El brou de l'Starlux (*) arriba al seu punt final en comissió parlamentària. El text estatutari, lògicament rebaixat (ERC: no feu jocs de mans, val? ja se sap que les coses es negocien en funció de la correlació de forces de cada moment) ens mostra un nivell d'autogovern bastant superior (en termes històrics) que el del període republicà i el de l'estatut vigent. No estaria malament que, a banda de les declaracions identitàries i nacionals, fixessim la vista en tot un capítol de drets que parla de temes a peu de carrer.
Els que hem anat seguint el procés des d'ICV-EUiA, sabem dels esforços de gent com el Boada, en Bosch, en Miralles, l'Herrera i companyia, i el suport des de les espanyes del Gaspar Llamazares. La feina de l'esquerra roigverda, de la nostra coalició, no surt massa als diaris. Per no parlar del paper d'en Saura a la rebotiga, al soterrani de Palau, per reequibrar (no pas ambientalment) les picabaralles i les espantades Carod-Maragall. Per això, un servidor aprofita aquest petit forat a la blogsfera i, sense manies, escampa una propaganda testimonial fora de l'auca.
Dit això, definit el continent, ens toca parlar (i fer!) dels continguts. Començant per una ampliació (difícil, per complexa i necessària) del camp d'atenció teoric i pràctic de les politiques socials i culturals (tot un programa). Retorna, doncs, la idea de Maurice Blanchot (el mestre) sobre el lloc de la política: l'espai de la política està justament on aquesta no hi arriba (La Communauté Inavouable / La comunidad inconfensable).
O sigui que, -davant de les complexitats i de les insuficiències, dels dubtes i de les preguntes que suggereix el "blanc o negre" de tot plegat-, podem fer com la Camats (a la foto), i rascar-nos el cap per fer dels interrogants una eina per la descoberta. Quedi clar, doncs, que l'estatut és un acord entre parts, no pas una declaració d'independència. Si s'ha d'anar més lluny, aleshores, que es faci en una altra lliga. Encara que siguem més pesats i encara que no "vengui", lluitem perquè totes les complexitats apareguin als papers, ventilem l'auca de l'estatut i levitem una mica i de tant en tant (com ens recorda Bernardo Atxaga a La pelota vasca).
Dit a la italiana: il monolito é diverso! (frase d'un cartell electoral del vell PCI)
(*) La referència a l'Starlux és un record a una ocurrència del president local d'ICV, Manel Egea, que en els dies del "Volem d'Estatut!" (anys 77-78), a les manis cridava "Volem l'Starlux!"
16 comentaris:
totalme t'acord. On s'ha de firmar?
Començaré dient que els pronunciaments identitaris no em treuen la son. Si perquè et creguis que ets una nació t’ho ha de dir el del país del costat és que no ets cap nació. Igualment, tant se me’n dóna no tenir seleccions catalanes, tant de bo no n’hi haguessin ni espanyoles, ni franceses, ni de cap lloc.
Però en tot el procés negociador de l’estatut hi ha coses que són difícils de pair.
En comentaré dues que em semblen importants. La primera és el finançament. Us queixeu que els municipis es degraden i això, al meu entendre, és conseqüència directe de la falta de recursos econòmics. L’únic lloc que conec d’espanya on això no passa és curiosament a Euskadi on són les diputacions que tenen la caixa (a Navarra no hi he estat i no ho sé). Hem perdut una oportunitat única per començar a arreglar aquest problema. Em podeu dir que es pot arreglar a nivell d’Espanya, però el creixement descontrolat és un problema a Catalunya i no un problema general d’Espanya.
L’altra és la justícia. I no ho dic només per la qüestió de la llengua, sinó de sensibilitat, de proximitat i d’entendre el país.
Per tant, siguem una mica crítics, al marge que l’estatut pugui representar un avenç, per mi resulta bastant decebedor tant per com hem portat els catalans el procés com pel resultat final.
benvolgut Paccius:
d'entrada moltes gràcies per llegit el text (i per la paciència addicional que permet estar interessat en temes aparenment pesats).
tres coses:
a) una coincidència en relació a que el tema identitari no em treu la son, etc...
b) una altra coincidència, el procés negociador ha estat (i el que queda...) bastant deficitari. Començant per el metode i el paper dels media. Recordem el procés Sau/1979, la seva discreció amb una comissió redactora tancada al parador de Sau...i ara, en canvi, tot aquest show de les fotos i les abraçades i les declaracions...i la premsa que s'apunta al bombardeig i l'augmenta.
El tema finançament/municipis és totalment cert. Ja podem fer coses i dir coses que els ajuntaments segueixen escanyats a menys que procedeixin a la venda territorial a la valenciana...
c) efectivament cal ser critics. El meu text és molt genperic i parla del que l'estatut és un avenç respecte el vigent, etc. ara bé, això no representa una assumpció de que està molt bé, etc. (cosa que només és certa en termes comparatius).
d) la idea del text era la de descriure un testimoni més enllà del relat mediàtic i una reflexió sobre el que representaria per qualsevol opció que vol ser d'esquerres el fet d'ampliar el camp d'acció, subvertir algunes pautes, fer lluita de "discurs", localitzar els subjectes de canvi, etc. Allò que anomeno "complexitat" i que inclou, entre altres coses, la justicia que al·ludeixes, el territori, les zones de marginació, la visualització dels "que no compten", etc. o sigui, enllà de l'auca i de l'estatut, crec interessant una refundació de moltes idees d'esquerres de sempre en clau del que passa ara i aquí, als municipis, als territoris, als països i a l'escala internacional. Per tot això és molt important visualitzar les línies d'atenció, i avui, més que mai, la confluència politica-"medias", descriu un panorama d'episodis, superficies i memorabilia interessada i confluent en quatre coses massa senzilles, com ara, la politica reconvertida en "politica de la nació" i la nació reconvertida en "auca nacional" en doble versió (declaracions+rodes de rpemsa+agenda partidista i humor oficial correlatiu).
conclusió: ho tenim pelut per parla de més coses de les que apareixen a l'auca...i què? doncs, resulta necessari i enriquidor. Si les esquerres politiques/socials/intelectuals no fem aquestes coses i no propugnem aquests debats, qui ho farà?
Salutacions bresquillenques!
ara que mencionem a l'Egea, fem memòria històrica: sabeu quanta gent que va passar per Taula Rodona ha passat per l'Ajuntament de regidor o regidora? doncs mireu la llista: Antoni Fernández, Anna Albareda, Manel Egea i l'Àngel Pagès, psuqueros i iniciativeros.
I perquè no tenien majoria absoluta que sinó no vegis...a la llista del PSUC de 1983 hi havia fins i tot en Martí i en Joan Carles! Poca broma! els cartells encara existeixen!
mola iniciativa, només una mica de toque anarco i canyero i seria ideal i ja està bastant bé per anar fent tal com escriu el de l'article, no som molt decisius però tal com està el pati resulten ser els menys plastes
pregunto: quan s'acabi el festival de l'estatut hi haurà un milímetre d'aire on pugui viure el pensament critic necessari per a una acció socialment interessant? Pues..."va a ser que no". Ja s'encarregaran els uns (carod i mas) i els altres (aznar i rajoy) per continuar el serial nomotemàtic anomenat: "QUI LA TÉ MÉS GROSSA (LA BANDERA)?"
avancem una cosa: durant la segona meitat de l'any 2006 farem unes jornades dedicades a la memòria històrica de la transició a Premià de Mar...els 30 anys de l'assemblea democràtica, de la Marxa de la Llibertat, de la taula de forces politiques juvenils, etc. ja s'informarà puntualment.
Compi de la "coali", aquesta memòria història que dius, segurament en el 2007 ens farà ser desmemoriats, ja que hi sumarem entre tots un bon nombre de noms més. Sobretot perquè la gent de l'aureola d'esquerres veu cada cop més clar que una bona opció (per a mi la millor és clar) és la coali. Gent amb empemta, gent que treballa, gent que s'ho creu, s'ho creu i escolta, escolta i escolta; homes i dones que sense voler ser a canvi posen una miqueta de la seva part per transformar aquest món en un cosa més justa, solidària, diferent...més humana.
JO TAMBÉ VULL L'STARLUX.
jo vull starlux encara que sigui en format pastilla i que s'acabi la pallissa i ens dediquem a fer una esquerra potent i oberta, visca la coalició de premià!
gent d'ICV: No penseu que això d'ERC comença a fer figa? tot això que surt als diaris, tot el marro de desobediència al govern, els numerets de cada setmana, el anar per lliure cada dia, i per cert: on està el president de la generalitat que posi ordre al pati? això no s'aguanta massa.
En resulta molt patètic el tema, a Mataró va passar una cosa semblant, no?
si iniciativa fa la feina sense espectacles, el 2007 serà un exit
Celebro que comenceu a convocar reunions al nou local. Jo no podré ser-hi -m'obliguen a fer un curs d'interins dels collons!-. Segur que serà un èxit!
compte amb els cursets d'interins "dels collons", acaben com el rosari de l'aurora boreal!
CAMATS PRESIDENTA I QUE TREMOLI L'ENEMIC!
Publica un comentari a l'entrada