Ha mort el Desmond Dekker. Aquest cantant amb cognom d'andròmina de bricolatge, fou un dels màxims exponents del Rocksteady. Les músiques de Jamàica engendraven coses tan meravelloses com el Rocksteady, una modalitat ralentitzada del primitiu Ska, pensada per fer més suportable el pesat estiu de 1966. L'ona expansiva del Rocksteady va arribar fins a les acaballes de l'any 1968 amb centenars d'artistes com ara Alton Ellis, The Parangons, Phillys Dillon o...Desmond Dekker!. El hit mundial de Dekker, Israelites, va fer fortuna fora de l'Illa del Tresor. Avui recordem el personatge i la cançó. El programa Sound System farà el corresponent In Memoriam, demà a L'Illa del Tresor, Ràdio Premià 95.2, a les nou del vespre.
Aquesta nit hi ha un debat muntat per Ràdio Premià sobre el Pla General d'Urbanisme. Hi participen tots els partits amb representació municipal i diversos sectors socials. La controvèrsia està servida. Cada vegada estic més convençut d'una cosa al respecte: les anàlisis, les propostes, els moviments, les opinions i les preocupacions, per contradictòries que siguin, si estan fetes des de la constatació de que el model urbanísitic imperant és nefast, convé que estableixin ponts i no confonguin la dimensió real de l'adversari amb la batalla domèstica i la querella intergeneracional o rebentista. Amb pancartes o amb projectes, gent molt variada posa el dit a la nafra. Es treballa amb el material disponible, cadascú segons les seves possibilitats. Ho penso des de la finestra.
Poema d'urgència
Expulsar.
Materialitzar l'expulsió
en obra
en llibre
en cosa.
Reeixir i callar.
Desar la nit i poc més.
Cadaqués, 27 de maig de 2006
21 comentaris:
Ai caram! així que estaves a Cadaqués, punyetero! I nosaltres gaudint del Rebombori!
em consta que el Rebombori va xutar bé, això és bon senyal... a la ciutat-cementiri de Premià de Mar. Tot suma!
l'esperit conciliador que proposes és la millor manera d'abordar la pluja d'insults i desqualificacions grolleres que estan reben els militants de la coali. Felicita al Quim Caimel de part meva.
A Estanislau: cada volta que premo el seu blog, s'escamoteja la pàgina a velocitat kàrmica. Ho intento des d'enllaços rossellonesos o quimiportencs, passa el mateix. oh!
Estanis, ara va millor, connecto, entro, però els comentaris no s'activen
reggae pal cuerpo pisa chanclas guagira
bona música, bon humor, reflexions encertades i poema curiós. Amb aquesta tarja d'identitat l'has clavada. Enhorabona per un blog del tot amè.
Gràcies, doncs.
tens discos del dekker? posaras dekker al programa?
algu ha signat com a 'glimpseru'? no heu sentit com una esgarifan{c}a? ara que s'acosta la festa major, hem de reivindicar la categoria? m'alegra tornar a veure tan diabolitzat adjectiu de nou a la xarxa. Reclamo el 'dia de l'orgull glimpse'.
PROMETO UN ESPECIAL GLIMPSE EN AQUEST BLOG, VIDA I MIRACLES D'UNA ENTITAT MEMORABLE...AVIAT.
ostres quin look que porta el Desmond Dekker i quan pensem en la merda d'ara veiem els temps de la música del carrer i tot el que expliques al programa que està de conya, alguns dimarts el puc escoltar i és canya de primera
aportem calypsonia i fandangueria a la xarxa premianenca, gràcies per visitar el sound system.
records al Ramon i li dius que va fer una bon concepte del llibre dels pirates i del cartell de la festa champions dels Bogarde
el poema és quasi quasi Mallarmé. Deu n'hi dó.
Tati, ¿vas preparant un especial "Jurado" per al teu programa? Des que sé que el Sr. Morrisey es vol presentar a Eurovisión m'ho imagino tot...Ta-tannnn, des del programa de Soud Sistem ..Como una olaaaaa. Va para ustedes...
Eiiii, i una altra, aquesta va de literatura, en Auster, Premi Princep d'Asturies de les lletres!!
Només he llegit la trilogia però saber que és íntim d'en Cercas i marit de la Siri Hustwedt per a mi és tota una garantia. El jurat ha apostat per l'actualitat més mediàtica, però.
Lo dicho, Como una olaaaa, que se muere el poderío, per al Premià rosa.
Eiiiii, avui a "La Vanguardia"... (semblo la corresponsal en aquests blogs)deia, al Dossier "Cultura, 206", doble-pàgina central, exposició d'un parell de fotos d'en Xavier Ribas!!!
Espai desordenat d'un lloc històric. Fotografia d'un nínxol d'una ciutat maia soterrada a Guatemala. Tot un plaer.
Endo, proposes tres noms en un. Jurado, Auster i Ribas. Parlem-ne.
a) Jurado: Avui he escoltat "Como una ola" per primera vegada i al programa de Bassas (!!!!). La dama era potent. El seu món era una fira de vanitats. Sembla que tenia carisma. Em costarà convencer al Ramonet77 de fer un especial radiofònic dedicat a la dama Jurado...
b) Paul Auster: Bé. He llegit un parell de coses. Si Lou Reed i Woody Allen són la banda sonora i el cinema de Nova York, l'Austen deu ser el text contemporani de la ciutat... Jo em quedo amb l'excel·lent guió de SMOKE, la peli de Wayne Wang... pur Auster a la pantalla (la vols en DVD?).
c) Xavier Ribas. ep! aquest és dels nostres! l'ull sensible i el material sensible. Ja era hora que LA VANGUARDIA li dediqués una central panoràmica. La idea de captar les runes d'una ciutat abans que esdevinguin un parc temàtic és suggestiva...
Si poses la Rocío Jurado al programa hauras signat la teva sentència de mort.
Un altre nom: Kazuo Ishiguro. Alerta!! Cosa bona. Me'l va recomanar, mentre veiem un partit del Barça..., l'amic Trias i ves... li vaig fer cas; Hores d'ara puc recomanar sense vehemència aquests títols: Nunca me abandones, brutal i La pálida luz en las colinas, excelsa. És també l'autor de la novel.la portada al cinema "Lo que queda del dia". Las tres en tres registres diferents, des de la ciència-ficció fins el realisme existencialista. Moltes, moltes estrelles per a aquestes obres i una de molt gran per aquest senyor mig anglès mig nipò.
Ei iii la Jurado, que descansi en pau, si és que la deixen i que ningú pateixi que en Ramonet77 de ben segur que censurarà la proposta. De tota manera seria injust que la diva divina no passès pel Soud Sistem i més sense dedicar-li un segons de silenci. És el més apropiat
, en honor a tant xafareig i morbo, tothom callat! Tot plegat m'ha recordat la mort d'en Franco. Pel que em temo també tindrà un funeral d'estat. És lestas trigant en passar-me Smoke.
Amic KEITH JARRETT:
no penso punxar la Jurado al programa, per tant no signo la meva sentència de mort. El curiós és que darrerament la frase de la "sentència de mort" està de moda a Premià. Un senyor molt crispat va dir que els de la Coali signariem la nostra "sentència de mort" si votavem a favor del Pla General. La veritat és que pensem fer-ho. O sigui que aviat compartirem el "més enllà" amb la Jurado.
Amiga ENDORA: Smoke, el DVD, està disponible a la meva videoteca domèstica. Ja saps.
Publica un comentari a l'entrada