17 de desembre 2007

LA CANÇÓ DE L'ANY. LA MEMÒRIA I EL SILENCI


(dibuix del mestre Crumb)
Thomas Bernhard
, l'escriptor austríac, dins de la seva literatura autobiogràfica, la clava quan diu allò de "devastat el present, la música és el futur". Tot i que, si afinem molt, podem dir que ni el present ni el futur són matèria realment mesurable. Així doncs, per encarar musicalment les acaballes de l'any 2007, proposarem unes sonoritats i una potencial polèmica sobre gustos i preferències que podreu desplegar en aquest angle de la blogosfera.
Curt i ras, la millor cancó de l'any 2007 ha estat Impossible Germany de Wilco. Si esteu d'acord, collonut. Si en suggeriu d'altres, seran benvingudes o expulsades a l'eter. La condició i el paràmetre d'elecció és que la data de llançament de la cançó sigui de l'any que ara tanquem.

Canvi de tema. Memòria històrica. L'homenatge premianenc al Guti el trobareu al detall a l'adreça germana que podeu clicar ara i aquí: http://www.premiademarx.blogspot.com

Més matèria musical: Stereo2 presenta una edició especial 2007 en el programa del dimarts 18 de desembre...sonarà la cançó de Wilco, i onze temes més, com dotze campanades. Estem a la ràdio el dimarts a les 21 hores, al 95.2 de la FM. La nostra adreça:
http://stereo2soundsystem.blogspot.com

Escenes davant del tocadiscos. Preneu nota de dos edicions ECM de primera categoria. Paul Bley / Solo in Mondsee. John Surman / The Spaces in Between. Bley es el pianista que justifica la carrera posterior de Jarrett o Melhdau. Surman és el multisaxofonista i clarinetista que ara toca el cel en el seu darrer disc en format de cambra. Penseu que el lema de la discogràfica ECM és aquest: "ECM, la millor música després del silenci". Adquiriu-los a cegues.

40 comentaris:

La persona més desdentada del món ha dit...

jo voto per matem els dimarts i els divendres del quimi portet

Topo ha dit...

ja m'agrada Wilco però jo voto per FRANZ FERDINAND qualsevol cançó que sigui

si et piques, rasca! ha dit...

concurset tipic dels que no els preocupa el camí a seguir per obtenir una Catalunya lliure de l'estat que la oprimeix i l'esborra. Amb energies desperdigades sempre perderem i hauriem de fer més esforç d'unitat també amb la cultura o amb la música i preguntaria "és pot ser lliure o musical si el país està subjugat a un altre?"

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Doncs t'has equivocat, ni em pico ni em rasco. Tot i això, m'agrada establir bones relacions amb els visitants d'aquest amable blog. No és cap "concurset típic", doncs no hi ha premi. El que em sembla més interessant del teu missatge és tot això de la preocupació que, dius, hem de tenir per obtenir tot això que suposes que necessita Catalunya, etc...etc... Jo penso que, suposant que sigui com dius, la música és compatible amb qualsevol estat anímic. Va bé per les festes, per anar de funeral, per fer esport, per levitar o per pescar amb canya. Fins i tot en cas de bombardeig atòmic, ets pots posar una cançoneta de la Núria Feliu i, potser, et salves i tot.
Jo de tú, no supeditaria el plaer de la música a l'assoliment de la sobirania de Catalunya. És molt trist. I tampoc crec que ningú ens impedeixi exercir el "dret a decidir" la cançó que toca punxar. Una cordial salutació, sense picor i sense rascar.
Jacques Tati, Madagascar 2007

Jeff Tweedy ha dit...

Impossible Germany


Impossible Germany
Unlikely Japan

Wherever you go
Wherever you land
I’ll say what this means to me
I’ll do what I can

Impossible Germany
Unlikely Japan

The fundamental problem
We all need to face
This is important
But I know you’re not listening
Oh I know you’re not listening

If this was still new to me
I wouldn’t understand

Impossible Germany
Unlikely Japan

But this is what love is for
To be out of place
Gorgeous and alone
Face to face

With no larger problems
That need to be erased
Nothing more important than to know
Someone’s listening
Now I know
You’ll be listening

adherit ICV/J.E.V. Barcelona ha dit...

l'escoltaré i opinaré

Joan ha dit...

Votaria per qualsevol cançó del twelve, el disc de versions de la Patti Smith //// per exemple la de are you experience de Hendrix

pasmao ha dit...

Yo me quedo con la pogresía de Julio Madrit. Escuchad la música más bizarra y transgresora de la ejpanha inmortal:

http://pasmao.blogspot.com/2007/01/
canciones-para-siempre.html

pasmao ha dit...

Estado (Cada uno de los grados o modos de agregación de las moléculas de un cuerpo) y oprime ¿Cuando es gaseoso que ocurre?

recerca de freakies catalans ha dit...

voleu coneixer un cantant super cutre català ??? consulteu TITOT. És una mena d'skinhead independentista que parla de carxofes i corrandes. Un exponent definitiu del pseudoradicalisme de butifarra, porró i "quins collons que tinc, jo soc potent i dic les coses clares"

penyabogarde ha dit...

jo voto HOSTESSA, single de masses, del senyor JOAQUIM PORTET que és un astre.

Penyista ha dit...

la de Wilco pot estar bé, ara l'hostessa es colossal.
estic d'acord amb el tema "titot" i he visitat google per captar el cas i collons quin pavo!

el segon del cor de Nabucco ha dit...

ostres, ai ai, que el Portet guanya la porra

Astre ha dit...

Doncs jo voto per "Sa núvia morta" d'en Joan Miquel Oliver.

-portet

Endora ha dit...

Jo és que la tinc, la tinc a la punta d...del pensament... però ... no ...surt...és aquella, que sí, fa com un na na na nananana nà...bufff, merda de disc dur, no me'n recordo ...aíxí...així...na na na nann..ufff. demà poder surt i treu xispes!

pasmao ha dit...

Endora, qué buena es la grifa que te has fumao.

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

màgia potàgia, l'astre (quimi portet) en persona ha visitat aquest blog i ha deixat la seva emprenta... cliqueu el seu missatge, us portarà a la seva dimensió, una dimensió desconeguda!

nena tendra que estima el Nadal ha dit...

voto estanislau verdet i sa cançoneta del lemur

Yazoo El Masnou ha dit...

he clicat a "astre" i em puc creure el que diu el Tati i corroboro que és en Quimi Portet en persona.

MANOLO ORANTES ha dit...

menys la cançó de porca misèria, totes!

ROGER FEDERER ha dit...

ostres, Orantes, jo quasi estic amb tú.

endora ha dit...

ja la tinc, na na na na. Cliqueu el meu blog qui vulgui saber els meus gustos (és què tinc un ego...)

QUIM NADAL ha dit...

voto Shakira

RAFA NADAL ha dit...

ja que el vell Orantes i el jove Federer opinen, jo que tinc nom nadalenc, voto per QUIMI PORTET i la seva HOSTESSA

Illia Nastase ha dit...

banda sonora de REC

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

caram! quin sobtat interés col·lectiu dels tenistes per aquest blog d'un ciclista

Solomillo ha dit...

mi voto es para:

La doncella de la casa vacía

LOS TREMENDOS

pasmao ha dit...

La mejor canción del año ha sido esta:

http://www.youtube.com
/watch?v=3ifG7GE2tAI

pasmao ha dit...

Paul Blay no. El precusor de Jarret es Richard Clayderman, y el de Meldhau, Mari Cruz Soriano.

al senyor PASMAO ha dit...

i el precursor de metheny és un mariachi de nom El Ciervo Gorreta..i el del Rufus Wainwright un altre travesti de Locomía

pasmao ha dit...

Muy homófobo se está convirtiendo este blog.

ana ha dit...

Quién osa a meterse con Rufus????
Sin duda, la canción del año es 'Ponte el cinturón' :P

penyabogarde ha dit...

yo no "osa", más bien "oso"

Et piques? ha dit...

típic rotllet antinacionalista, oi?

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

HOME! COMPANY "ET PIQUES?", LA TEVA VISITA, NOVAMENT, CONFIRMA L'INTERÉS QUE TENS PER LES ABERRACIONS NACIONALS QUE S'ESCRIUEN EN AQUEST BLOG. UNA CORDIAL SALUTACIÓ.

BON BLOG DE FALÇ!

et piques? ha dit...

t'has picat i no pots amb Catalunya o sigui que problema nou al teu cap .

espanyolista i prou, et veig així

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

no soc de l'Espanyol, soc del Barça i del Manchester City

GARY ha dit...

VOTO PER
ROY'S MOTEL

penyabogarde ha dit...

miri el que he escrit

icv mataró ha dit...

jiolkahobouthy suau i ecosocialista