El comú denominador del Bonisme és que no és Bo. Quatre exemples: anem a pams, Bono "el ministre freakie" (com diu Joan Boada), Bono "el papa solidari" que canta amb U2 i telepredica la pobresa amb el Bill Gates i el FMI a cada costat (el reietó, serà cretí), Sonny Bono -la parella artística de Cher/"la diva de plàstic"- en un dels subproductes més bizarros del pop de sempre (el duet Bono&Cher, de trista memòria) i, la BonoLoto, que mai toca...
5 comentaris:
falta el Bonopatín
pot servir en Bonano?
Bonnie & Clyde per exemple
i el bonotren.
de totes maneres, i sobretot per tocar els collons, això del d'U2, val, fa rabia, però els necis i imbècils del planeta només entenen els missatges així, o sigui que encara que sigui incoherentment, rabiosament, egoistament i de cara a la galeria, si gracies a això 100.000 gilipolles, sense saber ben be perquè, passen a actuar d'una manera millor o a pensar en una direcció diferent benvingut sigui, no se. Si fa rabia, però bueno, aquest ha estat el problema de les esquerres de tota la vida, detallistes, perepunyetes, perfeccionistes, matizadors nats... i per això estem tots dividits, en canvi la dreta va sempre junta, i per això guanya tant. Aquesta és la unica cosa que hauriem d'aprendre de la dreta, a estar units, a no tirar pedres al propi teulat, encara que costi i faci rabia.
he dit.
estic d'acord amb Pau Vodaixa, el cas Bono-cantant-d'U2, és més aviat una contradicció d'ell i l'ha de resoldre ell mateix( si vol), la seva causa suma, doncs benvinguda. La qual cosa no priva que figuri en aquesta auca de Bonos. El Bono irlandes sempre m'ha resultat un tio pesat, no per les seves campanyes altruïstes (que ja s'ho farà) sinó per el seu posat sacerdotal de telepredicador pop. També és cert, Vodaixa dixit, que els esquerres "som" perapunyetes i que no aprenem a fer una de les poques coses que sap fer la dreta, és a dir a anar plegats... entesos!
Publica un comentari a l'entrada