Es viu el pasatge de la "politica" a la "politica de la nació", com si ja no hi haguessin ni arestes, ni abismes, ni fondàries ni "dispositius de poder" ni "contingències" analitzables. Això ens passa per molts motius (hi ha gent que fins i tot ho estudia), entre d'altres, des que la tele cada vegada funciona com un ens totalitzador magmàtic i pseudorepresentatiu. Dins les ones, la politica és la nova auca. L'auca és infinita i es reinventa entre estirabots i guions previsibles. L'auca i els seus personatges són el relleu de la complexitat. Maurice Blanchot escriu: "l'espai de la politica està en el lloc on aquesta no hi arriba". Em pregunto, amb la llicència del mestre Blanchot: Ens estarem fent un embolic? Voleu dir que no vivim dins d'un "loop" narratiu de poca sustància i massa, massa, volada? Què vol dir "som"? quin subjecte empeny aquest verb? "nosaltres"? qui "som", "nosaltres"? I encara més, qui "son" "ells". Quedi clar, però, que no dubto sobre quina és la meva llengua, el nom del meu país i altres consideracions elementals. Més enllà comencen els dubtes. Un dubte seria, per exemple, l'abast i el nombre de coindidències que podem tenir els habitants d'un pais degudament estratificat, pluralitzat i reinterpretat. L'altra dubte podria ser la naturalesa del que uns en diuen "enemic exterior" i que uns altres en diem senzillament el feixisme d'una part (i que mai hem de confondre amb el tot).
I aleshores que és Espanya? Conceptualment seria, com a mínim, una entelèquia sempre multiplicada (de fet, el concepte Rubianes sobre la unitat d'Espanya, ja deixa les coses clares i no cal exprimir-lo més).
De moment, però, "Som una televisió i tenim el dret de decidir".
7 comentaris:
no vull que el carod manipuli la gent que va a la mani i el carod s'apunta la gent com si fos seva
lo has bordado Tati y un consejo te doy, no te dejes llevar por las amenazas de una banda de energúmenos pues con argumentos convenceremos no con amenazas y berrinches
cap problema, només que resulta un xic molest que encara hi hagi qui classifiqui els catalans en funció de si van o no van a la manifestació, com si no hi haguessin altres maneres de passar el dissabte.
nomes faltava el carod rovira donant classes de politica unitària, té una barra que no vegis. El partit del carod rovira està negociant a madrid cada dia i per l'altre costat ataca els que negocien. Només hi ha un negociador bo, ell i els seus, això és trampa.
En Carod és un nen petit, però petit petit. I com infant l'hi agraden les rebequeries. Quan en Zp i en Mas es varen fer la foto, a en JLCR li va venir un accés, vull dir, un atac, una digestió imposible. PSC i CIU + psoe estaven d'acord, més tard ICV s'apuntava i ell, elles, ¿qué feien? posss, una mani? ell volia foto, ell i en Joel Joan i les 500 associacions, maques elles, llunyanes elles del com i per què del tema. Ara per fí té foto, i estona gran a tv3 però... a la tele espanyola no li han vist ni el bigoti, perquè no van dir ni piu...
De tota forma reinvidico una passejada en nom de la democràcia i la llibertat. Jo també vull foto.
Primer és lo segon, sempre.
la llibertat és a dir FOLLIA!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada