Que el pla general d'urbanisme sigui una opció profilàctica per evitar mals majors en matèria "desarrollista" a Premìà de Mar, em sembla bé. D'aquí, però, a dissenyar una ciutat (no sé si és un poble, ni si és una ciutat i amb prou feines un "ens") en base a un model socioeconòmic de tall comercial, crec que com a mínim hauriem de plantejar una certa controvèrsia (i parlar abans del concepte comerç i de les seves variables).
Assistim a una apropiació de les ciutats amb una nova versió dels parcs temàtics comercials. Alguns d'aquests temples del consum ho són de manera explícita (Mataró Park, Diagonal Mar) i altres ho són de manera implícita (els continuums de botigues de franquicia). Aquests darrers mostren un model clònic i fan que la majoria de dissenys urbans de base comercial caminin en la mateixa direcció: la metamorfosi del comerç de carrer evoluciona de la botiga clàssica a la franquicia efímera i replicant).
Hi ha altres maneres de reequilibrar l'espai urba (un cop ha estat malmès per la ominipresència mercantil de la construcció devastadora). Caldria plantejar una reapropiació cultural dels espais no urbanitzats, dels no configurats entorn del mercat, dels no classificats segons les pautes de l'urbanisme imperant (un urbanisme que en la versió més progressista ja no pot anar més enllà de la "reubicació de pastilles territorials" que permet una legislació irreformable pel que sembla).
Reapropiar culturalment l'espai significaria una decidida aposta per les zones d'encontre no pautat, per les escletxes de "paisatge", per interpretar el ciutadà de carrer i la seva activitat, més enllà de la figura fiscal amb potes que va a comprar o a fer gestions. Seria com redescobrir el passejant, el passavolant o el no-classificat, com a essers en moviment (o en descans, sí es vol), portadors de comunicació no estandaritzada, gratuïta i misteriosa/enigmàtica o oberta/comunicativa.
La ciutat difusa és el concepte que configura Catalunya, la gran Barcelona. La ciutat dels comerços clònics, les urbanitzacions, les tematitzacions. Quan el ciutadà surt al carrer ja no passeja, doncs compra o circula per la ruta comercial. Quan els exclosos no compren ni circulen per l'esmentada ruta, les ordenances defineixen el seu rol.
David Harvey (geógraf) ens parla de la reapropiació cultural de la ciutat, de la resistència al model tematitzat que impera i clona la vida diària (de Harvey es pot llegir "capital financiero, propiedad immobiliaria y cultura", un petit i excel·lent treball sobre el tema).
El cinema ens pot il·lustrar aquesta matèria. Una peli sobre el model de "ciutat difusa" per excel·lència (Los Angeles), CRASH, està a la cartellera més comercial (fins i tot als parcs temàtics). No us la perdeu.
I més sobre el model..."Ciudad de Cuarzo" de Mike Davis (urbanista), allí hi llegireu el com i el perquè va neixer la megaciutat multiurbanitzada de Los Angeles (bressol del comerç franquicia, les corporacions, els parcs temàtics, la marginació postmoderna...)
15 comentaris:
Propongo que los de la coali organicen un debate sobre este interesantísimo artículo que muestra un gran surtido de argumentos para aprender a llamar las cosas por su nombre. Es de agradecer que aún se pueda relfexionar este desastre.
Poques coses a dir, després de tanta erudició i tans conceptes.
Només una cosa. La ciutat difusa, que és com una taca d'oli, que ja ho ha emmerdat tot, o un càncer amb metàstasi general, es podria dividir en dues parts.
La ciutat magatzem ( que es allà on fiquen els treballadors i els turistes) i la ciutat parc temàtic, que és allà a on ens treuen a passejar i/o a consumir.
Dins aquest espai dual la persona és tractada com a productor- consumidor o bé com a marginal-exclòs, ( les famoses ordenances) mai com a ciutadà d'una societat que s'auto afirma com a democràtica
tati+pere=david harvey, queda bé, no? et recomano ESPACIOS DE ESPERANZA, en el llibre de D. HARVEY (la meva biblia) esta tot, el qe tu dius també, o sigui qe anem bé d'intuició i confluència (no pas convergència). Guants amunt que arriba el fred!
el mal del pla general és que no ha estat democratic i que no ha pogut participar la gent i les idees que defensa en Tati i que molts tambe volem no poden ser escoltades i ens hem de fotre en el mal menor per culpa del secretisme de Anton i Alcalde
ICV ha de ser més exigent i no deixar que la dreta s'apunti la medalla de can sanpere quan no van fer res per aconseguir-ho
m'agradarà molt veure els joves independentistes de premià d'erc fent el NO NO NO quan els seus grans fan el SI SI SI
tres respostes
marc:evidenment si no hi ha participació no hi ha consulta i no hi ha aportació o discrepància, el govern hauria de prendre nota.
100%: tens raó, però a ICV sempre li cauen les critiques per sortir a la foto i per no sortir-hi, sempre paga ICV, mira l'estatut...doncs, igualment amb le pla general.
asturianu: home per fí! un dels joves d'icv, suposo, ja en tens de raó amb le tema, em sembla que tot serà molt light.
mi opinión muy personal es que la COALI puede hacer una campaña muy detallada y explicativa sobre por que motivos premià ha llegado donde está y además decir claramente que el territorio está en manos de unas leyes nada positivas para la sostenibilidad y tambien alerta sobre la falta de recursos financieros de los ayuntamientos que podrían revertir en adquisició de terrenos públicos para hacer zonas verdes o de servicios. Si la coalicióN de ICV-EUIA lo hace así se puede explicar que lo malo no es cosa de quien manda politicamente solo, sinó de quienes han mandado siempre con la ley de su lado sin que nadie lo pare
francament, el millor seria consultar molt i recollir més idees, no només de politics i arquitectes, en els plans urbanistics hi ha més coses implícites que configuren la vida de tots plegats. Penso que ara no ens hem de dividir entre si és bo o dolent aquest pla, primer de tot l'hem de coneixer, llegir-lo, i si cal, modificar-lo amb aportacions i idees de tota mena. Per què no ho fa el govern?
Premià fue vendida en los años 60 con operaciones como la que ahora hace Torrens en las últimas tierras agrícolas. Me escueze que ICV diga que este es el mejor posible (aunque aplaudo el esfuerzo por Can Sanpere), no exite ningún plan general dependiente de los intereses de los especuladores que sea bueno y menos cuando se ha hecho con ocultismo y sin participación popular. El otro tampoco me gustaba porqué era igual de menos malo posible, pero al menos dieron la cara. Y sobretodo me preocupa que quienes más batallaron en su momento ahora se rindan con el argumento de que la derrota es culpa de la Ley.
Tens raó, el missatge d'ICV ha de ser mes rotund i menys condescendent, si s'ha d'aprovar aquest pla no es pot fer sense dir d'on venim i on ens han portat. Jo demano a ICV que faci una explicació exigent i no es llenci als lleons sense sentit, qui governa és CIU-ERC i les idees d'icv encara que siguim moderades han de ser diferents dels que manen de dretes.
heu de fer una campanya informativa sobre el pla general perquè la gent sapiga que no hi ha altra sortida que aprovar-lo, doncs no hi ha peles ni lleis que permetin aturar el desastre
bien por ICV, pero hay que decirlo todo y demostrar que legalmente no se puede avanzar más o mejor. Por lo demás apruevo que al menos se haya estrujado el coco la COALI.
Icv ha complert un objectiu i un compromís com CAN SANPERE i s'ha de poder dir que amb això, barret! i les cosntruccions a Ponent són una merda, però algu sap que fanego i esteban tenien un pla que desregulava la zona per fer el que es vulgués?
la coali m'agrada perquè no és com un partit i els independents som majoria dins d'ella i ens respecta la resta de ICV i el d'EUIA. VISCA LA IV INTERNACIONAL! VISCA LA COALI DE TOTS!
Publica un comentari a l'entrada