Interludis primaverals (i una aproximació a la pandèmia global)

Primer de Maig.

Senzillament el dia internacional de la classe treballadora. Manifestació anticapitalista a les 17:30 a la Plaça Universitat de Barcelona. Hi anem.


Des de baix i a l'esquerra !

Keep the Faith!



























Bob Dylan primaveral!

Primaveral, l'interludi proporcionat per Bob Dylan és del tot oportú. Els dylanians estem de sort. Els dylanians que visiten el blog (ei! Lou Roig!) estan d'enhorabona. El darrer disc del nen de Minessota és colossal. Una revisió en tota regla de les sonoritats pantanoses. Un àlbum de blues i de folk. La banda de Bob Dylan treballa a la perfecció els registres de la música popular nordamericana. Densitat, saturació, balades insòlites... aires de Chicago i del Zydeco de Nova Orleans, electric i desenxufat. Quins acordions! Quines mandolines! Quina veu de clavaguera!
El mestre no perdona. Llarga vida!




Primavera boja amb plujes sobtades que recorden les velles primaveres. Dispersió dels divendres premianencs, un mes després de la demolició per reformes de l'espai social de l'Amistat. Redescobrir terrasses i cartografiar la ruta dels bars locals. Un desert amb excepcions aillades. Músiques a casa; Richard Thomson (la epòpeia del folk-rock britànic), Clem Snide (que tornen als escenaris i als estudis amb un magnific darrer disc), el saxofon de Charles Lloyd (la fenomenologia dels veterans que reescriuen amb austeritat sonora allò que els va portar al limit) i una visita panoràmica a les mescles del dj francès Kid Loco. En relació a aquest darrer, Kid Loco serà la propera tramesa sonora del Sound System de ràdio Premià (95.2 fm) del dia 28 a les 9 del vespre i, per acabar el gran Crumb que munta festes intempestives com la que apareix a la vinyeta i, ja que és una afrancesada aportació, la podem dedicar a la memòria de la desapareguda pipa de Monsieur Hulot-Jacques Tati (censurat en nom del politicament correcte imperant a la nostra espectacular societat del XXI).

http://www.clemsnide.com/

Darrera hora.
Actualitat d'una pandèmia anunciada.
Article de MIKE DAVIS (activista anticapitalista i professor universitari californià, membre de New Left Review) sobre la notícia de la pandèmia mexicana i internacional. Podeu coneixer la cara oculta d'aquest desastre. Cliqueu el seu article a:

http://www.anticapitalistas.org/node/3749

Música de baixa fidelitat i d'alta intensitat

Diego A. Manrique advertia a El País sobre la decadència de les disqueries. Les disqueries estan de baixa i amb elles està de baixa l'espai social del negoci dels discos i les músiques. La darrera estada del Submarí Seaview a Londres, ciutat-disc per excel·lència, confirma aquesta sequera. Una sequera de vinil i de compact disc, sense interconnexió de xarxes ni transvassaments. La resistència s'organitza, però, i es comença a dibuixar un circuït soterrat d'intercanvi i compra. Aquest món paral·lel té els seus espectres i les seves aparicions. Ja sigui per l'efecte d'una moda o per la necessitat de sobreviure, tornen les cançons despullades, els formats directes, l'esperit fantasmal d'alguna veu que apareix per la finestra i ens visita. Un miracle espectral es fa realitat quan escolto Vashti Bunyan. La Bunyan és una figura perduda dels primers seixanta, quan el folk i el Swingin'London metabolitzaven les primeres passes de l'explosió pop. Espectres fascinants, figures intempestives i algun impostor, reinventen una escena perduda. Des de la molt perduda Vashti Bunyan o dels fenomenals Fairport Convention (divisió britànica) i The Band, Neil Young o Bob Dylan (divisió americana) fins al catàleg actual dels Wilco, Mica p Hinson, Giant Sand, Iron and Wine, Lambchop, the Felice Brothers i companyia, alguna cosa està passant. Com passarà el dia que la resistència proclami l'estat d'excepció discografic i, ben segur, tornem a les cambres ocultes, a les llums vermelles i a la botiga imaginària. Tot això ho penso tornant del concert de Mica p Hinson a la sala Bikini. Des del desconcert d'un concert in-concert efectuat en un espai gens folk, gens rock, i massa edificat. La rèplica, matinera, perduda totalment en un espai incert, caiguda del cel, és la veu de Vashti Bunyan. La de la foto. Aquesta nòia amb guitarra asseguda a Picadilly Circus. El temps de les guitarres.

Telex:
diada de Sant Jordi
He pogut comprovar com els autors que llegeixo aquests dies no signen llibres a les parades de la Rambla. No em consta la presència de Charles Dickens, Karl Marx, Carson McCullers, Gilles Deleuze, Robert Crumb, José Luís Pardo, Terry Eagleton, Robertson Davies, John Cheever, Joe Boyd, Jonathan Coe i tutti quanti. Sis d'aquests, però, admeten visites en els seus respectius cementiris.
Ai! La literarura! Ai! La societat literària!

LA CANÇÓ DE L'ANY. LA MEMÒRIA I EL SILENCI

(dibuix del mestre Crumb)
Thomas Bernhard, l'escriptor austríac, dins de la seva literatura autobiogràfica, la clava quan diu allò de "devastat el present, la música és el futur". Tot i que, si afinem molt, podem dir que ni el present ni el futur són matèria realment mesurable. Així doncs, per encarar musicalment les acaballes de l'any 2007, proposarem unes sonoritats i una potencial polèmica sobre gustos i preferències que podreu desplegar en aquest angle de la blogosfera. Curt i ras, la millor cancó de l'any 2007 ha estat Impossible Germany de Wilco. Si esteu d'acord, collonut. Si en suggeriu d'altres, seran benvingudes o expulsades a l'eter. La condició i el paràmetre d'elecció és que la data de llançament de la cançó sigui de l'any que ara tanquem.

Canvi de tema. Memòria històrica. L'homenatge premianenc al Guti el trobareu al detall a l'adreça germana que podeu clicar ara i aquí: http://www.premiademarx.blogspot.com

Més matèria musical: Stereo2 presenta una edició especial 2007 en el programa del dimarts 18 de desembre...sonarà la cançó de Wilco, i onze temes més, com dotze campanades. Estem a la ràdio el dimarts a les 21 hores, al 95.2 de la FM. La nostra adreça: http://stereo2soundsystem.blogspot.com

Escenes davant del tocadiscos. Preneu nota de dos edicions ECM de primera categoria. Paul Bley / Solo in Mondsee. John Surman / The Spaces in Between. Bley es el pianista que justifica la carrera posterior de Jarrett o Melhdau. Surman és el multisaxofonista i clarinetista que ara toca el cel en el seu darrer disc en format de cambra. Penseu que el lema de la discogràfica ECM és aquest: "ECM, la millor música després del silenci". Adquiriu-los a cegues.

...ERIC HOBSBAWN I LA MEMÒRIA. VINILS I MÉS VINILS

Informa JTria de la visita barcelonina de l'historiador marxista Eric Hobsbawn. Amb més de 90 anys al damunt, el genial acadèmic britànic del grup de Cambridge, arriba a conferenciar acompanyat del mestre Josep Fontana. Els seus temes: la historiografia del segle XX, la lluita de classes i el procès históric. Temes incandescents. Mestres d'ahir enmig d'un erm de revisionistes i de nous historiadors de perfil baix. Visiteu llibreries, observeu les taules de novetats d'història i d'actualitat política produïts des de Catalunya. Un catàleg de baix nivell amb temes mediàtics, invectives victimistes, balances fiscals, agendes ocultes, refundacions polítiques, memòria històrica nacionalment esviaixada i destinada a minimitzar el paper del marxisme català. I amb aquestes que arriba Hobsbawn, acompanyat de Fontana. Entretant un, aficionat als textos d'aquests mestres, contempla la rampant i nova historiografia casolana, amb noms mediàtics (Oriol Jonqueres, per exemple) i temàtiques monoaurals direccionades al conflicte territorial (de tot menys de l'escola marxiana). La decadència de les idees d'esquerra està a la vista: Aneu a les llibreries i mireu quins llibres d'assaig històric i polític estan damunt de la taula. Gràcies Hobsbawn, gràcies Fontana, per molts anys de saviesa i memòria històrica, universalment d'esquerres! Hobsbawn és, també, un gran especialista en jazz i en músiques populars, això permet saltar al següent tema.

Canvi de tema, radical canvi de tema: Aquest cap de setmana s'ha celebrat la Fira del Disc de Barcelona (no la del showman Jordi Tardà), amb informe posterior de Ramonet77 i el vinil s'ha proclamat rei dels formats sonors. L'orígen físic no admet transmutacions digitals. El so és l'aire en moviment. Les ones s'inscriuen en els surcs del disc. Elemental! L'homenatge al vinil des d'aquest blog consisteix en un joc: EL joc del doble vinil (podeu participar). Relaciono dobles vinils que m'agraden (la llista és infinita):

Tago Mago / Can

Blonde on Blonde / Bob Dylan

Exile on Main Street / Rolling Stones

Bitches Brew / Miles Davis

Six / Soft Machine

The River / Bruce Springsteen

Roxy & Enselwhere / Frank Zappa

The Köln Concert / Keith Jarrett

etc... Feu propostes!!!!!

RADIO PREMIÁ DE MAR EN ESPAÑOL

El próximo martes martes 6 de Noviembre, los chicos de Stereo2 realizarán un programa especial en la emisora local Radio Premià de Mar, en el 95.2 de su aparato receptor. El programa se emitirá en versión española. Integramente, en el idioma de Augusto Algueró, los locutores habituales les narraremos las travesuras del underground español de los años sesenta. Mostraremos a todo el mundo las exquisitas sonoridades del pop con eñe. Repetimos, la emisión se hará integramente en castellano o español. Los micrófonos y controles estarán a cargo de Ramón Ramoncín Setenta y Siete, Angel Payés y Javier Traicionado. Les esperamos.

Ahonden sus conocimientos en este blog adjunto: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com

Onze de setembre: Joe Zawinul.

Una coincidència personal molt colpidora. Ahir, onze de setembre, estava confeccionant un CD amb temes de Weather Report. Acostumo a crear bandes sonores imaginàries per anar amunt i avall amb el cotxe. Escoltava Weather Report i recreava alguns memorables estius molt personals i feliços. Els discos Tale Spinnin' i Black Market són els meus estius del 1976 i de 1977. Estius de plaça nocturna premianenca, d'amors, de cervesa i de gent que ara no hi és (en Joan Bruguera). Temps, també, de converses musicals inacabades i recuperades amb Paccius/Crimson, visitant habitual d'aquest blog. Aquest matí de dimecres, el dia després de l'onze, connecto el reproductor de CD's del meu cotxe i viatjo a Mataró amb Elegant People i Black Market dels Weather Report i, amb aquesta música, recordo aquells estius. Esmorzo i llegeixo la notícia, desgraciada casualitat, de la mort del co-lider dels Report, Joe Zawinul. Ahir 11 de setembre moria Joe Zawinul. Del tot coincident. Una casualitat? Acostumo a escoltar música molt variada diàriament, aquest grup el tenia arxivat fins ahir. Sense més comentaris. Serendipity (!!!). En Ramonet 77 i jo farem un especial radiofònic del Sound System dedicat a la carrera de Joe Zawinul. Ara ja sé que fer, des del proper any, per tornar a celebrar l'Onze de Setembre. Escoltaré Weather Report, com ahir, com aquest matí. A la justa mesura del mite. "Tornar a estius de recordat ribatge" (Carles Riba).

JOE BOYD, PARLAR DE MÚSICA (I VIURE!)

Joe Boyd: Productor, caçador de talents, "l'home que estava en el lloc precís en el moment precís". Blancas Bicicletas no és un llibre de ciclisme. Estem davant d'un dels millors textos sobre música popular de tots els temps. És la vida sonora de Joe Boyd. S'ha editat fa poc. Llegir aquest llibre és experimentar la banda alta de la música intempestiva. Boyd, amb 21 anys organitzava gires europees de consagrats i reputats jazzmen (Roland Kirk, especialment, com a figura trancendental i oculta). Va ser factotum del Newport Folk Festival (i mediador en el conflicte entre la vella guàrdia folkie i les electricitats Dylanianes). Travessava l'Atlàntic per gestar la transició del Swingin'London a la Psicodèl·lia i fundava UFO, el club de Tothenham Court Road que va nuclear els light shows de Pink Floyd, Arthur Brown i Soft Machine (abans del deliri simfònic). Boyd apadrinava el millor folk-rock britànic: Incredible String Band, Fairport Convention i Nick Drake...i produïa el biopic-reportatge sobre Jimi Hendrix...Tot això i molt més en el seu llibre BLANCAS BICICLETAS.

El SOUND SYSTEM de ràdio Premià en fa homenatge aquest dimarts al 95.2 a les 21 hores!

PRIMAVERA SOUND DES DEL PRIORAT

El festival Primavera Sound m'ha agafat al Priorat (refugi vinícola amb recorregut ciclístic de primera divisió). Aquest festival derivat del mític All Tomorrow Parties, festival germà de factoria britànica, ha portat un cartell impresionant. El pas del temps m'allunya d'aquests "events". M'hauria agradat presenciar algunes actuacions: Billy Bragg ("el roig", consulteu-lo a http://www.premiademarx.blogspot.com , el blog del marxisme premianenc!), The Good-The Bad & The Queen, la Patti Smith, Wilco i, sobretot, Sonic Youth.
Per redimir aquesta edició m'he muntat una tarda de diumenge d'intensitat vinílica i d'excitació memoritzadora. El plat del tocadiscos ha fet girar Daydream Nation i Goo, dos obres mestres dels Sonic Youth.
Vull recordar una data: 2 d'octubre de 1990. La nit d'aquell dia de fa quasi 17 anys (!!!), coincidint amb la meva onomàstica, em vaig regalar una entrada solitària al vell Studio 54 del Paral·lel per assistir al concert de Sonic Youth (la seva segona estada de la banda a Barcelona). Recordo el local no massa ple, la meva privilegiada localitat davant de la Kim Gordon (estava fantàstica i passada de voltes, com cantava Kool Thing!). El concert més "voluminós" (E.VOL) que recordo, amb un efecte timpànic descomunal en el postconcert camí de casa. Lee Ranaldo i Thurston Moore introduïen claus angleses i destornilladors entre les cordes de les Fender Jaguar... Foc purificador! El so dels Youth anunciava un fi de segle en tota regla. Encara toquen.
Ahir em vaig estirar al sofà amb el Daydream Nation d'una tirada (amb els excitants "tomba i tomba" de les quatre cares del doble vinil). Pura epifania!
El Priorat és magnífic, malgrat la distància amb un festival primaveral del tot trastocat. El pas del temps (ja tinc una edat) em posa en guàrdia davant els "eventos" multitudinaris.
El tocadiscos restableix la vertical dels bons moments.
Els vuit primers vinils de Sonic Youth constitueixen el llegat més rotund del canvi de segle.
No és soroll.
És la tensa armonia de la destrucció.

AUDICIÓ RECOMANADA:

SOUND SYSTEM, 95.2 RÀDIO PREMIÀ DE MAR

DIMARTS 5 DE JUNY, A LES 21 HORES.

ESPECIAL "ATLANTIC RECORDS: R&B"

Selecció de Ramonet 77.

Cliqueu: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com/

TINTIN, PATTI SMITH, GENERACIÓ EMERGENT ROJA I VERDA, CICLISME DE COALICIÓ

TINTIN A RÀDIO PREMIÀ

El proper Sound System estarà dedicat a Hergé, el pare de Tintin. La relació de països imaginaris i reals de les aventures del reporter del tupé, ens serveixen de topografia sonora per visitar músiques de tots els continents. Escoltareu la relació derivada de Bjork, John Martyn o Nick Cave amb el món colossal de Tintin, Milú, Haddock i companyia.

Ja sabeu: el dimarts a les 21 hores a ràdio Premià de Mar (95.2) dins del nostre programa Sound System. Consulteu: http://www.stereo2soundsystem.blogspot.com

Més música: Recomanació especial per disfrutar el darrer disc de Patti Smith ("Twelve"). La dama novaiorquesa ens dispara dotze versions de clàssics dels Beatles, Stones, Hendrix, Tears of Fears, Nirvana i Neil Young, entre d'altres.

I dos apunts municipals:

SEGUEIX LA CAMPANYA MUNICIPALS 07

El dissabte 19 de maig a les 21.30, els Joves de la Coali (que són molts!), fan un acte de suport al Quim Caimel. Ens explicaran les seves propostes i punxaran músiques del tot lligades a la filosofia intempestiva d'aquest blog (djMiquel, un punxador que manté viu el llegat dels pioners locals). Parlaran la Judit Cisa, l'Albert Fernández i en Jonatan Sánchez. La generació emergent de l'esquerra premianenca!

El diumenge 20 de maig farem la bicicletada (segona edició) de la Coali. Des de les 11.30 hores (plaça de l'Ajuntament) fins a les 13 hores (places de l'Endalet i de Mercè Rodoreda). En acabar,en Quim deixarà anar el seu missatge. El nostre missatge.

PODEU CONSULTAR ELS SEGÜENTS BLOGS:

http://www.coaliciopremia.blogspot.com (El blog d'ICV-EUiA-EPM)

http://www.premiademarx.blogspot.com (El blog del marxisme local)

http://www.lartdelabicicleta.blogspot.com (el blog de les bicicletes disperses)

(*) La fotografia de la ciclista és un regal visual del blog d'en Martí Rosselló. És una meravella gràfica del món d'ahir (del món que realment va existir) i mostra una jove ciclista a la carretera NII a meitats del segle passat (o menys), just quan el mar, la platja, la via del tren i la mateixa carretera marcaven un territori amable i, al mateix temps, incert.

L'ASTRE FOU MASSA AL TEATRE DE LA MASSA

I així fou com l'astre, Quimi Portet, va visitar La Massa de Vilassar de Dalt, i els maresmencs de la banda baixa del mapa, amatents i atents, ens emportarem el record de les seves cançons, riera avall, canyes avall, justament quan la nit premianenca tanca bars inexistents i els carrers respiren els darrers malsons.

L'astre fou exacte, compacte, generós i cervesívol (gran idea, quan l'astre ens indicava el camí que porta a la cervesa). Instant especial quan astre i públic vivien les interseccions entre Vilassar de Dalt i el fill predilecte Toti Soler, vilassarenc i musicàs. L'astre cantava "si em dius que el nostre amor va ser com un infant" i la Massa era massa petita per tanta bellesa. El públic especial, coronat per la clepsa del Joan de Badalona (ell no em vèia i jo sí el vèia!!!) i supermarinistes arribats de Premià de Mar. Fou bell. I ara és diumenge.

VISITEU L'ASTRE PORTET, DES D'AQUÍ:

http://www.quimiportet.com/blog/

Estanislau s'ho fa amb Gas

Estanislau Verdet va omplir i omplenar la sala de la cambra de gas de la banda alta de la Diagonal, -en zona maquista amb llur espectacle lletgista-. Fou ahir dilluns, en una nit especial de comunió i empatia entre un públic llamantolitzat i un artista consagrat que desgranava savoir faire i taules ("aquest tiu té taules", deia un barbut assistent, del tot desconegut i extremadament intelectual, a primera vista). L'home sèpia (les fotos ho són) actuava en companyia d'una orquestra de xoc que respon al nom de Cantimplores Marramiau. Bona sonorització, impecable line up, repertori compactat, públic embutxacat (se'ns va posar a la butxaca des de la primera peça), etc... les cançons del seu CD, en format directe i orquestrer, augmenten la volada. L'epifenomen Verdet ens suggereix el lletgisme i cadascú n'extreu la seva lectura. Lluny dels bizarrismes, del kitch, de les horterades i del freakisme que ens volen vendre per la tele...Estanislau mostra el camí del lletgisme. El mot d'ordre, Llef!, la complicitat coral d'un públic entregat a la causa. Sorprenent públic, per intergeneracional, interclassista, intertribal i interfamiliar. El món d'aquest artista està habitat per criatures inclassificables. Aprofondiu l'Estanislau per la banda selecta de la xarxa, cliqueu http://estanislau-verdet.blogspot.com/.