04 de maig 2009

La primavera a tota vela

Olivier Besancenot, portaveu del
Nouveau Parti Anticapitaliste (NPA)

participa a l'acte de l'esquerra anticapitalista a Barcelona
aquest
dissabte a partir de les onze del matí.
Informació a:

http://www.premiademarx.blogspot.com




Darrera hora:
Afegirem el factor
"Champions" i els
efectes secundaris
d'aquest deliri transversal que s'expressa en els
comentaris adjunts.
Que continui el debat. I ara anem a Roma! Força!

Llarg cap de setmana del 1r de Maig (no cal dir que el Primer de Maig és el que és per raons prou evidents).

Bon temps.
Ciclisme per les contrades maresmenques d'aquesta subcomarca interior que encara mostren signes de personalitat pròpia. Zona Dosrius-Canyamars, un indret que gràcies a les plujes ha recuperat rierols on abans hi havien corriols al servei dels vehicles motoritzats o acustics.

Manis del Primer de Maig per triar i remenar. Manifestació matinal de les centrals majoritàries amb un increment de les reivindicacions dins d'un ordre (amb algunes insinuacions de vaga general que cal saludar en positiu) i manifestació de capvespre amb els grups anticapitalistes travessant carrers de l'Eixample i del Raval amb un clam en favor de la resistència i la vaga general (que seria una resposta ben lògica davant del pes d'una crisi que reincideix en el sentit essencial del capitalisme com a sistema que condiciona l'estat de coses passat, present i futur).

Interludi excepcional a la dimensió desconeguda la nit del dos de maig amb tota la
fenomenologia blaugrana transversalment desfermada en un electroxoc futbolísitic de primera divisió. Un matí de diumenge -el dia després- d'una lluminositat extrema.

Lectures:
Bolaño (2666) i la biografia dels anys seixanta (anys de lluites) del britànic-paquistaní Tariq Ali (New Left Review i tantes coses). La seva obra a: http://es.wikipedia.org/wiki/Tariq_Ali

Músiques:
Cd's de E.S.T. (pianisme estratosfèric!). El darrer i molt comentat disc de Bob Dylan. El recopilatori del segell
jamaicanista Liquidator. Els amics de Liquidator celebren des de Granada els 10 anys d'un treball constant d'amor a la causa del reggae i músiques anàlogues de l'Illa del Tresor. Escolteu-los, mereixen tot el recolzament per la seva feina al servei del sentit primordial de la música que es propaga des de baix a dalt.

23 comentaris:

graciós de gràcia ha dit...

cuyons! això si que és eclecticisme! aquest blog és com una revista.

Bona mostra i saludussss !

El director de EL MUNDO DEPORTIVO de Premià ha dit...

Escolta Tati:

aquesta frase que has escrit pot passar a la posteritat:

"Interludi excepcional a la dimensió desconeguda la nit del dos de maig amb tota la fenomenologia blaugrana transversalment desfermada en un electroxoc futbolísitic de primera divisió"

És una definició digne del congrés mundial de periodisme esportiu.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

moltes gràcies, senyor director. No havia previst un futur com a comentarista esportiu. Qui sap!

(de fet, veient i escoltant la buidor i els crits de l'Escobar, el Xavier Torres, el Pérez de Rozas i companyia, penso que parlar de futbol -i fer-ho millor que ells- deu ser una treball senzillet).

Però no és el meu fort. Segur que no ho és.

Anònim ha dit...

el disc del Dylan ha sonat avui a la ràdio i va per bé

Endora ha dit...

A Público de dissabte de victòria Zizek o ja saps: es.geocities.com/zizekencatallano

BBB: Barça Bob Bolaño.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

allí voy a por Zizek...

zizekiando ha dit...

per ser més exactes:

http://www.publico.es/culturas/222969/zizek/aprieta/fuerte/lapiz


bona entrevista.

indep@alsblogs ha dit...

sempre igual ostima! Com que no passa res a Catalunya que molesti als vostres

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

i tant que passen coses, de tots els colors, problemàtiques i festes. De tot, company.

en tot cas, proposa algun tema.

bon dia.

Beaumont ha dit...

Esto si que no lo entiendo. Un blog anticapitalista vanagloriandose de la victoria de un de los paradigmas, el derrotado también, del capitalismo más salvaje: Un club de fútbol de primera categoría.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

USTED SABE...estimat madridista beaumont, que al futbol per alguns és allò que passa en el camp durant 90 minuts, en tot cas, de contradiccions en tenim tots, o no en té vostè (que sou tant esquerranós i viatgeu en avions, sou seguidor del madrid i de la juventus o consumiu gas butà?).

VISCA EL BARÇA!

Deporticón Rojo ha dit...

un pelín pureta nos ha salido el señor Beomont con su fácil crítica a los sentimientos que pueda suscitar el deporte. Si nos ponemos así de puretas mejor será que desconectemos nuestros ordenadores ensamblados en Taiwan o que nos vayamos a una cueva para recomponer nuestras vidas al margen del mercado laboral capitalista o de la cola del paro que provoca el capitalismo. Es razonable ser militante anticapitalista y saber discenir entre lo que es el deporte y lo que generan los intereses subyacentes perfectamente denunciables. Es de buen recomendar que los que se interesen por estas contradictorias intersecciones hagan una visita a los orígenes del futbol y al papel que jugó este desporte en el ocio proletario en tiempos de dura revolución industrial.
Si el puret Beomont sigue en sus trece con lo las incompatibilidades entre militancia anticapitalista y barcelonismo, le recomendaría un repaso a los intentos realizados por el futbolista Oleguer Presas, ex-barcelonista y hoy zaguero del Ajax...

Laura ha dit...

jo no em justificaria tant i puc dir que m'agrada el futbol del Barça i al mateix temps puc protestar contra el capitalisme o contra el que em pugui indignar. És com mirar la tele, no? A la tele es fa propaganda i programes xungos però també podem triar-los i apagar-la quan volem.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola Laura, estic d'acord amb el que has escrit. Salutacions!


pdt: suposo que ets la de l'Empordà...

Anònim ha dit...

Un altre del meus referents culturals, i van uns quants, que apareix en aquest blog, el gran Roberto Bolanyo i la seva descomunal obra 2666, espero que la gaudeixis tant com jo.

Per cert el tema del barsa es una qüestió d'educació i sentiments com ho son d'altres tradicions i costums populars, aixó fa molt difícil debatre en termes polítics de les implicacions morals de la gestió empresarial del futbol actual.
De totes maneres es innegable que no te mes trascendencia que molts d'altres habits de consum inmorals o insotenibles que la majoria tenim per molt que ens volem anticapitalistes.

Anònim ha dit...

estic amb el darrer que escriu, aquest és el món on vivim i és el món que volem transformar amb totes les contradiccions que calgui i amb el millor humor possible. M'agrada aquest bloc per ser divertit, combatiu i per parlar de coses poc habituals.

un altre 'bolañista'

BRUJA AVERIA ha dit...

VIVA EL MAL VIVA EL CAPITAL!!!

Lou Roig ha dit...

De petit anava al camp del Barça amb el bocata de xoriço i la senyera amagada dins la del Barça. No es conya que a general més d'un cop, a prop de l'indiscutible Rudy Ventura (que tocava la seva trompeta a general), ens en enfotíem tan de l' àrbitre com dels Nobles ocupants de Tribuna, com que estaven tots aposentats en els seus seients, els hi dèiem els Caganers, i es que ho eren!! patíen d'allò més quan veien senyeres al camp, que eren a tot arreu meny a Tribuna. Nosaltres érem els Culers, ells els Caganers. Ens donava l'ocasió de vomitar tanta merda com podíem.
Sabeu que el cinema, un llibre, una obra de teatre (sobretot les merdetes musicals tan de moda), un concert de musica etc. poden ser tan o més manipuladors que un partit de futbol. Ja sabeu la resta, que sou gent intel·ligent.... tot depèn de què , quan i com ... No cal follar amb la pròpia parella per tenir un orgasme, a vegades trair les pròpies conviccions pot ser sublim. Si és o no moral, això ja son figues d'un altre paner....

àngel ha dit...

l'exemple genial del company LouRoig quan parla de "culers" i "caganers" és com una analogia a la lluita de classes dins de l'estadi. Per això, jo que soc barcelonista, sé distingir entre la culerada i els oportunistes i voltors de la llotja. Dins del barcelonisme tenim les nostres divisions. Per això alguns no hem volgut ni Núñez, ni Gaspar, ni Laporta, ni el personatge de les americanes Sala-Martín. I és que en el fons prefeririem un Barça menys que un club, modest i divertit dirigit per un trompetista o per un venedor de salsitxes o de bufandes blaugranes. Romantics com som, alguns defensem els colors i ens podem permetre el gust de mostrar mocadors a tota la colla de poderosos financers i mediàtics que ocupa el "palco". El somni d'uns quan seria un BARÇA sense "palco", un estadi amb tota la gent dreta i una xarxa infinita de pubs proletaris al seu voltant.
Utòpics, ens conjurem per derrotar a la pijotada del Chelsea. Tot i el poder financer dels que avui malmeten el nostre club.

àngel
seguidor del CRYSTAL PALACE FC
Croydon, Londres

Holmes ha dit...

Elemental Watson i OK Tati!

indep@alsblogs ha dit...

veig el rollu de sempre au!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

doncs sí, el rotllo de sempre amb algunes variacions, cadascú té el seu rotllo, aquest bloc practica el rotllo que tens davant i admet la teva observació sense problemes.

Crimson ha dit...

Una vegada més coincidim en gustos musicals. El malaurat Svensson era un dels meus pianistes predilectes. És clar que amb mi ho tenia fàcil. Sempre m'ha atret la fredor experimental del jazz nòrdic i centre-europeu.
És una llàstima que un accident tan estúpid trunqués una carrera tan brillant.