28 de desembre 2011

Debats anticapitalistes (apunt 1). Quin ecosocialisme?



(Fotografies: Mike Disfarmer).

Quan el capitalisme apreta fort, reinventant-se, apropiant-se de la política i desplaçant la societat de les decisions que afecten a les necessitats bàsiques, convertint les seves crisis en grans ocasions per multiplicar les seves lògiques d'acumulació i despossessió, és quan amb més arguments s'ha de plantejar una alternativa anticapitalista de conjunt. Més enllà dels debats semàntics i nominals, parlar d'anticapitalisme -com apuntava recenment Michael Löwy a Barcelona- és plantejar alternatives en clau de ruptura amb l'ordre establert, amb el (des)ordre del capital. En aquest context retorna amb altres registres el vell dilema entre reforma i revolució i, amb ell, el debat i la polèmica entorn de les estratègies i els moviments a seguir en relació al propi capitalisme. 

Així com la liquidació del dit "estat de benestar" ha de ser un factor de necessària mobilització en l'ara i aquí de la classe treballadora i dels i les de baix -per la qual cosa cal animar la major confluència social i política en les lluites-, també és el temps de plantejar obertament la vigència de la revolució en els justos termes que la seva actualització requereix. A diferència de les propostes polítiques socialdemòcrates, del Partit Verd Europeu o les dels partits comunistes oficials, que centrarien tot el seu projecte en les dinàmiques de l'alternança institucional, el cas de l'anticapitalisme social i polític planteja un horitzó de ruptura que, a la vista de les polítiques neoliberals, passaria per un treball pacient d'acumulació de forces i de treball social en xarxa que hauria d'actuar en una doble escala davant les retallades socials i democràtiques (amb grans aliances de contestació sociopolítica), però també obrint escletxes de ruptura amb l'ordre existent fomentant espais alternatius i àmbits de confluència de caràcter més estratègic. 

L'anticapitalisme, però, ha d'anar acompanyat de la seva proposta d'alternativa de societat i d'unes organitzacions socials, sindicals i polítiques alliberades de la subalternitat i la dependència d'agendes i projectes destinats a l'alternança dreta/esquerra "dins d'un ordre" que tots coneixem. En quan a l'alternativa convindria definir la substància d'aquesta. Una ruptura amb el capitalisme s'ha de fonamentar en un socialisme que converteixi la qüestió ecològica en un dels eixos centrals del seu ideari. L'ecosocialisme -no el que coneixem avui com una etiqueta electoral gestionària- apareix com una síntesi definidora d'un model alternatiu (1).

En la mesura que augmenta la crisi del sistema, assistim a una substitució mediàtica dels temes centrals. Recordem com setmanes abans de l'anunci oficiós del crack financer del 2008, el canvi climàtic ocupava un espai destacat dels informatius i a la premsa general o recordem
els debats oberts entorn del pic del petroli, mentre ara observem com l'esclat de les finances, acompanyat dels efectes i les mesures antisocials davant la crisi, desplacen a un segon terme informatiu la situació insostenible del planeta que és consubstancial a la pròpia crisi global.

El caràcter sistèmic de la crisi del capitalisme hauria d'emplaçar-nos a desenvolupar un anticapitalisme rupturista amb una base ecosocialista i unes pràctiques sindicals, culturals, socials i organitzatives que vinculessin en un tot les qüestions social i ecològica. Entretant, malgrat la que està caient, les opcions polítiques de l'esquerra majoritària i que estan inscrites en la roda de les alternances i dels estats, es fan un lloc des de l'oposició parlamentària amb un discurs combinat que mostra la pretensió de "ser la veu del carrer" (Coscubiela) i l'aposta al mateix temps i en el fons -com en el cas alemany (2)- per una adaptació verda al capitalisme amb unes pràctiques derivades d'una agenda marcada per cicles electorals, connivències amb l'ordre del capital i col·laboracions de classe en tota regla. 

Una de les veus més interessants en el debat entre socialisme i ecologisme és la de Jorge Riechmann. Una lectura d'un article recent abunda sobre aquesta temàtica, el seu títol "Estamos en peligro" (3), afegeix més arguments en favor d'un ecosocialisme urgent davant l'estat de les coses present. Certament estem tots i "tot" en perill. I ara, per acabar-ho d'adobar, recomença el poder del PP a l'estat espanyol. Un poder que s'afegeix al poder real que opera al marge de qualsevol govern del signe que sigui.


(1) Sobre ecosocialisme i Michael Löwy: 

MANIFIESTO ECOSOCIALISTA

www.rcci.net/globalizacion/2002/fg259.htm

 (2) La transformació dels Verds alemanys:

La Transformación de los Verdes en Alemania ... - Sinpermiso

www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4481En caché
La Transformación de los Verdes en Alemania. Neoliberales en bicicleta. Olivier Cyran · · · · ·. 09/10/11. El distrito más de moda de Hamburgo es también el más ...

(3) Article de Jorge Riechmann:

Estamos todos en peligro - Izquierda Anticapitalista

www.anticapitalistas.org/Estamos-todos-en-peligroEn caché




Nota a peu de pàgina:

L'article no és prou explícit en un tema. El socialisme, l'anticapitalisme i l'ecologisme i -per extensió- la democràcia, no tenen sentit sense les dones. Aquesta absència en el text -deguda a que, segons l'autor, està implícita en el contingut- s'esvaeeix a la llum de les fotografies que l'acompanyen.
 

17 de desembre 2011

The Chesterfield Kings + Nadal Outsider (preparant el cicle Fora de Joc, segona edició)

SETZE TALLS DE LA SÈRIE Z-USA PER PASSAR UN NADAL OUTSIDER




Fotografies de collita personal : 
Vinils dels Chesterfield Kings escampats per l'estudi de casa. 




El cas dels Chesterfield Kings és un factor més a sumar a la dimensió desconeguda que conforma les més estimades subcultures d'aquest blog. Aquesta banda provinciana (Rochester, NY) funciona des del 1979 i és un cas de rotunda fidelitat a la lína garatgista i psicodèli·lica i a la celebració perpètua de les sonoritats de vàlvules, Vox, Rickenbaker i demés estris de l'ortodòxia sixtie. 


Els seus àlbums, des del concepte gràfic fins als detalls sonors, mantenen viva la flama i per això de tant en tant els hi dedico un dels meus rituals de punxada de vinil, poca llum i repassada general de cobertes i galetes. El pas del temps, en termes musicals, anima a ser més selectius i a jugar amb les jerarquies i els mites amb total arbitrarietat i subjectivitat. 






El que em passa amb els Chesterfield Kings (i amb The Fleshtones o els Flamin'Groovies) és comparable a altres casos d'altres àmbits de la música, del cinema o de la literatura. El fora de joc és decisiu. No sé com dir-ho, però a vegades és necessari fugir de criteris quasi acadèmics -d'una banda- o del deliri de les tendències i les modes que inclouen les rabioses actualitats de tal o qual cantant neofolk amb barba aparenment descuidada o de verb dubtosament surrealista. Total, així són els signes del temps i aquests no deixen de ser un bon argument per inclinar-nos a inventar altres relacions amb el present.


Capturar els Chesterfield Kings, com seguir les peripècies del West Ham a la segona categoria del football o creure en la vigència del llegat del jazz rupturista, les fotografies ressenyades darrerament de M. Disfarmer, la cultura del bar de la cantonada i el fil roig dels extramurs polítics, és prou estimulant i digne com per portar-ho a aquesta pantalla. Sonen els Chesterfield Kings. Definitavament, podriem dir que la dimensió desconeguda és la clau de volta d'aquest cap de setmana ventós i  desconcertant. Serveixi, aquesta reivindicació del "fora de joc" com un primer avís del que serà la segona edició del cicle audiovisual Fora de Joc. Ben aviat, doncs, torna l'entitat paracultural Els Amics d'Alan Smithee amb els seus treballs il·luminats per la llum vermella que la caracteritza. 

http://amicsalansmithee.blogspot.com


i ara els videos:



  1. Chesterfield Kings - Up and Down

    www.youtube.com/watch?v=qjmAy8Mn6PU8 Sep 2008 - 4 min - WickedCoolRecords
    Álbum: Psychedelic Sunrise (2007)
  2. Chesterfield Kings - 99th Floor

    www.youtube.com/watch?v=Hf9LDrnWDDA13 Abr 2009 - 3 min - beyondthebeat
    Álbum: Here Are the Chesterfield Kings (1983)
  3. Chesterfield Kings - I Don't Understand

    www.youtube.com/watch?v=Nu7YPJLA0EA5 Abr 2007 - 2 min - WickedCoolRecords
    Álbum: The Mindbending Sounds of the Chesterfield Kings(2003)