Joe Boyd: Productor, caçador de talents, "l'home que estava en el lloc precís en el moment precís". Blancas Bicicletas no és un llibre de ciclisme. Estem davant d'un dels millors textos sobre música popular de tots els temps. És la vida sonora de Joe Boyd. S'ha editat fa poc. Llegir aquest llibre és experimentar la banda alta de la música intempestiva. Boyd, amb 21 anys organitzava gires europees de consagrats i reputats jazzmen (Roland Kirk, especialment, com a figura trancendental i oculta). Va ser factotum del Newport Folk Festival (i mediador en el conflicte entre la vella guàrdia folkie i les electricitats Dylanianes). Travessava l'Atlàntic per gestar la transició del Swingin'London a la Psicodèl·lia i fundava UFO, el club de Tothenham Court Road que va nuclear els light shows de Pink Floyd, Arthur Brown i Soft Machine (abans del deliri simfònic). Boyd apadrinava el millor folk-rock britànic: Incredible String Band, Fairport Convention i Nick Drake...i produïa el biopic-reportatge sobre Jimi Hendrix...Tot això i molt més en el seu llibre BLANCAS BICICLETAS.
El SOUND SYSTEM de ràdio Premià en fa homenatge aquest dimarts al 95.2 a les 21 hores!
4 comentaris:
Me dirijo a los compañeros que impulsan este blog, para presentar un nuevo proyecto, que utilizando el nombre de Gallo Rojo, va dirigido a todas las personas de la izquierda alternativa en general, y a los de la coalición ICV-EUA en particular. Esperamos que sirva para abordar temas, que con frecuencia se suelen dejar de lado, pero que son necesarios para situarnos acertadamente en la actual coyuntura. Agradeceremos vuestras aportaciones, vuestras críticas y vuestras y sugerencias.
m'agrada syd barret, sense ell pink floyd vaderivar micaen micacap a l'abisme...fins dark side of the moon, després...xungos simfonics, estic d'acord amb el dius del deliri simfonic
un programa akollonant de veritat molt bo
em va frapar quan vas posar el Fire de l'Arthur Brown, quina bèstia boja que era!
Publica un comentari a l'entrada