He entrat l'any amb les músiques de Paul Bley, pianista canadenc, innovador i revolucionari dins del free jazz dels seixanta. Marit de Carla Bley, figura imprescindible de la New Thing o moviment de renovació i controvèrsia estètica dels anys 60 (dins de l'escena més corrosiva del jazz). Obra en solitari: Paul Bley/Hommage to Carla. Trios: amb músiques del propi Bley, la Carla i un homenatge al saxofonista Ornette Coleman.
Enmig, pugnant per l'estratosfera les emanacions àuriques de l'Estanislau Vernet, com projectils del lletgisme!
A sotabosc, Milhaud com Satie, basculant entre el cabaret foll i les acadèmies impossibles.
De nit, Benjamin Britten, la suite n.1 de violoncel. Inquietant.
Recapitulo: Bley/Bley, Verdet, Milhaud i Britten. Silencis, tecles, yamshes, "escabetxos", fanfàrria i tenebres.
Desplego Robert Walser, el llibre, els microgrames, s'alça el teló: Suissa, la desaparició d'una petita figura humana en un horitzó blanc de neus i llençols.
6 comentaris:
Sr Tatí, amb domicili a premià de mar etc etc.
El cito als jutjats dema mateix per tal de solucionar de manera ordinaria la querella que el meu client li ha posat.
El tema és que ja fa dos "posts" que en comptes de posar be el seu nom el cognom el canvia pel de verNet, i clar s'ha sentit menyspreat i injuriat.
(tot i que jo em penso que entenc el motiu pel qual ho ha fet en els últims dos "posts", però be, a mi me la suda)
Amic, esperant tancar-lo a la garjola i que s'hi pudreixi la resta de la seva vida, em despedeixo.
Jordi Nosaure, advocat.
arranjarem l'espiral d'errors vernet/verdet, he de dir que el problema rau en que una jefa laboral es diu Vernet, i sempre la cago/caganer. Demano que la querella sigui retirada procedeixo a rectificar el cognom.
Queda retirada oficialment la querella, però no quedi tranquil sr. Tatí, l'estarem observant atentament fins que la cagui de nou. i llavors l'empaperarem.
Em retiro del cas.
M'encanten les suites per violoncel de Britten, Ara cal entrar més en el tema i coomençar a escoltar el War requiem i potser el peter Grimes o Billy Budd. Hem de recordar que Britten va dedicar els ultims anys de la vida a l'òpera
titus! quina alegria em causa la seva mataronina visita al modest blog que ara l'acull. Ens veiem dilluns, doncs aviat toca "operitzar" els "recreos". Per cert, amable Titus: HI HA NOVETATS EN EL CAS ROS-MARBÀ?
Dilluns ho comentem. Espero que els mags hagin sigut bons.
Publica un comentari a l'entrada