30 de juliol 2007

Dissidència ecosocialista i estival


Aprofitant una revifada del factor Crumb (el dibuix pertany al mestre), convé recordar que la tele és la punta de l'iceberg de la comunicació incomunicant. Sona gruixut, però la vinyeta del Crumb ens mostra el capbussament d'un client dins de la màquina amiga. No m'interessa, però, un debat trillat i matusser sobre els media, en tot cas el faré a pinzellades sobre l'efecte combinat dels mitjans i la política que més conec, la del partit del que (encara) en sóc membre (díscol, veterà i sovint dissident).
Reflexió telegràfica sobre ICV: ho escrivia Hegel, "l'aparènça també és essencial". L'experiment ecosocialista declina dia a dia en la mesura que la deriva institucionalista malmet la "pota" social del projecte. La percepció d'una ICV esviaixada dins de l'auca (la vida és així, i qui explica "la vida" és la plantilla mèdia/política), posa en entredit les relacions d'aquest partit amb el seu entorn i amb la societat en general. Si no ens espavilem i fem d'ICV un actiu polític dins d'un espai sociopolític del tot "superior", de l'esquerra transformadora, anem malament.
L'abstenció general augmenta i costa desxifrar-la. L'abstenció concreta, la que procedeix del nostre entorn, és més fàcil d'avaluar i, penso, està lligada al fet de que no sabem dir ni fer un projecte ideològic substancial, un espai dinàmic de crítica i proposta, una agenda diversificada que superi les coordenades (inevitables) de les contínues eleccions. ICV hauria de precisar el seu fet diferencial en el context de les esquerres convencionals, en la seva coordinació redoblada amb els companys d'EUiA i amb la construcció d'un marc sociopolític en forma de coalició/espai en construcció permanent.
Els mèdia i les relacions de la nova política d'auca i performativitat escènica, trituren el marc d'una política que sigui "política". Aleshores, convindria desplegar una triple agenda amb objectius d'escala variable: una agenda electoral necessita processos tècnics i programàtics, una agenda social s'escriu amb perspectiva del dia a dia i de la projecció històrica (el capitalisme concret, les respostes "des de baix") i una agenda cultural mereix una activitat pròpia de divulgació de valors, idees, principis i maneres d'articular-los socialment.
Com que estem de vacances, ho deixo aquí, especialment dedicat als bloggers de la blogosfera ecosocialista, que serveixi testimonialment per dir que "les coses estan difícils" i que fot molta mandra seguir la consigna d'una tornada de vacances estrictament "electoral". Ho sento, les eleccions i els objectius de govern han de ser la viva expressió d'un projecte que s'ha d'experimentar al sí de la societat, en el combat de les idees, en les creacions culturals més diverses, en la socialització dels valors que ens inspiren.
L'agenda necessita elements més potents que la mera articulació d'una maquinària electoral. Dit d'una altra manera, les posicions dins de l'auca són circulars i no responen a cap procés històric. Hauriem d'aconseguir ser percebuts com un factor múltiple de política, societat, cultura i organització. De moment, ens estem guanyant un lloc a l'àuca, al Polònia, a la mesura d'una representació que es vol menystenir (des dels mèdia, la tele, "la vida és així").
Però, quin gustasso, observar el món amb la mirada de R.Crumb. Per exemple. I, quedi clar, no us penseu que practico l'apocalípsi antitelevisiu o el fonamentalisme antimodern. No pas. De tant en tant cal premer el botó. A vegades un diari les acostuma a dir més grosses.
Només volia dir que l'esquerra transformadora hauria d'assajar un curt-circuit i provar de pulveritzar algunes tendències mediàtico-polítiques. O sigui: missió impossible (com la sèrie).

25 de juliol 2007

Quadern de vacances, horari zero
















Quadern de vacances.
Horari zero.
Taula parada de lectures: Dickens/Pickwick, Barthes/Mitologies, Beckett/Molloy, Les aventures de Tintin (vàries).
Discos: Wilco, Arcade Fire, Jon Spencer Blues Explosion, Ornette Coleman, Bill Carrothers, Enrico Pieranunci, Eels.
DVD's: la sèrie Twin Peaks, completa i reivindicable! La ruta del dibuixant de comix Crumb a American Splendor.
El Tour de France: els ciclistes que practiquen dopping, els managers mafiosos, la muntanya que observa, cada dia davant de la televisió, com tots els anys.
Entrenaments per pujar els Alps, sense dopage. http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com/ és el blog que tenim en Ramon Sala i jo mateix.
La terrassa del Marina reviu amb en Toni G, el pilot-barman del bar de sempre!









22 de juliol 2007

EL JUEVES, LES NORMES I L'ESTAT DE L'ESTAT


Què hi pinten un jutge, el fiscal general de l'estat, la vicepresidenta del govern i la més variada representació dels estaments polítics, culturals, judicials i mediàtics, en un afer que no sabem si ha molestat la parella afectada?
Pregunto tontament i, acte seguit, espero respostes convincents.

Llibertat d'expressió en perill? No pas, la cosa és més seriosa. Apunto el vell i recuperable concepte (de El Viejo Topo) d'estatisme autoritari.
Estatisme autoritari, és a dir, el sentit real que té l'estat modern.
Quan s'aprimen les facultats socials de l'estat (la raó per la qual, malgrat tot, necessitem "estat"), s'engreixen, correlativament, les propietats autoritàries del mateix estat (excesos normatius, control social, censura). Els poderosament capitalistes volen aquest estat: l'estat del greix normatiu. Els altres, voldriem l'estat de les inclusions impossibles. La tragèdia llibertària contemporània consisteix en que cal confrontar dues lectures de l'estat. De fet ja ho dèia l'avi Carles, Marx òbviament.

Tornant al començament: La parella afectada per la vinyeta de El Jueves, està enfadada? Esperem respostes.

Atentament.
Jacques Tati, Premià de Marx, estiu de 2007.

20 de juliol 2007

brooklyn-funk essentials a mataró

Ahir el CLAP va petar. Literalment. La música dels BFE es va fer realitat per la banda alternativa del festival Cruïlla de Cultures. Ecos de Clinton, del vell acid-jazz, de les tradicions i avantguardes jamaicanes, referències llatines, dub...i en format club, sense papanatisme benicassimista!!!! La meva parella de pista, l'amic entranyable i veterà dj Jaume Uriach, em va fer de cicerone de luxe per una nit inoblidable. Un dia parlarem d'en Jaume. Al Sound System, per exemple.

16 de juliol 2007

Projecte polític incert, cultura sonora i platja espectral




Paratge i paisatge d'una platja. La platja de Llevant de Premià de Mar, nocturna, encerclada per terrasses de xiringuito, un port definitivament fantasmal (que enterra les velles Roques d'en Pons) i les restes de la fira d'atraccions de la passada Festa Major. L'escenari de la festa de la Coali d'ICV-EUiA-EPM. Enguany molt reeixida, ben organitzada i força concorreguda (120 persones). Parlaments i salutacions de la Camats (la nostra diputada "sardinista"), en Quim Caimel (anfitrió recepcionista), el Belmonte de EUiA (en francès: Beaumont) i la sorpresa vilassarenca: el Roger i la seva vella Volkswagen!


Nit de sardines, de butifarres, de sound system. Jo mateix, reconvertit en Soulbizarre, pilotant amb en Miquel (sempre Keep the Faith), facturant afrobeat, soul, reggae, pop i rock, al servei de la causa sonora, la causa estètica que integra un projecte incert però dinàmic.


Projecte incert? Efectivament. Les incerteses davant d'un projecte que hauria de ser més referencial en el terreny de la circulació de les idees, de la cultura política, de la relació amb el món real (el món que no vota, el món que gira full, el món exclòs, el món que protesta i el món que es conforma). Davant de l'afirmació d'un company (en plena nit d'estrelles i de merescut relaxament), el qual voldria que ICV fos percebuda com a "força de govern", un servidor (exceptic, però relativament motivat) li responia allò de que "seria preferible i desitjable un partit referencial per la seva ideologia, la seva capacitat crítica, el seu inseriment social i, de retruc, per la seva suposada capacitat de governar o de fer oposició". De totes maneres...Fela Kuti sonava imponent en una platja oberta. I això darrer és cultura (visiteu el web d'aquest senyor, conegueu la seva saga, la seva revolta i la seva música)

11 de juliol 2007

ESTIU, FESTA I PERSPECTIVA

Com ja és habitual, any rera any, la Coali celebra la seva festa anual a la platja de Llevant de Premià de Mar. Fem una sardinada, es punxa discografia soul/reggae/etc. i tanquem "curs". Ens trobarem a les 9 del vespre del dissabte 14 de juliol. Dit això, encara sonen els ecos del castell de focs de la festa major premianenca, d'una temporada intensa i de molts debats i pràctiques pendents o en procés d'expansió. En clau política, caldrà afinar molt més el projecte "coali" i les seves potencialitats com a moviment sociopolític vocacionalment plural. Hem de païr uns resultats electorals ambivalents i, sobretot, consolidar l'espai, el local, la presència social i les perspectives generals. La tornada de vacances ens presentarà noves línies d'atenció.
Tots aquests temes, si voleu, poden rebre opinió en aquest blog. Festa Major, perspectives, cooperació, metafísiques diverses...
L'estiu ja camina i, com a la fotografia, mereix una bona dutxa.

04 de juliol 2007

Festa de llibreta !


Calendari/Comença el Tour de França/ lectura dels papers de Pickwick (Dickens regala felicitat estiuenca sota les estrelles) / algunes mitologies de Roland Barthes / una nit molt fresca, a les fosques, tocada per la pianística superlativa del delicat Bill Carrothers / una sessió especial del Sound System a ràdio premià, el diumenge / punxar música sideral en un xiringuito tocant a la frontera amb Vilassar de Mar / entrenar amb la bicicleta / dormir / un Ricard amb gel servit per el nou cambrer màgic del Marina: Sa Majestat Toni G Estrader /El darrer petard (el millor!) del castell de focs del darrer dia de la Festa Major / Festa Major portatil, nucleada entorn d'un cercle, anotada en una llibreta /I ja estic satisfet/ au bout de souffle!

01 de juliol 2007

EL MOVIMENT REAL OCUPA ESPAIS PREMIANENCS


El passat dissabte es van tancar les Jornades de Cooperació de Premià de Mar. Han estat més de dues setmanes de divulgació de projectes de cooperació amb orígen premianenc i destinació internacional. M'agrada dir internacional i, si cal, internacionalisme. Ho reivindico com un antídot davant dels multiculturalismes de postal i de les més variades formes de coloràina supèrflua i politicament correcta (vinga! ànims! llegiu Zizek: marxisme i psicoanàlisi al servei de la causa).

Entrant en matèria, cal dir que les experiències cooperadores premianenques estan dissenyant un mapa mundi del tot interessant amb diagrames que enllacen aquesta peculiar vila maresmenca amb Bolivia, el poble del Sahara o Gàmbia. La gent que impulsa aquests moviments mereix tot el reconeixement. Lluny de proclamacions pintoresques i de concepcions turístiques, els activistes locals van per feina i localitzen els espais concrets de la política en majúscules: la cooperació material, la solidaritat elemental i la transmisió cultural.

La festa del dissabte, un sopar amable amb músiques i emocions compartides, va tenir un valor afegit. L'encert dels organitzadors està en haver triat la Plaça Mercè Rodoreda per escenificar un intercanvi real entre sectors de població dispersos i estigmatitzats. Una nodrida representació de la comunitat africana local estava compartint espai i temps amb els cooperants premianencs i la resta d'amics i amigues presents. D'acord que estavem "els de sempre". Tot i això, alguns veïns (anomenats "autoctons") s'incorporaven a la festa. A la fí, més de tres centres persones d'edats, de procedències variades i d'estètiques múltiples, omplien la Plaça.
Aquesta festa podria ser una anècdota més dins de l'agenda irregular de la vida social premianenca. No és aquest cas. La Plaça Mercè Rodoreda és un espai simbòlic en el complex món de la convivència local. Allí es va articultar un dels capítols més nefastos de la darrera història de Premià de Mar. Sis anys abans s'alçaven les veus antimezquita. Aquell conflicte només evidenciava un problema múltiple mal encarat i obertament latent. No cal insistir en que allò transcendia el fet religiós i mostrava el fracàs del model capitalista que preten exhibir la igualtat d'oportunitats i el benestar virtual.

La plaça Mercè Rodoreda, dissabte, mostrava el moviment real , el moviment que ocupa espais i obre esperances. Minoritari, segur. Insuficient, possiblement.
Fer visible el que som és el primer pas per entendre el complicats que som.
Felicitacions al moviment cooperatiu de Premià de Mar!
Una visita, si us plau, a http://www.premiademarx.blogspot.com/