24 de novembre 2013

Marx, el contemporani.


Aquests dies que repassem "Todo lo sólido se desvanece en el aire" de Marshall Berman, els ecos de Marx reboten d'un costat a l'altre de la realitat present i ens recorden allò de que la modernitat no ha culminat el seu trajecte. La vigència dels textos de Karl Marx, degudament contrastats, ajuden a refer el fil roig. La revolució (que és "permanent" o no és tal cosa) és el sentit substancial de la política. Els de dalt fan la seva revolució en permanència i així va. És estimulant el fet de comprobar que fins i tot la gent de base que, de manera ben intencionada, dipositava esperances en les reformes, ara tracti planerament allò de la doble recerca del subjecte perdut: La classe com a identitat política i cultural i la revolució com a política a tort i dret. Com sempre, però, les arts estratègiques de la política (és a dir, de la revolució) ens plantegen dubtes, ombres, efectes-sorpresa, disfuncions, auroreferències i riscos. Però és el que hi ha. Les potències del comunisme (a la manera de Daniel Bensaid) només s'expliquen en clau política, "revolucionariament", parlant-ne i practicant-les en el present, ni que sigui en geometries variables de país, del poble o la ciutat, de barri, d'indret alliberat, de lluita sindical, d'espai sonor, d'acció destituent o de taller formatiu (sense perdre de vista, però, el temps històric i l'espai internacional, com si es tractés d'una parella d'espectres combinats). Hem d'admetre que ens podem equivocar de política. El que és inadmissible és equivocar-nos d'enemic.

(gràcies Daniel Bernabé per tenir un facebook tant i tant nutritiu a base de músiques, pensaments i senyals de permanència revolucionària)).

Anem a la mani dominical. Ni que sigui per profanar les festes "de guardar". Posem-hi banda sonora: http://www.youtube.com/watch?v=jegtZlgw6xk


Marlon Brando meets Marx

17 de novembre 2013

Divendres 22 de novembre: festa dels 10 anys del Sound System

Dissabte 22 de novembre a les 9 de la nit: 
Festa dels 10 anys del Sound System.

10 anys de Sound System.

Recopilar, seleccionar, presentar i divulgar. Més o menys, aquest és el mètode i el modus operandi d'un programa de ràdio que va neixer com una derivació especialitzada d'un espai magazine (Benzedrina & Co) i que va adquirir vida pròpia a força de nits. L'especialitat de la casa consistia (i consisteix) en assortir seccions estilístiques o temàtiques i marcar un espai més o menys obert de captura i alliberament de materials sonors. Amb tocs i retocs, aquest model ha culminat amb deu anys de presència regular i sostinguda. D'uns inicis quasi unipersonals es va passar a un treball en parella (Stereo2) i, fins i tot, a una configuració coral en funció de les visites, xarxes i tentacles que desplegavem i acolliem. Del cassette vam passar als arxius digitals, sense renunciar a la presència sagrada del disc rodó i de vinil. Aquell format que des de les nostres cases ens recorda l'orígen i el perquè de tot plegat.

No podem passar de llarg i tancar el balanç de la dècada, sense ressenyar un factor imprescindible. Un factor humà que anomenem el Factor XT. Xavi Traïd ha estat l'obrer especialitzat de la factoria Sound System, fidel als guions, rigurós i atent. El pilot automàtic de la nostra nau. El Factor XT. La sonoritat per sistema.  


Lliscant entre les categories del que és públic i del que és popular, la dimensió voluntària del col·lectiu Stereo2 ha assegurat una independència tant del mercat i com de les tendències dominants. Alliberats de la llosa asfixiant d'una actualitat sovint arbitrària i teledirigida, la trajectòria del programa ha aconseguit alterar certes lògiques espai-temps en benefici d'una universalitat dialècticament lligada a la proximitat local, del país o del gust personal més estricte. Esqueixat el temps i fracturades les convencions intergeneracionals, l'aposta del Sound System és la mateixa que l'ha guiat des d'un bon començament: Promoure un ball imaginari entre estils, històries, subcultures, desviacions, rareses, singularitats i afinitats. Jazz, Rock, R&B, Soul, rítmes llatins i africans, arxius incunables, ecos distants, músiques de proximitat, convidats i convidades. 

Acabem amb un apartat especialment sentit. La màgia, encara inexplicable, dels records perdurables ens permet evocar alguns amics desapareguts i enyorats que van desfilar per l'estudi en el seu moment. Jaume Batlle, Jaume Llenas Sr., Darío Giménez de Cisneros i Martí Rosselló.

Deu anys de ràdio pública, deu anys de passió.