24 de juny 2007

NIT DE SOLSTICI / EL DIA DESPRÉS




La nit de Sant Joan d'enguany es pot resumir en vàries imatges: una filera de torxes i petits focs arrenglerats a la platja, una succesió de músiques sortides d'aparells domèstics, un vaixell fantasmagòric traginant sorra d'una banda a l'altra del nostre petit litorial i, sobretot, un magma de formes i sons caòticament unificats per l'espetec múltiple del foc. En temps de restriccions abusives, caldrà restablir l'armonia entre el cos i el temps, sense excesos racionalistes, per guanyar la nit sonora, la nit incandescent, la nit del foc i de la fúria.

Dit això, inaugurem l'estiu. Ens esperen sardinades roigverdes, ciclobojeries, terrasses, festes majors, festes menors, llibres i suors.

22 de juny 2007

PUNT DE FUGA I SOLSTICI.


Solstici a la vista. En temps de restriccions santjoaneres i petarderes, uns quans ens trobarem en un xiringuito premianenc, prendrem cava, menjarem coca (no pas "coca") i escoltarem el que un servidor punxarà, és a dir, una mescla de sonoritats jamaicanes, llatines, souls varis i estratosfèrics bizarres al servei de la causa.
El proper Sound System (ràdio premià, 95.2, dimarts a les 21 hores), inclourà un set dedicat a Fela Kuti, el messies anticolonial de la Nigèria dels 70!
Posat's a parlar d'Africa, em fa gràcia la polèmica muntada per la visita de quatre blaugranes al Mandela. La premsa indignada, ja! Quina gràcia, els periodistillos ara estan preocupats per la figura del Mandela i el món blaugrana. Si aquests "medias" parlessin integralment del Nelson Mandela, ai!, haurien de parlar del comunista Mandela, aleshores, a banda de glossar al lider antiapartheid, es podria nodrir la cultura política del personal parapolític amb la biografia combativa del roig Mandela. Però, aleshores, el grup Godó, rebaixaria el seu ímpetu reivindicatiu. No fos cas que Nelson Mandela, comunista anticolonialista i antiracista, aparegués massa ben acompayat.
Ja ho deien els Special Aka: Free Nelson Mandela! Que diferent sonava aleshores, sense papanatismes de darrera hora!
Bé, bon Sant Joan! Solstici i Punt de Fuga!

20 de juny 2007

COL DE L'ISERAN, TRETZE ANYS DESPRÉS

Són les rampes finals del Col de l'Iseran (2.770 m.). Tretze anys després, el tornaré a ascendir, aquesta vegada acompanyar d'en Ramon Sala (coali-cicloturista tot terreny). Recordaré l'estada anterior, quan compartiem viatge amb en Joan Carles (ell, piragüant en sentit contrari a les pujades alpines). Un bon record de bicicletes, "piragües" i macarrons. S'acosta l'estiu a cel obert. I abans ens esperen les pujades de Saisies, Aravis i el mític Cormet de Roselend.

El món en bicicleta d'aquest blogger (i d'en Ramon Sala!) està a l'adreça:
http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com
visiteu-nos.

14 de juny 2007

PRIMER DIA D'UN EXREGIDOR


Ahir, 13 de juny, vaig deixar de ser regidor de l'Ajuntament de Premià de Mar. Fa molts anys que visc les coses públiques amb relativa intensitat. L'espai públic, paradoxalment, està lluny de la política. Les coses són així i hem acabat assumint una idea de política que no té massa a veure amb el seu concepte real i universal. Ja ho diu el mestre Maurice Blanchot, del qual en faig sovint propaganda en aquest blog, "l'espai de la política està on aquesta no hi arriba". La frase reitera l'enigma d'una paraula desorbitada i mixtificada. Incidint en aquesta idea, dedueixo que els escenaris electorals, les agendes que es deriven d'aquests i la dialèctica complementària entre el, -suposadament-, món polític i les diverses xarxes d'opinió, acaben facturant un corpus estratosfèric de pseudopolítica. Possiblement d'aquí es deriva la desafecció electoral, la famosa abstenció i les altres formes d'inhibició (actives o pasives). L'experiència municipal focalitza coses distants i evidencia els marges de dependència i incompetència davant de l'acció de govern i d'oposició. Entenc -"a la Blanchot"- que els espais polítics transcendeixen l'equació elecció/representació (positiva i insuficient) i funcionen en els territoris de la circulació d'idees, la disputa cultural, la vida "terrenal", el treball, l'oci, les relacions interpersonals, les formes de dominació i l'etzètera infinit de la comunitat inabordable ("inconfesable", com escriu Jean-Luc Nancy i el propi Blanchot). La més gran de les polítiques és la micropolítica despullada. Detectar "el perquè" social, econòmic i cultural dels afers més inverosimils és, també, i en majúscules POLÍTICA. Els observatoris s'activen des del sofà, des de l'entitat, des del partit, des de la festa, des del devenir. Relaxats, alterats, desfogats, satisfets, militants o antimilitants, vivim la política universal molt i molt més enllà del quadre representatiu, del ginyol i de l'auca. Deixo la regidoria, continuo com sempre davant del tocadiscos, dels llibres, de la bicicleta, de la cervesa amb patates, dels meus, de la Coali, del sector intempestiu d'ICV, de la meva intimitat compartida i, així, la política evident pren volada en forma de projecte vital descontextualitzat, amb menys agenda i més sentit existencial.
Unes pinzellades d'aquest període viscut i compartit les dedico a la memòria del Jaume Batlle, l'alcalde amic, i l'Antoni Gutiérrez Díaz, el secretari del PSUC, mestre premianenc i guia eurocomunista. Ambdós morts en aquests darrers temps de legislatura. Premianencs de temps i universos diferents.
Salutacions també al Toni de la Lola, al qual vaig substituïr en moments difícils, i a l'Ernest Martín, radicalment moderat, moderadament radical, company de taula municipal.
Sort per Quim Caimel i Alfonso Barreras, l'equip municipal de la renovada Coali premianenca!!

11 de juny 2007

JOE BOYD, PARLAR DE MÚSICA (I VIURE!)



Joe Boyd: Productor, caçador de talents, "l'home que estava en el lloc precís en el moment precís". Blancas Bicicletas no és un llibre de ciclisme. Estem davant d'un dels millors textos sobre música popular de tots els temps. És la vida sonora de Joe Boyd. S'ha editat fa poc. Llegir aquest llibre és experimentar la banda alta de la música intempestiva. Boyd, amb 21 anys organitzava gires europees de consagrats i reputats jazzmen (Roland Kirk, especialment, com a figura trancendental i oculta). Va ser factotum del Newport Folk Festival (i mediador en el conflicte entre la vella guàrdia folkie i les electricitats Dylanianes). Travessava l'Atlàntic per gestar la transició del Swingin'London a la Psicodèl·lia i fundava UFO, el club de Tothenham Court Road que va nuclear els light shows de Pink Floyd, Arthur Brown i Soft Machine (abans del deliri simfònic). Boyd apadrinava el millor folk-rock britànic: Incredible String Band, Fairport Convention i Nick Drake...i produïa el biopic-reportatge sobre Jimi Hendrix...Tot això i molt més en el seu llibre BLANCAS BICICLETAS.

El SOUND SYSTEM de ràdio Premià en fa homenatge aquest dimarts al 95.2 a les 21 hores!

07 de juny 2007

ICV I INTERIOR, A COR OBERT. 8 IDEES I 2 INTERROGANTS.


1) No es cap novetat, de part meva, dir que la minsa representació d'ICV-EUiA al Govern d'Entesa, hauria de prioritzar altres àrees d'intervenció social, més enllà de la Conselleria d'Interior. Em sembla del tot desafortunat que el president d'un partit (de qualsevol partit) sigui al mateix temps el responsable de la seguretat ciutadana. No es tracta de defugir responsabilitats. Sí volem ser una força de govern (de "lluita i de govern", com ens agradava dir a nosaltres, els eurocomunistes), cal estar disposat a assumir qualsevol responsabilitat.

2) Interior és peça clau en el funcionament de l'estat de dret (o ho hauria de ser, d'acord amb legislacions més avançades i menys tocades per l'onada neoconservadora i paranòica de l'estatisme autoritari). Les dretes de sempre, -i les d'ara més que mai-, volen reduïr el paper de l'estat a l'aparell repressiu strictu sensu . Les dretes aprimen l'estat social i engreixen l'aparell de seguretat.

3) Tornant al cas que ens ocupa, davant l'assumpció d'ICV-EUiA de la Conselleria d'Interior, convé dir que aquesta conselleria representa un repte descomunal que hauria de pressuposar l'alteració de les tendències anquilosades d'un cert concepte de seguretat. Establir un fort binomi entre seguretat pública i inclusió social és més o menys la quadratura del cercle. Ni les socialdemocràcies avançades van ser capaces d'establir aquest nexe de manera sólida.

4) Amb aquestes que tenim en Joan Saura ficat a l'ull de l'huracà. Milers de mossos d'esquadra es manifesten contra la cúpula d'Interior i demanen respecte a la seva feina. L'afer dels maltractaments a la comissaria de Les Corts treu fum. M'importa molt poc qui hagi filtrat les esgarrifoses imatges dels mossos en plena acció. Amnistia Internacional valora positivament que es posin càmeres de seguretat i demana que això es faci extensible a totes les comisaries. Saura es defineix en la mateixa línia de la gent d'Amnistia I. La cúpula d'interior vol canviar tendències (cas "kubotan" inclòs).

5) Els sindicats de Mossos reaccionen corporativament i es manifesten. Els okupes es contramanifesten davant dels Mossos demanant que aquests deixin de fer-se "la víctima". Molt exemplificador és el crit de guerra dels mossos a la seva manifestació amb consignes "lletgistes" (els mossos cridaven als okupes coses de l'estil "¡guarro, dúchate!". Tot un model de modernitat policial). Uns i altres van a sac i demanen el cap del Saura. El grup Godó (Rac1, La Vanguardia & co.) incrementa l'artilleria mediàtica contra Saura.

6) Reformar l'aparell policial passa per iniciatives de control i autocontrol, com les que s'han fet amb les càmeres, per eivtar maltractaments. Els partits d'ordre, la dreta CiU+PP, clama al cel i dóna suport al corporatisme policial de manera interessada: es tracta de fomentar l'autoritarisme polític per la via policial. Quan Saura intenta canviar les coses, salten les dretes i els sindicats gremials.

7) Quan Saura assumeix la direcció d'Interior es reprimeixen "alteracions de l'ordre" per imperatiu legal, la qual cosa és criticada pels col·lectius afectats (amb raó, en molts casos). Aquesta és la dimensió volàtil de la "patata calenta" d'Interior.

8) Tornant al començament, ICV-EUiA si vol ser força de govern i de lluita, ha de mostrar plena disponibilitat a assumir qualsevol responsabilitat de gestió. La segona part d'aquesta afirmació és logística i d'espai polític i es pot formular amb dos interrogants.

Primer: Quan ICV-EUiA només disposa de dos consellers com a soci minoritari d'un govern tripartit, és de rebut assumir la conselleria més arriscada i amb més hipotèques sobre un projecte en construcció com el que volem representar?

Segon: En cas de que la resposta a la pregunta anterior sigui afirmativa, ha de ser el president del partit qui assumeixi aquesta conselleria?

Em temo que tenim un problema. Alguns ja ho vam advertir quan la sorpresa d'Interior ens va caure al damunt.

L'experiència de presentar una candidatura municipal potent i organitzada com és la Coalició ICV-EUiA-EPM de Premià de Mar ha estat ambivalent. Explicar el que volem per la nostra ciutat i haver d'aguantar el xàfec extern de la remor mediàtica i política d'Interior, és tota una hipoteca. Amb total esperit constructiu, les bases d'ICV mereixem explicacions convincents. El nostre projecte té la força que té. Som el soci petit. Tenim tradició, experiència i un cert futur. Per desplegar el perfil roig, verd i violeta de la nostra coalició, necessitem ampliar discurs, tenir un peu al carrer i començar la casa per els fonaments. Vull que em convenci algú de que gestionar Interior ha estat un encert. De moment és un problema. Quan s'acabi la legislatura, qui sap, o ens estrellarem o trencarem el sostre. Ni idea. L'autocrítica no hauria d'admetre limits. Interior passa factura en positiu o en negatiu. La vocació de ser part de la "governança" del país volia dir que tard o d'hora hauriem d'assumir Interior, no ho dubto. Som corredors de fons. Ara bé, entre tots hauriem d'evitar una altra travessia del desert.
Salut i ecosocialisme!

04 de juny 2007

PRIMAVERA SOUND DES DEL PRIORAT


El festival Primavera Sound m'ha agafat al Priorat (refugi vinícola amb recorregut ciclístic de primera divisió). Aquest festival derivat del mític All Tomorrow Parties, festival germà de factoria britànica, ha portat un cartell impresionant. El pas del temps m'allunya d'aquests "events". M'hauria agradat presenciar algunes actuacions: Billy Bragg ("el roig", consulteu-lo a http://www.premiademarx.blogspot.com , el blog del marxisme premianenc!), The Good-The Bad & The Queen, la Patti Smith, Wilco i, sobretot, Sonic Youth.
Per redimir aquesta edició m'he muntat una tarda de diumenge d'intensitat vinílica i d'excitació memoritzadora. El plat del tocadiscos ha fet girar Daydream Nation i Goo, dos obres mestres dels Sonic Youth.
Vull recordar una data: 2 d'octubre de 1990. La nit d'aquell dia de fa quasi 17 anys (!!!), coincidint amb la meva onomàstica, em vaig regalar una entrada solitària al vell Studio 54 del Paral·lel per assistir al concert de Sonic Youth (la seva segona estada de la banda a Barcelona). Recordo el local no massa ple, la meva privilegiada localitat davant de la Kim Gordon (estava fantàstica i passada de voltes, com cantava Kool Thing!). El concert més "voluminós" (E.VOL) que recordo, amb un efecte timpànic descomunal en el postconcert camí de casa. Lee Ranaldo i Thurston Moore introduïen claus angleses i destornilladors entre les cordes de les Fender Jaguar... Foc purificador! El so dels Youth anunciava un fi de segle en tota regla. Encara toquen.
Ahir em vaig estirar al sofà amb el Daydream Nation d'una tirada (amb els excitants "tomba i tomba" de les quatre cares del doble vinil). Pura epifania!
El Priorat és magnífic, malgrat la distància amb un festival primaveral del tot trastocat. El pas del temps (ja tinc una edat) em posa en guàrdia davant els "eventos" multitudinaris.
El tocadiscos restableix la vertical dels bons moments.
Els vuit primers vinils de Sonic Youth constitueixen el llegat més rotund del canvi de segle.
No és soroll.
És la tensa armonia de la destrucció.

AUDICIÓ RECOMANADA:


SOUND SYSTEM, 95.2 RÀDIO PREMIÀ DE MAR


DIMARTS 5 DE JUNY, A LES 21 HORES.


ESPECIAL "ATLANTIC RECORDS: R&B"


Selecció de Ramonet 77.


Cliqueu: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/