21 d’abril 2012

Jonathan Coe 2011-2012

La espantosa intimidad de Maxwell Sim. Aquesta és la versió castellana del magnífic The Terrible Privacy of Maxwell Sim, el darrer llibre de Jonathan Coe (un dels nostres). Rellegint els punts neuràlgics d'aquesta obra ens tornem a trobar amb el funambulista literari que demostra ser aquest novel·lista de Birmingham. La capacitat de crear antiherois és el tret distintiu de la literatura del meu (possiblement) autor preferit de les lletres contemporànies britàniques. Si voleu coneixer personatges memorables de la collita 58/61, la generació que compartim des d'aquest blog, musicalment ben acompanyats, permanenment inestables, perdedors amb sorpresa final, creïbles i realistes, totalment integrats en el "seu" temps, degudament irònics, vulnerables i passionals, aquestes són les criatures habituals de Jonathan Coe. La galeria de personatges d'aquest llibre ens retorna als herois d'altres obres com El círculo cerrado, The Rotters Club o ¡Menudo reparto! i, una vegada més, no ens fallen. 

Les afinitats existencials, sonores, ambientals i territorials del genial Maxwell Sim encaixen en els paràmetres habituals d'aquesta finestra i així ho ressenyem i ho celebrem. Com celebrem intensament els escenaris del Lake District (a la foto Kendal, inoblidable des d'aquest blog), les lectures dels quartets de T.S. Eliot o l'afilada sàtira dels "avenços" tecnològics que vertebren els dies i les coses del nostre present (fantàstica etzibada de Mister Coe al mite "feis-buc", als "ge-pe-esses" xerraires i a les andròmines casolanes a la manera d'un Jacques Tati anglès).
Bé, res més a dir. Diguem-ne que aquest és el llibre que recomanem des d'aquí pensant en la setmana de Sant Jordi.
Posem-hi música i paisatge. The High Llamas és la banda pop de capçalera de l'escriptor, fins i tot ha col·laborat amb ells i ha escrit ressenyes del seu joiós pop d'orfebreria.

 

The High Llamas - Fly Baby, Fly



13 d’abril 2012

Aturem Eurovegas!

BICICLETADA POPULAR 

CONTRA L’EUROVEGAS DISSABTE 21 D’ABRIL

//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Cartell oficial de "Primera Persona".

El nostre blog recomana aquest esdeveniment c-u-l-t-u-r-a-l...

Ja seguirem informant... 

Els Surfing Sirles - El Trineu (videoclip) - YouTube

www.youtube.com/watch?v=ztinQ6zkjN412 Set. 2010 - 4 min - Penjat per llositas
Artista: Els Surfing Sirles Cançó: EL TRINEU Album: LP Discogràfica: Bankrobber Direcció i muntatge ...

 

10 d’abril 2012

La moral convergent i la seva imatge del país. Una història de casinos i ordre públic


Amb el projecte Eurovegas al fons, la doble moral del govern de CiU i dels entorns d'opinió que li donen suport s'estavella contra la realitat de cada dia. Als governants i als qui governen des dels poders mediàtics i econòmics els hi encanta parlar de la bona imatge exterior que ha d'oferir el país i la seva capital. Catalunya i Barcelona, en mans del poder real, són marques al servei d'un producte i d'un model que ja coneixem. En nom de la bona imatge del país i del seu cap i casal, s'implementen tota mena de mesures d'ordre en forma d'ordenances municipals, reglaments i decàlegs de bona conducta ciutadana. Es tracta de fer invisible allò que pot fer grinyolar el model i el seu aparent benestar i de sotmetre els carrers i els espais al tractament profilàctic d'un determinat ordre assimilat al concepte d'autoritat. 

La doble moral s'aplica sense miraments i el tractament mediàtic es complementa a la perfecció. En ocasió de l'anunciada vaga del TMB va creixer en cascada el risc de que una reivindicació d'aquelles característiques anava a fer malbé la bona imatge de la ciutat coincidint amb el congrés internacional de telefonia mòbil. El fil que enllaça govern i mitjans de comunicació afins -amb l'omnipresent La Vanguardia al capdavant- en aquell cas, va funcionar a la perfecció. 

Els episodis relatius a la vaga general del 29M també il·lustrarien aquest cordó umbilical entre certa informació i el poder (1) tal com ja havia succeït en el cas del 15M i amb altres mobilitzacions que generen dinàmiques de contestació general i massiva, a les que s'hi sumen aldarulls i càrregues fora del guió establert per la organització convocant i que marquen la projecció mediàtica de cada jornada. Casos, aquests, que passen a ser instrumentalitzats en favor de la doxa existent per part del corró (des)informatiu que la sustenta (cosa que no es produeix quan la multitud celebra exits esportius amb final ad hoc a les Rambles i es desvincula "la part del tot" a diferència del que passa amb altres esdeveniments en que es tendeix a la barreja interessada).

Les obsessions per la bona imatge acaben traïnt les declaracions i els editorials. Quina imatge, doncs, volen defensar aquells que reben amb honors de cap d'estat a un magnat de l'imperi del vici arribat de Las Vegas? Com es pot combinar la creuada de l'Ajuntament convergent per la bona imatge de la ciutat aplicada a la prostitució de carrer (i no a la indústria que la genera) quan al mateix temps s'aposta des del govern igualment convergent per un parc temàtic del joc, pol d'atracció de les industries del sexe, agressió mediambiental, atac a l'agricultura i tants altres factors de mala imatge en el sentit més profund del terme i vinculada als continguts que genera? (2).

Plou sobre mullat. La doble moral dels opinadors, del tinglado mediàtic hegemònic català i del govern que ho sustenta, és en el fons una única moral basada en totes les essències del capitalisme degudament concentrades i beneïdes. És la seva moral i el seu model. És, també, la imatge que volen i que defensen. Per molts altres, els continguts (i les imatges) de la societat organitzada (en favor dels drets socials, contra les retallades i les injustícies) ens semblen més definidores del país i de la ciutat que volem. Així ens agrada projectar la imatge de la gent que configura les lluites i de la gent que vertebra el teixit associatiu i l'esperit crític associat a la construcció d'un altre món i des d'una altra base social. Per això ens agrada que Barcelona hagi "exportat" una part important del No a la guerra o del 15M internacional. Justament és la imatge d'un món que vol estar al marge del gran casino que el domina. La imatge, com sempre, és determinant en aquesta societat de l'espectacle. Quan un personatge com Sheldon Adelson entra i surt en cotxe del Palau de la Generalitat, sobren comentaris. És el seu ordre i una de les seves (tantes) apostes en favor del model a abolir. De tot plegat, doncs, Ni aquí ni enlloc

(1) L'article del Pepe Gutiérrez-Álvarez aporta més arguments sobre el tractament dels media al 29M.

Els Mossos de Felip Puig a La Vanguardia

(2)

COMPLEX D'OCI I JOC EUROVEGAS

territori.scot.cat/.../complex_d_oci_i_joc_eurove...


  1. Banda sonora:
  2. A Silver Mt. Zion - Sit in the Middle of Three Galloping Dogs

    www.youtube.com/watch?v=T_Mot5iGloY
    27 Sep 2008 - 5 min - KSCIAA
    Álbum: He Has Left Us Alone But Shafts of Light Sometimes Grace the Corners of Our Rooms (2000)
 


04 d’abril 2012

Do It Yourself. Sota el cel de plom.

Des d'aquest espai alternem situacions i esdeveniments socials, culturals o polítiques amb aparicions musicals més o menys intempestives que enllacen contextos i bandes sonores a força d'una total subjectivitat i d'un conreu arbitrari dels gustos més personals. Així doncs, ara punxem Do It Yourself (D-I-Y). Aquest és el títol d'un disc recopilatori del sensacional segell Soul Jazz Records dedicat al naixement de la música independent (?) after punk. Material sensible 100%.


Etiquetes a banda, el concepte D-I-Y és literalment aquell "fes-ho tu mateix" característic del punk i que serà perfectament extensible als diversos projectes directes i expeditius tocats per l'aire d'una filosofia que remet a la condició més popular del fet artístic (la que s'explica per la seva senzillesa i ràpida resolució). El material d'aquest D-I-Y inclou els incandescents Buzzcocks, la rotunditat rítmica de Glaxo Babies, el folk-punk de Patrick Fitzgerald, el pop de Scritti Politti o "el més enllà" de Throbbing Gristle, entre d'altres inclassificables artistes d'aquell període de transició de l'escena punk 1977-1980.  

La matèria d'aquest àlbum està extreta de companyies discogràfiques casolanes com New Hormones, Zama, Industrial, Small Wonder, Sunrise o la més coneguda i encara activa Rough Trade (si aneu per Londres no us perdeu la seva botiga de Break Lane a l'East End...una bona manera de veure que encara no tot està perdut). Aquí teniu un documental de primera...



Afegirem el fet de que en aquests dies de pluja, vent i sensacions vàries after-general strike, això va perfecte! El batec d'aquesta sana independència sonora i industrial és tot un revulsiu per l'espinada i un antídot per pal·liar el mal de ventre que produeixen les aparicions televisives de Felip Puig o les sobredosis de fonamentalisme ultraliberal publicades per l'aparell del comte de Godó amb Marc-Álvaro al capdavant de la creuada quotidiana. Així doncs, amb totes les lletres, apunteu-vos aquesta referència: Do it Yourself. The Rise Of The Independent Music Industry After Punk. I els altaveus a tota vela. 
Salut les Copains!


Scritti Politti - Skank Bloc Bologna - YouTube

www.youtube.com/watch?v=8NX2L0uwn_M
3 Feb 2011 - 6 min - Subido por thinglostinfire
From "Skank Bloc Bologna" (1978) ... YouTube License. 72 likes, 0 dislikes; Artist: Scritti Politti. Buy .

Glaxo Babies - This Is Your Life

www.youtube.com/watch?v=d20McT7g6qc
26 Mar 2010 - 3 min - squingy
Álbum: Put Me on the Guest List (1980)
  1. Buzzcocks-Boredom - YouTube

    www.youtube.com/watch?v=QoYiQ8Qsozk
    6 Jul 2008 - 3 min - Subido por ThatchersBaby
    Buzzcocks-Boredom From their first album Spiral Scratch EP. When Howard Devoto was in the band.

    1. Throbbing Gristle - Hot on the Heels of Love

      www.youtube.com/watch?v=uqnVneEBpgQ
      14 Ago 2009 - 4 min - cosmiocmelody
      Álbum: 20 Jazz Funk Greats (1979)