Com que s'acosta un altre debat municipal sobre la cosa laica, és bon moment per recordar que a banda de creients i ateus, subdivits en passius i actius, també hi ha agnostics amb la mateixa subdivisió. Aclarida la necessària divisió estat i esglesia (esglesies), a veure quan aclarim la necessària divisió entre estat i capital (la qual cosa significaria la possibilitat de que la "cosa pública" podria ser mereixedora d'aquesta denominació). Els marxistes (i els que ens en sentim deutors, encara que diletants) ja deien allò de que el culte al "capital" és una dimensió metafìsica/religiosa o, el que és el mateix, i en clau cristiana tota la pel·lícula del becerro de oro. I ara, per curar-nos en salut, bo serà recordar la presència de l'obra de San Juan Bautista de la Salle i la posterior incidència dialèctica en la formació politica i mental d'aquest trastocat regidor que li encanten les estampes, els textos bíblics i les cançons profanes de Nick Cave. I, per acabar, una acotació de memòria històrica i patrimoni religiós premianenc: llegiu atentament el frontispici de l'altar major de l'esglesia de Sant Cristófol; allí hi figura, falcat entre parres de bona vinya, l'inscripció senyera:
EGO SUM VITIS VOS PALMITES
Paraula agnòstica.
11 comentaris:
Visca l'hermano Carlos!
per fi un regidor catxondo, ja era hora, entre tristons, yuppies, formalitos i pizarretes ja estavem començant a preparar la baixa del cens i anar a Cabrera o a Sant Iscle.
catxondo? home, depende/depende, es tracta de fer memòria i comptar les misses que hem passat per la vida, i aquells cants àurics: GRAN SIERVO DEL SEÑOS GLORIOSO JUAN BAUTISTA ILUSTRE CAMPEÓN DE LA SANA VERDAD...
mejor que le demos al vino de misa pues este pueblo va de culo con tanto bólido
tot hi cap a la vila de Premià, rocks, tradicions, glimpses i debolits, varietat sobretot!
VARIETAT I QUE DURI, NO COM ARA QUE ÉS D'UN SOL COLOR!
el Caimel haurà de bregar entre capellans i ateus i ara els de la Salle arrepentits i quina fila!!!!!!
ei nano! d'arrepentit res de res. Un que no és cristià, assumeix que el pas per la La Salle marca la línia i la possibilitat d'una reencarnació laica fascinant.
en Fanell i el Rossell eren també dels hermanus
los de la salle se ve que estai tarados
cuidadín, ateos!
Publica un comentari a l'entrada