Són les rampes finals del Col de l'Iseran (2.770 m.). Tretze anys després, el tornaré a ascendir, aquesta vegada acompanyar d'en Ramon Sala (coali-cicloturista tot terreny). Recordaré l'estada anterior, quan compartiem viatge amb en Joan Carles (ell, piragüant en sentit contrari a les pujades alpines). Un bon record de bicicletes, "piragües" i macarrons. S'acosta l'estiu a cel obert. I abans ens esperen les pujades de Saisies, Aravis i el mític Cormet de Roselend.El món en bicicleta d'aquest blogger (i d'en Ramon Sala!) està a l'adreça:
http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com
visiteu-nos.
2 comentaris:
oooooohhhhhh!!!! quina enveja pedalar per el sostre d'Europa!!! anims xavalines!
ja saps, Josep, només es tracta de clavar un peu a cada pedal i fer anar el molinet.
Publica un comentari a l'entrada