Cap de Setmana. Les excel·lències del sistema sonor domèstic: reggae roots i els Isley Brothers (quines veus, quins falsets setanters!).
Apunt sobre les necessàries reivindicacions en favor d'una comarca a escala humana i els límits d'una crida restringida i massa hostil. Hi ha gent que porta dècades de lluita local i comarcal que no mereix segons quines petulàncies. El dia dinou de maig és una data més, amb la seva importància, d'una trajectòria de lluites compartides per moltes persones. Salvar la nostra comarca és una aspiració reclamada des del carrer, des de la literatura, des de la política i des del desconcert actiu. No s'hi val a fer llistes negres de regidors bons i dolents. Abans del dia dinou hi havia lluites, el dia dinou hi ha hagut una lluita, i el futur veurà moltes lluites de generacions variables. Els adversaris del benestar de la gent sovint es dediquen al negoci. No confonguem el personal amb premsa fàcil.
Les obres de la seu de la Coali van per bon camí, el mestre Jaume marca la línia cromàtica i aviat tindrem un espai col·lectiu de l'esquerra transformadora premianenca. Carrer del Segle, número 5.
Les bicicletes reposen quan el vent bufa fort.
El museu de la Penya Bogarde de Premià de Mar ha adquirit una peça de gran valor, es tracta d'un exemplar de la samarreta oficial del Crystal Palace FC, l'equip blaugrana de Londres, l'equip del poble.
De nit el diumenge cau amb les imatges de El Espejo, el cinema de Tarkovski és un exercici pictòric descomunal, un forcing filosòfic i un repte mental. Es necessitarà extremar l'atenció, s'ho val.
L'amic Paccius ens proporciona el logotip del col·lectiu Bresquilla, grup pioner de l'ecologisme premianenc i baixmaresmenc dels primers 80's. Alguns vénen (venim) de lluny. Seria injust oblidar-ho. (el logo apareix en aquest post)
20 comentaris:
estigueu tranquils que la feina ben feta a vegades costa d'entendre, bé per iniciativa que coi!
visca el mestre JAUME. El mag del color!
no em perdo el color del Jaume
Ja fa temps que faig llistes; llibres a llegir, autors a oblidar; canals a visitar, programes a ignorar; esports a freqüentar, lligues a aparcar; músiques que gaudir, sorolls a entaponar; grups on participar, canalla a bressolar; ideologies a compartir, pensaments a arxivar; blogs a visitar, pàgines a passar; persones amb qui estar, personatges a relegar...Tot plegat ja fa temps que també faig llistes.
Ei Endo! tens raó. Les llistes estan bé, són bases de dades i maneres d'estructurar el coneixement o el record. Hi ha usos i mals usos de les llistes, com ara les llistes negres, o el que és el mateix, una pseudomacartisme local. Llistar, a vegades, és proscriure, i... fa por (i pena)
llarga vida a la música vitamínica contra les intoleràncies de cada dia.
Hi ha una dita castellana que li va de conya a certes afirmacions, diu, "uno es dueño de su silencio y esclavo de sus palabras". Temps al temps, que la prudència ha d'anar acompanyant a l'adolescència si no aquesta s'allarga i es torna incompatible amb la sabiduria. Poc que difícl no és impossible.
visca Tarkovski i SOLARIS, cinema guapu
i visca la llista negra!
Henry no vol venir, fitxem Asley Cole?
la llàstima de la victòria del Barça és la derrota de l'Arsenal. Un equip que em cau bé. Oi, companys Spalding & Remeining?
escaient de dalt a baix
Parlant del grup Bresquilla, és obligat recordar la Conxa, ànima del grup ecologista, i entranyable amiga d'aquells anys.
La Conxa, "anima mater" de Bresquilla, tal com sona. Crimson: ets pura memòria històrica.
I la Montse, que ens augura el futur. La natura ja és això.
Ai l'Arsenal, l'Arsenal, ... snif, sfin (pudo ser y no fué)
Ep compi¡¡¡ feia dies que tenia obligat eh' només dir-te un gran HOLA I UN ENDAVNT, COM SEMPRE.
AUPA¡
Està molt bé recordar el grup ecologista Bresquilla i veure com hi ha gent que sempre ha estat a la lluita encara que ara costi fer les coses com es voldrien fer. Penso en gent com tú i en Vicenç i tanta penya lluitadora que ara rep critiques injustes
S'agraeeix a "de la plaça" l'amable consideració. Es fa el que es pot. Salutacions.
compartim música i tornem als espais sonors algun dia
Publica un comentari a l'entrada