El trajecte iniciat amb la lectura del Pasavento de Vila-Matas ha culminat dins de l'obra de Maurice Blanchot (el mestre). Vila-Matas convocava els espectres de Robert Walser i Emmanuel Bove (entre altres silenciosos) i, molt sovint, s'infiltrava Blanchot i els seus espais literaris. El libro por venir (del mestre) és una profundíssima immersió al sentit literari i al silenci que li pertany. L'infinit, el cant de les sirenes, la nit, el tema, la llengua, l'estil, el diari secret. El llibre s'acaba amb tres puntes de la poesia de René Char (a la fotografia el tenim assegut en un banc, l'altra foto ens mostra un Blanchot difuminat com correspon a la seva quasi invisible identitat)
"En el estallido que experimentamos del universo,¡prodigio! los fragmentos que se precipitan están vivos"
"Todo en nosotros no debería ser sino una fiesta feliz cuando algo que no hemos previsto, que no aclaramos, que va a hablar a nuestro corazón con sus únicos medios, se realiza"
"Mirar la noche golpeada hasta la muerte, seguir bastándonos de ella"
(traducció de Cristina de Peretti i Emilio Velasco. El libro por venir. Maurice Blanchot. Ed. Trotta)
3 comentaris:
ep!
virtuós, això és virtuós, m'apunto les referències
la culpa de todo la tiene Vila-Matas, y este sabe un rato
Publica un comentari a l'entrada