27 de novembre 2011

"Melancolia"



Després de veure "Melancholia", la darrera pel·lícula de Lars Von Trier, els seus ecos segueixen emetent senyals en totes direccions. Del cinema d'aquest director es pot dir de tot i força. Provocador, radical, exagerat o desmesurat. Els adjectius es multipliquen i la seva obra avança endavant i segueix el camí d'un cert cinema nòrdic i centreeuropeu que associem a Bergman o Dreyer i, eixamplant més el radi, a un Tarkovski -si tenim present una part del material de "Melancholia"- o al Bela Tarr de la darrera època. No entrarem massa en consideracions sobre el personatge Von Trier, el de les rodes de premsa més o menys estùpides, prescindibles i suposadament invectives (les seves paraules filo-nazis, rectificades a posteriori, encara belluguen i agiten espectres malevols). Aquell incident mediàtic xocaria frontalment amb el seu manifest antiracista a "Manderlay" i, paradoxalment, també amb aquesta "Melancholia" que, segons el meu parer de limitada cinefilia, segurament rebrà l'estatut d'obra mestra i a totes llums.

La peli parla de moltes coses. Tothom que la vegi hi trobarà de tot. Les al·lusions apocaliptiques d'una banda i la consumació de la fí del món d'una altra, obren i tanquen un relat demolidor sobre les bases de l'univers del poder burgès i classista per excel·lència. Un casament que no sabem ben bé que és, esdevé una cascada d'impostures, comèdies, negocis ("l'eslogan, l'eslogan"), fragmentacions i explosions familiars. El gegant amb peus de fang trontolla i amb ell tot l'edifici jerarquitzat en descomposició (amb referències molt evidents a uns altres exercicis de l'escola "Dogma" com Celebration o Els Idiotes). 

Però "Melancholia" és, sobretot, l'esclat del món i un dels transits més bells que he vist en una pantalla cap al no res, la mort o l'eternitat (amb permís de C.Theodor Dreyer). L'arrencada de la peli és i serà memorable. Temps al temps. Retenció, pulcritud, simetria. No sé. Porto tot el cap de setmana intentant capturar  imatges d'aquesta pel·lícula, cosa que no m'acostuma a passar masses vegades quan surto d'una sala i els dies passen. Avui, sense anar més lluny, avançava dalt de la bicicleta sota un cel cobert de nuvols baixos que, en esvaïr-se posteriorment, passaven d'un gris plom a un pletòric paisatge d'encesa llum solar. Allò tant elemental, prosaic i dominical, em remetia directament a "Melancholia". Si no la heu vist, animeu-vos. És una obra mestra. Em sembla que abans ja ho havia dit. I encara li dono voltes.


 

MELANCHOLIA de Lars Von Trier Trailer V.O.Inglés - YouTube

www.youtube.com/watch?v=SkoOWsMUPIc
8 Abr 2011 - 2 min - Subido por GolemDistribucion
Trailer en inglés de la nueva película de Lars Von Trier. Reparto: Kirsten Dunst, Charlotte Gainsbourg, Kiefer ...

 

Melancolía película crítica trailer poster Kirsten Dunst, Charlotte ...

www.elmulticine.com/peliculas_listado2.php?orden...
9 Abr 2011 - 2 min
Melancolía, dirigida por Lars Von Trier y protagonizada por Kirsten Dunst Charlotte Gainsbourg Kiefer ...

20 de novembre 2011

Fora de joc. Segona part.



 
Comença l'era Rajoy. Si les relacions entre govern-ZP i capital fins ara eren fluïdes, ara assistirem a la perfecta intersecció entre ambdues vessants d'un mateix domini. Dit això passem a veure com van les coses per la segona divisió. Fixem el microscopi damunt "dels petits": La campanya d'Anticapitalistes -precària, activista i outsider- ha culminat amb un resultat que visualitza un petit projecte en construccio lligat a una certa esquerra més preocupada per enllaçar ideologia i mobilització social que no pas en formar part de la democràcia agonística i d'alternança. Més d'acord amb el principi d'estar "a l'esquerra del possible", s'obre una petita escletxa electoral al servei d'un projecte que, indubtablement, té major vitalitat en els extramurs del relat partidista i mediàtic dominant. 

L'altra esquerra, les dues versions majoritàries, optarà des de la teoria dels espais polítics per estar "a l'esquerra de la dreta". Té la seva lògica i així ha de ser. Si visitem els clàssics, però, obtindrem una mica més de llum per veure com assistim a l'actualització del vell dilema revolució-reforma. Canvien els noms, els formats i les denominacions partidàries. La segona divisió, fora de joc, mostra la seva disposició a recorrer un llarg camí que inclou les eleccions com a episodi-pretext per denunciar i proposar altres vies. Temps al temps.

I tancarem per on hem començat: Ja fa molt temps que el poder real està "a la dreta". Uns apreten les claus del sistema. Els altres, l'esquerra de divers signe, dispersa i complicada, intentarem sortir del laberint. Torna la vida quotidiana, l'escenari de la crisi i el lloc i dels antagonismes socials. Torna, la discordança entre el temps social i els temps polític.


Seguim amb els simils futbolístics. El "fora de joc" electoral, musical i esportiu declarat en el post anterior es confirma dies després havent assistit a la jornada electoral, al concert de Vic Godard i fent una ullada al resultat del West Ham United. Fora de joc a la segona divisió -tornem amb el simil futbolístic- per partida triple. Els ecos de Vic Godard perduren al llarg d'un diumenge d'urnes, nuvolositat variable i ressaques vàries. Després d'haver actuat a Vic, -en Vic a Vic- la sala 2 de l'Apolo va acollir unes desenes de persones a un d'aquells concerts que indiquen amb precisió el sentit literal d'estar en fora de joc. Quan et trobes l'artista de la nit atenent el públic des d'una tauleta atapeïda de discos, samarretes i tarjetes, vol dir que anem per bon camí. I si el disc està autografiat, la cosa va sobre rodes. Un concert curt -una hora i escaig- amb sonoritat precària i sense filtres. La segona divisio és la millor. Més o menys així ho teniu e aquest video, en la línia del concert barceloní:


  1. Vic Godard & Subway Sect - watching the devil - YouTube

    www.youtube.com/watch?v=pJpqGl5VQj4
    26 Jul 2007 - 5 min - Subido por bamboo36
    Filmed at Stripes Brentford in April 2005 complete with badly dubbed sound file lol. The original sound wasn't ...

Culminem la visita a la segona divisió amb una ressenya del pas ferm i decidit del nostre club, West Ham United, per la segona categoria britànica. La victòria a domicili front el Coventry augmenta la seva ratxa victoriosa des del segon lloc de la segona divisió del millor futbol del món. Up The Hammers!





El programa Sound System (ràdio premià de mar, 95.2) del dimarts 22 de novembre a les 9 del vespre, inclourà una retrospectiva sobre Màquina!, la banda pionera del prog-rock a Catalunya i un sentit homenatge a un gran music que va residir força temps a Premià de Mar, el saxofonista Ricard Roda.
    1. Maquina - Why? - YouTube

      www.youtube.com/watch?v=xPhH5xXA-wM
      15 May 2008 - 4 min - Subido por Wikimusica
      Máquina - Why? - (1970) Visita: http://wikimusica.esp.am.
    2. MÁQUINA! Why part 3/3 (Barcelona May70) - YouTube

      www.youtube.com/watch?v=QUEtG3b-Soc
      15 Oct 2008 - 8 min - Subido por sedeort0
      A finales de 1969, se incorpora al grupo MÁQUINA! el batería JM Vilaseca, TAPI, y poco después un segundo ...
    3. Máquina! - Wikipedia, la enciclopedia libre

      es.wikipedia.org/wiki/Máquina!En caché
      Máquina! (en catalán Màquina!) fue un grupo de rock progresivo y jazz-rock fundado en Barcelona en 1968 y disuelto en 1972. Fueron pioneros del rock ...


16 de novembre 2011

Fora de joc


La majoria de candidatures (i les de l'esquerra ex-tripartita també) demanen i reben crèdits bancaris. Altres, com Anticapitalistes, a les antípodes i en un clar fora de joc, reben inculpacions bancàries, ostracisme informatiu i el tracte diferenciat d'una llei electoral feta a la mesura de l'arc parlamentari vigent. La campanya ja s'acaba. Per fí. Com passa amb el temps d'aquests dies, plou sobre mullat. Anava a escriure una cosa semblant, però l'article publicat a PÚBLICO és impecable, el podeu llegir amb un "click" damunt del següent text:

Solidaridat amb l'Esther Vivas: Article a Público, aquí...



Banda sonora fora de joc:                  

  FORA DE JOC...Vic Godard & The Subway Sect.    Mini gira outsider per Osona i Barcelona...



Justament quan una colla d'Amics d'Alan Smithee ja tornem a pensar en la segona edició del cicle "Outsiders/Fora de Joc" (des de la primera edició ja n'han passat tres anys), ara ens visita un dels més clars exponents: Vic Godard. Aquest artista outsider toca a Vic el dia 18n (on millor pot fer-ho un que es diu Vic?) i a Barcelona el 19n (la 2 de l'Apolo). Hi anirem. El veterà Godard va protagonitzar grans moments de punk i pop d'enorme dignitat. Ens cau bé. Directe i expeditiu. Adorable. Una bona ocasió per estrenyer els vincles amb la cosa més intempestiva que resideix a la dimensió paral·lela del Rock: Vic Godard & The Subway Sect! 

 

Vídeos sobre vic godard

 - Informar sobre vídeos

Vic Godard - Make Me Sad - youtube.com
4 min - What's the Matter Boy? (1980)

Vic Godard - Keep Our Chains - youtube.com
4 min - 20 Odd Years: The Story of Vic Godard & the Subway Sect (1999)

Vic Godard - Stool Pigeon - youtube.com
3 min - What's the Matter Boy? (1980)

12 de novembre 2011

L'apoteosi de les portes giratòries


Per començar, solidaritat amb l'Esther Vivas.


Imputada Esther Vivas, cabeza de lista de Anticapitalistas - Público.es

www.publico.es/.../imputada-esher-vivas-cabeza-de-lista-de-anticapit...



Sovint en parlem en aquest blog. Si encara hi ha dubtes sobre allò de "li diuen democràcia però no ho és", en tenim més proves. Els casos de Grècia i d'Itàlia són mostres de l'apoteosi del joc de les portes giratòries que nodreix les institucions de nous responsables imposats per poders reals i aliens a la sobirania popular. L'intent desesperat del primer ministre Papandreu per contentar a la gent indignada i a la seva pròpia base electoral (per un frustrat i només insinuat referendum) s'ha vist superat per imposicions del poder financer i, per si no n'hi havia prou, reforçat per la designació i el disseny d'un nou equip dirigent "expert" i directament lligat al món del caler. 


Itàlia: L'impresentable Berlusconi trontolla, per fí dimiteix i serà el mateix poder financer europeu -el que també "reorganitza" Grècia- qui dirigirà les passes per formar un govern també "expert" que comptarà amb el vist i plau de l'ex-comunista i venerable home d'estat Giorgio Napolitano, president de la República (obviament, si es tractés d'un comunista -i no pas un centrista del postPCI- mai hauria arribat a tant alta designació). Itàlia! On queda el llegat del mític "popolo comunista"?

De tantes cendres, qui sap si un dia en sortirà un digne hereu col·lectiu de Gramsci i de tota la gent que va animar aquella temptativa de "la revolució a Occident" (ànims Sinistra Critica i "tutti quanti"!).


A casa estem d'eleccions. Ja sabeu: Bipartidisme impostat en format "PPSOE", partits subalterns a dreta i esquerra gaudint dels privilegis d'una llei electoral que els eximeix de la penosa recollida de signatures en la qual s'han vist sotmesos els extraparlamentaris i, a la fí, "l'espectacle de l'espectacle" para-polític a base de debats, focs artificials i exercicis de ventrilòquia. I també hem vist, com si es tractés d'una nota a peu de pàgina, algunes veus dissidents, les dels que alerten de la deriva definitiva (?) de la cosa pública.

Bé, aquests dies hem fet algunes cosetes des de baix. Per exemple al Maresme, presentant la candidatura Anticapitalistes, parlant d'aquestes coses i tractant sobre democràcia i democràcies, sobiranies, mercats, exclusions i explotacions vàries. Hem tingut en Pep Riera desplegant el catàleg de la desfeta ecològica d'aquest país i clamant per una agricultura de proximitat -possible però arrassada per l'aliança política i empresarial que aposta per l'agroindustria-, hem escoltat l'Esther Vivas fent pedagogia d'una cosa tant raonable com és ser "anticapitalista" en un món al qual el capitalisme envia a un carreró sense sortida. 
Finalment i amb una petita escletxa visual, hem pogut seguir la insólita intervenció electoral "desobedient" amb ocupacions de les seus del poder polític (CiU) i financer (Caixa Catalunya i Borsa de Barcelona). Al marge, doncs, i mica en mica, apareixen senyals de dissidència política, social i cultural. Una dissidència que entra i surt d'unes altres portes giratòries, les que uneixen les lluites i els interessos dels i les que estem a baix.

Vídeo de l'ocupació de la Borsa de Barcelona per Anticapitalistes ...

revoltaglobal.cat/article4073.htmlEn caché - Traducir esta página

Fa 1 dia – Anticapitalistes. A continuació podeu veure el vídeo de l'acció que va realitzar la candidatura Anticapitalistes aquest dijous 10 de (...)
  1. Notícies sobre l'ocupació de Catalunya Caixa i del despatx del seu ...

    revoltaglobal.cat/article4064.htmlEn caché - Traducir esta página
    Notícies sobre l'ocupació de Catalunya Caixa i del despatx del seu president ...


I més banda sonora, gràcies al "rescat" cultural practicat per l'amic Gerardo. Aquí tenim una mica de Pop com cal. The Nivens!


 

The Nivens - Yesterday - YouTube




www.youtube.com/watch?v=Nq9SLnyOgZE25 Ene 2011 - 3 min - Subido por indiepop88
Your reaction? Sign in to react to this video. my fav track by the nivens ! haha still know all the words to this track and still have ...

the nivens - shake it from the top - YouTube




www.youtube.com/watch?v=ouwptzyfIe420 Ago 2010 - 3 min - Subido por thenivensuk
for afficionados only; the legendary 'bucketmen' video made in '89 on a ... the nivens - house come tumbling downby ...





06 de novembre 2011

Cooperativa, anticapitalisme i banda sonora

Dies de pluja. Hem dedicat una bona part del cap de setmana a traslladar la nostra cooperativa de consum a un nou local.
El que teniem s'ha fet petit. Bon senyal. Es tracta de la Cooperativa de Consum Responsable Gafarrons de Premià de Mar. El projecte avança i creix. El nou local ens permetrà fer més activitats continuant l'experiència dels "dilluns de Gafarrons": debats, documentals i altres formats. També podrem acollir iniciatives culturals com el cicle de documentals Fora de Joc que organitzava una misteriosa entitat premianenca denominada Els Amics d'Alan Smithee. Les cooperatives, una realitat al marge de molts dogmes del mercat i una bona manera de traduïr la teoria en una pràctica possible i pragmàtica. Ara estem al carrer Marina, al nucli antic i al costat de l'abandonada fàbrica de Can Sanpere (territori objecte d'eterna especulació urbanística). 

La pluja rebaixa moltes coses, per exemple les eleccions legislatives que tenim en la data senyalada del 20N.
De la nostra part, uns quans ens hem mullat literalment repartint la premsa de campanya de la candidatura Anticapitalistes. Ha estat en el centre històric de Mataró rodejat de la competència (CiU), que també s'ha sotmès a la pluja, i d'un públic bastant outsider. Ja ho vam apuntar en el darrer article: De les diverses maneres de practicar la dissidència electoral, des d'aquest angle ens inclinem obertament per la candidatura Anticapitalistes i amb el convenciment de que això de les eleccions és una excepcionalitat que permet explicar coses. "Les coses" que cada dia s'aprenen de les lluites i dels espais de la política real i profana.  "Les coses" que es deriven d'una percepció cada vegada més evident de que la democràcia i el capitalisme combinades no porten enlloc (Grècia, per exemple, és un cas de manual.) Plou sobre mullat, literalment, polticament i socialment

Banda sonora. La pluja persisteix. Ocasió per repassar la discoteca i celebrar algunes perles del tresor. D'entrada una reivindicació en tota regla d'una de les meves bandes preferides de pop/rock/r&b que encara enregistren i giren: The Young Fresh Fellows.
Aquesta agrupació és 100% actitud en el sentit que podriem trobar en altres casos singulars com ara The Fleshtones, possiblement l'exemple més aproximat del que representa la festa del pop al marge. La compulsiva mania de les modes i de les andròmines para-rockeres (i el martelleig de les revistes i suplements de tendències) va proclamar en el seu dia la dimensió de l'escena de Seattle, cavalcant entre els 80 i els 90, associada al grunge i als intocables i mitificats Nirvana (un grup sobrevalorat, segons pensem a La Dimensió Desconeguda). El material de Seattle, tot i això, va aportar una certa revitalització de la cultura de guitarres, escenaris i bon volum (exemple,Mudhoney!). Però el que no va arribat al podium mediàtic (ni falta que fèia) va ser la rotunditat pop de la millor de les festes sonores que atresora el rock'n'roll -The Young Fresh Fellows- i, francament, molts s´ho van perdre sepultats sota el pessimisme perpetrat per la majoria de grups de camisa de llenyatàire i torturada existència.

Els YFF encara sonen i sonen molt i molt bé. Scott McCaughey, Tad Hutchinson, James Lloyd Sangster i Kurt T Bloch -el Dream Team dels Fellows d'avui, poc diferent del de les edicions anteriors- es van fer produïr per un orfebre-music de la categoria de Robin Hitchcock i l'any 2009 ens van regalar un àlbum formidable de nom I Don't Think This Is. I com els recordem del concert aquell de Poble Nou/Barcelona, a la desapareguda sala Garatge Club, a la primera meitat dels anys 90!

Vídeos sobre young fresh fellows

 - Informar sobre vídeos


Young Fresh Fellows Theme - YouTube - youtube.com
29 Nov 2006 - 2 min - Subido por aliasbard
I started humming the Young Fresh Fellows Theme. I'm 40 ...


The Young Fresh Fellows - Still There's Hope - youtube.com
3 min - This One's for the Ladies (1989)


The Young Fresh Fellows - Picture Book - youtube.com
3 min - This One's for the Ladies (1989)

01 de novembre 2011

Eleccions a la vista



(*)
Si apliquem uns paràmetres diferents als que regeixen la política convencional, és a dir els d'aquella manera d'entendre el partidisme com un exercici només vinculat a les concurrències electorals, convindrem que quan hi ha una cita davant de les urnes es poden prendre vàries opcions abans que la d'entrar incondicionalment a la roda de les campanyes a l'ús.  
El vot en blanc, per exemple, és una manera clara de deixar constància de la no-identificació amb cap de les candidatures que es presenten (així ho varem considerar en aquest blog en el cas de les darreres eleccions municipals a la nostra vila). El vot nul, en el seu cas, té els seus inconvenients ja que, en quantificar-se, inclou també aquells vots que pressuposen errades "tècniques" de divers signe i pot resultar massa dispers. L'abstenció es mou dins d'un ample espectre i en el seu comput inclou la considerada com "abstenció estructural" que esviaixa altres tipus d'abstencions més o menys fonamentades i de diversa procedència individual o col·lectiva. I, finalment, també hi ha altres formes de contestació tangibles i que "constaran en acta": Les candidatures alternatives.

Abans de dir la nostra i parlar de candidatures, afegirem que la situació actual justifica plenament una intervenció política "a la contra" destinada a senyalar la perversió de la crisi/estafa que ens envolta, la desaparició progressiva de la sobirania popular delegada a les institucions representatives i, per descomptat, la submissió dels governs a les directrius dels poders reals de les finances, del mercat i de l'economia. A més, com bé apunten els moviments contestaris amb el 15-M al capdavant, la democràcia passa per els seus moments de més baixa intensitat i darrerament aquesta s'ha vist saczejada per una reforma de la llei electoral absolutament discriminatòria (els extraparlamentaris han de passar per tramits previs i exclusius de recollida d'avals, simultàniament al fet que la resta de candidatures gaudeixen d'uns drets adquirits a partir d'una arbitrarietat temporal que els atorga el privilegi de ser per sempre "la primera divisió" de la política electoral).  
 (*) Resum d'una intervenció a l'assemblea d'Indignats de Premià de Mar). 


En el context actual, la insubordinació i la desobediència adquireixen un relleu important de cara a concretar el caràcter dels que aspiren a obrir espais polítics realment alternatius. Votar en blanc, votar nul, abstenir-se o votar per opcions crítiques i al marge, seran tendències que prendran una gran rellevància a l'hora de comprobar el desprestigi de la política convencional. Des d'aquest punt apostarem en tota regla per la desobediència activa i ens posicionem favorablement per la candidatura ANTICAPITALISTES, deixant clar que com correspon a una opció que vol anar mès enllà del parlamentarisme, el lloc de la política ha d'estar en qualsevol moment i àmbit d'antagonisme i conflicte social i trancendint els capítols electorals. En aquest sentit és positiu que l'esquerra anticapitalista també estigui present en aquesta instància d'intervenció política i que pugui dir el que pensa en qualsevol àmbit i moment polític del dia a dia.  El 20-N desobeïrem i farem una opció "al marge" del possible, amb els/les Anticapitalistes (i continuarem el combat).


I ara un complement musical, cliqueu la pantalleta on trobareu un altre "àngel" a la guitarra i versionant el super Link Wray:



Eddie AngelPlays Link Wray EP B (2006) - YouTube



www.youtube.com/watch?v=507ZtB7gFik15 Jul 2008 - 5 min - Subido por CesarAlcapone
Cara B del EP "Plays Link Wray" de Eddie Angel. 1.Lynx tail 2.Hungry.