Avui, 11/05/06, fa 25 anys de la mort de Bob Marley. El recordo d'aquell concert memorable a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, un any abans de la seva mort. Una nit històrica. M'agradaria dir quatre coses del Marley. Abans de la popularitzacíó mundial d'aquest artista, Jamaica em sonava a rom, pirates de novel·la, la primera peli de James Bond, els hits de Jimmy Cliff i els paisatges de platges i palmeres. La primera cançó "famosa" de Bob Marley a l'estat espanyol fou "I shot the sheriff" en versió de l'Eric Clapton. L'explosió Marley està relacionada amb el fitxatge d'aquest per la discogràfica Island i el boom del reggae a escala britànica (els concerts de Marley i Toots & the Maytals a Londres catapultaren el reggae a la dimensió Crossover). Els Rolling Stones van divulgar la carrera en solitari d'un altre Wailer, Peter Tosh (per cert, Tosh va actuar a la Festa de Treball del PSUC!) i, entre mercadotècnia i pirotècnia, el reggae ja esdevenia un fenòmen universal (a l'Africa negra, es pot parlar de fenòmen pop multitudinari, ahir i avui, com passa entre els immigrants premianencs, per exemple).
El programa Sound System de ràdio Premià acull una secció de nom L'Illa del Tresor (clara referència a Treasure Isle -segell pioner dels sounds systems jamaicans- i a Treasure Island -novel·la fonamental de la literatura de pirates, escrita per Stevenson-).
Marley va popularitzar el Reggae. Les músiques de Jamaica, mestisses i nòmades com quasi totes, porten noms molt suggeridors: Mento (el folk jamaicà), Calypso (la rèplica a la salsa des de les altres Antilles), el Soca (Soul Calypso), el Ska (tradicional, modern, acustic i elèctric), el Rocksteady (l'estiu de l'amor fet música, 1967), el Reggae Roots i el Lovers Rock (les versions més conegudes de la sonoritat jamaicana), el Dub (les investigacions d'estudi, els laboratoris sonors), el Dancehall o el Raggamuffin' (les més contemporànies expressions d'una altra Jamaica), etc...
Sense Marley, no podriem captar la dimensió universal del Reggae ni, de retruc, estimar tota una cultura sonora. Jamaica s'ho val, tot i que avui està massa mediatizada per tòpics i construccions simplistes (una banalització del fenomen Rastafari, el " bon rollet", els pentinats dreadloks -coneguts per la ridícula denominació de "rastes", etc.). Seguir la pista Marley, -les seves músiques i la seva gent-, ens ajudarà a descobrir una infinita xarxa de músiques, vocalistes, instrumentistes, orquestres, disc jockey's, productors, discogràfiques i personalitats. Qui no ho hagi fet que prengui nota: Skatalites, Alton Ellis, Sound Dimension, The Heptones, Sly&Robbie, Studio One, Dennis Alcapone, Prince Buster, Ernest Ranglin, Phillys Dillon...la gran música jamaicana!
25 anys sense Robert Nesta Marley. Sound System en farà el corresponent in memoriam.
15 comentaris:
un dels grans, sens dubte (tot i que va ser un producte, el famós havia de ser un altre que va rebutjar el contracte discografic per no "vendre's" i llavors el van agafar a ell, el que no sabien és que seria tan crack)
Per cert, la setmana passada va sortir el tema "beixamel i mató" a "l'Illa del Tresor" (el programa del Barril que fan al 33)
Estanislau:
curiosa coincidència: treasure island (l'illa del tresor de Stevenson), treasure isle (la discogràfica jamaicana de Duke "The Trojan" Reid), l'illa del tresor (programa de ràdio premià, programa del barril/ollé), l'illa del tresor (programa de reggae d'una emissora del Vallès). Intuicions a gran escala!
Felicitats per haver estat inclos a l'illa barrilera....una altra coincidència: on es posaven els litres de rom jamaicà popularitzats per la pirateria antillana????: dins d'un BARRIL!!!!!!!! Escac i mat!!!!!
categoria d'honor als que porten el reggae a premià
gracias por la visita. Pásate por este que es mi otro blog. www.lacoctelera.com/heliopolis. Yo tengo que linkarte. El avatar brutal.
el dia de la mort anunciada del tripartit, podem posar Bob Marley "No Carod, no cry" i a rítme de reggae ens podem passar el porret de ganja, com exigeix el tòpic i... entonar un VIVA LA GENTE a ritme de Ska!!!
a tripartit mort, MARLEY al poder en coalició amb Iniciativa i esquerra unida
¡Qué sorpresa y alegría verlo por mi casa, don Àngel! Pase usted cuando guste, será siempre bienvenidísimo.
Besos a la señora :)
Petonets!!
Aquest matí encara estava tristbalsat. Sortosament sentir "the low spark ..." de Traffic mentre anava a la feina ha tingut un efecte terapèutic immediat.
crimson: que bons els Traffic!!!! els vaig anar a veure a Badalona, l'any 74 (?) amb en Joan Bruguera i en Pep Carreras..."low spartk..." doncs no fa molt vaig punxar el LP a cada (recordes aquella portada hexagonal?). Som invencibles i fidels al sistema sonor!!!!!!
com estas Tati? jo de conya, porto un dia sense el carod i respiro millor, i tú?
jo vaig tirant...el futur és nostre...ja,ja,ja...¡ viva la gente !
reggae com a teràpia és una bona idea
fora Zapatero! estatut botifler! catalunya llibertat!
jo soc botifler i m'agrada
Publica un comentari a l'entrada