
La doble moral s'aplica sense miraments i el tractament mediàtic es complementa a la perfecció. En ocasió de l'anunciada vaga del TMB va creixer en cascada el risc de que una reivindicació d'aquelles característiques anava a fer malbé la bona imatge de la ciutat coincidint amb el congrés internacional de telefonia mòbil. El fil que enllaça govern i mitjans de comunicació afins -amb l'omnipresent La Vanguardia al capdavant- en aquell cas, va funcionar a la perfecció.

Les obsessions per la bona imatge acaben traïnt les declaracions i els editorials. Quina imatge, doncs, volen defensar aquells que reben amb honors de cap d'estat a un magnat de l'imperi del vici arribat de Las Vegas? Com es pot combinar la creuada de l'Ajuntament convergent per la bona imatge de la ciutat aplicada a la prostitució de carrer (i no a la indústria que la genera) quan al mateix temps s'aposta des del govern igualment convergent per un parc temàtic del joc, pol d'atracció de les industries del sexe, agressió mediambiental, atac a l'agricultura i tants altres factors de mala imatge en el sentit més profund del terme i vinculada als continguts que genera? (2).
Plou sobre mullat. La doble moral dels opinadors, del tinglado mediàtic hegemònic català i del govern que ho sustenta, és en el fons una única moral basada en totes les essències del capitalisme degudament concentrades i beneïdes. És la seva moral i el seu model. És, també, la imatge que volen i que defensen. Per molts altres, els continguts (i les imatges) de la societat organitzada (en favor dels drets socials, contra les retallades i les injustícies) ens semblen més definidores del país i de la ciutat que volem. Així ens agrada projectar la imatge de la gent que configura les lluites i de la gent que vertebra el teixit associatiu i l'esperit crític associat a la construcció d'un altre món i des d'una altra base social. Per això ens agrada que Barcelona hagi "exportat" una part important del No a la guerra o del 15M internacional. Justament és la imatge d'un món que vol estar al marge del gran casino que el domina. La imatge, com sempre, és determinant en aquesta societat de l'espectacle. Quan un personatge com Sheldon Adelson entra i surt en cotxe del Palau de la Generalitat, sobren comentaris. És el seu ordre i una de les seves (tantes) apostes en favor del model a abolir. De tot plegat, doncs, Ni aquí ni enlloc

(1) L'article del Pepe Gutiérrez-Álvarez aporta més arguments sobre el tractament dels media al 29M.
Els Mossos de Felip Puig a La Vanguardia
(2)
COMPLEX D'OCI I JOC EUROVEGAS
territori.scot.cat/.../complex_d_oci_i_joc_eurove...
- Banda sonora:
A Silver Mt. Zion - Sit in the Middle of Three Galloping Dogs
www.youtube.com/watch?v=T_Mot5iGloY
27 Sep 2008 - 5 min - KSCIAA
Álbum: He Has Left Us Alone But Shafts of Light Sometimes Grace the Corners of Our Rooms (2000)
2 comentaris:
el món a l'inrevés, el deliri acaba sent la recepta
la moral dels que volen silenciar el bo i millor del país i fer tabula rasa de la lluita per democràcia real i no només per aquesta democràcia dels negocis
Publica un comentari a l'entrada