11 de maig 2009

Olivier Besancenot, el carter anticapitalista. Antonio Vega, una mort anunciada



Sovint des d'aquest blog es divulga la cultura ninotàire del còmic. Crumb, Bagge, Azagra, Clowes... ara recuperem el
Brieva. Ens va donar un cop de mà signant el manifest a favor de la candidatura anticapitalista europea i de tant en tant el posem en el Tati-Blog. L'apoteosi de la falsa llibertat i de la felicitat mediàtica -totalment banalitzada- constitueix un dels trets que apuntalen la dictadura intocable del capital que és allò que configura i desconfigura les nostres vides i el planeta. La vinyeta ens mostra el deliri del sistema en estat pur. Una petita mostra de l'univers Brieva.




Avui surt al diari la notícia de la mort d'Antonio Vega. Era la crònica d'una mort anunciada. Ja fa més de vint i cinc anys l'Antonio Vega liderava una banda de pop inoblidable, Nacha Pop. El vull recordar amb la lletra d'una cançó d'aquells anys que m'agradava i la posava en el vell ràdiocasette del cotxe -i que encara m'agrada molt!-: Luz de cruce. Aquell era el meu tema preferit dels Nacha Pop. Més que l'arxifamosa Chica de Ayer -que era el seu himne i un temazo de power pop memorable- Diu així:

Cuando la noche cae
Enciendo las de cruce y vuelvo
a verte una vez más
una de tantas veces
pocos kilómetros y
Tras las luces de colores una
cara más
Luego tú detrás
En cualquier parte estás
Eres la pata de una mesa, eres
la sal del mar
Y no te han de encontrar
Te escondes sin parar
Eres experta con la liebre en regatear
Aunque a mi lado estás
Todo crece, perpendicular al
Todo crece, horizonte final
Sólo cuando estoy
Dormido y soñando atravieso
esa puerta
Que deje estallar un vendaval
La sensación de gravitación
La fiereza de una cara
En un sueño dentro de otro sueño
En cualquier parte estás
Eres la llave de una puerta y de
otras muchas más
Y no te han de encontrar
Sólo cuando estoy
Dormido y soñando
Con la llave en las manos
Me da miedo salir y no poder entrar
La sensación de gravitación
La fiereza de una cara
En un sueño dentro de otro sueño
Cuando la noche cae
Enciendo las de cruce y vuelvo
a verte una vez más
Una de tantas veces
Cuando la noche cae
Enciendo las de cruce y grabo en el
asfalto gris
Como una cinta más.



Olivier Besancenot treballa de carter en un districte de Paris. Olivier Besancenot és un dels tres mil militants de la Lliga Comunista Revolucionària que al costat de vuit mil més estan donant vida al Nouveau Parti Anticapitaliste a l'estat francès. Besancenot és portaveu d'un projecte que té arrels històriques i projecte futur. Una esquerra que no vol governar aquell sistema que no ha creat ni tampoc defensar-lo o reformar-lo. Uns volen reformar el capitalisme. Altres el volem combatre. La reforma capitalista és el camí encetat per les majories de dretes i d'esquerres que volen gestionar el possible. A l'esquerra del possible i des de baix, la gent com Besancenot planteja una dimensió militant i social de l'acció política en uns temps en que la política esdevé postpolítica, parapolítica i auca espectacular. Les alternatives dins d'aquest sistema foll porten a "més del mateix". Besancenot parla d'una esquerra militant, organitzada, resistent i arrelada en les lluites. Una esquerra oberta amb la seva pròpia lògica i sentit històric. Besancenot té referents a casa nostra. Mica en mica, des de baix, es plantegen propostes de resistencia, de coordinació i de combat. Feina gens fàcil. Olivier Besancenot va omplir el casinet d'Hostafrancs en un acte militant i exultant, amb les lluites per davant i amb els seus protagonistes al costat. Amb Besancenot, va intervenir l'Esther Vivas, referent de Revolta Global i d'infinitat de lluites socials. Volem fer forat i superar els limits que ens imposa un sistema informatiu advers i limitat.

L'Esther ens visita a Premià aquest dimarts 12 a les 8 al centre cívic. Parlarà de lluites, de resistències i del nostre combat. No caldria adjectivar l'esquerra amb la denominació d'anticapitalista, però vistes les derives generalitzades de l'esquerra es requereix ser clar en els enunciats i, sobretot, en les pràctiques.

21 comentaris:

Marc ha dit...

l'he llegit a la contraportada de El País. Una canya!

Treballador no funcionari ha dit...

És curiós que un funcionari, treballador per i del sistema, es defineixi com antisistema. Curiós.

Anònim ha dit...

gens curiós, exemplar!

Marc ha dit...

senyor "treballador" del comentari 2: només falta que digui que els funcionaris són les classes poderoses del país: carters, bibliotecaris, mestres o infermers i infermeres.
senyor meu, no diggui tonteries.

força besancenot!

Gràcia curiosa! ha dit...

a mi em molen les coses curioses i els carters trotskistes,
endavant Olivier!

Anònim ha dit...

cal suposar que el "treballador no funcionari" treballa en una empresa capitalista, la qual cosa li hauria de servir per defensar la unitat de tots els treballardors siguin del sector públic o del sector privat, i junts poder reivindicar el que és just sigui des de postulats anticapitalistes o si es vol des de postulats més moderats. Realment el que és curiós és el seu comentari.

treballador no funcionari ha dit...

Només volia fer constar, que tots el politics son iguals, la gran majoria de politics d’esquerres d’aquest país son funcionaris, amb sous i treballs fixos molt per sobre dels treballadors en l’empresa privada, i que per tant difícilment comprenen el problemes que tenim i per tant difícilment comprenen la nostra lluita...res mes que això...

Anònim ha dit...

d'acord, i que consti que ser carter és una feina digna i en el cas d'aquest company, estem parlant de gent força lluitadora.

un que escriu cartes ha dit...

no crec que els carters tinguin uns sous espectaculars, oi? benvingut Besancenot. NPA!

crònica de EL PERIÓDICO ha dit...

¿Hi ha vida a l’esquerra de l’esquerra? Almenys algú intenta que n’hi hagi, sense trair els principis, però adaptant-los als temps que corren. A Olivier Besancenot (Levallois-Perret, 1974) l’experiment li està anant bé a França. Pot presumir d’haver sacsejat l’espai electoral esquerrà a l’haver-se guanyat el vot d’un milió i mig de francesos en les últimes eleccions presidencials. Un cop d’efecte del qual anhela encomanar-se un partit presentat ahir a Barcelona i Madrid que busca aglutinar l’extrema esquerra de cara als comicis europeus del mes de juny.

La crisi econòmica pot suposar l’impuls necessari per reprendre una lluita contra el capitalisme que la caiguda del mur de Berlín semblava donar per acabada a finals del segle passat. Es tracta de recuperar força per "canviar el món de base i enderrocar el sistema". Utòpic o no, amb aquesta llavor germina Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Els principis sonen a altres èpoques, però els oradors han canviat molt i les paraules estan matisades.
Sense etiquetes

El referent, Besancenot, és un mileurista que treballa com a carter quatre dies a la setmana a Neuilly-sur- Seine, una rica ciutat contigua a París de la qual va ser alcalde Nicolas Sarkozy. Se’l coneix com "el carter trotskista", conjugant el seu ofici amb la ideologia que sembla pregonar. Sembla, perquè ell fuig d’etiquetes. "No sóc ni trotskista, ni guevarista ni luxemburguista (per Rosa Luxemburg); sóc un revolucionari". Precisament per no etiquetar-se va decidir dissoldre la trotskista Lliga Comunista Revolucionària (LCR) que presidia per fundar el Nou Partit Anticapitalista (NPA), del qual Revolta Global-Esquerra Anticapitalista és deixeble. "L’anticapitalisme requereix d’un moviment internacional com el que tenen, per exemple, els comunistes o els verds".

Així ho va defensar davant entusiasmats "camarades" catalans, que van comprovar el seu perfil jove i contestatari i l’aire fresc que intenta imprimir a la seva revolució amb 35 anys i una cara de nen que a alguns els recorda la de Tintín. Això sí, a diferència de l’àcida sàtira que el personatge d’Hergé va fer del comunisme quan va viatjar al país dels Soviets, el rentat de cara que impulsa Besancenot inclou autocrítica. "La revolució requereix ser reinventada, perquè fins ara cap experiment revolucionari ha tingut èxit. Molts d’ells van acabar com a caricatures sagnants".

En resum, una revolució corregida i augmentada, però permanent (com deia Trotsky) i ara també internacionalitzada (com diu Besancenot). "D’il.lusió també es viu", deuen pensar alguns. "¿Per què no?" respon el NPA espanyol en el seu lema electoral.

militante de Iniciativa ha dit...

vosotros en la calle y la izquierda responsable sacando las castañas del fuego desde el govern y en Catalunya siendo la excepción europea de un caso de gobierno de izquierda.
Francamente hay que ser poco sensible para no ver que tenemos una tarea històrica desde el govern unitario de Entesa. Por Iniciativa y sin rodeos. Govern d'esquerres.

premia de marx ha dit...

"las castañas del fuego"...
una brillant metàfora.
fem un llista de les "castanyes"?
som-hi:

castanya 1:
les castanyes dels mossos als estudiants, el control dels moviment socials que no van per on el sistema mana.

castanya 2:
més de 150 plataformes territorials i ecologistes amb conflictes oberts davant del model de país dels poders financers i que el tripartit accepta (MAT, cinturó, bracons, transvassaments ajornats gràcies a la Moreneta...)

castanya 3:
la LEC i el finançament públic de l'escola privada

castanya 4: aplicació de la salsa bolonyesa de la mà del cuiner Huguet.

castanya 5:
la televisió pública dirigida per una executiva de La CAIXA (Rosa Cullell, a la corporació) i lliurada als interessos del RAC, la formula 1 que mana la graella més del que ja la mana el Barça...

castanya 6:
pla anticrisi pagant lloguer d'ambaixades de CAROD a Wall Street i la City Londinenca (i moltes penyes més).

castanya 7:
Saura destitueix el jefe dels mossos OLMOS i li dóna un càrrec d'assessor (!!!) de l'institut de la policia (al que va dirigir la repressió del 18-M)

castanya 8:
coopagament de la sanitat pública

castanya 9:
conversió de Catalunya en un parc temàtic pseudoantropològic per part del conseller Huguet.

castanya 10:
un departament que es diu d'universitat i empresa, que vincula ambdues coses i li afegeix el model turisticotemàtic delirant que impera.

castanya 11:
un departament que es diu d'interior, participació i relacions que controla moviments socials a cops de porra, munta campanyes de participació per integrar els moviment en les xarxes de burocràcia "participativa" i que predica el memorial democratic i actualitza les castanyes dels grisos amb les castanyades dels mossos (memòria obliga).

castanya 12:
un president que fa crides consumistes sense aturador en ple missatge nadalenc davant la "crisi".


....


quina castanyada!!!!

quin govern!!!!!!!!!

Gràcia ha dit...

bona resposta premiademarx!!!
si vols et passo una llista augmentada de més castanyes del govern tripartit que això no queda només en aquestes dotze

Anònim ha dit...

i que consti que dir castanyada és ser moderats, jo diria garrotada

h ha dit...

antonio vega també em porta records molt especials.

bon record

indep@alsblogs ha dit...

més i més i més tontades sense tocar el tema que ens fot més

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

indep:
puc acceptar que són "tontades" però també estaria bé que expliquessis quin és "el tema de fons" que demanes. No?

Anònim ha dit...

Vilassar de Dalt, dissabte, 16 de maig de 2009 - 7 h tarda

Conferència Banca ètica amb Isabel Sánchez
Isabel Sánchez, sots-directora de Triodos Bank a Catalunya i Balears pronuncia aquesta conferència emmarcada en unes jornades titulades La crisi de l'avarícia impulsades per la Comissió Dindori.
Lloc: Museu Arxiu Municipal

blogger tati ha dit...

bona proposta aquesta darrera. aquest blog saluda aquestes iniciatives i que els seus lectors facin us del mateix per anunciar actes com aquest.

indep@alsblogs ha dit...

passen dos dies i tot com sempre dient el que el poble menys interessa

tati ha dit...

indep: ja veus, aquest blog no t'agrada massa, què hi farem!