17 d’abril 2008

REPENSAR ICV

Robert Crumb marca la línia hipnòtica del poder...s'acosta el saló del còmic...Aquest article està dedicat als companys i companyes d'ICV de les Terres de l'Ebre als quals animo a continuar la feina en favor d'una cultura de l'aigua basada en la sostenibilitat i la racionalitat. Baltasar, més que dimitir, ha de ser destituït.

No queda bé aprofitar la crisi de l'aigua i la mala gestió del conseller Baltasar per parlar d'altres temes que afecten ICV. Tot i això, els darrers esdeveniments em fan pensar en el que ens passa a la gent d'ICV. Patim una mala política de comunicació interna i externa que, acompanyada de decisions polítiques inesperades i erràtiques, ens porten a una situació de desafecció evident entre la militància i de separació conflictiva amb l'entorn sociopolític que ens ha donat suport els darrers anys.

El tripartit fase 2, fase Montilla, ens ha portat a un pacte de dos (PSC-ERC) per fer un govern de tres. ICV-EUiA no ha fet valer la seva força després dels resultats positius (de 9 a 12 diputats) i no es visualitza massa, ni tan sols en forma de segona vicepresidència al sí del govern. El capítol del regal enverinat (o substància psicodèl·lica) d'Interior deixa sense perfil polític a Joan Saura que, en comptes de presidir el partit i marcar paquet, queda encotillat en el Montillisme presidencial. Els esforços de Salvador Milà per fer polítiques mediambientals i d'habitatge resultaven molestes a Maragall i l'establishment i, amb baixada de pantalons i calçotets incorporada, es va substituïr el maresmenc tot terreny per Cesc Baltasar. Del Baltasar, versió 2008, no cal dir gaires coses més (ha provocat la participació més alta de comentaris d'aquest blog, per damunt de 100!). Tot afecta.


ICV ha de restablir prioritats, ha de consolidar la seva coalició amb EUiA i EPM, ha de valorar si això del tripartit fase 2 surt a compte i, sobretot, ha de reorientar la seva identitat i pràctica sociopolítica. La feina que es gira és enorme. Com a mínim, es necessiten canvis de direcció, canvis que estimulin la gent, es necessita motivar l'entorn i mostrar que una esquerra alternativa és necessària i té espai. Aquesta esquerra no pot ser, però, un apendix del PSC i un aparell paralitzat davant d'una realitat en moviment.

El problema no és només el cas Baltasar. El problema arrenca, com a mínim, d'un acord nefast i minimitzador de la nostra força. El pacte del Tinell (tripartit fase A) obria un procés molt important. ICV entrava a governar i creixia entre els sectors més propers i exigents. El govern d'Entesa (tripartit fase B) representa la dispersió, la desafecció i la frustració de moltes expectatives.El futur d'un govern d'esquerres, el dels encontres a la tercera fase (tripartit fase C), dependrà del que representi cada força, de les seves singularitats i, per damunt de tot, del que vulguin els votants.

Parlant de votants i de vots, de continuar en aquesta línia, pot passar que el futur ens porti un abstencionisme actiu i directe i, fins i tot, una reedició a la catalana del sentit utilitari del vot: davant la barreja ICV-EUiA, ERC i PSC, molts poden preferir l'original guanyador (la marca politicomediàtica socialista) que la còpia perdedora (una ICV desdibuixada). No és descabellat, és una tria esportiva, competitiva i fàcil de vendre. Els grans en saben.

Convé fer un seriós exercici de balanç i, sobretot, de canvis multidireccionals.

Un blog recull opinions, propostes i reflexions entorn dels canvis a ICV:
http://www.verdiroig.blogspot.com

Banda sonora:
NICK CAVE, MICAH P HINSON, WIRE, YO LA TENGO, KEVIN AYERS, MEDESKI MARTIN & WOOD, THE POSIES, THE FELICE BROTHERS...

Lectures en marxa:
BLEAK HOUSE (Charles Dickens), MIL MESETAS (Deleuze & Guattari)...

Dvd's: SYMPATHY FOR THE DEVIL (Godard) i MILOU EN MAYO (Malle) -tot preparant l'homenatge al Maig del 68 que preparem la Coali roja i verda premianenca-

20 comentaris:

Marc ha dit...

això toca fons, tú que tens un submarí no sé com ho veus, però els que anem per la superficie ho veiem com un oratge. Tantes esperances amb Iniciativa, tantes hores de feina, de companyonia, i ara assistim a la bestiesa d'un conseller impresentable que tracta tothom com un drap.
Montilla el tracta a cos de rei i diu en un consell nacional del PSC que és el millor conseller de medi ambient que ha tingut Catalunya. No m'extranya, és ideal per fer la feina bruta del PSC i de passada fa oblidar a Salvador Milà que era un conseller que no estava per directrius socialistes.
quim lio ens han fotut!
i la sequera és cosa de tots i tots estem enfrontats amb el que cadascú vol que és diferent al que vol l'altre.

Joan ha dit...

què més s'ha de fer malament per veure la direcció d'ICV reaccionar?
ser militant d'ICV és cadas vegada més difícil. M'identifico amb l'escrit que has posat.

Anònim ha dit...

A Mataró fa temps que patim això que ara pasa a nivell nacional -no soc militant-. ICV a perdut el nord. Resultat: la meitat de vots perduts

la mirada ha dit...

Us convidem aquest diumenge a les 18h al Teatre Patronat a la presentació de la tercera part del documental LA MIRADA DELS PREMIANENCS.

Trobareu tota la informació al nostre web.

Us hi esperem!

Anònim ha dit...

UNA ESPERANÇA PER ICV: CANVI DE JEFES I FORA DEL GOVERN!

Miquel ha dit...

sou una espècie rara els d'ICV. Quan teniu un problema no feu pas com nosaltres que només ens barallem per el poder del Carod o del Puigcercós. A ERC portem molts anys apunyalant-nos uns als altres i quan algú escriu una cosa com la que tú, Àngel, escrius, no vegis...et fan un expedient des del despatx del Vendrell que no en deixa passar una. Segur que el Francesc Baltasar us l'està jogant malament i ja està tocat de mort política. No entenc massa el que us passa però, si et serveix de consol, aquest episodi del Baltasarn és com una minúcia al costar del sant cristo gros que tenim a ERC on la guerra és total i de tots contra tots. a veure si us en feu forts d'aquesta i no us passa com a casa meva. Ho dic amb el respecte que em mereix el vostre partit i gent vàlida que teniu. El que recordo ara és el merder que esn van fer arran del tema de Perpinyà i veig el que us fan els periodistes que aquests dies fan treva amb ERC i van a per vosaltres per tornar passat Sant Jordi a remenar l'olla i la batalla a ERC.
Bé, a veure si en sortiu i a tú: que no t'amonestin per dir tot això que escrius. Jo si tingués blog no sé si m'acceptaria la direcció d'ERC una critica per justa que pugui ser.
Bona tarda.

Rovira i Virgili ha dit...

Avui ha sortit el baltasar dient a la gent d'icv de les terres de l'ebre que si no estan contents que avandonin el partit...toma ya! això és tenir cara!

paccius ha dit...

No us desanimeu. Els resultats del març són conjunturals.
De brètols n'hi ha a tot arreu. El problema no és que a ICV també n'hi hagi sinó haver pensat que no n'hi havia i deprimir-se quan descobrim que sí. Els votants de dreta són menys exigents amb els seus representants, això fa que difícilment es desmobilitzin.
Salut

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

paccius aporta un registre inèdit en aquest serial de greuges...
el que passa és que quan un partit és petitet, una crisi li passa una factureta de 2 o 3 punts percentuals i et quedes fora del parlament...i, es clar, tot i que la política es pot fer a més llocs, no està malament tenir representació i poder dir el que penses en llocs de decisió. Els "grans" poden subvertir tot un programa (infrastructures) o tenir "brètols" a manta i obtenir quasi majoria absoluta. Aquesta és la diferència.

Anònim ha dit...

Doncs si els esquerrosos, els ecoroigs, els cuperos no sabem decodificar el matrix marxià què collons estem fent?

Com a cupero crec que si tot està tant fotut potser hauríem de crear un equip de premier league per fer força al bipartidisme.

Un acord comú entre les forces d´esquerres i minoritàries per crear una societat més lliure i més justa.

És una proposta utòpica per molts, però com jo sóc utòpic no m´importa.

Una espanya federalista plurinacional és menys factible que un Estat propi.Bàsicament pel simple fet que això vol dir pensar de bona fe amb que un bon grapat de mil.lions de persones estarien disposades a veure com nosaltres fem la nostra en un pis ,que ells consideren, propietat seva.
Però si realment fos així, ja m´estaria bé. És a dir, estaria disposat a rebaixar el meu llistó sempre i quan no em toquessin el crostonet.

Tot i ser de la cup vaig anar a votar. I quan dic votar és decidir. Jo ni voto en blanc, ni nul i molt menys m´abstenc. Cada Cup és sobirana de fer allò que vulgui i així ho vaig fer. A mi no em mana ni cristu.

Ara bé no entenc perquè fots llenya al foc amb els teus comentaris transvetits de pseudoesquerra timbalera cupera carregada de lamentables bons nadals ultres. Jo no et critico ni tinc cap mena d´intenció de fer-ho.
Ets un paio llest i molt vàlid que tens uns blocs d´allò més interessants i ben parits.

Bé salut i peles flanegan!

Visca les esquerres de tots els colors i matissos.

Jordi ha dit...

Amb l'aigua a mullar-se. Qui m'obre la porta?

http://jordimerino.blogspot.com/2008/04/amb-laigua-mullar-se-qui-mobre-la-porta.html
Jordi Merino

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

a l'ANONIM (de la cup)
Els comentaris del "cupero" són força interessants, estic bastant d'acord amb el que es diu, especialment amb el que diu de que cal unir esforços davant del bipartidisme, etc.. també em resulta estimulant que rescati un comentari que vaig fer sobre el "matrix capitalista" i la dificultat que tenim d'entendre de que va i tot el que suposa.

M'agrada que es comenci a parlar en termes d'emplaçar l'esquerra dispersa sigui cupera, ecoroja o com es vulgui (tanseval el nom).
Dit això podria discrepar amb la referència al fet nacional, jo penso que el tema de fons de la transformació social no passa per els paràmetres de l'estat propi o de l'estat federal, una i altra proposta són formulacions jurídiques que poden ser més o menys defensables però que no em semblen rellevants en el mar de fons d'una unificació de forces de transformació (anticapitalistes o com es vulguin dir).
Amb aquesta discrepància, la resta és assumible i susceptible de començar a plantejar un debat extramurs dels partits coneguts o per coneixer, siguin CUP,ICV,EUiA, ERC, etc...

Quan et refereixes a que fico "llenya al foc" amb el tema de la "timbalera cupera", he de reconeixer que també soc víctima d'alguns clixès i tòpics, tot i que sectors d'aquests grups propicien la percepció que pugui tenir d'ells mateixos.

El millor de la teva intervenció és sens dubte el que dius al final: aquest "visca les esquerres de tots els colors i matissos", em fa pensar que tenim molt per fer en comú. El que et puc garantir és que la meva aportació té un punt de partida autocrític en relació al meu propi partit -ICV- i que això em serveix de guia per poder opinar sobre els altres. Sort, però, que a ICV hi ha molta gent que aposta per la dignitat del projecte, dels seus canvis i de la recuperació d'un espai comú amb el que tú dius, amb "les esquerres de tots els colors i matissos".

Salut i unitat.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Vist el tema amb la perspectiva dels darrers dies, em porta a discerinir dues coses:

a) el problema del paper d'ICV en la crisi de la sequera està fonamentat en dues grans línies. La primera és el dèficit metodològic i comunicatiu que afecta al conseller i a les relacions entre aquest i el govern, entre aquest i el partit, i entre el conseller+el partit en relació als seus adherits i adherides i, de retruc, com a segona línia, tot això augmentat a escala de país amb el conseqüent curt-circuit en les relacions govern-societat.

2) el segon aspecte fa referència a les contradiccions entre programa i acció de govern, que han estat del tot negatives.

Dit això, el debat el decantaria en la primera línia (el conseller ha errat el mètode, les formes i les relacions amb els discrepants).

El tema no està en una disjuntiva entre TRANSVASSAMENTS SÍ o TRANSVASSAMENTS NO.
La cosa hauria d'estar entre preguntar-nos si ens trobem i no ens trobem davant d'una situació d'emergència i, en cas de que sigui així, fins a quin punt tots els sectors en litigi i la mateixa societat estem en condicions de fer renúncies en favor de mesures excepcionals.

Plantejat en aquests termes, ben segur, el debat hauria estat més construtiu, més resolutiu i menys polititzat.

A banda de les baltasarades, estem assistint a un comportament molt mesquí de part del PSC i de CIU, els primers per deixar sol a Baltasar enmig del sidral del Segre i ara en el front obert de l'Ebre que ha estat una opció impulsada des del govern central d'acord amb l'entorn de Montilla (els marrons els empassa Baltasar, el del Segre per voluntat pròpia i el de l'Ebre per voluntat aliena).

Ja que ens estem quedant descansats, i amb raó, sobre la manera de fer de Cesc Baltasar,també estaria bé emplaçar els sectors en litigi:

la plataforma de l'Ebre que està raonablement dolguda, però que no aporta cap contribució a la crisi, a banda de la justa protesta contra aquells que "els han traït", aquesta plataforma no fa cap pas en la recerca comuna de solucions i carrega fins i tot contra la Fundació per una nova cultura de l'aigua que encapçala gent de reconeguda solvència en el món de l'ecologia científica. El portaveu de la plataforma de l'Ebre, Manolo Tomàs declara a EL PUNT en termes molt sectaris i no és bo de cara a un moviment social d'un cert prestigi.

sectors de la pagesia efectuen declaracions molt corporatives i fomenten enfrontaments entre regants.

organitzacions polítiques parlamentàries i extraparlamentàries s'apunten al carro per rendibilitzar el descontentament clau partidària.

No sé, penso que qui més qui menys les està dient grosses. Sense eximir al conseller Baltasar, evidenment, que ha posat ICV en un carreró de difícil sortida.

20 / abril / 2008 05:00
Elimina

Albert ha dit...

està clar , que tant a ic, com aa erc, ens està afectant el mantindre aquest govern actual, i això ja ens està passant factura actualment, s'han desfet ideals, per tal d'estar al poder...

Amable Pallisé ha dit...

Tal i com han anat les coses a més d’un ens assalta la “depre” com es el meu cas i com bé dius tu en un comentari que he llegit al bloc del Suñé. Coincideixo plenament amb tu amb el fet de que hauríem de rebre una indemnització per la trontollada que han rebut els pilars que sustenten les bases ideològiques de la militància d’ICV. De moment encara no vull fer un anàlisis del tema, amb els esquemes trencats, encara estic ajuntant els trossos per tornar-hi de nou amb renovades energies.
Salut i diàleg.

ALBERT ha dit...

em sap greu però si els que manen a ICV no fan un gest de canvi això ja està en fase terminal. S'ho han buscat des del dia que va caure el mort dels mossos i de governar sota la bota socialista. Com no es faci alguna cosa ben aviat haurem de cantar l'hora dels adeus i haurà estat una llàstima i un desperdici d'energies inútil.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

ep, company, pensa en l'espectre del maig del 68 que pot desvetllar-nos del malson...

la mirada ha dit...

Un "SPAM" de La Mirada dels Premianencs:

Ja ha sortit a la venda el tercer i últim lliurament de LA MIRADA DELS PREMIANENCS (Passat, Present i Futur de Premià de Mar).

Aquest any és un DVD doble que vendrem fins Sant Jordi a 12€ a la nostra paradeta de la Plaça de l'Ajuntament i també el podreu trobar a quasi totes les llibreries.

Enguany hem fet unes samarretes molt lluïdes al ridícul preu de 5€.

Penseu que la compra del DVD i de les samarretes és el que ens ajuda a mantenir l'Arxiu Audiovisual.

+ info

...Perdoneu la publicitat i una abraçada!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

BENVINGUDA LA PUBLICITAT DE LA MIRADA!

la mirada ha dit...

Gràcies Sr. Tati! Si l'haguessis eliminat no ens haguérem ofès. Ens veiem demà... Salut!