20 d’abril 2009

Sant Jordi +Jacques Tati i el tabac + Reggae i dub a Barcelona i a Premià !


Per Sant Jordi, llibres!
Algunes recomanacions d'aquest blog.
Per començar: obra completa de la poesia de Sagarra.
Heus aquí una de les poesies de la meva capçalera:


Cançó de suburbi

(Josep Maria de Sagarra - Toti Soler)

M'estimo l'horta escanyolida
que de la fàbrica es ressent,
i em plau voltar la meva vida
d'aquest paisatge indiferent.

I em plau l'estona virolada:
gent d'amanida i berenar.
Una donzella espitregada
i una cançó que fa plorar.

I l'home humil que a l'aire ensenya
un front valent i un ull esclau,
i va amb la gorra i l'espardenya
i el farcellet i el vestit blau.

Aquí jo veig que el món se m'obre
fred i terrible com la mort.
I és tan mesquina i és tan pobra
la campaneta del meu cor!

Dels llagoters fuig la corrua
i en el meu rostre no hi ha vel
i em puc mirar l'ànima nua
sense cap mica de recel.

Estimo l'horta desolada;
el presseguer ensopit que es mor,
i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or.

Jo vaig seguint la vostra dèria,
homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria
una miqueta més contents!

Durin els mals, durin les penes,
llàgrima, rosa, perla i bes.
Duri aquest cor i aquestes venes,
duri aquest ull que no veu res.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

Digue'm les vives meravelles
del teu treball, del teu turment.
Sota el concert de les estrelles,
anem fumant tranquil·lament.

Un llibre imprescindible. Un llibre per portar a la butxaca. Un text militant. Un descodificador d'aquest món espectacular dominat per la dictadura del capital (per sistema) i que ens obliga a exercir una democràcia limitada per aquest fet (la qual cosa la converteix en un domini incert) i que, en tot cas, ens obre la possibilitat de revoltar-nos col·lectivament i a ple pulmó.
Guy Debord. La sociedad del Espectáculo


Aquest llibre és el regal que li va etzibar Hugo Chávez al flamant president de tots, Barak Obama. Un encert del dirigent bolivarià que, polèmiques a banda, acostuma a encertar les seves recomanacions literàries. Ja ho va fer en una altra ocasió, quan va portar Noam Chomsky a la tribuna de les Nacions Unides.
Las venas abiertas de América Latina. Eduardo Galeano.

Un treball de capçalera. Els espais geogràfics s'expressen en clau social i vertebren un llibre que analitza la nova fase capitalista, el desenvolupament urbà, l'apropiació del territori, els punts de fuga, la cultura de l'espai públic i, sobretot, la constitució d'espais d'esperança política, social i econòmica.
Lectura obligada per la cursa anticapitalista de cada dia.
Espacios de esperanza. David Harvey.

Materials de topologia bàsica. Les pràctiques insurgents necessiten materials segurs que animin la resistència. Bensaïd recull clàssics, els convoca i ens els prepara per dur a la motxilla. D'aquest autor ho recomaria tot...
però amb aquest llibret en podeu fer un tast (i reincidireu!).
Resistencias. Ensayo de topología general. Daniel Bensaïd.









Jacques Tati pierde su pipa en Francia por el celo antitabaco

  1. La censura de un cartel hace que el cineasta aparezca fumando un molinillo
  2. La manipulación de la imagen ha sido criticada hasta por la ministra de Sanidad
 El sello de André Malraux . Foto:  AP / FILMOTECA FRANCESA
El sello de André Malraux . Foto: AP / FILMOTECA FRANCESA
 Cartel de una exposición sobre Sartre, sin pitillo entre los dedos. Foto:  AP / FILMOTECA FRANCESA
Cartel de una exposición sobre Sartre, sin pitillo entre los dedos. Foto: AP / FILMOTECA FRANCESA
 A la izquierda, Monsieur Hulot (Jacques Tati), con su pipa. A la derecha, con el molinillo, en el cartel modificado por la RATP. Foto:  AP / FILMOTECA FRANCESA
A la izquierda, Monsieur Hulot (Jacques Tati), con su pipa. A la derecha, con el molinillo, en el cartel modificado por la RATP. Foto: AP / FILMOTECA FRANCESA
EL PERIÓDICO
PARÍS
Esto no es una pipa. La agencia pública que dirige la red de metro y autobuses de Pa- rís, RATP, ha hecho suyo el célebre enunciado del pintor belga René Magritte y ha decidido que la pipa que fumaba en sus películas Monsieur Hulot, el personaje creado por el cineasta Jacques Tati, no es en realidad una pipa, sino un molinillo de viento. Lo que puede parecer un gesto de radical surrealismo es, en realidad, un acto de censura nacido de una celosa aplicación de la ley antitabaco francesa, conocida como ley Evin, y ha desencadenado una feroz contestación por parte de diversos sectores con los que se han alineado incluso miembros del Gobierno.
La ley Evin, que fue aprobada en 1991 y debe su nombre al entonces ministro de Sanidad, Claude Evin, prohíbe de forma terminante "toda propaganda o publicidad, directa o indirecta, del tabaco o de los productos relacionados" con él. Y los responsables del transporte público parisino consideran que la imagen escogida por la Filmoteca Francesa para anunciar una exposición sobre Tati --un fotograma de la película Mi tío (1958) en el que aparece Monsieur Hulot llevando en su Vélosolex al pequeño Gérard Arpel y fumando en su sempiterna pipa (que, por cierto, siempre estaba apagada)-- infringe esa norma. Por ello, en los carteles destinados al metro y los autobuses han transformado la pipa en un molinillo de color amarillo.
La manipulación de la imagen ha enfurecido a los organizadores de la muestra. "No podemos aceptar este tipo de censura en Francia --rugió el presidente de la Filmoteca Francesa, Constantin Costa-Gavras--. La pipa forma parte del personaje de Hulot, es una de sus señas de identidad". Aún más contundente se mostró el director de la institución, Serge Toubiana: "Esto es absurdo y ridículo. Modificar imágenes históricas porque incumplen leyes actuales es algo muy grave".
Precisamente, el temor a que se extienda la práctica de distorsionar obras que forman parte del patrimonio cultural en aras de la corrección política es lo que ha llevado a la sección parisina de la Liga por los Derechos Humanos a poner en marcha una campaña de recogida de firmas para denunciar la "escandalosa" manipulación de la imagen de Tati y exigir la restitución del fotograma original. "Si se organiza una exposición de estatuas griegas en el Louvre, ¿querrán ponerles hojas de parra?", se preguntó Agnes Trecoire, dirigente de la organización.

MALRAUX Y SARTRE
Pero de todas las críticas que ha suscitado la iniciativa de la agencia del transporte, acaso la más elocuente sea la que ha llegado desde el propio Ministerio de Sanidad, cuya titular, Roselyne Bachelot, que en 1991 votó a favor de la legislación antitabaco, declaró al diario Le Parisien que la situación "es-
tá rozando el ridículo".
No es esta la primera ocasión en que una celosa aplicación de la ley Evin obliga a manipular imágenes de iconos culturales franceses. El primer caso de cierta resonancia se produjo en 1996, cuando el servicio de Correos francés lanzó un sello dedicado a André Malraux para el que utilizó una conocida fotografía del escritor y político (hecha por Gisèle Freund) de la que se eliminó el pitillo que colgaba de sus labios. En el 2005, la Biblioteca Nacional de Francia borró el cigarrillo de entre los dedos de Jean-Paul Sartre en el cartel de una exposición dedicada al filósofo, novelista, dramaturgo y fumador empedernido de Gauloises.

Dimarts a les 9 del vespre passem per Ràdio Premià (95.2) un nou programa del Sound System amb incursions jamaicanes -a més de la presència sonora de la banda pionera de l'acid jazz que fou (i és!) Incognito. Ja que aquesta setmana és especialment jamaicana a Barcelona, aprofitem per connectar aquest programa premianenc -dedicat a la millor secció rítmica de la molt extensa música yardie: Sly & Robbie- amb la presència real de l'inventor del dub a la sala Apolo, doncs tenim una bona cita aquest divendres amb Lee Scratch Perry. Hi anirem. Setmana jamaicana!

33 comentaris:

Anònim ha dit...

hi haurà maria?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Maria? segurament! i Joana, també!

keep the faith!
Roots Rock Reggae!

Anònim ha dit...

¡¡¡¡¡ vaya con el tati !!!!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

No us penseu ...

joan ha dit...

joder monsieur!

salidaritat amb la teva pipa!

RAPHAEL ha dit...

esto es un escándalo

viva el tabaco ha dit...

sin pipa tati es como un gordo si tripa

LouRoig ha dit...

A la dimensió desconeguda, aquest espai que alguns localitzem entre Vilassar i Masnou, aquest any no hi ha prevista regeneració de la platja. No se si es bo o dolent però... en tot cas no s'hauria de regenerar enlloc , el que pasa es que es farà a totes le platges dels municipis veins però aquí no, i no serà per raons ecològiques, serà per errors o manies administratives, ves per on. Demano als partits aspirants a l'Alcaldia de les properes eleccions municipals incloguin en el seu programa la destrucció, voladura o aniquilació dels Ports Esportius, el putrefacte de Premià de Mar en primer lloc. A mes demano que siguin confiscats tots els iots de més de 6 metres i siguin enfonsats davant la costa per afavorir la regeneració de les platges i del fons marí.

Anònim ha dit...

solidaritat amb la pipa de tati

Anònim ha dit...

esa pipa leche.

indep@alsblogs ha dit...

sant jordi dia del llibre ***** sense comentaris i veig altres coses

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

home, amic, feia temps que no et tenia per aquí, passi bon a diada de sant jordi.

anfibio ha dit...

Me alegra que no hayan incluido, desconozco las razones, nuestro desconocido litoral municipal en el enesimo proyecto anual de reposicion de la plataforma bronceadora. Podremos disfrutar de la playa sin el agobio de los camiones, el ruido, el polvo, ete... y, con un poco de suerte, nos libraremos de las hordas de pesaos que necesitan un espacio vital arenoso de varias hectareas para su uso y disfrute.
Secundo además la moción dinamitera con respecto al puerto y la colectivizacion y posterior reconversion de los yates mas horteras ostentosos y contaminantes en arrecifes artificiales.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

totalment d'acord, NO AL PORT

ex compañero con amistad ha dit...

anda que me voy a leer tus consejos para hacer merder contra la unidad de la izquierda, ni soñarlo.

jacques tati ha dit...

vostè s'ho perd, llegir és un exercici recomanable i no cal cenyir-lo a les recomanacions del dia d'avui. En tot cas, li recomanaria un manual de descrispació editat a la col·lecció "Auto-Ajut Nova Era Seleccions Reunides".

porto alegre ha dit...

trobo males maneres en aquest ex-no- sé- qué. Em recorda allò del crit feixista de "abajo la inteligencia" vist el repelús que li porta Sagarra, Galeano o els altres autors que apareixen a la graella de sant Jordi.

Lou Roig ha dit...

Magnífic, clar i senzill. Sagarra.

Vestit encès que el goig estripa,
dansa per mi! Home lleial,
vine, fumem la nostra pipa
damunt de l'herba virginal.

¿És la Pipa d'en Tatí?
¿Les autoritats no censuren aquesta apologia del fumar?

Proba de buscar-la per la platja i si no hi es, ni platja ni pipa, trucarem un "rastaman" perque ens en porti una de plena. Conspirarem.

Feliç Sant Jordi.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ben segur que aquest és el meu poema preferit, entre altres, almenys avui al llindar de la diada de sant Jordi.

És un monument al servei dels vençuts que agiten el que tenen: l'amistat, el passat comú, les estrelles del cel i les vives meravelles.

És així.

Jo no soc fumador, però quan ho era, jugava amb el fum sota les estrelles.

És un joc molt especial, l'art del fum i sense molestar.

salut Xavier -roig i lou, com les banderes i el Red amb doble "e"-

homero windsurfer ha dit...

Dios mío que poesía más bella

Homo Primilius que Xiula ha dit...

ENDERROC DEL PORT, JA.
A LA DESAPERAGUDA BELLAMAR IGUAL QUE LA PIPA DEL TATI
si a la platja vas
si a la platja vaig
si a la platja anem
i si una cala trobes
i si una cala trobo
i si una cala trobem
i si tu prens el sol
i si jo prenc el sol
si prenem el sols
si jo veig una dona
i si tu veus un home
és que som nosaltres
mira tu quina casualitat
que ens ha tocat per viure
que és aquella dona ets tu
i aquell home sóc jo
i si jo et miro a tu
i tu em mires a mi
ens mirem els ulls
i si m´acosto a tu
i tu t´acostes a mi
ens acostarem els dos
i si jo et toco a tu
i tu em toques a mi
quin agradable plaer
m´excito jo
t´excites tu
ens excitem els dos
mira el sol es pon
i tu i jo estem sols
reconeix que les circumstàncies
en aquest cas són favorables
i si jo et toco els pits
i tu em toques els ous
què serà què farem
que si m´alço jo
que si t´obres tu
els dos disposats
un orgasme tu
un orgasme jo
vuitanta entre els dos
ai cony què complicat
tot el que ens ha costat
poder trobar´n-se aquí
mira tu quina casualitat
que ens ha tocat per viure
que és que el món és un pañuelo
que no es renta amb detergent
i si algú ens descobrís
se´n riuria segur
del cremats que estem
però tu i jo sabem
quina renúncia ha sigut
la que ens rebolca per aquí
i ara aquí estem sols
i aquí ningú està trist
i aquí ningú ens veurà
acosta´t junt a mi
i olora tot el meu cos
despilfarrem el moment
s´està fent de nit
s´està fent de nit
s´està fent de nit
I Premià ja no viu ni de nit ni de dia.
Dedicat als bons premianecs trempats i revolucionaris.

Lucky Luke ha dit...

I el meu cigarret?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

extraordinari poema dadá del mestre que xiula!

penyabogarde ha dit...

bones em dic winston bogarde i m'ha tret el nom per coincidir amb una marca de tabac.

què haig de fer?

SARA MONTIEL ha dit...

fumando espero a que vengan los mossos a apagar el pitillo

bolero tripartito

Lou Roig ha dit...

I com torturaràn ara sense borilles de cigarretes???

al loro y con iniciativa ha dit...

señor Lourroig:
su comentario se lo mete donde le quepa.
la lucha sostenida para disponer de unas reglas de juego democràticas merece en lo elemental un respeto y se puede ser muy izquierdista sin necesidad de comentarios guasones como el suyo.
¿qué se pretende inquiriendo sobre torturas a un gobierno representativo de la más amplia unidad de la izquierda desde la república?
puestos a ser chillones nadie me sustraerá el derecho a proclamar bien alto y a los cuatro vientos que VISCA EL GOVERN D'ENTESA IC-EUA-PSC-ERC
y a los de fácil verbo como usted señorito Lounroig que recuerde cual es el único gobierno de izquierdas que aguanta la embestida del derechismo en Europa, y tambien de los izquierdillos guasones como USTED.

LouRoig ha dit...

Miri Sr. “ al loro “, calma!. Accepto amb rotunditat l’inoportuna aparició del meu comentari després d’un altre en el que sí es fa menció dels mossos. Encara que vosté segur que no hem creurà, que es ara, revisant els escrits, que m’adono d’aquest fet, i evidentment aquest crea una lamentable i fàcil confusió.
No era la meva intenció crear-la.
El meu pensament anava més enllà de les nostres fronteres s’ho cregui o no.
No faré comentaris del seu to ofensiu, hi ha massa excitació a les barricades.

Anònim ha dit...

jo soc d'euia pero tambe soc un izquierdillo guason, se puede?

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

el senyor "al loro" té una rara idea del sentit de l'humor que mostren els comentaristes iconoclastes d'aquest blog, entre ells el magnífic Lou Roig -estimat esquerranós, musicàire i "Zappa"tista-.

Tot plegat em fa pensar en que el dogmatisme d'uns es bifurca en el dogmatisme de les idees i el dogmatisme dels aparells, dos opcions que -combinades i saczejades- porten a escriure coses com aquesta del "al loro" que resulten extraterrestres en el debat que ens ocupa...

què caram té a veure la sustracció de la pipa de Monsieur Hulot-Jacques Tati amb el suposat bon govern trifàsic de la generalitat de Catalunya?

en tot cas, i ara pensant en el compa d'EUiA, benvinguts siguin tots els "guasones" que animen aquest petit espai de la xarxa.

Salut i "a desalambrar".

indep@alsblogs ha dit...

sigui Louroig o sigui el d'iniciativa o sigui el de la pipeta riallera Tots tots seguiu reblan el clau del mateix costat i us deixo un crit:
fins la independència

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

oh! indep! sort que la majoria d'indeps no diuen el que tu dius.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

ja veus, ja veus, parlem de l'espectacle...

la premsa majoritària acostuma a centrar les atencions en allò que implica més espectacle ja que la societat publicitada és la societat de l'espectacle i la societat entesa en aquests termes és espectacle permanent. No diguem si, a més, ens referim a la societat política que és aquesta mena d'auca para-política que ens volen vendre com a substància política quan només és simptomatologia d'un sistema que tritura i deforma tots els dominis i li manlleva el sentit "real" a cada cosa, a cada esdeveniment i a cada procés.
Apa! Més feina, doncs, per la revolta permanent i per la lluita anticapitalista!
Salut!