: 75%;"></span>Crònica de la taula rodona de la jornada 100% Públic a Can Sanpere<br />
<strong></strong><div class="texte">
<br />
<span style="font-size: large;">El passat cinc de juliol tingué lloc en el Centre Social
Autogestionat Can Sanpere de Premià de Mar una taula rodona sobre les
relacions entre la música i el capitalisme. Aquesta activitat formava
part de la jornada musical de suport a la lluita per un Can Sanpere 100%
Públic. Davant d’una quarantena d’assistents, van participar diverses
persones vinculades a l’activisme cultural des de diverses modalitats.
L’acte va ser presentat per Alfonso Giner -membre dels Amics d’Alan
Smithee i animador de moltes activitats musicals a Premià de Mar- i van
intervenir en Genís Ferrero -col·lectiu Tiempos Modernos de Granollers-,
en Marc Casanovas -de l’Ateneu Rebel i de la revista Viento Sur-, en
Xavier Gascó -de la cooperativa Gafarrons-, l’Àngel Pagès -dels Amics
d’Alan Smithee i del col·lectiu Stereo2 Sound System- i Philippa
(Associació Sciente).</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;">En Genís va fer una panoràmica de les relacions socials en el marc de
la música negra popular partint de l’exemple de la sèrie televisiva
Treme sobre la música popular a Nova Orleans i les relacions socials que
comporta. Marc Casanovas va aportar una reflexió sobre el sentit de les
subcultures, la contracultura i diverses experiències que impugnen el
relat hegemònic de la cultura sota el capitalisme. Xavier Gascó va
descriure amb referències autobiogràfiques i generacionals els trets
distintius de l’escena musical barcelonina dels anys setanta, de
l’underground i de les posteriors derives mercantils d’una part de
l’escena d’aleshores. Àngel Pagès va ressenyar el camí de 10 anys de
programació musical alternativa a la ràdio local i va aportar algunes
reflexions sobre la cultura popular jamaicana i el cas particular del
Northern Soul britànic en tant que experiències de gran fons popular
antagonista. Finalment la Filippa va aportar l’experiència personal
d’activista social a través de la música, explicant la seva intervenció
com a programadora musical a les presons de Catalunya i aportant
diversos exemples del paper que pot jugar la música en contextos de gran
complexitat social i humana.</span><br />
<span style="font-size: large;">
</span><span style="font-size: large;">Aquesta taula rodona formava part d’una jornada de portes obertes al
llarg de la qual hi van passar més de quatre-centes persones. Concerts,
debats, sopar popular...i l’endemà, bicicletada sota el sol d’estiu amb
el missatge que ja forma part del paisatge reivindicatiu premianenc: Can
Sanpere és del poble!</span><br />
<br />
<span class="spip_document_5764 spip_documents spip_documents_center">
<img height="293" src="http://revoltaglobal.cat/local/cache-vignettes/L520xH293/sanpe20140705_194711-24ce5.jpg" width="520" />
</span><br />
<span class="spip_document_5765 spip_documents spip_documents_center">
<img height="293" src="http://revoltaglobal.cat/local/cache-vignettes/L520xH293/sanpe20140705_193343-1-8801f.jpg" width="520" /></span><br class="nettoyeur" />
<small>
<a href="http://revoltaglobal.cat/spip.php?auteur1" title="contactar amb revolta global">
</a></small></div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-61644149802195967972014-06-07T01:27:00.002-07:002014-06-07T01:27:32.087-07:00Crònica i fotografies de la sessió del cicle Fora de Joc dedicada a la figura de Victor Serge.<span style="font-size: large;">Crònica i fotografies de la sessió del cicle Fora de Joc dedicada a la figura de Victor Serge.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Caliu i bon ambient al CSA Can Sanpere. Premià de Mar. 6 de juny de 2014. Els <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100003355806702&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A564306140352219%7D" href="https://www.facebook.com/amicsdalan.smithee">Amics d'Alan Smithee</a>
van incorporar el cas Victor Serge a la programació d'enguany del cicle
Fora de Joc IV pensant en un referent inclassificable del pensament i
l'acció revolucionàries. Un "outsider". El fora de joc per excel·lència.
Dissident i rodamón, Serge és l'exemple d'una vida al servei d'uns idea<span class="text_exposed_show">ls
de canvi que, per la seva independència i esperit lliurepensador,
xoquen amb les constants tergiversacions de les idees que animaren les
revolucions del segle XX. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">Amb Victor Serge hem recorregut l'Octubre
roig, la revolució a Catalunya i a Espanya, el cas POUM, el moviment
llibertari, la CNT, les avantguardes culturals, l'internacionalisme, la
literatura dels anys de plom i un seguit inacabat d'anecdotes explicades
amb la gran amenitat i heterodòxia que distingeix el discurs del ponent
de l'acte, Pepe Gutiérrez-Álvarez (Viento Sur, <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100003324116500&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A564306140352219%7D" href="https://www.facebook.com/fundacio.andreunin">Andreu Nin Fundació</a>, militant anticapitalista, periodista i moltes coses més). </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span class="text_exposed_show">L'acte va incloure una presentació prou extensa a càrrec d'en <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000186385978&extragetparams=%7B%22directed_target_id%22%3A564306140352219%7D" href="https://www.facebook.com/xavier.gascomarcelino">Xavier Gascó Marcelino</a>
que, a més de presentar el perfil de Serge, va donar a coneixer l'abast
de les activitats culturals, polítiques i socials del propi Pepe
Gutiérrez-Álvarez. La sessió va comptar amb la presència d'una trentena
d'assistents i es va allargar amb un col·loqui que va ampliar les
derivacions i ecos de Serge en relació a l'actualitat de la revolució.
Una nova "estocada" del cicle Fora de Joc! I ja en van quatre edicions!</span></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinXel9_zmCslDSVtVbKXaBjXlQJjEbi-gnZqSnHGIbRVd6b-X2V-Oc-qDEvSh1RQiDRcJBnxvc8RBXnciAR2KQhoRBgMifEZGilHHkgL38LyVKWVFJvvSBxjUMKXjKL0EB9AT1/s1600/IMG_1178.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinXel9_zmCslDSVtVbKXaBjXlQJjEbi-gnZqSnHGIbRVd6b-X2V-Oc-qDEvSh1RQiDRcJBnxvc8RBXnciAR2KQhoRBgMifEZGilHHkgL38LyVKWVFJvvSBxjUMKXjKL0EB9AT1/s1600/IMG_1178.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP5sqDL_Dx-KZpGppqDvEjvirYI9GpNTPrsR_ndRAdPh-g5pV00BDmc7mWaAEmpfYrjoJwnu19wiYnQ_mLeFhiYr1lnSJpqweEJGzNFyTk_3agvbX76bG895s8Kbc7bx-QYTJ_/s1600/IMG_1179.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgP5sqDL_Dx-KZpGppqDvEjvirYI9GpNTPrsR_ndRAdPh-g5pV00BDmc7mWaAEmpfYrjoJwnu19wiYnQ_mLeFhiYr1lnSJpqweEJGzNFyTk_3agvbX76bG895s8Kbc7bx-QYTJ_/s1600/IMG_1179.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh-gTh417lVWY8j7dkjzYmjdI7FycF0WfFyjwLBQ4R2cPU2cfsNdqZmQ_GRNS43Q01eLLbPxU-oRo0bYMTJTnTKQ27cuqaqJ_QwSCW1JV-283dPszEhuw3elKIB14W-LOLFPHL/s1600/IMG_1180.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjh-gTh417lVWY8j7dkjzYmjdI7FycF0WfFyjwLBQ4R2cPU2cfsNdqZmQ_GRNS43Q01eLLbPxU-oRo0bYMTJTnTKQ27cuqaqJ_QwSCW1JV-283dPszEhuw3elKIB14W-LOLFPHL/s1600/IMG_1180.jpg" height="640" width="480" /></a></div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-86115876073884247952014-06-01T00:53:00.002-07:002014-06-01T00:53:27.603-07:00A Can Sanpere, presentant fanzine, llibre i documental<span style="font-size: large;">El divendres 30 de maig la gent de Revolta Global del Maresme va participar en un acte a Premià de Mar, compartit amb altres iniciatives com Fanzine FFF, Viento Sur i l'Ateneu Rebel. El lloc escollit per fer aquesta activitat va ser el centre social autogestionat de Can Sanpere. Un espai emblemàtic de l'acció social i política realment alternativa. Un espai reivindicat en base al seu potencial històric, cultural i comunitari. En aquest marc es va celebrar una trobada consistent en la presentació del fanzine FFF, el llibre del company Kino Herrero ("Va por ustedes") i la projecció del documental The Spirit of '45 de Ken Loach. El film és una brillant descripció tel passatge històric que va des de l'any 45, acabada la segona guerra mundial, fins als nostres dies, passant per la construcció de l'estat de benestat britànic, el cop neoliberal del thatcherisme i el balanç que planteja la necessitat de construir un nou instrument d'esquerres que ompli el buit existent a causa de la deriva laborista i les múltiples temptatives d'impulsar quelcom rellevant en el panorama de l'esquerra britànica. El documental va ser presentat per Brian Anglo, membre de Revolta Global-EA, i activista internacionalista també vinculat al Procés Constituent.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<div class="aboveUnitContent">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk">
<span class="userContent"><div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_538ad914755537610915443">
<span style="font-size: large;"><u><b>Apunts sobre FFF. </b></u></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_538ad914755537610915443">
<span style="font-size: large;"> </span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_538ad914755537610915443">
<span style="font-size: large;">FFF. Fanzine <a data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=103742152997617" href="https://www.facebook.com/pages/Franz-Fanon/103742152997617">Franz Fanon</a>.
Ja ha sortit el primer número d'un fanzine de vella escola,
confeccionat amb artesania bàsica. La primera edició és de cent
exemplars però la cuina en prepararà uns quans més. Temàtica monogràfica
entorn del concep<span class="text_exposed_show">te "amor" que inclou la música de <a data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=104174279620144" href="https://www.facebook.com/pages/John-Coltrane/104174279620144">John Coltrane</a>,
aforismes, poemes, ressenyes musicals, anticapitalismes textuals i
fraseologia dispersa. Es va presentar al CSA Can Sanpere, coincidint amb
la presentació del llibre d'un dels factotums del FFF, <a data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000070291968" href="https://www.facebook.com/kino.herrerorodriguez">Kino Herrero Rodriguez</a> ("Va por ustedes") i amb el passi del documental de Ken Loach "The Spirit of '45". Kino, <a data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=551349473" href="https://www.facebook.com/velvet.estef.k.9">Velvet Estef</a>, <a data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1077183745" href="https://www.facebook.com/profile.php?id=1077183745">Jorge Elpez</a>, <a data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100000186385978" href="https://www.facebook.com/xavier.gascomarcelino">Xavier Gascó Marcelino</a>
i l'Àngel P, han participat en aquesta primera temptativa de
recobrada fanzinerosis (en temps de digitalització permanent).</span></span></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_538ad914755537610915443">
<span class="text_exposed_show"> </span></div>
</span> </div>
</div>
</div>
<div class="_2a2q" style="height: 504px; width: 504px;">
<a class="_5dec _2a2r" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=478298315649422&set=pcb.478298568982730&type=1" id="u_jsonp_11_1g" rel="theater" style="left: 0px; top: 0px;"><div class="uiScaledImageContainer" style="height: 504px; width: 251px;">
<img alt="Una foto de Premià De Marx Àngel." class="img" height="504" src="https://scontent-b-vie.xx.fbcdn.net/hphotos-xpa1/t1.0-9/p403x403/10384049_478298315649422_195656768191206197_n.jpg" style="left: -63px;" width="379" /></div>
</a><a class="_5dec _2a2r" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=478298402316080&set=pcb.478298568982730&type=1" id="u_jsonp_11_1h" rel="theater" style="left: 253px; top: 0px;"><div class="uiScaledImageContainer" style="height: 504px; width: 251px;">
<img alt="Una foto de Premià De Marx Àngel." class="img" height="504" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/p403x403/10300292_478298402316080_4608485646731340988_n.jpg" style="left: -63px;" width="379" /></div>
</a></div>
<span class="UFIBlingBoxTimeline"><span data-reactid=".5e"><a class=" UFIBlingBoxTimelineItem" data-ft="{"tn":"O"}" data-hover="tooltip" data-reactid=".5e.$reshare" data-tooltip-alignh="right" href="https://www.facebook.com/shares/view?id=478298568982730" rel="async"><span data-reactid=".5e.$reshare.$reshare"><span class="UFIBlingBoxText" data-reactid=".5e.$reshare.$reshare.1">3</span></span></a></span></span><span class="UIActionLinks UIActionLinks_bottom" data-ft="{"tn":"=","type":20}"><span></span></span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-51384484404722988952014-05-26T02:43:00.000-07:002014-05-26T02:43:03.775-07:00PODEM, L'ESQUERRA EMERGENT <br />
<span style="font-size: large;">Eleccions Europees 2014. PODEM-PODEMOS ha provocat un <i>tsunami</i> dins de
l'esquerra a nivell de l'estat espanyol. Com va passar a les
autonòmiques a Catalunya amb la CUP-AE, ara es torna a respirar l'aire
d'una recomposició de l'esquerra de combat, de l'espai plural de la gent
rupturista i dels sectors més decidits de la resistència social i
política. La disparitat de propostes no ha de ser un obstacle per
establir complicitats en la lluita contra aquest sistema, contra el
capitalisme i en favor d'un món que ha de canviar de base en tots els
ordres. Ni la vella política del reformisme professionalitzat, ni les
autoreferències partidàries de sempre, hauran de guiar l'acció
aglutinant d'una esquerra en construcció, capaç de sumar la gent en
amplis espais de poder popular. Podem és part d'això. No ho és tot. Ni
ho ha de ser. Des de baix, a l'esquerra del possible, anem marcant un
pol alternatiu a aquest règim, a la troika i a la pseudo-democràcia
segrestada que vivim.I, sobretot, amb decisió davant les
referències internacionals, el dret a l'autodeterminació dels pobles i
el sentit antagonista d'una política a favor de la classe treballadora,
de les classes populars d'aquí i d'arreu del món. </span>Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-40604703140212656762014-05-20T15:50:00.002-07:002014-05-21T08:12:25.999-07:0025M : PODEM. RUPTURA I ALTERNATIVA CONTRA LA TROIKA I EL RÈGIM / 30M : LLIBRE DEL KINO + DOCUMENTAL KEN LOACH / PREMIÀ DE MAR<b><span style="font-size: x-large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: x-large;">El 25M. <span style="color: magenta;">PODEM</span>. RUPTURA I ALTERNATIVA CONTRA LA TROIKA I EL RÈGIM</span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/AgBfhxb56DU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="cartouche">
<img alt="" class="spip_logos" src="http://revoltaglobal.cat/local/cache-vignettes/L425xH600/breveon1378-b33cb.jpg" height="600" width="425" />
<br />
<h1 class="titre">
</h1>
<h1 class="titre">
Div. 30 de maig: presentació del llibre de Kino Herrero "Va por ustedes"+ The Spirit of '45 (Ken Loach). Revolta Global-EA.</h1>
<small>dijous 10 d'abril de 2014</small>
</div>
<div class="texte">
Div. 30 de maig: presentació del llibre de Kino
Herrero "Va por ustedes". A les 19:30h, Csa Can Sanpere / Sant
Cristòfol 41 / Premià de Mar<br />
En doble sessió, <b>Fanzine FFF</b> surt a la llum i comparteix acte amb <b>Viento Sur</b>, <b>Ateneu Rebel</b> i <b>Revolta Maresme</b> en un acte que inclou:<br />
1*Presentació del llibre "Va por ustedes" del company <b>KINO HERRERO</b>. Material autoeditat i autobiogràfic<br />
2*Documental de <b>KEN LOACH</b>, "The Spirit of ’45". Amb col.loqui del company britànic-català i activista internacionalista <b>Brian Anglo</b>.
Estat social i neoliberalisme thatcherià, lluites obreres,
sindicalisme...Gran Bretanya 1945/2014. Reconstrucció del subjecte
polític i de classe.<br />
*Suport a la lluita de Can Sanpere.<br />
*Distribució del primer número del Fanzine FFF.</div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-19276194.post-86191242121968833352014-05-06T03:21:00.002-07:002014-05-06T03:25:58.145-07:00Abans i després del Primer de Maig<div class="aboveUnitContent">
<div class="userContentWrapper">
<div class="_wk">
<span style="font-size: large;"><span class="userContent"></span></span><br />
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5368b6543cd2b7969716308">
<span style="font-size: large;"><span class="userContent">PRIMER DE MAIG. </span></span><br />
<span style="font-size: large;"><span class="userContent"><span style="color: #f6b26b;"><br /> Abans i després de les manis i de les divisions de sempre, aquí va un article extraordinari de <a data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=112651475413892" href="https://www.facebook.com/pages/Rosa-Luxemburgo/112651475413892">Rosa Luxemburg</a>
sobre el sentit del 1r de Maig i també expressarem el desig que la
classe sigui determinant en tots els aspectes de les lluites polítiques,
s</span><span class="text_exposed_show"><span style="color: #f6b26b;">ocials i culturals. <br /> <br /> La
classe i l'internacionalisme com a subjecte i marc, respectivament, d'un
combat que ve de lluny i que, de vencer, expressarà la culminació de la
modernitat que el capitalisme d'avui obtura i vol clausurar.<br /> <br />
"Proletaris de tots els països del món, unim-nos". Des de Catalunya,
també i amb força. Val aquesta consideració per tots els àmbits i
vessants de l'emancipació, de gènere, social i de la més bàsica i
elemental existència. <br /> <br /> L'article recomanat:</span> </span></span></span></div>
<span style="font-size: large;"><span class="userContent">
</span></span>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5368b6543cd2b7969716308">
</div>
<span style="font-size: large;"><span class="userContent">
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5368b6543cd2b7969716308">
<span class="text_exposed_show"><a href="http://www.rosaluxemburg.com.ar/escritos-erl/1demayo.htm" rel="nofollow nofollow" target="_blank">http://www.rosaluxemburg.com.ar/escritos-erl/1demayo.htm</a></span><br />
<br /></div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5368b6543cd2b7969716308">
</div>
<div class="text_exposed_root text_exposed" id="id_5368b6543cd2b7969716308">
</div>
</span></span> </div>
</div>
</div>
<div class="photoUnit clearfix">
<br />
<a class="photo photoWidth1" data-ft="{"tn":"E"}" data-gt="{"fbid":"460114504134470"}" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=460114504134470&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1&relevant_count=1" rel="theater">
</a>
<a class="photo photoWidth1" data-ft="{"tn":"E"}" data-gt="{"fbid":"460114504134470"}" href="https://www.facebook.com/photo.php?fbid=460114504134470&set=a.113804638765460.28918.100004077733184&type=1&relevant_count=1" rel="theater">
<div style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">
<img alt="Foto: PRIMER DE MAIG.
Abans i després de les manis, aquí va un article extraordinari de Rosa Luxemburg sobre el sentit del 1r de Maig i també expressarem el desig que la classe sigui determinant en tots els aspectes de les lluites polítiques, socials i culturals.
La classe i l'internacionalisme com a subjecte i marc, respectivament, d'un combat que vé de lluny i que, de vencer, expressarà la culminació de la modernitat que el capitalisme d'avui obtura i vol clausurar.
"Proletaris de tots els països del món, unim-nos". Des de Catalunya, també i amb força. Val aquesta consideració per tots els àmbits i vessants de l'emancipació, de gènere, social i de la més bàsica i elemental existència.
L'article recomanat: http://www.rosaluxemburg.com.ar/escritos-erl/1demayo.htm" class="scaledImageFitWidth img" height="331" src="https://fbcdn-sphotos-e-a.akamaihd.net/hphotos-ak-ash3/t1.0-9/10291778_460114504134470_567153524988487264_n.jpg" width="400" /></div>
<br />
<br />
</a></div>
Àngel 'Soulbizarre'http://www.blogger.com/profile/11086023783628775434noreply@blogger.com0