25 de gener 2006

RÈQUIEM PREMIANENC, HORA ZERO



Si hem fracassat, fem-ho més suportable.

El jovent que encara no ha rebut cap hòstia es prepara per certificar que la derrota vé de lluny, d'abans que alguns anessim als hermanos, just quan encara no haviem rebut cap hòstia (com ells, els joves).

Als anys setanta, a cavall del vell règim i de la flamant democràcia, els joves de Premià només teniem horari familiar. Els carrers i els bars tancaven molt tard i eren l'escenari de la cultura directa de cadascú, sense ocis alternatius ni regidories al servei de la causa.

Dedicat a Joan Ribet, autor d'una magnífica carta a EL PUNT (25-1-06) sobre "ser jove" a Premià de Mar


(La foto és lletgisme en estat pur, en estat terminal, comme il faut.)

19 comentaris:

un que fa una pregunta ha dit...

el fracassisme, la nova ideologia dels premianencs o què? la inventa el Rosselló i li segueix la corrent el Tati i un de més jove?

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

no sé si és una ideologia, primer semblava una "Boutade" rosselonenca, després la cosa pren volada, ara és una realitat bastant evident. Si algun privilegi tenim els que hem nascut a Premià fa més de 40 anys és que hem estat observadors privilegiats d'aquest fracas, penseu en els boscos urbans de garrofers, les roques d'en Ponts, les rieres de sorra, els canyars... què hi farem! això és una mica de "fracàs", no? ara bé, no ens amarguem, que la vida té sentit i no cal anar a fer meditació o autoajut, ens queda la cerveseta, el llibre, la gent que estimem, la gent que passa, la gent que crida, el lletgisme, la música i altres plaers personals i intransferibles.

Estanislau Verdet ha dit...

jo de fracassisme res eh, jo triumfisme lleig

Estanislau Verdet ha dit...

ho dic per alusions d'allò de "i un de mes jove" que donat a que soc mes jove i a mes a mes m'en sento un pel massa i tot, apart de ser mes atractiu i menys premianenc, doncs clar...

una pregunta:
que tal?

una altre:
Viure a premià realment val la pena? perque uns no paren de boicotejar els blogs (i soposo que altres activitats més reals tambe) i els altres "els guais" (dit amb tot el carinyo) només fan que parlar del fracàs i del passat quan encara no estava tot perdut, no se.
No dic que no tinguin raó, però entre uns i altres donen una imatge de poble-ciutat una mica massa horrible pel meu gust.

Critiquin, critiquin, repliquin, repliquin que és el que busco!

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

celebrar el fracas passa per aixecar la copa plena de aiguardent! es pot fracassar i no ser masoka, aquesta és la línia del fracassisme. Llarga vida als alcohols.

Estanislau Verdet ha dit...

però cebin-se!
no pot ser que un barceloní entri premeditadament en un blog de premianencs i els critiqui generalitzant bastament i se'l tracti be!

Soposo que jo al ser abstemi absolut des que vaig neixer no puc formar part del fracassisme, i menys haven ja deixat el tabac, el cafè, la cocacola, el sexe, les relacions socials, el dormir, el menjar, el caminar, i qualsevol cosa que no vagi via-USB o via-FireWire, jajajaja!

Estanislau Verdet ha dit...

per cert tati, demà hi ha un concert gratuït de "le petit Ramon" (va tocar amb en Quimi a l'espai) i jo, el joan de badalona i potser Mme Violete Moulin i qui sap si algun bloguero mes hi assistirem (i ens veurem per primer cop i qui sap si l'ultim jeje)

Aprofitaré per portar-los el disc. Si té lliure estaria be que s'hi passés, primer perque el tio no esta gans malament, i segon perque m'agradaria passar-li el "Postdiluvian" (disc seriós de pau vallvé, ja mitic, i que em sembla que li agradaria).

És a les 22h al centre civic Bocanord (horta-Guinardó)

Si te intenció de venir ja m'ho dirà perque li confeccioni una copia de l'esmentat disc.

Xavier ha dit...

EL PUNT
Joves a Premià de Mar



JOAN RIBET. Premià de Mar (Maresme)
Ser jove i viure a Premià de Mar no és una bona combinació. Ni cinemes, ni teatres, ni locals, ni, per postres, bars. Ser jove a Premià vol dir ser expulsat dels bars i terrasses a la una de la nit els divendres i els dissabtes (la policia se n'assegura que estan ben tancats) i haver d'agafar el cotxe per anar al poble del costat on els bars poden tancar a les tres de la matinada. Ser jove a Premià vol dir veure com hi ha equipaments com ara la Fàbrica del Gas, de grans dimensions, que només serveixen per acollir oficines i un museu, però no un espai on els joves puguin dur a terme les seves activitats, un lloc de trobada, puguin fer-hi xerrades, festes... Ser jove a Premià vol dir observar com la regidoria de cultura i joventut, en mans d'ERC, ha estat incapaç de solucionar aquests problemes del jovent, i amb hipocresia atrevir-se a dir que s'està impulsant l'oci alternatiu no consumista, quan al mateix temps es posen medalles per la construcció d'un port que no impulsarà precisament aquest oci i que va pel camí de ser un desastre per a la vila. Ser jove a Premià vol dir veure com els polítics s'aprofiten del silenci del col·lectiu jove (els joves calladets, els veïns contents i força vots a la butxaca), i són incapaços d'impulsar unes polítiques destinades a aconseguir un jovent implicat en els temes de la població. Fins avui ser jove a Premià vol dir això, però la paciència s'acaba, i algun dia s'haurà de plantar cara als que no fan res per canviar-ho.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

impecable!

carles OPINIÓ ha dit...

en Kaimel m'ha convençut a l'entrevista amb l'Aguilar de la ràdio premià dient la crua realitat als premianencs sobre el que volien fer els que manaven abans i el que volen fer els que manen ara i ha fet cert el 100% per cal sanpere

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

aquest Caimel, no pas amb "k" que sona eslovac, mereix ser escoltat amb deteniment i mesura.
Quin trencaclosques ens cau al damunt! A veure si ens en sortim amb un bon desenllorigador que desenllorigui l'enllorigat. I que sanpere 100% sigui una realitat. Amen.

Jordi ha dit...

gent d'iniciativa: el millor que podeu aportar a Premià es que feu el que pogueu i si a més ho feu honestament i no enganyeu sereu ben reconeguts. Explicant amb pels i senyals que la vostra feina és fer el possible dins d'unes normes que ens venen des de dalt. Si seguiu així treballant de valent almenys no us podran dir que no heu fet l'esforç. Us animo i recolzo.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

bé...per fracassar s'ha de participar en el litigi o en la polèmica o en la lluita, un que ja és gran i n'ha participat en moltes, les ha perdut quasi totes, per tant palpo el fracas, tot i que el sotabosc del fracas és la lucidesa i la complicitat dels companys, i posat's a parlar de fracasos locals, enmig dels fracasos varis de l'urbanisme, un petit triomf: 3 vailets de Premià van inventar un concepte anomenat can sanpere 100% (un servidor Tati, en Vicenç Gascó i en Xito), el grup va creixer i va fer moltes activitats, no tothom hi participava, ni tampoc els que ara ens critiquen amb mentalitat "visionaria", però mira per on que el 100% va marcar l'agenda local i les eleccions municipals, i ara el pla general, que és insatisfactori (si el comparem amb el del PSC resulta menys heavy, doncs ara sembla que tindrem el 100% de can sanpere. Fracasats, almenys celebrem la petita victòria de can sanpere (doncs si no ho fem passarem a ser fracassats i massoquistes per partida doble).

asturianu ha dit...

no os rasgueis las vestiduras y a caminar con la cabeza bien alta, pues la historia dirá que vosotros os lo currasteis de verdad.
-ánimos a la COALI-

del grup coordinador de la coali ha dit...

benvinguts els nous xavals que han entrat a la coali aquests darrers dies, són del morro fort, radicals i amb ganes, fem de la coali un espai de trobada de la gent d'esquerra més variada: verds, rojos, alternatius, etc... la coali no és un partit, ni tant sols és una extensió d'ICV i això permet que puguem estar junts molta gent variada amb accents diferents davant la crisi.

juanitabanana08330 ha dit...

www.casaendesus.blogspot.com
Ribet, tens tota la rao, encara podem que Cultura rima amb confitura¡¡

Anònim ha dit...

va bé això, ara cxal fer correr la moguda...com en els temps del hòquei!

Marta ha dit...

No escric gaire per aquí, però llegeixo una mica.

Després de veure el que has escrit i la carta d'en Joan, no he pogut callar més.

No cal que afegeixi més, ja està tot dit, només aportaré a grans trets la meva visió: tinc 17 anys i cada dia veig més clar que la meva única funció a Premià és per estudiar i dormir, no hi ha manera de sortir de desconectar, he de migrar molts caps de setmana fora, o mataró o a barcelona, i no sóc l'única no, molta gent de la meva edat està en la mateixa situació.

Tampoc estem demanant que ens plantin aquí una cinquenta de bars, vint discoteques i una sala de multicinemes, no. Només demanem una oferta d'oci que s'ajusti a les necessitats d'un poble com el nostre.

Sembla que aquí només importa construïr cases, pàrquings i canviar la imatge de Premià.

Però bé, és la meva (humil) opinió.

Marta ha dit...

Ostres, Àngel, no havia vist que era un article del 2006. Un petit lapsus per part meva. De totes maneres, ha servit per veure que sent al 2008 no ha canviat res.