12 de març 2006

torna en directe el Sound System de ràdio premià 95.2





dimarts 14 de març a les 9 del vespre, tornem en directe el Sound System, amb el programa ajornat sobre King Crimson i George Duke...

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei, Àngel!

El blog fa cada día més goig. Et felicito per la tria de fotos. Crean un ambient molt potent. Sembla que estiguis veient un documental.

Molt bé, molt bé.

Un blog cada cop més atractiu. Ets un ciber manetes.

Bon cop de pedal.

Ramon

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

King Crimson va apareixer en el meu espai sonor vital gràcies a Joan Bruguera. En Joan estimava molt la música de King Crimson. L'escoltavem a les fosques, adolescents com erem, amb espelmes i esperança. In the Court...The Wake of posseidon, Lark tongues in aspic, Islands...FORMENTERA LADY!!!! Sempre que tinc un disc de King Crimson a les mans o a les orelles, em passa l'espectre d'en Joan. Una abraçada infinita!

fan del rei carmesí ha dit...

king crimson vol dir que encara hi ha vida a la terra

con 51 años flipando ha dit...

yo con los King Crimson me fumés el primer porro de hierba buena o sea que quien tuvo retuvo

Xavier (?) ha dit...

KC als 70 va marcar una època, però després, durant molts anys els “crimsonians” hem estat estigmatitzats dins el panorama musical. “Em segueixen agradant, ho sento, no hi puc fer res”, m’havia d’excusar quan algú em sorprenia escoltant-los. Curiosament des de fa uns pocs anys això ha començat a canviar, gent com el Pedro Guerra o els Pets proclamen KC com a referents propis.
Jo reivindico els crimson dels 80, del 90 i del 2000, i si em feu triar una peça de tota la seva discografia em quedo amb l’últim track de l’últim CD. “The Power To Believe IV: Coda”. Que se’t posi la pell de gallina escoltant una música de quan tenies 18 anys és relativament fàcil, perquè entren en joc els records i les sensacions d’altres temps; aconseguir el mateix amb un tema nou, quan ja et penses que ho has sentit tot és increïble.

"tati-no logo" Soulbizarre ha dit...

dels tres xaviers crimsonians, un d'ells és el que signa el missatge, descartem per raons d'edat el xavier irlandes, resten doncs dos xaviers, el nano gascó i el nano bresquilla, un d'ells dos pot ser el misteriós xavier crimsonià del text misteriós

nepal sense paletes ha dit...

uau quans kingcrimsoneros que hi ha que sou uns hippies de tota la vida