20 de gener 2006

PREMIÀ I EL SEU CORAL ROMPUT ( DEDICAT A MARTÍ ROSSELLÓ)



Bon dia, tinc el CORAL ROMPUT de l'Ovidi Montllor a l'ordinador, per això t'escric, doncs el tema em remet directament al teu fervor ovidià, que comparteixo i em posa la pell de gallina i els quatre pels de punta.

Penso en les impotències de la nostra petita pàtria, que és la de la memòria, d'un lloc que es gronxa damunt un abisme entre Vilassar de Mar i El Masnou. Del nostre Premià, que és matèria noble, record de garrofers, canyars, roques "naturals" a la platja, platans i palmeres, fàbriques actives que bateguen nit i dia, olor a cotó, remor de telers, pudor a fems de cabra i vaca, carrers de sorra, vesprades de televisió iniciàtica al bellmig del carrer, veïns que prenen la fresca al carrer de sant Miquel, burgesos de poca volada, capellans, monges i llaminadures abans d'anar a l'escola.

Veig Premià com un laberint de carrers amb sorpreses a cada cantonada, amb fusteries, petits tallers, botigues de betes i fils, grups de dones amb bata blava que surten de la fàbrica, el Pla de l'Os. La pàtria portatil i segura que reposa en un lloc de la memòria.

I em desvetllo, quin fastic, preparant l'enèssim paper on diré que prou de construccions indiscriminades, i em diran "seny", "és el signe dels temps". I em descobreixo, corpres, fet un regidor accidental amb una pota a cada banda, preservant la visió crítica de les coses, el trajecte històric de la desfeta i aportant, com un més, els mals menors que puguin matisar la gran derrota.

Canta l'Ovidi, el coral romput, i les coses es trenquen, fragmentades i pulveritzades. Definitivament, la pàtria, la meva, és la infantesa i la total innocència d'un nen.

L'univers creixent i l'expansió dels cercles, la dita maduresa, és la construcció diària de dubtes, desconfiances i mesures de prudència. Quin fastic (i "quin terbol atzur, ser tres voltes rebel!" com diria la Maria Mercè Marçal).

27 comentaris:

Pau Vodaixa ha dit...

Jo crec que l'objectiu és buscar la manera de mantenir-se dins uns limits en els que la inocència es mantingui, en que l'exterior racional no t'acabi mai de calar. El lletgisme és una d'elles. Però segur que n'hi ha tantes com persones, cadascú ha de tenir el valor de trobar el seu equilibri.

Qui no el troba és, o perque no vol (i és un fill de puta i el que li mola realment és ser-ho) o be perquè va quedar massa près per la reveldia adolescent contra el mon, les multinacionals i els politics i això d'innocent no en té res, i viure així és viure sempre enfadat.

No dic que no s'hagi de ser crític, però no és lo mes important. El mes important, almenys per mi, és ser feliç, innocent i estar be amb els meus. Lo demés cada cop me la suda mes i curiosament cada cop soc mes feliç i estic mes tranquil (tot i estar deixant de fumar)

Bueno, potser demà dic el contrari, però i que? d'això es tracta no?

ah? ha dit...

em quedo de pedra i fa pensar força

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Sr. Vodaixa, naturalment, no em penso amargar, doncs el fracas (a la manera rossellonesa) ens fa més lucids i rars, i els rars tenim un món de pebrots, ple de llampecs i llangardaixos, podem oscilar entre la mala llet i la xiuxiuejada poesia a cau d'orella (això sí, orella bòrnia, no fos cas que ens ensucressim). La felicitat és vocacional i es tasta a xerrupades.

Anònim ha dit...

creguts!

Estanislau Verdet ha dit...

Doncs jo ara mateix estic sent molt feliç re-descobrint i re-disfrutant "el congres dels solitaris" del SISA (2005), brutal.

lo demés ja es pot morir...mentre quedi un discman per sentir aquest disc i 4 galetes per anar tirant...

Toni ha dit...

Estanislau, no ens posem tràgics! Heu sentit l'últim treball d'en Miguel Poveda? Es diu "Desglaç" i interpreta lletres de poetes catalans. La d'en Brossa (Final!) és increïble! És el poema que va escriure quan va morir en Franco. Ahir va tocar al Flamenco Festival del Lincoln Center (NY) i ha estat un èxit rotund segons el NY Times! Us passo els temes: 1. A mos bescantadors (Jacint Verdaguer) 2.
Tant se val (Valentí Gómez i Oliver).
3. No et veuré més (Joan Margarit) 4. Cançó del bes sense port (Maria Mercè Marçal) 5. Final! (Joan Brossa) 6. Declaració (Enric Casasses) 7. Boca seca (Narcís Comadira) 8. Plany de maragdes (Joan Barceló) 9. Ara (Josep Piera) 10. Jo, l’invertit de cos i d’ànima (Sebastià Alzamora) 11. Posseït (Gabriel Ferrater) 12. Pare-Esparver (Maria Mercè Marçal).

Pau Vodaixa ha dit...

Mme Toni,

d'aquí unes hores el tindré sencer i li prometo escoltar-me'l detingudament (per cert te blog o merda similar vostè per deixar-li aquests comentaris? o ho hem de fer a casa dels altres sempre)

Del Roger Mas (aquell), he aconseguit tota la discografia excepte l'ultim "mistica domèstica" que em va dir, i clar, si ja em fa mandra de per si, encara més fotre'm a escoltar els antics... prefereixo escoltar lo ultim i després decidir.
Però no el trobo "de franc" per la xarxa encara.

M'han dit que troba que el disc del capullo de l'estanislau li ha semblat Quimi 100%, no? Ja li agradaria a l'estanislau, però de totes maneres discrepo moltissim, tot i que alguna cosa si que té, clar.

A l'espera de rebre la direcció del seu blog, de que se'm completi el poveda i de curar-me de la febre que tinc des que vaig deixar de fumar fa una setmana, em despedeixo.

P.D: Si no en te, de blog, escopir costa mes feina que obrir-ne un.
i si se n'obre un, no esculli la coctelera, agafi blogger.

Au!

Pagès/tati/safata bornia: l'Estanislau diu que li digui que definitivament, ja és vostè l'amic del lletgisme num.8! (rebrà el carnet quan tingui temps de fer la primera ramesa/ramera)

Estanislau Verdet ha dit...

tragics?

però si és la gloria!

tan la soletat com la música com les 4 galetes son la vida!

tragics?

tragic seria tenir una dona que portés botes de pell fins al genoll amb talons prims, o treballar a hizenda en una tauleta amb una grapadora, un llapis i un llum, o viure a badajoz sent català i orgullós, o ser el criador "manco" dels lleons del zoo que, a falta de mans, ha de alimentar-los amb la pròpia boca, Tragic serien moltes coses, però estar tan be escoltant el sisa que amb 4 galetes per anar passant els dies ja en tinguis prou per ser feliç i 'nar fent...ho trobo precisament brillant!

Visca les faves germinades! (les no-germinades que les bombin)

Toni ha dit...

Apreciats Pau i Estanislau: 1. no tinc blog ni pretenc construir-ne cap, ara per ara; 2. el disc d'en Mas encara no deu estar penjat a internet, doncs encara no fa ni una setmana que ha arribat a les botigues; 3. cel.lebro que et baixis el d'en Poveda; 4. estic contenta que reconegui que té una pinzellada "Quimi Portet" encara que sigui en algun tema aïllat; en cap cas vaig dir que fos Quimi 100% sinó que me'l recordava; 4. espero que el seu CD es publiqui ben aviat; 5. visca la teca en general! Salut!

Estanislau Verdet ha dit...

Punt 1: Molt be (stop) Punt 2: D'acord (stop) Punt 3: Val (stop) Punt 4: Veig que no ha llegit la
descripció del disc i del lletgisme del meu blog on explico el disc i les pretencions (Stop) 2n punt 4 (s'ha descomptat) Jo també ho espero(Stop) punt 5: Bueno...

Bonus tracks: Si vol estar encara més informada del disc te encara 6 opcions mes:
1 - Llegir la Biografia Musical Novelada de Pau Vallvé (jajaja)
2 - Veure fotos de "l'artista" en concert i en gravacions de discs
3- Llegir algunes crítiques no-professionals del disc que gent que l'ha sentit ha deixat allà
4 - Veure els quadres, dibuixos i fotos de "l'artista" per coneixer altres facetes seves i relacionar-les totes amb el vinagre
5 - i si finalment li atrau tot el tema pot Fer-se socia del club "llamantols en Zel" Amics del lletgisme (de franc!)
6 - I si a sobre ja moriu pel lletgisme podeu Afegir-vos a la inmensa llista de voluntaris que ja han participat en un dels videoclips que s'està gestant

Apa!

(perdó però és que he descobert com es fan els links en els comentaris, i clar...)

passa ha dit...

tant en Martí Roselló com en Pagès tenen la puta costum de creure que premià és el que ells miren endarrera i ara vivim una epoca millor o una mica millor // penso jo, si puc i em deixen ells dos //

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

calma, senyor que signa "passa", no fos que tothom hagués de creure que la modernor és el senyal del benestar.

l'AIRET DE MATINADA ha dit...

Senyor Toni, vos penseu que Estanislau Verdet és flor d'estiu? Senyor Toni, vos empreu per pistola la daga fina dels maldestres?

RESPONGUI, SR.TONI!
SIGUI VALENT!

Estanislau Verdet ha dit...

Sr!
jajaja
adeu!

Estanislau Verdet ha dit...

per cert tati tens les hores bojes i bornies eh... no quadren amb la realitat, però clar... (bueno no vull fotre'm imbècil amb la relativitat de la realitat ara, es igual, va, com mola tot, au!)

Estanislau Verdet ha dit...

Cacauet sant pere cacauet Rau Rau!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

aposto per l'horari borni, el temps borni, les busques del rellotge desenfrenades, m'encanta escriure de dia i que la xarxa bòrnia em digui que és de nit. Sensació al limit. Extravagància? no pas. Senzillament una manera bòrnia de viure!

Estanislau Verdet ha dit...

no pot ser!!!!

he escrit lo del cacauet després d'haver llegit el seu comentari sobre el temps i tot això i era per respondre'l!.

no ho entenc, ara mateix estic fet astora (astorat)

una cosa és que el temps estigui desplaçat i l'altre és que jo vagi abans que el seu temps però veient el seu futur...

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Hola Toni, sembla que t'atribueixen la condició mascle. Pocs sabem que ets hermafrodita i que practiques la fotosintesi!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Senyor MARTÍ ROSSELLÓ, li dedico l'article i vos ni em contesteu. A veure si quan anem junts a l'asil ens haurem de enemistar per qualsevol cursa de cadires de rodes. Dolent!

Martí ha dit...

Rubor. Té tota la raó, senyor de la pipa, té tota la raó. De vegades tinc oblits com aquest que ara vós mateix m'incrimineu amb tota justícia. I no perquè l'article me'l dediquéssiu, sinó perquè porto, i segurament també vós, mitja vida escoltant i llegint aquest contundant poema de Vicent Andrés Estellés. El Coral Romput és un monument a la memòra de l'Estellés, i un monument a la memòria de la Montse i la Conxa i en Marc i la Chelo, és un monument a la literatura del País Valencià i és, sens dubte, un monument al fracàs que acabarem compartint, tard o d'hora, vulguem o no, tots plegats, amics i enemics, afins a unes idees o contraris acèrrims. Un error meu, ja ho he dit. Per això em disculpo amb sa seguretat que m'ho sabreu perdonar i que aquesta complicitat es mereixerà una solemne cervesa al bar de quasi cada dia.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

Honorable Martí, heu reparat amb escreix la petita falta. Redimida la taca, ara em disposo a mesurar la possible coincidència amb el concepte FRACÀS del qual vos, més que poeta, filosof de referència, en sou decidit divulgador. Un concepte que, tal com vos indiqueu, ens reagruparà tard o d'hora a rics i pobres. Jo afegiria a rucs i llestos

Anònim ha dit...

És fàcil deduir que em referia al FRACÂS que compartim tots els humans pel fet de ser-ho. Al marge del gran fracàs que compartim tots plegats--el del punt final inevitable--hi ha també els fracassos particulars, l'inventari dels quals seria més extens que qualsevol guia telefònica.

Martí ha dit...

Coi, aquest "anónimo" sóc jo! Quin fracàs!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

has vist el joanet ribet a EL PUNT, ja hi toca aquest jove, oi?

Martí ha dit...

A la que mires un moment a fora, de seguida veus que no anem bé. I la cosa, com sempre diem, tendeix a empitjorar. El respecte còsmic ens durà a la paràlisi total. Fa trenta anys volíem espais públics de relació. A hores d'ara aquests espais públics són considerats una amenaça per bona part de la ciutadania. Continuem progessant.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

vindrà el dia en que l'abisme prendrà volada i escupirà ones de foc en forma de nous activistes de la reconsagrada lluita per la dignitat mai perduda!