27 d’abril 2009

Interludis primaverals (i una aproximació a la pandèmia global)

Primer de Maig.

Senzillament el dia internacional de la classe treballadora. Manifestació anticapitalista a les 17:30 a la Plaça Universitat de Barcelona. Hi anem.



Des de baix i a l'esquerra !

Keep the Faith!




























Bob Dylan primaveral!


Primaveral, l'interludi proporcionat per Bob Dylan és del tot oportú. Els dylanians estem de sort. Els dylanians que visiten el blog (ei! Lou Roig!) estan d'enhorabona. El darrer disc del nen de Minessota és colossal. Una revisió en tota regla de les sonoritats pantanoses. Un àlbum de blues i de folk. La banda de Bob Dylan treballa a la perfecció els registres de la música popular nordamericana. Densitat, saturació, balades insòlites... aires de Chicago i del Zydeco de Nova Orleans, electric i desenxufat. Quins acordions! Quines mandolines! Quina veu de clavaguera!
El mestre no perdona. Llarga vida!





Primavera boja amb plujes sobtades que recorden les velles primaveres. Dispersió dels divendres premianencs, un mes després de la demolició per reformes de l'espai social de l'Amistat. Redescobrir terrasses i cartografiar la ruta dels bars locals. Un desert amb excepcions aillades. Músiques a casa; Richard Thomson (la epòpeia del folk-rock britànic), Clem Snide (que tornen als escenaris i als estudis amb un magnific darrer disc), el saxofon de Charles Lloyd (la fenomenologia dels veterans que reescriuen amb austeritat sonora allò que els va portar al limit) i una visita panoràmica a les mescles del dj francès Kid Loco. En relació a aquest darrer, Kid Loco serà la propera tramesa sonora del Sound System de ràdio Premià (95.2 fm) del dia 28 a les 9 del vespre i, per acabar el gran Crumb que munta festes intempestives com la que apareix a la vinyeta i, ja que és una afrancesada aportació, la podem dedicar a la memòria de la desapareguda pipa de Monsieur Hulot-Jacques Tati (censurat en nom del politicament correcte imperant a la nostra espectacular societat del XXI).

http://www.clemsnide.com/

Darrera hora.
Actualitat d'una pandèmia anunciada.
Article de MIKE DAVIS (activista anticapitalista i professor universitari californià, membre de New Left Review) sobre la notícia de la pandèmia mexicana i internacional. Podeu coneixer la cara oculta d'aquest desastre. Cliqueu el seu article a:
http://www.anticapitalistas.org/node/3749

20 d’abril 2009

Sant Jordi +Jacques Tati i el tabac + Reggae i dub a Barcelona i a Premià !


Per Sant Jordi, llibres!
Algunes recomanacions d'aquest blog.
Per començar: obra completa de la poesia de Sagarra.
Heus aquí una de les poesies de la meva capçalera:


Cançó de suburbi

(Josep Maria de Sagarra - Toti Soler)

M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.

Un llibre imprescindible. Un llibre per portar a la butxaca. Un text militant. Un descodificador d'aquest món espectacular dominat per la dictadura del capital (per sistema) i que ens obliga a exercir una democràcia limitada per aquest fet (la qual cosa la converteix en un domini incert) i que, en tot cas, ens obre la possibilitat de revoltar-nos col·lectivament i a ple pulmó.
Guy Debord. La sociedad del Espectáculo


Aquest llibre és el regal que li va etzibar Hugo Chávez al flamant president de tots, Barak Obama. Un encert del dirigent bolivarià que, polèmiques a banda, acostuma a encertar les seves recomanacions literàries. Ja ho va fer en una altra ocasió, quan va portar Noam Chomsky a la tribuna de les Nacions Unides.
Las venas abiertas de América Latina. Eduardo Galeano.

Un treball de capçalera. Els espais geogràfics s'expressen en clau social i vertebren un llibre que analitza la nova fase capitalista, el desenvolupament urbà, l'apropiació del territori, els punts de fuga, la cultura de l'espai públic i, sobretot, la constitució d'espais d'esperança política, social i econòmica.
Lectura obligada per la cursa anticapitalista de cada dia.
Espacios de esperanza. David Harvey.

Materials de topologia bàsica. Les pràctiques insurgents necessiten materials segurs que animin la resistència. Bensaïd recull clàssics, els convoca i ens els prepara per dur a la motxilla. D'aquest autor ho recomaria tot...
però amb aquest llibret en podeu fer un tast (i reincidireu!).
Resistencias. Ensayo de topología general. Daniel Bensaïd.









Jacques Tati pierde su pipa en Francia por el celo antitabaco

  1. La censura de un cartel hace que el cineasta aparezca fumando un molinillo
  2. La manipulación de la imagen ha sido criticada hasta por la ministra de Sanidad
 El sello de André Malraux . Foto:  AP / FILMOTECA FRANCESA
El sello de André Malraux . Foto: AP / FILMOTECA FRANCESA
 Cartel de una exposición sobre Sartre, sin pitillo entre los dedos. Foto:  AP / FILMOTECA FRANCESA
Cartel de una exposición sobre Sartre, sin pitillo entre los dedos. Foto: AP / FILMOTECA FRANCESA
 A la izquierda, Monsieur Hulot (Jacques Tati), con su pipa. A la derecha, con el molinillo, en el cartel modificado por la RATP. Foto:  AP / FILMOTECA FRANCESA
A la izquierda, Monsieur Hulot (Jacques Tati), con su pipa. A la derecha, con el molinillo, en el cartel modificado por la RATP. Foto: AP / FILMOTECA FRANCESA
EL PERIÓDICO
PARÍS
Esto no es una pipa. La agencia pública que dirige la red de metro y autobuses de Pa- rís, RATP, ha hecho suyo el célebre enunciado del pintor belga René Magritte y ha decidido que la pipa que fumaba en sus películas Monsieur Hulot, el personaje creado por el cineasta Jacques Tati, no es en realidad una pipa, sino un molinillo de viento. Lo que puede parecer un gesto de radical surrealismo es, en realidad, un acto de censura nacido de una celosa aplicación de la ley antitabaco francesa, conocida como ley Evin, y ha desencadenado una feroz contestación por parte de diversos sectores con los que se han alineado incluso miembros del Gobierno.
La ley Evin, que fue aprobada en 1991 y debe su nombre al entonces ministro de Sanidad, Claude Evin, prohíbe de forma terminante "toda propaganda o publicidad, directa o indirecta, del tabaco o de los productos relacionados" con él. Y los responsables del transporte público parisino consideran que la imagen escogida por la Filmoteca Francesa para anunciar una exposición sobre Tati --un fotograma de la película Mi tío (1958) en el que aparece Monsieur Hulot llevando en su Vélosolex al pequeño Gérard Arpel y fumando en su sempiterna pipa (que, por cierto, siempre estaba apagada)-- infringe esa norma. Por ello, en los carteles destinados al metro y los autobuses han transformado la pipa en un molinillo de color amarillo.
La manipulación de la imagen ha enfurecido a los organizadores de la muestra. "No podemos aceptar este tipo de censura en Francia --rugió el presidente de la Filmoteca Francesa, Constantin Costa-Gavras--. La pipa forma parte del personaje de Hulot, es una de sus señas de identidad". Aún más contundente se mostró el director de la institución, Serge Toubiana: "Esto es absurdo y ridículo. Modificar imágenes históricas porque incumplen leyes actuales es algo muy grave".
Precisamente, el temor a que se extienda la práctica de distorsionar obras que forman parte del patrimonio cultural en aras de la corrección política es lo que ha llevado a la sección parisina de la Liga por los Derechos Humanos a poner en marcha una campaña de recogida de firmas para denunciar la "escandalosa" manipulación de la imagen de Tati y exigir la restitución del fotograma original. "Si se organiza una exposición de estatuas griegas en el Louvre, ¿querrán ponerles hojas de parra?", se preguntó Agnes Trecoire, dirigente de la organización.

MALRAUX Y SARTRE
Pero de todas las críticas que ha suscitado la iniciativa de la agencia del transporte, acaso la más elocuente sea la que ha llegado desde el propio Ministerio de Sanidad, cuya titular, Roselyne Bachelot, que en 1991 votó a favor de la legislación antitabaco, declaró al diario Le Parisien que la situación "es-
tá rozando el ridículo".
No es esta la primera ocasión en que una celosa aplicación de la ley Evin obliga a manipular imágenes de iconos culturales franceses. El primer caso de cierta resonancia se produjo en 1996, cuando el servicio de Correos francés lanzó un sello dedicado a André Malraux para el que utilizó una conocida fotografía del escritor y político (hecha por Gisèle Freund) de la que se eliminó el pitillo que colgaba de sus labios. En el 2005, la Biblioteca Nacional de Francia borró el cigarrillo de entre los dedos de Jean-Paul Sartre en el cartel de una exposición dedicada al filósofo, novelista, dramaturgo y fumador empedernido de Gauloises.

Dimarts a les 9 del vespre passem per Ràdio Premià (95.2) un nou programa del Sound System amb incursions jamaicanes -a més de la presència sonora de la banda pionera de l'acid jazz que fou (i és!) Incognito. Ja que aquesta setmana és especialment jamaicana a Barcelona, aprofitem per connectar aquest programa premianenc -dedicat a la millor secció rítmica de la molt extensa música yardie: Sly & Robbie- amb la presència real de l'inventor del dub a la sala Apolo, doncs tenim una bona cita aquest divendres amb Lee Scratch Perry. Hi anirem. Setmana jamaicana!

11 d’abril 2009

Transglobal Underground...La societat de l'espectacle!


































Arribat del Marroc. Primera estada a l'Africa. Difícil de processar-ho en un articulet de blog. La literatura de viatges (la que predomina en els nostres dies) em carrega. Nosaltres, a l'inrevés del que fan els que procedeixen d'allí, hem fet el turista amb les màximes facilitats d'un viatge autoorganitzat i de curta durada. Així doncs, fora tòpics i, en tot cas, a recordar i reviure els impactes d'una petitíssima incursió. De tornada, doncs, la nostra Europa fortalesa ens acull, ens saluda i desplega el catàleg del perquè de tot plegat en el seu format de tolerància social-liberal i multicolor de suplement dominical i d'inversió tèrmica primaveral i trastocada.Temps era temps, quan les emancipacions sempre pendents establien allò de la lluita per la igualtat. No com ara, quan l'espectacle ens porta a la substitució de la igualtat i de la revolta per la tolerància, la permisivitat i tot el llistat de signes inequivocs d'un temps d'aparador i normativa.
Lectura de viatge: La sociedad del espectáculo, de Guy Debord. Visionari dels primers seixantes, Debord mereix relectures i relectures. Alertava del que ja és un tot. Alertava amb enginy i capacitat invectiva. Es va anticipar molt i molt en tot allò que ara, per sort, ens sistematitzen els autors de referència d'aquest blog (des de David Harvey -parlant d'urbanisme i territori- fins a Slavoj Zizek -gesticulant i articulant el discurs d'un marxisme demolidor i iconoclasta-).

Músiques de la Setmana Profana i Santa:
Riot Radio Broadcast. Si voleu una antologia jamaicana ben triada i introductòria, que destaqui entre els centenars de collectors que ofereixen els segells de tota mena... preneu nota d'aquest Riot Radio Broadcast. Especialitat Trojan Records!
Spencer Davis Group (mod-recomanació d'en Ged Ribas, el dj brightonenc i premianenc del carrer Sant Miquel) i...
Marvin Gaye en directe!!!! Justament triat arran de la seva aparició especial al Sound System del 14 d'abril (dia de la República) a les 9 del vespre a ràdio Premià 95.2-