10 de gener 2006

Avui, dimarts 10 de gener, l'Estanislau Verdet, breu i fugisser, cantarà a RÀDIO PREMIÀ


Sound System, les 21 hores del vespre. 10 cançons de grups i cantants i, enmig, una mostra de les arts d'en Verdet.

15 comentaris:

Anònim ha dit...

Sr. Tatí,

Espero que en aquesta radio tinguin els papers en regla i tots els permisos, perquè jo em penso personar demà a les 8 del matí a la seu de l'emisora per tal de cobrar els 3.000.000.000€ que li pertoquen al meu client de la deducció de la part proporcional dels drets d'autor generats de l'emissió d'una de les peces del disc. (que per cert son una merda, no el comprin!).

Amb ganes de empaperar-lo de nou, em despedeixo.

sr. Jordi Nosaure, Advocat de l'Estanislau Verdet.

Anònim ha dit...

Benvolgut amic,
Vaig a fer el que m'has dit i al primer lloc que he trobat hi escric.
Jajaja
Si t'he de dir la veritat, no sé què posar, aquella finestreta és màgica.
Si et serveix d'alguna cosa estic llegint un llibre molt interessant: Per un sac d'ossos.
Escoltant un quintet per a clarinet de Mozart em despedei´xo.
Compreu el cd les cançons de mataró que només son 10 euros.

Rodolfo ha dit...

oh gran tati,
finalment no he trobat la manera de conectar-me amb radio premià per la via convencional i he acabat amb l'orella al telefon i a l'altre banda la sra Berna aguantant el seu aparell al costat de l'altaveu de la radio de casa seva (edificio estafanell).

Però bueno, ho he pogut sentir, i molt be, treballeu molt be, jejeje

No, de debò. ha sigut divertit.
Merci.

Anònim ha dit...

Bé, ha estat una intro al món de l'Estanislau, crec que podia haver estat millor, però no he volgut excedir-me en un disc que encara circula per canals familiars i d'amistats. Tot i això espero poder explaiar-me en el futur. Tant de bo, Estanislau, vostè pugui sortir de la torre del castell on rau escamotejat del món terrestre. De totes maneres, encara que sigui per delegació, espero comptar en viu amb sers o objectes vinculats directament a vostè. Afectuosament.

Anònim ha dit...

senyor Titus, vostè és un mestre i forma part dels mestres que visiten aquest blog d'alumne atent.

Anònim ha dit...

Em va agradar molt. Gràcies per posar-hi el gran Verdet. Estranyament, va sonar el tema menys intimista. Després del llarg debat sobre quina seria la cançó triada (esperàvem Jatinquelteumail, o "la 2", o Rodolfo, o El lemur) i ens vas sorprendre. Però igualment va fer il·lusió. Suposo que és el tema que va més en la onda del programa. Per cert, el tornarem a sentir. Molt guapo el programa.

Anònim ha dit...

Apreciada dama, Núria: efectivament el tema escollit no és el més intimista ni tampoc és el que més m'agrada. Yamshes en escabetx,però,respon al perfil de cançó panoràmica que permet divisar les arestes del personatge i el seu món a la xarxa. Però, això, sagaç dama, no ha fet més que començar. Gràcies per la seva audició (del programa) i lectura (del blog, un blog al seu servei d'un àngel que és dimoni, parent perdut de Pous i Pagès, cohetani, qui sap del gran Pujols i, per analogies, deutor d'altres astres com Verdet o Portet).

Rodolfo ha dit...

li cediré algun objectes vinculats a mi, sr. tati.
Li enviaré per SEUR, un joc de tasses de cafè (que jo no en prenc) però han estat en contacte amb les meves natjes tot l'estiu, quan feia calor, la porcelana m'aliviava...

de totes maneres, crec que l'inutil del Pau Vallvé es dignarà a presentar-se en directe a l'estudi quan vostè vulgui. Aquest per xupar camera o micro fa el que sigui...

Per tant el tindrà a ell i a les tassetes de cafè.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

EXTRAORDINARI! TASSETES DE CAFÈ! FANTÀSTIC!

Rodolfo ha dit...

Per cert, pels interessats, al "Yamshes en Escabetx" just a sota la biografia (columna lateral) hi ha un nou link cap a fotos de concerts i de gravacions del Pau Vallvé i l'Estanislau Verdet.

Anònim ha dit...

esperi un moment, em poso la gab/v/ardina i vinc tot d'una...

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

oblidava la foto

Rodolfo ha dit...

Maquissim, amb el paraigües està maquissim. jeje

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

miri que vostè Monsieur Verdet, amb aquest esguard perdut a l'univers...i tan jove! i jo tan gran!

Rodolfo ha dit...

jajaja