14 de juny 2007

PRIMER DIA D'UN EXREGIDOR


Ahir, 13 de juny, vaig deixar de ser regidor de l'Ajuntament de Premià de Mar. Fa molts anys que visc les coses públiques amb relativa intensitat. L'espai públic, paradoxalment, està lluny de la política. Les coses són així i hem acabat assumint una idea de política que no té massa a veure amb el seu concepte real i universal. Ja ho diu el mestre Maurice Blanchot, del qual en faig sovint propaganda en aquest blog, "l'espai de la política està on aquesta no hi arriba". La frase reitera l'enigma d'una paraula desorbitada i mixtificada. Incidint en aquesta idea, dedueixo que els escenaris electorals, les agendes que es deriven d'aquests i la dialèctica complementària entre el, -suposadament-, món polític i les diverses xarxes d'opinió, acaben facturant un corpus estratosfèric de pseudopolítica. Possiblement d'aquí es deriva la desafecció electoral, la famosa abstenció i les altres formes d'inhibició (actives o pasives). L'experiència municipal focalitza coses distants i evidencia els marges de dependència i incompetència davant de l'acció de govern i d'oposició. Entenc -"a la Blanchot"- que els espais polítics transcendeixen l'equació elecció/representació (positiva i insuficient) i funcionen en els territoris de la circulació d'idees, la disputa cultural, la vida "terrenal", el treball, l'oci, les relacions interpersonals, les formes de dominació i l'etzètera infinit de la comunitat inabordable ("inconfesable", com escriu Jean-Luc Nancy i el propi Blanchot). La més gran de les polítiques és la micropolítica despullada. Detectar "el perquè" social, econòmic i cultural dels afers més inverosimils és, també, i en majúscules POLÍTICA. Els observatoris s'activen des del sofà, des de l'entitat, des del partit, des de la festa, des del devenir. Relaxats, alterats, desfogats, satisfets, militants o antimilitants, vivim la política universal molt i molt més enllà del quadre representatiu, del ginyol i de l'auca. Deixo la regidoria, continuo com sempre davant del tocadiscos, dels llibres, de la bicicleta, de la cervesa amb patates, dels meus, de la Coali, del sector intempestiu d'ICV, de la meva intimitat compartida i, així, la política evident pren volada en forma de projecte vital descontextualitzat, amb menys agenda i més sentit existencial.
Unes pinzellades d'aquest període viscut i compartit les dedico a la memòria del Jaume Batlle, l'alcalde amic, i l'Antoni Gutiérrez Díaz, el secretari del PSUC, mestre premianenc i guia eurocomunista. Ambdós morts en aquests darrers temps de legislatura. Premianencs de temps i universos diferents.
Salutacions també al Toni de la Lola, al qual vaig substituïr en moments difícils, i a l'Ernest Martín, radicalment moderat, moderadament radical, company de taula municipal.
Sort per Quim Caimel i Alfonso Barreras, l'equip municipal de la renovada Coali premianenca!!

32 comentaris:

decía ayer ha dit...

quina putada! un regidor així i es queda a les portes de l'elecció.

I quina cosa més increÏble que amb el teu nivell no tinguis una responsabilitat més destacada a la direcció d'ICV "que buena falta hace".

endora ha dit...

Aquí hi ha nivell i sentiment.

Felicitats per "molt"; peer les reflexions amb què ens gratifiques, els coneixements que comparteixes, l'espai que buides i el lloc que omples, gràcies i felicitats per pensar amb els que penses i fer-ho públic i per la generositat del teu entusiasme, sense ell no n'hi hauria bona política o política de la bona on, a vegades, una no sap on agafar-se. En fi, salut per poder seguir a la banqueta de l'exercici municipal i al mig del camp de l'amistat.
Per a tu i molta gent com tu que han quedat fora, un bon "podium" com a senyal d'un triomf malgrat tot allò no aconseguit.
Visca el carrer i la gent que, com tu, l'omple!

Josep ha dit...

´´ES COM UN MANIFEST QUE REIVINDICA LA POLITICA AMB LLETRES MAJÚSCULES..OK COMPANY!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

gràcies a vosaltres, això és cosa col·lectiva, per cert que he canviat el "perfil" pesonal del meu blog, així s'ajusta més a la realitat.

ja saps ha dit...

collonut company!

cuando ruje ma marabunda ha dit...

ole tus güevos...pa que luego digan que tos los politicos son iguales. Felissidades disc-ioquey.

ramonet 77 ha dit...

Felicitats!

Anem a la recerca sonora, company!!!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

oppure si muove, grazie setanta sette!

Mondeo ha dit...

A risc de quedar quicu, citaré el mestre de la despedida infinita:
"Que tinguem sort, i que la vida ens porti un camí ben llarg"

Més quicu encara:
"Trobarem a faltar el teu somriure. Dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí ..."

O també (i molt apropiat en aquests dies Reials):
"Hey! Mr. Tambourine Man,
play a song for me,
I'm not sleepy and there is no place I'm going to.
Hey! Mr. Tambourine Man,
play a song for me,
In the jingle jangle morning I'll come followin' you."

Doncs això, we'll come following you.

Anònim ha dit...

Ostres!!!

potser perquè és de nit i n'he begut massa, de vi.. però redéu... entre tu i l'Endora m'heu ben emocionat

Senzillament preciós...

KTF

Crimson ha dit...

Probablement amb el temps que has estat regidor ja has après el que havies d'aprendre i ara forma part del teu bagatge. No miris enrera.
Qualsevol canvi és una oportunitat.

Una abraçada

Anònim ha dit...

Un plaer tenir-lo de tornada, a jornada complerta, als (...) territoris de la circulació d'idees, la disputa cultural, la vida "terrenal", el treball, l'oci, les relacions interpersonals, les formes de dominació i l'etzètera infinit de la comunitat inabordable (...)
Gent com tu fa mes falta aqui que al mercat electoral.
Saltut!!

joe ha dit...

àngel, farem un gruppeto potent per bellugar l'espai sonor i la convivència de premià de "marx" (tal com t'agrada dir a tú).

la mirada ha dit...

Un llibre en forma de disc espera ser escrit... Ja tens feina, ja...

Freski ha dit...

Àngel, tinc una amiga que ara farà segon de batxillerat i li toca fer el treball de recerca, i el fa sobre els escriptors de Premià de Mar, i ha llegit diferents temes que has anat escrivint en el teu bloc i algun altre i m'ha dit que et pregunti si ets escriptor.

Per cert, els mossos han tornat a fer de les seves en la manifestació antirepressiva d'aquesta tarda a Barcelona...

Bona nit!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Freski:
potencialment es podria dir que soc escriptor (almenys de manera blogger i de llibreta segura des de fa molts anys). Si em necessiteu, en parlem, i de passada us presento un escriptor-escriptor que conec. Això sí, ara estic escrivint un assaig sobre música...

en quan als "mossos", et recomano el meu post que apareix dos articles abans d'aquest.
a mi no m'agrada com funciona el cos de mossos, i el saura intenta corregir-ho, però costarà, tenen "males costums" adquirides. estic d'acord amb tú.

Josep ha dit...

a veure si ens fots un bon llibre, estimat TATI! La teva pluma ha de dónar un pas.

Freski ha dit...

Doncs si vols un dia d'aquests podem quedar. Jo no hi tinc res a veure amb aquest treball, però vindré per acompanyar a la noia que ha de fer-lo i així de pas ens coneixem, hehe.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

ok freski!!!
et passo un article de dos especialistes que diuen que mica en mica es fan bé les coses a INTERIOR...
ÉS LLARG I DIU AIXÍ (EL PERIÓDICO)

Sobre la 'rebel.lió' dels Mossos

1. • La lluita contra la impunitat policial suposa una victòria de la lògica de l'Estat de dret

Foto: MARTÍN TOGNOLA
Foto: MARTÍN TOGNOLA

JAUME Asens i GERARDO Pisarello*

El vincle entre la seguretat i l'actuació policial s'ha convertit, en les últimes setmanes, en un dels eixos centrals de l'agenda políti- ca catalana. El primer desencadenant van ser les imatges difoses urbi et orbi, a través de la televisió o internet, d'agressions de mossos a detinguts a la comissaria de les Corts. Poc més tard, i en ple període electoral, va entrar en escena el famós punxó anomenat kubotan, que va acabar de sacsejar les aigües ja remogudes per la denúncia d'altres irregularitats policials.
Al cap de no pocs dies els va incomodar que s'obrís un debat sobre el tracte dispensat als detinguts a les comissaries catalanes i sobre el modus operandi d'un cos al qual se suposava alliberat de certes pràctiques del passat. Bona part de la discussió inicial es va plantejar al voltant de si els incidents denunciats s'haurien d'haver amagat o no. La reacció dels partits de dretes va anar més enllà i es van sentir diferents veus que demanaven la dimissió del conseller d'Interior, Joan Saura, per estar "més preocupat pels delinqüents que per la policia".

EN UN EFLEX instintiu del ja conegut corporativisme, alguns sindicats policials també van fer pinya i van justificar les actuacions qüestionades. Com a resposta a les crítiques rebudes des de diferents entitats de defensa dels drets humans, van convocar una inusual manifestació en la qual es van sentir crits i consignes del tipus "Saura dimissió" "kubotan, kubotan" o "boti, boti, okupa qui no boti".
Si la llei 10/1994 estableix un autèntic codi de conducta o de bones pràctiques per als Mossos d'Esquadra, aquesta manifestació va representar un clar exemple de la seva mala aplicació. En lloc d'inspirar empatia social o fortalesa democràtica, els Mossos van donar una imatge de descrèdit i politització, del tot allunyada de l'aparença d'imparcialitat professional que exigeix la llei i que és d'esperar d'un cos nascut i format en una democràcia.
Una esquerra conseqüent, o simplement compromesa amb l'Estat de dret i amb la defensa dels drets humans, no s'hauria d'acomplexar davant d'aquest tipus de reaccions. Més encara, hauria d'assenyalar de manera inequívoca la incongruència que comporta denunciar la vulneració de drets als diferentes Guan- tánamo que hi ha pel món mentre es pretenen amagar els draps bruts d'una policia autòctona.
Qualsevol política de seguretat pot presentar dues direccions oposades: orientar-se cap al model del "dret a la seguretat" o bé cap al model de la "seguretat en els drets". El primer d'ells pretén reduir l'eficà- cia policial al desplegament de mesures exemplaritzants bé sobre els sectors econòmicament i socialment més vulnerables, bé sobre la dissidència política i cultural. El segon, en canvi, parteix del fet que l'únic ordre democràtic pel qual val la pena lluitar és aquell que està preocupat per reduir al mínim les intervencions repressives i sí, en canvi, per eliminar el desordre causat per les grans desigualtats econò- miques i socials.
No es tracta, com voldrien els sectors més conservadors, de polítiques realistes contra polítiques irrealistes. El suposat realisme dels que identifiquen l'eficàcia policial amb la falta de controls democràtics és un realisme estret de mires i de molt curt abast. Per contra, l'únic model sostenible de seguretat és un model fundat no en la demagògia del populisme punitiu, sinó en l'escrupolós respecte dels drets socials, polítics i civils de tothom. Això inclou també els drets dels detinguts en dependències policials, que, més enllà de tota una altra consideració, són, en aquell moment, part feble davant la possible arbitrarietat dels cossos de seguretat.

LA DECISIÓ de crear un comitè d'ètica de la policia i, sobretot, l'anunci per part del Departament d'Interior d'instal.lar càmeres de videovigilància a les dependències policials són mesures segurament insuficients, però van en la bona direcció. Poc importa que la Constitució garanteixi als detinguts drets si després es concedeixen a la policia amplis poders discrecionals. En qualsevol comissaria, la relació del detingut amb l'agent es consuma en secret i és de tal dependència o subjecció que pot donar peu a abusos o maltractaments difícilment controlables. Això, aquí i a tot arreu.
Per aquest mateix motiu, l'Estat espanyol va aprovar i recentment va ratificar el protocol facultatiu per a la prevenció de la tortura i altres tractaments o penes cruels, inhumanes o degradants. També per aquest motiu, el Parlament català es va comprometre a "implementar les recomanacions del relator especial de Nacions Unides sobre la tortura", entre les quals s'incloïa la instal.lació de càmeres als calabossos de les comissaries.

EL CONTROL democràtic dels cossos de seguretat no es pot banalitzar com una expressió d'ingenuïtat o hippisme polític. Per descomptat, no ho és per a les víctimes reals, i per desgràcia massa freqüents, d'actuacions arbitrà- ries. Tampoc per a les víctimes potencials, que seríem tots els ciutadans, si s'imposessin les suposades tesis realistes. La lluita contra la impunitat policial suposa una victòria de la lògica de l'Estat de dret davant de la lògica de la raó d'Estat. Després de tot, en un sistema que es pretengui democràtic sempre serà preferible tenir una policia sota sospita que una policia descontrolada.

*Asens és vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats, i Pisarello, vicepresident de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

In Jet ha dit...

molt currat el document sobre els mossos, els mossos rebels contra les mesures positives de control que encertadament proposa Saura.

Freski ha dit...

Jo més aviat em referia al tema de les manifestacions, que em queda més a prop. Sembla ser que ara, el millor mètode de seguretat per una manifestació és el de fer cordons policials i "segrestar-la"... Tot i això, haig de reconèixer que en alguns aspectes s'està, o si més no s'intenta millorar l'actitud dels mossos.

paccius ha dit...

El problema és que poca gent ha llegit aquest article tot i estar publicat en el diari més llegit de Catalunya, i molta gent s'ha quedat amb la notícia frivolitzada de les televisions o amb els comentaris dels "experts en tot i res" tertulians de les emissores.

sauric ha dit...

el sistema de rodejar manis amb polis es practica a la gran bretanya des de temps immemorials i funciona, tant les de dretes com les d'esquerres, les dels caçadors, les trotskistes o les que sigui.

rafa ha dit...

es farà a tot arreu però hem de reconèixer que no dona bona sensació, a mi particularment no m’agradaria està envoltat de policies quan em manifesto. També`s'ha de dir que part de la culpa és nostra per deixar que també segrestin les manis aquells que van al final simplement a fer-se valer per la força quan no representen a ningú. Entre uns i altres faran que deixem de manifestar-nos i crec simplement que ja ho han aconseguit

àngel a RAFA ha dit...

a mi em passa com al Rafa:

ni m'agraden les manis "protegides" per policia als laterals.

ni m'agrada que les manis tinguin grups rebentadors dins d'elles mateixes.

en el cas "a", resulta intimidador.
en el cas "b", resulta desprestigiador. Les grans manifestacions altermundistes estan afectades per els dos casos, "a i b", i apareixen bloquejades i/o inoperants per partida doble.

cal fer manis sense tutoria policial i sense infiltrats aliens al tema.

ok. rafa!

Freski ha dit...

Jo no crec que aquest sistema funcioni pas. Si ens han de treure el dret de manifestar-nos és que alguna cosa no funciona bé. És cert que s'intenten evitar els típics incidents que ocasionen alguns sectors al final de les manifestacions, però com dic, generalment és al final de les manifestacions, i aturant una manifestació sencera s'aconsegueix evitar això, però també, la gent que ha anat a manifestar-se, que és un dret que tenim, és queda amb el moquet penjant i envoltat de mossos.

En la manifestació que es va fer el diumenge, fora del que seria pròpiament la manifestació, hi havia gent donant suport als manifestants i d'alguna manera s'unien i intentaven generar una manifestació paral·lela al costat, i els mossos van carregar contra ells. Això tampoc no em sembla bé...

Per cert Paccius, el que ha dit la televisió sobre tot això no sé fins quin punt ha pogut conscienciar a la població, ja que s'ha donat molta menys informació de la que es podria haver donat. L'únic que s'ha dit ha estat que un grup antisistema s'ha manifestat i que han estat retinguts pels mossos durant 3 o 4 hores...

àngel ha dit...

fresky,
el paccius no parla de la mani que tu dius, es refereix a l'article de ASENS-PISANELLO. Un gran article.

Freski ha dit...

...valeee xD he posat la pota. És que jo anava tot motivat parlant de la manifestació i no m'hi havia fixat massa... bueno bueno, demano disculpes xD

àngel a freski ha dit...

disculpat! company fresky! amb la mediació del Moha, podem trobar-nos un dia d'aquests.

un que vol venir més sovint ha dit...

enhorabona Àngel, és un text de categoria. expliques el que creus que és la política i incideixes en que el que ens fan passar per política no és política. Vas encertat en això. També veig un nivell de preocupació i un sentit de les relacions humanes ben trabat. Jo quan vinc a la coali em sento molt còmode de veure gent amb gustos i paraules diverses que proposen coses i fan intercanvi d'idees des de maneres diferents d'esquerres. N'estic content de ser de la coalició i estic segur que ens trobarem en moltes activitats. també animo el quim i l'alfonso.

M ha dit...

moltes felicitats i gràcies a tú, i també a l'ernest martín i anims al quim caimel i el barreras.
Sou collonuts, canya a la dreta i visca coali!

des de la ribera ha dit...

Em satisafà tenir amics que saben elaborar paraules trenades des de pensaments profunds amb bases sòlides (això també val pel Martí). Ara que m'he traslladat a la ribera m'adono que, des de baix, les alçades on em trobava tenen una altra dimensió. Ara m'hauras de treure els títols que em vas atorgar referits a la serra barcelonina i em podras trobar, sempre que vulguis, a la ribera, prop del Llobregat, on a soles amb mi mateix puc tornar a agudir dels teus escrits, que si no son de regidor si que son d'escriptor.