Jacques Tati (el de debó) observa la burocràcia que ho envaeix tot. Cada departament de la foto podria ser una porció/pastilla del terme municipal de Premià de Mar. Sembla, però, que qualsevol esternut obre un nou cartipas de contractes i subcontractes. Els promotors urbans es multipliquen com a formigues. Al fons, a l'esquerra de la foto, el delegat de costes i costos mesura la reculada de sorra impostada. El primer cub a la dreta és el departament d'afers juvenils. La joventut és, doncs, un afer. Quan comença i quan s'acaba?
9 comentaris:
com podem entrar al castell sense ser agrimensors K??????
viejete gabacho, vete al asilo con ti paraguas
això és el que passa, fracas i més fracas
ei company vilassarenc, igual coincidim a l'asil i ens prenem unes copetes de Ricard!
com el frank: Ricard. (no endora?)
citaré un acudit (popularment anomentats "chistes" o "càmeres de fotos")
"Déu meu, dona'm paciència, però ya!"
franKament diria que la joventut és un afer imprevist, exterior i de voraviu incert. L'edat és temporalment lineal i espaialment indefinida. Jo, per exemple, tinc els genolls joves i musculats, el pel capilar de iaio, la vitrina adulta i la roda de recanvi per estrenar. No sé.
I com tens la tita?
titeta, titeta, flexible i intempestiva
paraigues millor per anar de dret a la vaga general contra el port esportiu
Publica un comentari a l'entrada