Tractat del Vençut (síntesi)

L'efecte abisme es compensa amb Icaro, l'home volador.

Tractat del Vençut (una hipòtesi)

Vençut el present, la música és el futur.
(variacions sobre Thomas Bernhard)

El abismo. Oli de Manuel L. Costa

CLAUDEL I L'INFINIT, EL SOROLL I LA FURIA, NIT I MÉS NIT

Repassar Maurice Blanchot, el mestre, em porta a Claudel. De nit Claudel, llegit, viscut, diu:

Arrastrado, volteado en medio del derrumbamiento y del barullo del Mar incomprensible, perdido en el chapoteo del Abismo, el hombre mortal, con todo su peso, busca cualquier cosa sólida para agarrarse a ella. Alrededor mío, no hay solidez, estoy situado en el caos, estoy perdido en el interior de la Muerte... He perdido mi proporción, viajo a través de lo Indiferente. Estoy a merced de las elaciones de la profundidad y del Viento, la fuerza del Vacío.

El soroll i la furia, paraules faulknerianes, universals, a escala quilomètrica menor, a la justa escala de la paraula amistat, es poden dissoldre en un got de ví, una mirada atenta, una picada d'ullet o un viatge compartit. Les politiques i els que les fan poden (podem) decepcionar. Les amistats polititzades sense politica, sense compromís amb les complexitats ni les dificultats del món, poden derivar en enemistats amb politica sobrevinguda. L'amistat és un ball d'estrelles, l'instant del got de ví. Les nits infinites de tempesta exasperant. El soroll i la furia, ara sí, universals, es dilueixen a la taula parada, sota el porxo, emborratxat de silenci.

MIRATGES PREMIANENCS (5)

Josep Maria de Sagarra ho escriu i Toti Soler ho toca i ho canta. I les paradoxes que vivim la fan més i més viva. Com aquest matí, fent la travessa en cotxe de dilluns a divendres, amb la costa escanyolida al costat, de Premià a Mataró. Com la paradoxa de les fabriques buides, les platges mortes i les runes del meu carrer. Llamp, estrella: la cançó és el coixí d'aquests breus kilometres de factoria, autopista i estranya riera.

CANÇÓ DE SUBURBI
M'estimo l'horta escanyolida que de la fàbrica es ressent, i em plau voltar la meva vida d'aquest paisatge indiferent. I em plau l'estona virolada: gent d'amanida i berenar. Una donzella espitregada i una cançó que fa plorar. I l'home humil que a l'aire ensenya un front valent i un ull esclau, i va amb la gorra i l'espardenya i el farcellet i el vestit blau. Aquí jo veig que el món se m'obre fred i terrible com la mort. I és tan mesquina i és tan pobra la campaneta del meu cor!
Dels llagoters fuig la corrua i en el meu rostre no hi ha vel i em puc mirar l'ànima nua sense cap mica de recel. Estimo l'horta desolada; el presseguer ensopit quees mor, i l'arengada platejada,
porró de sang, tomàquet d'or. Jo vaig seguint la vostra dèria, homes estranys de bones dents,
que tornareu a la misèria una miqueta més contents! Durin els mals, durin les penes, llàgrima, rosa, perla i bes. Duri aquest cor i aquestes venes, duri aquest ull que no veu res. Vestit encès que el goig estripa, dansa per mi! Home lleial, vine, fumem la nostra pipa damunt de l'herba virginal. Digue'm les vives meravelles del teu treball, del teu turment. Sota el concert de les estrelles, anem fumant tranquil.lament.

JEFFERSON AIRPLANE A RÀDIO PREMIÀ SOUND SYSTEM

El programa Sound System de Ràdio Premià va dedicar l'espai d'ahir a la psicodèl·lia californiana dels 60, especial Jefferson Airplane. Aprofitem per exhibir una mostra de la cartelleria underground d'aquells temps memorables.

CRYSTAL PALACE FC. BLAUGRANES DE LONDRES

L'equip de la fotografia no és el Barça. És el Crystal Palace FC, l'equip del sud de Londres, un equip blaugrana de la segona divisió anglesa. Un equip pioner, centenari, que segueix fidel a les seves arrels proletàries. Com la majoria de clubs anglesos, el Palace va neixer en un context obrer i popular, treballadors de la zona sud, reunits entorn d'un projecte esportiu i social. Res de Chelsea, l'equip dels "pijos". Res de res!
El Palace té seguidors arreu del món, pocs i ben avinguts, que desitgen una victòria dels blaugranes de Barcelona contra els nens macos del West End, la pijeria de Chelsea. Força Crystal Palace!

Som una televisió!

Es viu el pasatge de la "politica" a la "politica de la nació", com si ja no hi haguessin ni arestes, ni abismes, ni fondàries ni "dispositius de poder" ni "contingències" analitzables. Això ens passa per molts motius (hi ha gent que fins i tot ho estudia), entre d'altres, des que la tele cada vegada funciona com un ens totalitzador magmàtic i pseudorepresentatiu. Dins les ones, la politica és la nova auca. L'auca és infinita i es reinventa entre estirabots i guions previsibles. L'auca i els seus personatges són el relleu de la complexitat. Maurice Blanchot escriu: "l'espai de la politica està en el lloc on aquesta no hi arriba". Em pregunto, amb la llicència del mestre Blanchot: Ens estarem fent un embolic? Voleu dir que no vivim dins d'un "loop" narratiu de poca sustància i massa, massa, volada? Què vol dir "som"? quin subjecte empeny aquest verb? "nosaltres"? qui "som", "nosaltres"? I encara més, qui "son" "ells". Quedi clar, però, que no dubto sobre quina és la meva llengua, el nom del meu país i altres consideracions elementals. Més enllà comencen els dubtes. Un dubte seria, per exemple, l'abast i el nombre de coindidències que podem tenir els habitants d'un pais degudament estratificat, pluralitzat i reinterpretat. L'altra dubte podria ser la naturalesa del que uns en diuen "enemic exterior" i que uns altres en diem senzillament el feixisme d'una part (i que mai hem de confondre amb el tot).
I aleshores que és Espanya? Conceptualment seria, com a mínim, una entelèquia sempre multiplicada (de fet, el concepte Rubianes sobre la unitat d'Espanya, ja deixa les coses clares i no cal exprimir-lo més).
De moment, però, "Som una televisió i tenim el dret de decidir".

LA BEN NASCUDA VS LA BEN PLANTADA (1936)

Ahir vaig adquirir l'edició faximil de LA BEN NASCUDA, un llibre molt rar i revolucionari, jo crec que és un clàssic de l'underground clandestí català, està escrit l'any 1936...M'explico: LA BEN NASCUDA és la rèplica proletària i feminista a LA BEN PLANTADA (la novel·la d'Eugeni d'Ors), -icona burgesa per excel·lència-, aquesta BEN NASCUDA és obra del filosof i membre de l'Institut de la Dona (a la Republica) i Vilafranquí RODOLF LLORENS. Llorens, una mena de Francesc Pujols, era un iconoclasta total, militava a ERC i va ingressar al PSUC, va estar exilat, i era un estudiós de Marx, Engels, Spinoza, etc...el llibre és un "torpedo" a l'establishmen matxo-català-burgés i a l'univers assenyat de D'Ors...el recomano: és una mostra textual molt amena, històrica, feminista, divertida, proletària, catalanista i demolidora, -de quan el catalanisme popular generava dossis immenses de rauxa, obrerisme, llibertarisme, marxisme, imaginació, bon humor i enciclopedisme!-. La primera pista de La Ben Nascuda la vaig capturar en una relectura d'exemplars de Nous Horitzons (*), ara es pot disfrutar "remasteritzada".
(*) Nous Horitzons, la revista del pensament i l'acció, vinculada al PSUC. Molts anys de dedicació a la memòria viva del marxisme català i universal, a la nova cultura, a les emancipacions multiples. Mereix la seva visita.
La imatge mostra a Santa Eugènia, literalment significa "LA BEN NASCUDA" i curiosament enllaça amb Eugeni, "Xènius" d'Ors

ENDRECES COM CONSPIRACIONS

Anotacions traspassades de la llibreta negra al blog. "Aquest és l'àmbit -paper- dels cercles i les nits, volgudes, tancades. Rerafons, percusions, finestres i poc més", "paisatges d'ones enllà de la finestra" (1980 circa), música Jan Garbarek "Places", "L'espai, sempre l'espai. I al costat, el tombant i les dues ombres". Geografia mítica portatil i intransferible: Malters, Solothurn, Lüzern, Serres, Colliure, Bellinzona, Nyon, Susa, Milano, Varenna, Fiesole, Canero Riviera, Davos, Teià, Estella, Como, Mandello di Lario, Chamoux, Flumet, Figeac, Les Contamines, Les Falgoux, Rye, Ivrea, Brighton, Pereda de Ancares, Sasso Marconi, Bologna, Nantua, Montçau Les Mines, Vannes, Morlaix, Edinbourgh, Tübingen, Seven Sisters, Premià de Mar. Suite for String Orchestra / Leos Janacek. Rosa Luxemburg, biografia / Helmut Hirsch. Toots & the Maytals: la primera entrada del mot "reggae" en la variant "reggay" (1968), Bass Culture Lloyd Bradley: la biblia de la música jamaicana. "no hi ha creixement capitalista sense invasió d'espais no capitalistes" Rosa Luxemburg. Proust: una pista de la "recherche" a Jean Santeuil (?). Viatge al fons del mar (Journey to the bottom of the sea) nova secció del Sound System que aullirà el bizarre, la psychodel·lia, les intempestives sonores del dia a dia.

PROMISES, UN FILM-DOCUMENTAL QUE APROXIMA AL CONFLICTE ISRAEL/PALESTINA, DIVENDRES 17 A PREMIÀ DE MAR

El divendres, 17 de febrer, a les 8 del vespre, la COALI us convida a anar al Centre Cívic de Premià de Mar, on tindrà lloc la projecció del documental PROMISES, que tracta el conflicte arab-isrelí. El presentador serà en Quim Caimel, portaveu municipal d'ICV-EA-EPM a l'Ajuntament. Entrada lliure.
Aquest acte tancarà el cicle d'activitats desplegat per la COALI de Premià de Mar relacionat amb l'Orient Mitjà, iniciat amb la conferència de Jordi Merino sobre la situació de Palestina pre/post electoral i seguit de l'exposició de fotografies del Mur de Sharon.

RÀDIO PREMIÀ, DIMARTS 14, BONS VENTS, BARQUES VELLES I BARQUES NOVES

El Sound System d'aquesta setmana (ràdio premià, 95.2 fm, 9 del vespre, dimarts) va de vents! (no pas "pets"). Els vents del jazz rock! Amb una visita a les entranyes dels pioners, la primera formació de la banda Chicago (als anys 68-71, abans de la seva abducció AOR) i el present més nou que ens arriba de la familia Brecker, els germans Randy i Michael, que propulsen des dels anys setanta un funk d'alt voltatge.Tornen amb nous projectes.

DESORBITATS I SENSE REFERENTS (DEDICAT A PERE GUANTER)

Subjectes polítics, subjectes de canvi social. Parlem-ne. Més enllà de la polèmica de la denominació nacional de Catalunya, de la suposada unitat d'Espanya i de la consideració de les entitats nacionals com a objectes de la política, crec que cal fer des de les esquerres (des de la vocació esquerrana que tenim i que, sovint, no practiquem) una immersió en les idees i en els conceptes.
Pregunto, amb tots els interrogants necessaris: quins són els subjectes de canvi social? quins són els sectors que haurien de centrar les intervencions de la política? Penso, de manera molt sumària i esquemàtica, que les esquerres politiques i socials estem molt desorbitades des de que va caure el Mur de Berlin. La deriva estaliniana i la socialdemocràcia profilàctica impregnaven un mapa de desencontres i velles contruccions, i ara ho paguem amb un desconcert múltiple.
La transformació de la classe obrera occidental en un magma estratificat no hauria de servir d'excusa per abandonar la idea del caràcter de subjecte polític de canvi de tot el que representen els "subalterns" en relació als poderosos (difusos, corporatius, financers i comunicacionals).
La relectura, per exemple, de F.Engels, quan aquest estudiava la situació de la classe obrera anglesa de finals del XIX, ens pot servir d'exemple d'una comparativa amb les classes obreres i les classes excloses de la globalització d'avui als dits països tercermundistes i, de segur que les coincidències superararien la variable espai-temps.
Si les esquerres vocacionals no fem un exercici de seriosa identificació dels subjectes concrets, dels antagonismes, de les formacions de classe i dels dispositius de poder explicits i implicits del sistema capitalista, ens estimbarem de cap davant de l'auca de les nacions i les religions (paradigmes de dissolució de les diferències socials), i dins d'aquest escenari, (televisiu-propagandistic-declarariu), ens passarà el que ja passa: la deriva de les idees acumulades i poc digerides.
No es tracta de rebutjar la diversitat nacional, ni molt menys, ja que del que parlem és de discernir qui conforma els països, qui els deforma i qui els utilitza.
Dit planerament: sense considerar els subjectes socials, les nacions, -com les religions- són matèria fràgil utilitzable, desculturalitzadora i amorfa. I això es pot dir sense cap renúncia a la llengua dels pobles, la cultura dinàmica de la gent i la geografia accidentada dels països.

4 maneres de ser Bono

El comú denominador del Bonisme és que no és Bo. Quatre exemples: anem a pams, Bono "el ministre freakie" (com diu Joan Boada), Bono "el papa solidari" que canta amb U2 i telepredica la pobresa amb el Bill Gates i el FMI a cada costat (el reietó, serà cretí), Sonny Bono -la parella artística de Cher/"la diva de plàstic"- en un dels subproductes més bizarros del pop de sempre (el duet Bono&Cher, de trista memòria) i, la BonoLoto, que mai toca...

MIRATGES PREMIANENCS (4)

En un exercici d'anticipació històrica admirable, els Hermanos de La Salle de Premià de Mar, adoptaren Nuestra Señora del Puerto com a patrona de la congregació local. L'adveniment del Port Esportiu (perpetrat damunt les roques d'en Pons) fou captat amb futurologia divina per aquest col·lectiu docent i, abans de la construcció de l'esmentada andromina portuaria, el patronatge ja n'estava assegurat. Quina maledicció! Aquest port espectral ha portat moltes plagues: pèrdua de platges, projectes lúdics tematiconeuròtics, deixalleries nàutiques, regeneracions costoses/inutils/ecodelirants...Toca riure, per no plorar. Amen.

Revolta Global

La IV Internacional perdura entre nosaltres. Revolta Global.

FREAKILÀNDIA FUTBOLERA I FATXA

ICV PORTA AL PARLAMENT EUROPEU LES DECLARACIONS DE FABIO CAPELLO ELOGIANT L’HERÈNCIA QUE VA DEIXAR FRANCO
L’entrenador de futbol italià ha elogiat “l’ordre” heredat de Franco i ha destacat que gràcies al dictador “a Espanya funciona tot i funciona bé; hi ha educació, neteja, respecte i poca burocràcia”
L’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, ha presentat avui al registre del Parlament europeu una pregunta on demana a la Comissió Europea quina opinió li mereixen les declaracions de l’entrenador italià de futbol Fabio Capello elogiant l’herència que va deixar el dictador Francisco Franco. Romeva denuncia que aquestes declaracions suposen una “lamentable apologia del feixisme”, i es pregunta què hauria passat si, enlloc del règim feixista de Francisco Franco, els elogis de Capello haguessin estat per a Adolf Hitler o Benito Musolini.En una entrevista publicada ahir pel diari La Repubblica, l’actual entrenador de la Juventus de Torí afirma que Franco va deixar un país que mereix ser envejat pels italians. “N’hauríem de prendre exemple”, assegura Capello. Quan l’entrevistador li replica que Franco era un dictador, Capello respon: “Però ha deixat en herència l’ordre. A Espanya funciona tot i funciona bé, hi ha educació, neteja, respecte i poca burocràcia. . ."

MIRATGES PREMIANENCS (3)

Visió de Premià de Mar / Blade Runner / 2020-30 circa / Nota: Ja tindrem dues autopistes més i la vella NII recuperada amb molta voluntat es convertirà en el passeig del Nirvana

MIRATGES PREMIANENCS (2)

Aquesta litografia recull un aplec de Hermanos de la Salle en plena activitat ecologista. La precisió d'aquesta imatge ens permet observar com funcionava la primera entitat protectora de la façana maritima de la molt marinera vila de Premià de Mar (no oblidem: la Mar de Nyaps).

MIRATGES PREMIANENCS (1)

Jacques Tati (el de debó) i un gos (l'avi del Rodolfo, podria ser),

observen el Pla de l'Os (paratge premianenc). Tardor de 1940.

XOC DE CIVILITZACIONS O LLUITA DE CLASSES

Disfressada de guerra de civilitzacions, s'agita la follia col·lectiva (qui l'agita?). Els plans pentagonals dissenyen la nova estació del trajecte imperial, mentres les masses s'agafen a les sagrades escriptures cercant, qui sap, quines seguretats...
En temps de creuades pentagonals o petroleres, des de Wall Street fins a La Meca, no hi ha manera de tenir sentit de l'humor.
Si els "moderns" europeus adorem o abominem, -de genolls pietosos o espaterrats de riure-, el papa Ratzinger... per què els islamistes no adoren o abominen, també, -de genolls pietosos o espaterrats de riure-, els seus Ratzingers domèstics?
Si, temps era temps, deiem que a tot el món hi havia rics i pobres, classes socials i esclavismes, sotmetiments i explotacions...com és que ara no volem entendre allò de "no esperis salvacions supremes, de deus, de reïs i de tirans. Obrer, camperol, la batalla ha començat i finirà"?. (estrofa de la Internacional).
Dit d'una altra manera, els poderosos d'orient i occident, amb creu o amb mitja lluna, fan de les pàtries, les races i les religions, els instruments de batalla per sotmetre la gent a un deliri col·lectiu que narcotitza qualsevol intent de sublevació/insumisió/rebequeria/esternut social i intelectual, de nord a sud, d'est a oest.
Sense Internacional anem coixos. El pati mediàtic i el carrer filmat ens porta mals humors, profetes, papes, conferències episcopals, orientalitis de supermercat i psicoanálisi prêt-a-porter. Les entranyes del negoci estan en bones mans, des del Pentagon a Davos, passant per les fortunes de Marbella i el petrodolar saudí.
Enmig de la barbàrie, almenys que es pugui riure, sigui de qui sigui, amb bon rotllo, que no fa mal, del profà al més sagrat.
Ja ho deia Cornelius Castoriadis: Socialisme o bàrbarie.
Salut, revolta i bon humor (per això és van inventar els acudits).

DIMARTS 7: MANCINI I FUNK JAMAICÀ A RÀDIO PREMIÀ

En Ramonet77 punxarà bandes sonores de Henry Mancini al Sound System de ràdio Premià 95.2 fm...dimarts 7 de febrer a les 9 del vespre. L'espai 77 és el Sonorama, un programa dins del programa dedicat a les músiques extemporànies, luxurioses, elegants i "vintages". Acte seguit l'Illa del Tresor, l'espai subespai de l'Àngel Pagès, ens portarà als arxius funkeeters de Jamaica, una raresa de Studio One, gentilesa de Soul Jazz Records.

DE VILA-MATAS, SALTEM A ROBERT WALSER I APAREIX EMMANUEL BOVE

La lectura de Doctor Pasavento de l'Enrique Vila-Matas es un elogi a la desaparició de l'escriptor, ja sigui dins de les seves creacions, ja sigui literalment en cos i ànima. Aquesta novel·la que no és novel·la, doncs desplega escriptors i desplega la novel·la dels altres, ens porta a Robert Walser (la lluita constant per la desaparició fins apareixer -negre sobre blanc- mort damunt la neu). No us perdeu EL PASEO (ed. Siruela). Ara, estirant Vila-Matas, apareix el Walser frances, l'escriptor Emmanuele Bove, i convida a passejar a MIS AMIGOS (ed. Pre-Textos). Les cinc primeres pàgines del llibre facturen un viatge universal per l'escala de veïns, les botigues de la cantonada i les "coses" que passen a curta distància. Com Walser, Bove és el viatge i aquest és el passeig (i surt de franc!). No us el perdeu. El viatge és la cantonada.(no fos cas que la palmessim amb una sobredosi d'exotisme quilomètric).

STUDIO ONE A RÀDIO PREMIÀ

La marca Soul Jazz Records torna a portar música jamaicana de la més fina. El proper dimarts punxarem un nou artefacte del mític Studio One de Kingston, un recopilatori de funk a la jamaicana, amb versions de James Brown, Booker T & MG's i altres. Ràdio Premià 95.2 fm. Sound System, 9 del vespre...i en Ramonet77 portarà les adquisicions de la darrera boletada.

Burocràcia (del francès, de "Bureau")

Jacques Tati (el de debó) observa la burocràcia que ho envaeix tot. Cada departament de la foto podria ser una porció/pastilla del terme municipal de Premià de Mar. Sembla, però, que qualsevol esternut obre un nou cartipas de contractes i subcontractes. Els promotors urbans es multipliquen com a formigues. Al fons, a l'esquerra de la foto, el delegat de costes i costos mesura la reculada de sorra impostada. El primer cub a la dreta és el departament d'afers juvenils. La joventut és, doncs, un afer. Quan comença i quan s'acaba?

L'ENIGMA ENDORA AL DESCOBERT

La recerca iniciada ens porta davant de dues opcions. Sembla que l'enigma Endora ja pren forma. No m'hauria mai pensat que la cosa fos així de complicada. Ho parlaré amb Estanislau Verdet o amb Pau Vodaixa.
M'estic quedant sense tabac de pipa. Necessito repostar. Fins ara.