18 de maig 2006

L'endemà de Paris, recordem el culer Montalbán


En Martí Rosselló ha esmentat en el seu excel·lent blog la figura del Manolo Vázquez Montalbán, coincidint amb l'endemà de la victòria a la Champions. Molt bé.
Toca estar amb el Manolo, tots els que a més de culers som (o, més aviat, volem ser) d'esquerres tenim moltes coses que recordar de MMV. El Manolo està dalt d'un observatori i ens mira i segur que voldria estar celebrant el triomf.
Gent com el MVV ens va ensenyar a destriar el blat de la palla del món del futbol, a entendre que les contradiccions del pathos futboler blaugrana no mereixen prejudicis ni morals ni intelectuals. Que cal cercar les arrels populars del fenòmen, les seves contradiccions i la part estricta de la cerimònia pilotera.
Sense prejudicis, cultura i esport, fenomenologia social i espectacle. La d'ahir, a la salut del Manolo, del mestre. Els telepredicadors i tertulians ja faran el seu loop narratiu en la línia que marca la nova comunicació planetària.
Salut i Champions (i que la trifrustrada que portem uns quans, s'esvaeeixi amb grans dosis d'imaginació, erudicció, renovació, dimissió i perspectiva)

15 comentaris:

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

DUES PERLES DEL POST-PARTIT:

Jiménez Losantos: "Buenos días, felicidades al Barça y al Arsenal. Lástima que no estuviera el real Madrid en la final"

Tele 5: gran desplegament informatiu sobre el vandalisme a les Rambles (com si aquest vandalisme habitual fos un pràctica lligada orgànicament al futbol, quan són els mateixos que rebenten el botellón, les manis antiglobalització, els onze de setembre, i qualsevol esdeveniment col·lectiu d'on es pugui sucar).

******** ha dit...

primer votem SI a l'estatut i després que cadascú renyi el partit que cregui que ho ha fet pitjor i baaaaaaaaaaaaaaaarça******

satanás ha dit...

què s'ha de fer per fer-se de la vostra penya WINSTON BOGARDE? el poble en va ple i mola.

premsa icv ha dit...

en Joan Boada i l'estatut:
////////
Què volen els del no?

Per: Joan Boada

Ara més que mai hem de fer pedagogia de l´Estatut. Hem de saber explicar a la gent que amb el nou text obtenim les més altes cotes d´autogovern que hem tingut mai a Catalunya d´ençà el 1714 i que es garanteix un model de finançament que servirà per millorar els serveis a les persones i les infrastructures de Catalunya. Però també cal explicar als ciutadans les raons que mouen als partits polítics per recomanar el vot i quines conseqüències polítiques es deriven d´aquesta decisió.

Els que defensem el sí volem desenvolupar l´Estatut i les lleis que n´emanen per poder gestionar les competències que tindrem sobre els trens de rodalies i regionals, sobre la inspecció de treball, sobre les beques universitàries, sobre la immigració. Volem desplegar totes les noves institucions judicials, volem exercir tots els elements de bilateralitat amb l´Estat i la participació en les decisions i posicions davant la UE en els temes que siguin d´interès per al nostre país. Volem desplegar el nou sistema de finançament, amb la recaptació i capacitat normativa de tots els impostos excepte el de societats i fer-ho a través de la nostra Agència Tributària i consorciada, i amb uns criteris de solidaritat establerts bilateralment. Volem desenvolupar el capítol de drets i deures que fa referència a la lliure decisió de les dones pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual, al dret a una mort digna i al reconeixement de la diversitat de models de famílies. Volem, en definitiva, obrir amb molta il•lusió una segona etapa de l´autogovern de Catalunya, amb noves eines per assegurar un futur millor a tota la ciutadania.

Els que volen el no tenen l´obligació i el deure d´explicar als ciutadans què significaria un triomf de la seva proposta, quina alternativa tenen per al país si guanyen. Per què no ho fan? No s´atreveixen? O és que s´amaguen darrere una pretesa puresa del no sabent d´antuvi que guanyarà el sí? Si el no guanya, això significa tornar a l´Estatut del 1979, significa recular 25 anys i esperar com a mínim un any per tornar a plantejar una nova reforma. I si fos així, amb qui ho farien? Tornaríem a trobar una situació política tan bona per obtenir un millor Estatut? Jo crec que no.
Podríem trobar-nos amb una gran paradoxa. Que nosaltres tinguéssim una eina estatutària caducada (la del 79), incapaç de fer front als reptes de la Catalunya del segle XXI, i en canvi les altres comunitats autònomes avançarien en l´autogovern i en un millor finançament a semblança del que nosaltres hauríem rebutjat. Ens ho podem permetre? No farem el ridícul?
La decisió del PP l´entenc. No volen que Catalunya avanci en l´autogovern. Però, i ERC, què pretén? La seva irresponsabilitat política i partidària pot arribar a voler per a Catalunya mantenir un Estatut inservible i continuar sotmesos a les decisions de l´Estat? O simplement no han entès què significa la negociació i el pacte? Que mai s´aconsegueix tot el que vols ? O és que són incapaços d´assumir, per gelosia, un pacte entre Zapatero i Mas que manté les línies mestres que ells ja acceptaven dos dies abans?
Cal dir, però, que en una cosa sí que ja han triomfat, han aconseguit destruir el primer govern d´esquerres i catalanista d´ençà del 1936, que pretenia, i en part ha començat a fer-ho, superar 25 anys de govern de dretes i construir una Catalunya més justa, més sostenible i solidària.
Quina llàstima. Espero que els ciutadans d´aquest país recordin, en les eleccions d´aquesta tardor, qui ha entès millor, i l´ha aplicat amb responsabilitat, la il•lusió dels ciutadans que varen apostar per un govern d´esquerres.
De totes maneres, ara cal que tothom es llegeixi l´Estatut i valori si és bo per a cadascú i per al país. Una gran participació i un sí majoritari tornaria al país l´alegria i la il•lusió que alguns els han furtat.

secretariat penya Bogarde ha dit...

satanás, so vols ser de la Bogarde, vine els dies de partit a l'Amistat, estem amb els braços oberts, ens queda un partidet

Martí ha dit...

Em vaig estrenar a la penya Bogarde! Com no podia ser d'altra manera, vam brindar amb cava immediatament després que s'acabés el partit! Potser entre el futbol i el cava, voto pel cava, però entre els Bogardes de l'Amistat em sentia amb els meus. Per molts anys.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

és curiós ens vam donar petons i abraçades entre amics i companys com si fos la nit de cap d'any, és tant estrany i al mateix temps tant directe que no cal ni pensar-hi, el bon humor o l'amor en "tiempos de cólera" funciona com un Cerebrino Mandri. Em va fer molta ilusió veure el doctor Martí en plena ceremònia.

talante rojiverde ha dit...

ojalá tuviéramos un par de Montalbanes como tenemos a Eto'o y Ronaldinho y así nuestra izquierda sería más fuerte y no se columpiaría en las cosas de carotete y montillete. Visca el Barça y que no quede en eso.

Mr. Hulot ha dit...

Eto'ooo Eto'ooo.......

Comme tu t'appeles?

Je m'appele Samuel

Eto'ooo Eto'ooo.......

LUDOVIC ha dit...

je suis un petit-homme sard... je m'appele LUDOVIC!!!!

Estanislau Verdet ha dit...

lo lo lo lo-lo looooo,
lo lo lo lo-lo looooo,
lo lo lo lo-lo looooo,
Fúuu Boclú Basselóoo Ona!

xavi-morrison ha dit...

m'emociona veure, gracies als amics caixanegristes (http://www.lamiradadelspremianencs.com/) la trobada de bogardes a l'amistat.

MaleNa ha dit...

Acá me quiero ver yo :)
no entiendo mucho catalán, pero si conozco a Vazquez Montalbán y sus letras, preciosismo puro.

Bueno venía sólo a dejarle un abrazo. Que más

Anònim ha dit...

En Vázquez Montalbán escrivia en xarnego a Catalunya. Per tant, no era realment del barça ni català. Era un botifler. Hauria d'haver estat expulsat de Catalunya en instaurar-se la democràcia.

Un català que es caga en tots els zarnegos.

Integrau-vos d'un puto cop!!!!!

PSUC ha dit...

superfatxa sou vos, anònim.