Aquests dies es viu debat intern. ICV-EUiA anem a valorar que fem (i com) dins del dit tripartit (d'esquerres i catalanista, en diuen uns, i altres en diem de centresquerra "curt i ras"). Es tracta, doncs, de mesurar l'estat del pacte del Tinell, els avenços en relació al període anterior convergent i les llums/ombres de la gestió. L'estatut oscila entre el malson, la cacofonia sorollosa de l'auca politicomediàtica i el gran desconeixement a escala ciutadana. Sobre ICV-EUiA i el seu paper dins del govern, només unes pinzellades: Una certa imatge de responsabilitat enmig del "guirigall" quan toca impulsar una línia d'anàlisi-proposta-ressolució (cas de Joan Saura) i un paper d'equilibrista sotmès al pressing constant de l'exterior fàctic i de l'interior bàsicament socialdemòcrata (cas de Salvador Milà). En resum, ICV-EUiA necessita mostrar fins a on es pot arribar des de la relativa força del seu pes electoral, marcar perfil (esquerra tranformadora, discurs entenedor sobre les complexitats que configuren el panorama general) i una millor ubicació social (cal que l'entorn de la nostra coalició sàpiga allò que és un secret a veus: Que ICV-EUiA resultem molestos per les forces que realment "manen" a Catalunya, és a dir les veus de la "sociovergència", del grup Godó, de La Vanguàrdia (que sempre ens matxaca), de la patronal Foment del Treball, de "La Caixa". Cal dir-ho, sense por: Hi ha un model de pais que no té res a veure amb el que defensem, és el model "desarrollista" i insostenible, propagandistic, megaturistic i immobiliari, poc productiu i molt enriquidor; és el model de la Catalunya trinxada amb megainfrastructures d'alta volada, línies de molt alta tensió, urbanitzacions a tort i dret, tunels que connecten mercats, cinturons que cenyeixen espais, deslocalització de l'economia industrial, cultura d'aparador i d'esdeveniment perpetu.Un model, l'esmentat, que té els seus defensors dins del govern tripartit i que ICV-EUiA han de saber assenyalar, conscients de les limitacions d'un grup petit (9 diputats), però amb vocació de pujar i sumar idees i gent a una idea bastant diferent de la Catalunya sociovergent o de la Catalunya "miticament immortal" dels xovinistes.
Aquesta setmana tenim Convenció Nacional d'ICV-EUiA. A veure que en treiem de tot plegat.
(La foto és d'un dibuix de l'artista alemany George Grosz, potser un dels més explicits franctiradors de l'Europa central del segle XX. És una opinió i és un artista a revisitar i multiplicar)
10 comentaris:
Molt maco el canvi de Look!
subtil, però acurat.
el que li hagi fet es un geni! jaja
ah i per cert, gràcies per posar-me el primer de la nova llista d'enllaços a blogs, es clar.
jajaja.
Si vol li passo la tarja personal de l'autor de les reformes del blog, és un music nòmada que coneix el voraviu del pais i reclama cimeres al centre de la terra, la nostra terra, respon a nom tendre, un tècnic sagaç en l'art de les informàtiques. Ja m'agradaria a mi, vell com soc, acollir sota el meu paraig(Ü)ues tanta destresa, tanta saviesa, tanta celeritat i determinació.
el tripartit no el salva ni la bona fe d'iniciativa i pagarà les brometes del carotet. Ja ho veureu. Mireu com riu el Mas.
Miri, sap que?
jo nomes espero forrar-me algun dia i comprar-me una illa ben lluny de tot, montar-m'hi una caseta-estudi de grabació i viure-hi sol, sense politics ni espanyols criticons ni merdes, jo sol. Idioma: el catala, lleis, cap. Problemes (mentre hi visques sol) ni un.
Au! ja en tinc prou.
estic d'acord parcialment, doncs m'imagino el pais sense lleis, uau...si els poderosos fan el que fan amb lleis, sense lleis ja no li explico, viuriem dins d'una sucursal bancària amb 7.ooo.ooo de clients estafats més del que ens estafen ara. Malalment ara i malament si no hi ha regles per els que ara ja les salten. Però podem provar d'anar a l'illa del tresor on diuen que la gent és lletja, porca, pudent, lleganyosa i digna de caure per l'inodor. Amen.
A veure quan plantem cara al desastre de la cultura de pREMIÀ que n'hi ha per llogar-hi cadires tot del mateix color i viga sempre igual sempre igual
he deixat clar que estaria jo sol, i que mentre estigues sol sense lleis estariem be (jo i els meus alter-egos), evidentment soc prou a-lletgista com per saber que a la que n'hi ha 2 d'individus ja calen lleis.
Però es que no vui ni gent, vagin tots a cagar! jajaja
per cert, a la frontera de st Mateu és on hi ha aquella fuita toxica que afecta el sistema que genera gelosia no?
Això de l'esquerra transformadora és força curiós. Un partit comunista ( estanilista) clàssic que primer es transforma en un aferrissat lluitador per la democràcia; després en un partit socialdemòcrata vergonyant ( euro-comunista), més tard en un satèlit dels socilademòcrates de tota la vida i finalment en una mena d'ONG verda simpàtica.
Dels tres colors que diuen representar sembla que l'únic que els tira un mica és el verd. Del vermell i del violeta se n'han oblidat completament.
Sembla que ja no hi ha assalariats per defensar. Ni dones en situació d'inferioritat de condicions.
I ara s'han ficat en un bon merder. Entre les sortides de to del president i l'histerisme-nacionalista de l'ex- conseller en cap, que hi fa en Saurà.
I entre Obres Públiques i Hisenda, en mans socialdemocràtes- productivistes, que hi fa en Milà.
En fi, no sé si els transformadors s'han preguntat que volen transformar i com ho volen arribar a fer-ho i amb quines forces socials.
Ei Pere! tinc les mateixes preocupacions, doncs trasformar-tranformar ben poca cosa (ja sé que l'excusa fàcil és allò de que tenim el 7% i poca capacitat de decidir dins del tripartit, etc.). A mi també em preocupa que siguem només vistos com a simpàtics, o verds d'etiqueta, crec que el fons del concepte ECOSOCIALISME mereix més dedicació teòrica per fer-ne una pràctica més acurada, és a dir més de carrer, més de discurs i més constitutiva (com diria el Toni Negri)...crec que cal distingir el propagandisme verd i de disseny del projecte ECOSOCIALISTA, i això no sembla encara una fita comuna dins d'ICV (el tema no ens el vam inventar nosaltres, recordem la gent del Sacristán, els eco-comunistes alemanys de Rudolf Bahro, els plantejaments de la new left anglosaxona, etc...). Crec que cal una esquerra amb els colors rojos (referent social) verds (referent ecològic i territorial) i violeta (no només per les dones, sinó per totes les emancipacions que es deriven del Maig del 68 i de les revoltes quotidianes!). Tot això cal metabolitzar-ho a ICV, i costa molt. En quan al tripartit, aquí ja estem més justificats, doncs tenim el pes que tenim, i tant! i tant, que cal desmarcar-nos del desfici patriotero d'alguns o dels models "desarrollistes" d'altres com Nadal i el seu megapais de constructores i infrastructures delirants...i tant! i en Milà ho sap prou bé que ha de bregar entre el PSC, el Foment, La Caixa i la seva condició de minoritari dins d'un govern de "CENTREesquerra". Tot resulta cardat! gràcies per el missatge!
lo que dice PERE i lo que dice TATI parece compatible y podría ser el punto de encuentro para realzar ICV como esta se merece.
Publica un comentari a l'entrada