DESMOND DEKKER IN MEMORIAM / A VOLTES AMB L'URBANISME / CADAQUÉS, MAIG 2006

Ha mort el Desmond Dekker. Aquest cantant amb cognom d'andròmina de bricolatge, fou un dels màxims exponents del Rocksteady. Les músiques de Jamàica engendraven coses tan meravelloses com el Rocksteady, una modalitat ralentitzada del primitiu Ska, pensada per fer més suportable el pesat estiu de 1966. L'ona expansiva del Rocksteady va arribar fins a les acaballes de l'any 1968 amb centenars d'artistes com ara Alton Ellis, The Parangons, Phillys Dillon o...Desmond Dekker!. El hit mundial de Dekker, Israelites, va fer fortuna fora de l'Illa del Tresor. Avui recordem el personatge i la cançó. El programa Sound System farà el corresponent In Memoriam, demà a L'Illa del Tresor, Ràdio Premià 95.2, a les nou del vespre.

Aquesta nit hi ha un debat muntat per Ràdio Premià sobre el Pla General d'Urbanisme. Hi participen tots els partits amb representació municipal i diversos sectors socials. La controvèrsia està servida. Cada vegada estic més convençut d'una cosa al respecte: les anàlisis, les propostes, els moviments, les opinions i les preocupacions, per contradictòries que siguin, si estan fetes des de la constatació de que el model urbanísitic imperant és nefast, convé que estableixin ponts i no confonguin la dimensió real de l'adversari amb la batalla domèstica i la querella intergeneracional o rebentista. Amb pancartes o amb projectes, gent molt variada posa el dit a la nafra. Es treballa amb el material disponible, cadascú segons les seves possibilitats. Ho penso des de la finestra.

Poema d'urgència

Expulsar.

Materialitzar l'expulsió
en obra
en llibre
en cosa.

Reeixir i callar.

Desar la nit i poc més.

Cadaqués, 27 de maig de 2006

JOHN MAYALL & FANIA ALL STARS AL PROPER SOUND SYSTEM

El programa SOUND SYSTEM (Ràdio Premià 95.2) del proper dimarts 30 de maig a les 21 HORES us proposa British Blues i Salsa-Salsa. Tati punxarà les reliquies de l'avi del blues blanc JOHN MAYALL i en Ramonet77 cuinarà Salsa Nuyorika de primera línia amb un especial FANIA ALL STARS. Aprofitem per divulgar imatges de l'equip del programa des del seu paradís fiscal de Trinidad y Tobago A les tumbones apareixen Jtati i Ramonet77 i el cambrer Xavier T "Everybodys ready". Ara som molt rics.

L'EFECTE SÈPIA O EL FENOMEN LLAMÀNTOL

Estanislau Verdet és el probable (quasi segur) inventor del Theremin. El Theremin és considerat com la primera andròmina sonora de l'era moderna. La troballa ha estat senzilla. L'impostor, el doctor Leon Theremin, conegut per "L'Home Sèpia", apareix a la dreta -sepialment fotografiat- etzibant ones a l'esmentat artefacte. Estanislau Verdet, l'altre "home sèpia" apareix a l'esquerra, també sepialment fotografiat. Verdet opta per un bon llamàntol. Tot s'aprofita. Són siamesos. El programa Sound System segueix la pista. En parlarem.

TRINIDAD I TOBAGO, APOSTA SEGURA AL MUNDIAL FUTBOLER

Després de la champions (el futbol és així) tenim el mundial....i la millor aposta és la selecció de TRINIDAD Y TOBAGO....humiltat caribenya, steels drums, calypso, socca music, palmeres i rom!!!!

Sosté Tati

Cap de Setmana. Les excel·lències del sistema sonor domèstic: reggae roots i els Isley Brothers (quines veus, quins falsets setanters!).

Apunt sobre les necessàries reivindicacions en favor d'una comarca a escala humana i els límits d'una crida restringida i massa hostil. Hi ha gent que porta dècades de lluita local i comarcal que no mereix segons quines petulàncies. El dia dinou de maig és una data més, amb la seva importància, d'una trajectòria de lluites compartides per moltes persones. Salvar la nostra comarca és una aspiració reclamada des del carrer, des de la literatura, des de la política i des del desconcert actiu. No s'hi val a fer llistes negres de regidors bons i dolents. Abans del dia dinou hi havia lluites, el dia dinou hi ha hagut una lluita, i el futur veurà moltes lluites de generacions variables. Els adversaris del benestar de la gent sovint es dediquen al negoci. No confonguem el personal amb premsa fàcil.

Les obres de la seu de la Coali van per bon camí, el mestre Jaume marca la línia cromàtica i aviat tindrem un espai col·lectiu de l'esquerra transformadora premianenca. Carrer del Segle, número 5.
Les bicicletes reposen quan el vent bufa fort.

El museu de la Penya Bogarde de Premià de Mar ha adquirit una peça de gran valor, es tracta d'un exemplar de la samarreta oficial del Crystal Palace FC, l'equip blaugrana de Londres, l'equip del poble.

De nit el diumenge cau amb les imatges de El Espejo, el cinema de Tarkovski és un exercici pictòric descomunal, un forcing filosòfic i un repte mental. Es necessitarà extremar l'atenció, s'ho val.
L'amic Paccius ens proporciona el logotip del col·lectiu Bresquilla, grup pioner de l'ecologisme premianenc i baixmaresmenc dels primers 80's. Alguns vénen (venim) de lluny. Seria injust oblidar-ho. (el logo apareix en aquest post)

Bizarrades sòniques i northern soul al Sound System de la ràdio Premià

Aquest dimarts el Sound System de ràdio Premià (a les 9 del vespre) proposa dues visites als arxius incunables del Northern Soul d'en Tati/Àngel i a la bizarrada sonoràmica d'en Ramonet77. Residus tòxics dels clubs provincians britànics i experiments sonors dels primers temps de la sonoritat Hi-Fi. Sabeu què és un Theremin? Mireu la foto i escolteu el programa. Feu-ne còpies! Ready, Steady, Go!

L'endemà de Paris, recordem el culer Montalbán

En Martí Rosselló ha esmentat en el seu excel·lent blog la figura del Manolo Vázquez Montalbán, coincidint amb l'endemà de la victòria a la Champions. Molt bé.
Toca estar amb el Manolo, tots els que a més de culers som (o, més aviat, volem ser) d'esquerres tenim moltes coses que recordar de MMV. El Manolo està dalt d'un observatori i ens mira i segur que voldria estar celebrant el triomf.
Gent com el MVV ens va ensenyar a destriar el blat de la palla del món del futbol, a entendre que les contradiccions del pathos futboler blaugrana no mereixen prejudicis ni morals ni intelectuals. Que cal cercar les arrels populars del fenòmen, les seves contradiccions i la part estricta de la cerimònia pilotera.
Sense prejudicis, cultura i esport, fenomenologia social i espectacle. La d'ahir, a la salut del Manolo, del mestre. Els telepredicadors i tertulians ja faran el seu loop narratiu en la línia que marca la nova comunicació planetària.
Salut i Champions (i que la trifrustrada que portem uns quans, s'esvaeeixi amb grans dosis d'imaginació, erudicció, renovació, dimissió i perspectiva)

BOGARDE, L'ARMA SECRETA DE LA CHAMPIONS

Que "San Juan Bautista de La Salle" ens agafi confesats. Avui toca guanyar. L'espectre virtuós de Winston Bogarde ens anima! Visca el Barça i Visca el Crystal Palace!

25 anys de la lleva del llamàntol

25 anys de la lleva del llamàntol. El senyor Estanislau Verdet avui fa un quart de segle. És gran. Molt gran.

Ràdio Premià, Marley 25 anys...dimarts!

Aquest dimarts, ja sabeu, a les 9 de vespre, el soundsystem dedicat al Bob Marley. Una retrospectiva a càrrec de R77 i Àngel Soulbizarre. Estem al 95.2 fm. Ràdio Premià.

ROBERT NESTA MARLEY, 25 ANYS

Avui, 11/05/06, fa 25 anys de la mort de Bob Marley. El recordo d'aquell concert memorable a la Plaça de Toros Monumental de Barcelona, un any abans de la seva mort. Una nit històrica. M'agradaria dir quatre coses del Marley. Abans de la popularitzacíó mundial d'aquest artista, Jamaica em sonava a rom, pirates de novel·la, la primera peli de James Bond, els hits de Jimmy Cliff i els paisatges de platges i palmeres. La primera cançó "famosa" de Bob Marley a l'estat espanyol fou "I shot the sheriff" en versió de l'Eric Clapton. L'explosió Marley està relacionada amb el fitxatge d'aquest per la discogràfica Island i el boom del reggae a escala britànica (els concerts de Marley i Toots & the Maytals a Londres catapultaren el reggae a la dimensió Crossover).
Els Rolling Stones van divulgar la carrera en solitari d'un altre Wailer, Peter Tosh (per cert, Tosh va actuar a la Festa de Treball del PSUC!) i, entre mercadotècnia i pirotècnia, el reggae ja esdevenia un fenòmen universal (a l'Africa negra, es pot parlar de fenòmen pop multitudinari, ahir i avui, com passa entre els immigrants premianencs, per exemple).
El programa Sound System de ràdio Premià acull una secció de nom L'Illa del Tresor (clara referència a Treasure Isle -segell pioner dels sounds systems jamaicans- i a Treasure Island -novel·la fonamental de la literatura de pirates, escrita per Stevenson-).
Marley va popularitzar el Reggae. Les músiques de Jamaica, mestisses i nòmades com quasi totes, porten noms molt suggeridors: Mento (el folk jamaicà), Calypso (la rèplica a la salsa des de les altres Antilles), el Soca (Soul Calypso), el Ska (tradicional, modern, acustic i elèctric), el Rocksteady (l'estiu de l'amor fet música, 1967), el Reggae Roots i el Lovers Rock (les versions més conegudes de la sonoritat jamaicana), el Dub (les investigacions d'estudi, els laboratoris sonors), el Dancehall o el Raggamuffin' (les més contemporànies expressions d'una altra Jamaica), etc...
Sense Marley, no podriem captar la dimensió universal del Reggae ni, de retruc, estimar tota una cultura sonora. Jamaica s'ho val, tot i que avui està massa mediatizada per tòpics i construccions simplistes (una banalització del fenomen Rastafari, el " bon rollet", els pentinats dreadloks -coneguts per la ridícula denominació de "rastes", etc.). Seguir la pista Marley, -les seves músiques i la seva gent-, ens ajudarà a descobrir una infinita xarxa de músiques, vocalistes, instrumentistes, orquestres, disc jockey's, productors, discogràfiques i personalitats. Qui no ho hagi fet que prengui nota: Skatalites, Alton Ellis, Sound Dimension, The Heptones, Sly&Robbie, Studio One, Dennis Alcapone, Prince Buster, Ernest Ranglin, Phillys Dillon...la gran música jamaicana!
25 anys sense Robert Nesta Marley. Sound System en farà el corresponent in memoriam.

TRIFRUSTRATS PERÒ EUFÒRICS !!!

BASES D'UN REMEINING INEXPLICABLE
A) "VIVA LA GENTE"
B) BRINDEM
C) REMEINING

SOUND SYSTEM, Ràdio Premià 95.2 fm. AQUEST DIMARTS; NORTHERN SOUL I INTERPRETS REPERCUTANTS

Ramonet77/Remeinig i el Tati/Spalding us punxaran Northern Soul i Latin.
Escoltareu els Arxius de la Chess Records, del Casino Wigan, dels clubs Northern... i una col·lecció d'interprets (re)percutants com ara Tito Puente, Snowboy, Pete Escovedo i altres. DIMARTS A LES 21 HORES A RÀDIO PREMIÀ 95.2
(a la foto en color, el pare Escovedo practica el "remeining" amb copa i timbal)

BLAUGRANES DEL MÓN, UNIM-NOS !

Hola, som el Crystal Palace FC, de la segona categoria anglesa, un club amb història, blaugrana i combatiu. Crys Crys Crys, the Palace of the World! criden les grades del vell estadi Selhurst Park. Saludem la Penya Bogarde de Premià de Mar i us animem a aixecar i remenar la copa de Champions. Us lliurem un catàleg amb les imatges dels nostres/vostres colors.

VINILS, TAULA LLARGA A L'AMISTAT, EVO MORALES, PRIMER DE MAIG, LA CISA, URBANISME, REGGAE I PETER PAN

Una vegada a l'any desplego els vinils dels Beatles i els punxo. Aquest cap de setmana ha sonat Abbey Road, el blanc i el Sgt. Peppers. L'efecte intempestiu no falla. He fet el mateix amb una bateria de vinils de la meva col·lecció Mod. The Action, The Artwoods, The Roulettes i Paul Weller-Style Council. Apunto aquests discos per vàries raons: a) The Action van ser una banda de culte en els clubs dels seixanta, sonaven celestialment amb armonies vocals meravelloses, efectes de guitarra Rickenbaker i, sobretot, molta bona fe en la causa Mod. b) The Artwoods, eren una màquina de R&B. Art Wood era el lider i germà de Ronnie Wood (Stonià i exMod amb The Birds, no confondre amb The Byrds -també sixties, però-), el teclista era John Lord (posteriorment tocava la dentadura amb Deep Purple) i el bateria Keft Harley (que passaria per els Bluesbreakers de John Mayall). c) The Roulettes sonaven com els primers Beatles i, ai!, passaren desapercebuts més enllà del Soho. d) la visita a la música de Style Council està motivada per la sempre reivindicable figura del revivalista Paul Weller, el disc escollit és Introducing Style Council del 1982, -carta de presentació vinílica del grup del mateix nom-.
El vespre de taula llarga a l'Amistat s'acaba amb un trio de polemistes (Tati, la mare amb auriculars i el Doctor Martí) a la conquesta de la raó "via-estatut" i "via-limits de la democràcia realment existent". Fervor discursiu, remor de plats i temàtica inacabada. Abans d'anar a dormir escric: "quan es perd la perspectiva social, en politica i en societat, -també en cultura-, abonem la pista del deliri", i no ho dic per nosaltres, els polemistes de la taula llarga.
Amb en Ramon Sala procedim a la bicicletada festiva que coincideix amb el Primer de Maig (atenció: el dia del treball porta la notícia d'esquerres de les nacionalitzacions petroleres i gasístiques a Bolivia. Penso que aquesta notícia i el seu protagonista, -Evo "incorbatable" Morales-, són d'esquerres). El Primer de Maig al Baix Maresme significa dues coses, entre altres: a) l'Aplec de La Cisa, reconvertit i mai ajornat, que es celebra com si la Cisa encara fos la Cisa i com si les muntanyes fossin muntanyes, insòlit, puntual i etern (un cas rar i bizar). b) la proletària memòria històrica remet directament a gent com en José Luís Osorio i el lider Casiano, fent mitings obrers de clandestina performance a la font de la Cisa. En Ramon Sala i jo travessem, contorsionats dalt de les bicicletes, la munió de romers, excursionistes i ciclistes intempestius. A Premià es convoca una manifestació anticreixement urbanístic del tot comprensible, necessaria i expeditiva com, també, injusta (estigmatitzar tot el que és considera polític -com si la política fos matèria reservada a una suposada classe política- és una mica injust) i generalista (la lletra menuda de les derrotes és, també, portadora de certes victòries, per exemple: Can Sanpere).
Anada a la Barcelona musical i llibretera. Provisions en forma de: a) un DVD, l'excel·lent Wonderland de Michael Winterbottom (l'altre Londres, disseminat socialment, familiarment, l'altre club, -el club-, el Crystal Palace!), b) un llibre que aborda el fenomen Peter Pan, ara que els socialistes premianencs han considerat aquesta temàtica en clau municipal i històrica (ai! els temps! ai!). La novel·la Jardines de Kensington, del catalanoargentí Rodrigo Fresan ens porta a una cruïlla entre el Swingin'London del pop i la follia i les realitzacions victorianes del primer Peter Pan (per quan tindrem una estàtua del nen etern a la plaça de l'Ajuntament de Premià de Mar?).
I la banda sonora casolana que no s'atura, amb sol de primavera i el catàleg Soul Jazz Records desplegat amb aromes de Rocksteady, Ska, Lovers Rock, Reggae i Calypso. Bona tarda a tots bloggers, lectors, amics i enemics!

Sound System, ràdio Premià: dimarts 2 de maig. El darrer Donald Fagen i una visita a la Mod Scene 60's

El programa Sound System us ofereix una novetat discogràfica de categoria, Donald Fagen, l'ex-Steely Dan que retorna amb la seva orfebreria sonora. La segona part del programa estarà dedicada a Jimmy James & The Vagabonds i Brian Auger & Trinity with Julie Driscoll, o sigui que Mod Scene 60's amb British Soul.

Us esperem, som en Ramonet77 i l'Àngel Soulbizarre, punxadors de mena al servei de la recerca sonora i intempestiva. Dimarts 2 de maig, 9 del vespre, ràdio Premià, 95.2 fm.