La lectura de Doctor Pasavento de l'Enrique Vila-Matas es un elogi a la desaparició de l'escriptor, ja sigui dins de les seves creacions, ja sigui literalment en cos i ànima. Aquesta novel·la que no és novel·la, doncs desplega escriptors i desplega la novel·la dels altres, ens porta a Robert Walser (la lluita constant per la desaparició fins apareixer -negre sobre blanc- mort damunt la neu). No us perdeu EL PASEO (ed. Siruela). Ara, estirant Vila-Matas, apareix el Walser frances, l'escriptor Emmanuele Bove, i convida a passejar a MIS AMIGOS (ed. Pre-Textos). Les cinc primeres pàgines del llibre facturen un viatge universal per l'escala de veïns, les botigues de la cantonada i les "coses" que passen a curta distància. Com Walser, Bove és el viatge i aquest és el passeig (i surt de franc!). No us el perdeu. El viatge és la cantonada.(no fos cas que la palmessim amb una sobredosi d'exotisme quilomètric).
8 comentaris:
el compro i si no m'agrada li passo al martí i si m'agrada pues també
brutal.
Començant per la ilustració de la portada, Dignimont 1927, fins a la pàgina 145 què amb dos línies diu "Algunos hombres fuertes no estan solos en la soledad, pero yo, que soy débil, estoy solo cuando no tengo amigos."
Com diu la contraportada signada per M.A., el seu art és tant l'art de l'alusió com l'art de l'elusió.
Un plaer.
Amb una mica d'esforç puc socioabilitzar-lo. El llibre.
Ara sota notari.
Ostres article indispensable per una bona/bon amant de la literatura en general i de la Virginia Woolf i la katherine Masfield en particular, avui a "El pais", titulat "Las intrusas" l'escriptora Núria Amat fa un "viatge" per l'escriptura i la dona.
Indispensable per amants d'ambdós temes, léase Núria Ribas.
carambaines! senyora Endora, ja ha adquirit el llibre i veig que la primera impresió és òptima, en parlarem en seu parlamentària (taula llarga, evidenment)
Han vist la foto de Mme.Núria i el seu flamant nevot verdet que hi ha a l'Oak ?
Està treta a premià, en plens anys 80, quan en Verdet encara ostnentava el titol de fillol de Martí rosselló.
benvolgut Estanislau, efectivament he visitat el blog del seu amic Pau Voidaixa (OAK, per cert, nom enigmàtic)...observi els comentaris i reflexions sobre perruqueria, policies infantils i transmutacions visuals, observi, observi, digui, digui...
d'enigmatic no en te res!
"OAK" és senzillament "Roure" en anglès. Sembla basc, però és anglès.
És el nom del meu projecte musical seriós. Igual que és la paraula bàsica (que no la única) de la meva adreça de messenger.
hem he creat un bucle al "Oh" (alla al vodaixa).
en Reijkard llegeix o només fuma?
Publica un comentari a l'entrada