27 d’abril 2009

Interludis primaverals (i una aproximació a la pandèmia global)

Primer de Maig.

Senzillament el dia internacional de la classe treballadora. Manifestació anticapitalista a les 17:30 a la Plaça Universitat de Barcelona. Hi anem.



Des de baix i a l'esquerra !

Keep the Faith!




























Bob Dylan primaveral!


Primaveral, l'interludi proporcionat per Bob Dylan és del tot oportú. Els dylanians estem de sort. Els dylanians que visiten el blog (ei! Lou Roig!) estan d'enhorabona. El darrer disc del nen de Minessota és colossal. Una revisió en tota regla de les sonoritats pantanoses. Un àlbum de blues i de folk. La banda de Bob Dylan treballa a la perfecció els registres de la música popular nordamericana. Densitat, saturació, balades insòlites... aires de Chicago i del Zydeco de Nova Orleans, electric i desenxufat. Quins acordions! Quines mandolines! Quina veu de clavaguera!
El mestre no perdona. Llarga vida!





Primavera boja amb plujes sobtades que recorden les velles primaveres. Dispersió dels divendres premianencs, un mes després de la demolició per reformes de l'espai social de l'Amistat. Redescobrir terrasses i cartografiar la ruta dels bars locals. Un desert amb excepcions aillades. Músiques a casa; Richard Thomson (la epòpeia del folk-rock britànic), Clem Snide (que tornen als escenaris i als estudis amb un magnific darrer disc), el saxofon de Charles Lloyd (la fenomenologia dels veterans que reescriuen amb austeritat sonora allò que els va portar al limit) i una visita panoràmica a les mescles del dj francès Kid Loco. En relació a aquest darrer, Kid Loco serà la propera tramesa sonora del Sound System de ràdio Premià (95.2 fm) del dia 28 a les 9 del vespre i, per acabar el gran Crumb que munta festes intempestives com la que apareix a la vinyeta i, ja que és una afrancesada aportació, la podem dedicar a la memòria de la desapareguda pipa de Monsieur Hulot-Jacques Tati (censurat en nom del politicament correcte imperant a la nostra espectacular societat del XXI).

http://www.clemsnide.com/

Darrera hora.
Actualitat d'una pandèmia anunciada.
Article de MIKE DAVIS (activista anticapitalista i professor universitari californià, membre de New Left Review) sobre la notícia de la pandèmia mexicana i internacional. Podeu coneixer la cara oculta d'aquest desastre. Cliqueu el seu article a:
http://www.anticapitalistas.org/node/3749

22 comentaris:

un bogardero ha dit...

t'oblides d'un detallet del cap de setmana com ara l'empat de barça i que el madrid ja trepitja els talons

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

més que un detall és la taca negra d'un cap de setmana memorable.

Anònim ha dit...

el dibuix del crumb és molt bonic

Alan Smithee ha dit...

aviat sortirà la veu de soterrani...

harto ha dit...

estaba cantado de que la industria agroalimentaria en manos de cuatro capitostes es como entregar una bomba atómica a un psicópata y ahora a reformar la economía para seguir arreando mierda, epidemias, paro y barbarie. A ver si inyectan pasta a los sistemas públicos de salud y no a los putos bancos del demonio.

Anònim ha dit...

he llegit el document sobre la febre i està bastant clar que sempre plou sobre mullat

indep@alsblogs ha dit...

uli rili soli que creixerà la ronda independentista unint CARRETERO+URIEL+CUP+MAULETS+DRET A DECIDIR
uli rili soli com obrint pas quan la gent salta
capitalisme espanyol pitjor doncs!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

curiosa cançó, amic indep.
difícil coalició, també.

em-bob-ado ha dit...

el abuelo Bob nunca falla. Es bueno que así conste en este blog siempre atento al curso del río.

Anònim ha dit...

Manifestació unitària del Primer de Maig a Barcelona
"CRISI? SOLUCIONS DES DE L'ESQUERRA" a las 11:30

Revolta Global ha dit...

manifestació anticapitalista a les 17.30 a la plaça Universitat.

1r de maig : contra el capitalisme!

des de baix i a l'esquerra!

Pues va a ser que No ha dit...

anda que con la que cae me voy a menear el cuerpo con los sindicatos pactistas, ni hablar. Yo voy a la mani de la tarde pues estoy afiliado a la CGT y al capital hay que aporrearlo sin piedad.

mani mañanera = paseillo al sol
mani de la tarde = combate

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

justa la fusta, compa!

el de pues va a ser que No ha dit...

Es que meterse en una manifestación con Àlvarez y los de Montilla puede ser como dar un balón de oxígeno a la patronal y al Sarkozy refundador del capitalismo. Yo me iré con vosotros y la CGT a la mani de la tarde.

SALUDOS Y VIVA EL PRIMERO DE MAYO

Anònim ha dit...

i visca el Dylan!

Berlin ha dit...

i visca el Lou Reed i el Lou Roig

Anònim ha dit...

ah gracias por perdornarnos la vida a los que no somos como vosotros...yo voy por la mañana, lo siento.

Un Porquet que xiula ha dit...

Un detall pels 50 anys d'Island.Igual com el nàufrag Bogardiste.
Toots & Maytals, etc...

Pepe Rubianes ha dit...

El trabajo dignifica al hombre, pero ante aquel culo, quien iba a pensar en batallas. Lo siento camara2 y camaradas però no podré estar en la mani.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

el que ens dóna les gràcies per "perdonar-li la vida", només he de dir-li que enlloc d'aquest blog es perdona cap vida, senzillament es desitja que cadascú faci la seva tria i el seu formati a la seva justa mesura. Que vols anar de mani matinera? doncs, cap problema! Què vols anar de mani de sobretaula? doncs, cap problema!
Ni perdó ni el·logi. Això no és cap tribunal. Uns es manifesten per reclamar mesures governamentals per frenar la crisi (una lloable reivindicació) i altres -els de la tarda- es plantegen raons més estructurals, ideològiques i combatives.

Com passa amb l'esquerra política, és una qüestió de lògiques. Lògiques de gestió amb pràctiques de concertació. Lògiques de combat amb pràctiques de resistència.

Senzillament, sense "perdons" ni aplaudiments, cadascú tria i fa el que pot. Aquest blog -que no té la raó del perquè de tot plegat- es decanta per una opció anticapitalista, desgovernamentalitzada i militant. Sense perdonar res ni a ningú. Sense proclamar que aquest blog és "la veritat" ni, potser, part d'aquesta.

Visca el Primer de Maig, doncs, i que cadascú faci la seva. Fins i tot tindran les seves incertes raons aquells que no aniran a cap mani. No ens pensessim ara que nosaltres, -manifestants habituals, matiners o de capvespre-, som la quintaessència del moviment real de canvi.

Els errors -de tots- es multipliquen.
Apa, omplim els carrers encara que desafinem entre nosaltres!

rg web ha dit...

4.000.000 de raons per preparar una Vaga General

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

Davant les últimes xifres de l’atur, ja ningú no pot discutir l’extrema gravetat de la situació. És la crisi d’un sistema que enfonsa nacions senceres en la misèria, que ordeix guerres com en l’Iraq o l’Afganistan, nega la llibertat de Palestina i porta el planeta a la catàstrofe. És la crisi del capitalisme. Aquí, a més, significa el col·lapse d’un model econòmic basat en el totxo i l’especulació, la precarietat i els baixos costos laborals. Però, que lluny està encara el moviment obrer de reaccionar davant de tot això!

El govern de Zapatero navega sense brúixola: injecta diners públics a bancs i a multinacionals, redueix impostos als més rics... alhora que mercantiliza l’ensenyament i criminalitza la immigració. És a dir, pretén atenuar la crisi ajudant els seves causants i persistint en les polítiques neoliberals i antisocials que l’han amplificat. (El tripartit català, promovent Bolonya a cops de porra o aprovant EROs l’un rere l’altre, segueix la mateixa línia). En aquestes condicions, no ens ha d’estranyar que la gran patronal s’atreveixi a exigir acomiadaments més barats, menys drets, salaris congelats i més privatitzacions. Ni sorprèn tampoc que la dreta, malgrat els escàndols de corrupció que esquitxen el PP, s’encoratgi i pugi en les enquestes.

La crisi l’està pagant la població treballadora, la gent més humil. Què més fa falta perquè els principals sindicats cridin a la lluita? Potser no hi ha motius per a una Vaga General, com se sent en boca dels líders de CCOO i UGT? Tenim més de quatre milions de raons! I, sobretot, necessitem una potent mobilització per imposar solucions que estiguin realment a l’altura de les circumstàncies: la NACIONALITZACIÓ SOTA CONTROL SOCIAL DE LA BANCA i DELS SECTORS ESTRATÈGICS, en primer lloc el de l’ENERGIA; la DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS; la PROHIBICIÓ DELS ACOMIADAMENTS i la INTERVENCÍÓ DE LES EMPRESES QUE PRETENGUIN DESLOCALITZAR; el repartiment del treball, començant amb la REDUCCIÓ DE LA SETMANA LABORAL A 35 HORES; la PROLONGACIÓ INDEFINIDA DEL SUBSIDI DE DESOCUPACIÓ; el SALARI MÍNIM A 1.200 euros...

Per a això fa falta unificar les lluites, coordinar resistències, aprofitar cada ocasió per agrupar forces... El 14 de maig, CCOO i UGT convoquen una jornada de manifestacions. Dels seus quadres i afiliats depèn en gran manera que aquesta convocatòria es converteixi en un clamor a favor d’una mobilització general i tingui continuïtat. El dia 21, tot un seguit de sindicats bascos convoquen una jornada de vaga general a Euskadi. Que sigui un èxit! Dels activistes més conscients dels diferents corrents sindicals depèn que se superin els obstacles a la indispensable unitat d’acció. Només així, pas a pas, construirem el moviment cap a la VAGA GENERAL.

Amb tal perspectiva surt Revolta Global - Esquerra Anticapitalista al carrer aquest 1r de mai

xeflis more ha dit...

bonissim el del dylan i bon comunicat aquest darrer!