22 d’abril 2008

Música de baixa fidelitat i d'alta intensitat



Diego A. Manrique advertia a El País sobre la decadència de les disqueries. Les disqueries estan de baixa i amb elles està de baixa l'espai social del negoci dels discos i les músiques. La darrera estada del Submarí Seaview a Londres, ciutat-disc per excel·lència, confirma aquesta sequera. Una sequera de vinil i de compact disc, sense interconnexió de xarxes ni transvassaments. La resistència s'organitza, però, i es comença a dibuixar un circuït soterrat d'intercanvi i compra. Aquest món paral·lel té els seus espectres i les seves aparicions. Ja sigui per l'efecte d'una moda o per la necessitat de sobreviure, tornen les cançons despullades, els formats directes, l'esperit fantasmal d'alguna veu que apareix per la finestra i ens visita. Un miracle espectral es fa realitat quan escolto Vashti Bunyan. La Bunyan és una figura perduda dels primers seixanta, quan el folk i el Swingin'London metabolitzaven les primeres passes de l'explosió pop. Espectres fascinants, figures intempestives i algun impostor, reinventen una escena perduda. Des de la molt perduda Vashti Bunyan o dels fenomenals Fairport Convention (divisió britànica) i The Band, Neil Young o Bob Dylan (divisió americana) fins al catàleg actual dels Wilco, Mica p Hinson, Giant Sand, Iron and Wine, Lambchop, the Felice Brothers i companyia, alguna cosa està passant. Com passarà el dia que la resistència proclami l'estat d'excepció discografic i, ben segur, tornem a les cambres ocultes, a les llums vermelles i a la botiga imaginària. Tot això ho penso tornant del concert de Mica p Hinson a la sala Bikini. Des del desconcert d'un concert in-concert efectuat en un espai gens folk, gens rock, i massa edificat. La rèplica, matinera, perduda totalment en un espai incert, caiguda del cel, és la veu de Vashti Bunyan. La de la foto. Aquesta nòia amb guitarra asseguda a Picadilly Circus. El temps de les guitarres.

Telex:
diada de Sant Jordi

He pogut comprovar com els autors que llegeixo aquests dies no signen llibres a les parades de la Rambla. No em consta la presència de Charles Dickens, Karl Marx, Carson McCullers, Gilles Deleuze, Robert Crumb, José Luís Pardo, Terry Eagleton, Robertson Davies, John Cheever, Joe Boyd, Jonathan Coe i tutti quanti. Sis d'aquests, però, admeten visites en els seus respectius cementiris.
Ai! La literarura! Ai! La societat literària!

25 comentaris:

Molins de Rei ha dit...

un escrit bonic i ben fet que em fa pensar en els bons moments de música senzilla quan estas cansada i només vols tancar els ulls. Enginyosa la comparació entre la sequera d'aigua i la sequera de discos.No conec aquesta cantant i aniré al buscador.
Sorpren bastant com un oasi que després del teu article sobre ICV amb justa reflexió et posis en un tema ben agafat com aquesta recomanació musical. Puc dir alguna cosa d'ICV? crec que no han explicat bé el que s'ha de fer amb l'aigua però em sembla que si tenim un greu problema de sequera hem de prendre algunes mesures que poden no satisfer a tothom però que aconsellen els més experts.
Perdó, anava de música això.

Una salutació des d'un recó del Baix Llobregat amb Iniciativa i a favor dels nostres canvis que tard o d'hora faran que sen's valori.

Carme /// Molins de Rei

r77 ha dit...

Bonic article i bonica reflexió la que fas sobre un tema (en aquest cas les botigues de discos) que es va fonent: la desaparició del petit comerç –més acurat, més atent, més expert– enfront de les grans superfícies –menys qualificat, més impersonal…–
Des de Stereo2 reivindiquem el fet d'anar "de botigues".
Visca Can Siuret!!

R77

Me myself & I am ha dit...

Olvidas los grandes temas que se oyeron en un coche acercándose a Premià pasadas las doce y media de la noche. ;)

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

los tesoros de jordi tria: david bisbal, en primera instancia.

Jordi Tria (Bisbal Fan nº2.589) ha dit...

Això no es fa. No es despullen les intimitats musicals d'un amic així, en públic.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

calma, a mi m'agrada Massiel.

Endora ha dit...

yo soy como un lobo! paso a paso...
BB
que no Brigitte Bardot
que si Bimba Bosé!

LouRoig ha dit...

Benaventurats els que podeu anar i tornar d'un concert perquè per ells coneixerem l'enveja.
No es la 1ª vegada que m'ho perdo... espero recuperar el temps perdut aviat.

La música representa, com pot ser-ho un llibre o una pel·lícula, la porta de sortida de tanta mediocritat i la mediocritat avui s'anomena MP3.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Senyora Endora: Brigitte Bardot, malgrat les seves filies lepenistes i altres desbarrades, pertany al període inamobible dels primers seixanta, justament quan França exportava Françoise Hardy, importava Jane Birkin i exhibia Ainuk Aimée. França, terra del veritable Jacques Tati, mostrava al món aquest catàleg d'espectres femenins de primera divisió. Justament, i no és broma, el veritable Tati flirtejava amb la BB (posi al google-imatges "tati-brigitte bardot" i veurà...).
En quan a la Bimba Bosé, doncs nasti-de-plasti, la millor bimba sempre serà la pilota propulsada per Messi al fons de la xarxa.
Bona diada de Sant Jordi...

Radius Macutus ha dit...

no oblidis de dir que el mestre Rosselló, enguany, tampoc signa llibres o almenys no s'ha fet pública la notícia.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

radius macutus: tens raó, en Martí, escriptor llegit en llibre i blog, no figura en els llistats de signants del dia... o potser sí?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Senyor Lou,
dels darrers concert que he vist li puc fer un rànquing arbitrari amb les meves particulars valoracions i puntuacions, el d'abans d'ahir podria ser el més prescindible dins del bon nivell al que pertany.

WILCO 8 punts
JOE HENRY 7 punts
KEITH JARRETT 7 punts
ESTANISLAU VERDET 6'5 punts
CORCOBADO/NAVARRO 6'4 punts
MICA P HINSON 6 punts

Tot i això, qualsevol que aprova ja és, pels temps que corren, un excel·lent.

dit això, Lou: no ens tornis a fer el salt!

crimson ha dit...

Els economistes parlen de la llarga cua "long tail" d'oferta diversificada de tota mena de productes, el pes de la qual cada dia creix i menja mercat als dinosaures del marketing.
En música és un fet evident. No trobareu els seus CD's al Corte Inglés i difícilment a la FNAC, ni les crítiques al suplement dominical de cap diari. Les meves últimes adquisicions vénen de lluny i baixen per la xarxa en pocs minuts. El càrrec corresponent m'arriba a la tarja de crèdit al cap d'uns dies. En concret són treballs del Bendik, saxofonista norueg, que fa uns anys va estar en el mític steps ahead, i de Nigel Gavin, guitarrista acústic i solitari, versió neozelandesa del Toti Soler, per cert, un altra integrant d'aquesta llarga cua...

Salut i música

Me myself & I am ha dit...

Por partes, yo no solo he desvelado el pecado, no el pecadorrrrrrrlllllllllll de la Pradera. Y Tati, no seas tímido, te has dejado a AR que tampoco firmaba libros, ya que estaba presentando su programa en las mañanas de T%

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

AR?

penyabogarde ha dit...

també em pregunto jo: què és AR ?

la mirada ha dit...

encertat això de "què és" AR. AR=Ana Rosa Quintana, imagino. Una dona com n'hi ha poques. La dama de Tele Circo...

penyabogarde ha dit...

jo de vosaltres em deixaria de romanços i visitaria el blog de la penya Bogarde que supera totes les previsions. La darrera actualització és estrictament colossal i no té pèrdua.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a Crimsom:

m'has deixat K.O. prenc nota dels productes que relaciones...conscient, però, que la meva incorporació a la galàxia digital sempre va endarrerida i mai substituex els formats anteriors. Hores d'ara, punxo vinil, pico cd's, enmagatzemo cassettes i sumo nous suport sense restar els ja adquirits. A marxa lenta, encara no he baixat mai cap tema de la xarxa ni he comprat per internet (exceptúant una samarreta del Crystal Palace i uns t.shirts de northern soul).
Prenem nota.

crimson ha dit...

No soc cap friki d'internet i continuo comprant cd's a les botigues. S'ha de reconèixer però que internet és la manera més ràpida i ecològica d'aconseguir música. No cal ni suport, ni transport.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Naturalment que no ets cap freak d'internet, més aviat ets una "rara avis" que practica el surf musical amb recursos de tota mena. Ai! aquelles converses crimsonianes a la font de la plaça!!!
Crimson: recorda que tinc el teu "...in aspic" de King Crimson, en vinil, amb el teu nom i cognom a la funda...des de l'any 1977 o 1978...ha estat a quatre cases diferents, la dels meus pares i les tres posteriors on he viscut, continúa a les prestatgeries. Un trofeu.

crimson ha dit...

No és estrany que tinguis un "lark's" que havia estat meu. No és que me'l descuidés a casa teva. Jo tinc el meu "lark's" de vinil. El principal problema dels vinils és que es picaven. Quan em passava això amb algun disc de culte el tornava a comprar i regalava el vell a un amic. Però estic segur que ets l'unic vell amic que conserva un dels meus "repes".
Salut

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

una cosa divertida dels discos "picats" és que avui en dia, en els circuïts més entesos del món de l'electrònica musical, els agrada utilitzar bases de vinil picat en els samplers, ai, aquest jovent! només cal escoltar Portishead, Massive Attack, Tricky, Beck o Eels...

un que sembla dona ha dit...

ui sí ui que tot és com dius o sí com el programa de la ràdio de l'hora dels saviondos oh clar sí passant mil de Premià i fent coses de moda oh sí oh com tots els teus amics que si premià ja passa que si futbol molta musiquilla i què?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

company, em resultes familiar, oi que també escrius al blog COMUNITAT SONORA de Stereo2SoundSystem? Tractant-se del mateix cas, crec que segueixo sense entendre res de res.