Aquest divendres 10 de març, a les 8 del vespre, al centre cívic de Premià de Mar, com ja és tradicional, es farà un acte de la "coali" per commemorar el dia internacional de la dona treballadora.
En aquesta ocasió tractarem diverses temàtiques dedicades a la Dona en clau internacional, sota la denominació La dona, la gran transformació del segle XXI.
Mercè Campabadal, membre de Dones amb Iniciativa, de CCOO i de l'Ong Pau i Solidaritat, introduirà l'acte.
A continuació es projectarà el documental Vos, que sos mi hermana, dedicat a una experiència de les dones de Nicaragua. L'autora del film, la premianenca Yolanda Olmos, estarà present en el col·loqui.
Organitzen:
GRUP DE DONES DE LA COALI
23 comentaris:
Sé que puc crear certa mala maror amb el que escriuré aquí, i demano perdó si potser ofenc i/o cabrejo a la gent implicada en aquest acte però em sembla una collonada enorme, desfassada i poc transgressora el fet d'haver de preparar alguna cosa el dia de la dona. No hi crec gens, i encara em molesta més que hi hagi un "grup de dones de la coali" i que només s'activi en aquesta data. Em pensava que per ser o simpatitzar amb la coali no calia fer distinció entre gèneres, i preferiria que precisament aquesta informació, document i cartell es signés en nom de "la coali" a seques. Sincerament, i sense dubtar que el reportatge sigui clar, novedós i interessantíssim, i que el col·loqui resulti sensible i coral, crec que tindria més sentit projectar-ho en una data ben allunyada del 8 març. P.D. Jo no vindré perquè divendres ni puc ni vull perdre'm per res del món l'entrenament de futbol.
Tot i que no cal abaixar la guàrdia en la lluita per la igualtat de drets, etc, etc., d'entrada em desagrada la idea, com a tu, Toni, de tot allò que és "grup de dones". És precisament allò que no vull: haver de parlar com a dona. Reclamo el dret de parlar com a persona. És semblant al tema del nacionalisme: sempre hem d'estar recordant que som catalans? Crec que aquesta lluita l'hem de fer homes i dones, com qualsevol altra injustícia social, i també m'ha estranyat que una altra vegada l'acte del dia de la dona treballadora l'organitzi el grup de dones, de la mateixa manera que trobaria espantós que hi hagués un grup d'homes.
Ei, amb tots els respectes i agraïment per la gent que heu organitzat l'acte.
Jo vindré amb molt de gust, i amb moltes ganes de veure el documental.
Ara començo a llegir coses sensates! I dites per dones! I mira que és senzill. De vegades hi ha reiteracions que poden anar en contra del missatge que es vol donar. Celebrem el vuit de març i l'onze de setembre i el primer de maig com si anéssim a missa? O aquestes reivindicacions les mantenim la resta de l'any? No accepto que em diguin masclista perquè m'agradin els pits de les dones, ho sento. I encara no tots, lògicament.
Jo em nego a acceptar una societat o un acte que fa discriminacions o discersions per motiu de sexe. La igualtat és parlar de persones, humans o individus però mai d'homes o dones.
La injustícia més gran és tractar de forma igual allò que és desigual. És una cosa que sempre em fa por.
I és evident que els maltractaments a les dones són una flagrant realitat. Una mitjana de sou inferior a un 40% respecte a els homes, també i una suposada emancipació que les condemna a la triple jornada, també. Crec que està bé que aquests problemes i altres es tractin i s'insisteixi de forma específica, de la mateixa manera que els homes també tenen molts problemes que s'haurien de tractar de forma específica, i no es fa.
Dit això també penso que això "dels dies" és una forma de tranquilitzar consciències i oblidar-nos dels problemes la resta de l'any. Ni els partits d'esquerra són capaços de trobar mecanismes que facin evidents les injustícies i les solucionin sense haver esperar el recordatori "dels dies assenyalats".
Una cosa és tractar els problemes de forma específica, sigui del grup que sigui, l'atre és que en els grups d'esquerra encara hi hagi "grups de dones". Els aspectes específics de les dones, com qualsevol altre han de ser englobats en una política general, sino `sembla que es creen rèpliques més o menys progres de "la sección femenina".
estic bastant d'acord amb que no han d'haver grups de dones ni d'homes, dies de dones ni dies d'homes, en tot cas cal fer treball social contra les exclusions i compartir la temàtica. Serveixi d'exemple que dos homes de la coali han estat els que han engantxat els cartells de l'acte al casc antic i que un home de la coali ha dissenyat el cartell. La qual cosa vol dir que almenys en aquest sentit un té el "problema" resolt. TEMA "DONA", evidenment, Toni, Núria, Martí i Pere, i tant que cal compartir la preocupació comuna entre homes/dones i "coses" sobre el sentit historic i contemporani de l'exclusió social de la dona, i això és un problema dels homes i les dones, dels nens i de les nenes i de les institucions gubernamentals o civiques. Està bé commemorar, com també està bé reactivar la memòria de les dones que han fet història, qualsevol dia i des de qualsevol segment o anonimat. També, cal dir, un servidor, home, serà qui llegirà la moció sobre la dona, escrita per un altre regidor home (quim) en el proper ple municipal. O sigui, dies després del "dia" i amb la voluntat de trencar l'esquema dona=feminisme, i involucrar l'home en la temàtica sigui el dia que sigui. Salut i revolta cada dia.
em sembla que el cas de l'àngel i del Quim és paradigmatic. Dos tius enganxen cartells, fan mocions i moltes coses més sobre la dona treballadora, la qual cosa demostra que més que una colla de dones o una colla d'homes caldria un grup conjunt per organitzar coses com aquesta i que aquesta activitat fos una idea més en la lluita de tots els dies de cada any per homes i per dones i penso venir a l'acte doncs encara sort que la coali fa coses i la seva gent les prepara amb diferencia d'idees i això és positiu encara que sigui per un sol dia i a veure quans homes com els tres regidors marculins de Iniciativa fan alguna activitat sobre la dona i al mateix temps quantes dones etc.
bé, l'anonim penultim era jo, sognat: àngel
Jo estic molt orgullosa dels "homes" que fan de portaveus de la coali, sobretot després de l'assemblea de dissabte passat. Crec que va ser una exercici de comunió excel·lent, i no menteixo quan afirmo que em vaig emocionar després de la catarsi de l'Àngel. Em vaig reprimir perquè quan vas acabar el teu discurs vaig estar a punt d'aixecar-me i cridar: Tornarem a véncer!
Gràcies, però la veritat de tot és que el compromís intelectual de qualsevol persona passa per assumir la complexitat de cada dia, del passat i de l'esdevenidor. Tampoc té massa merit, la fusellada de conceptes de Foucault (dispositius de poder, contingències) i d'una certa heterodòxia marxista (no pas leninista), porten a aquestes frases. Però almenys procuro explicar que dubtar i llegir, contrastar i ampliar el camp de mira, és beneficiós per a tots. En Quim, però, va fer cum laude, i ara ens toca fer pinya per explicar el perquè de tot plegat.
Salut, Barça, soul, revolta, love & happiness!!!!!
no defalliu nois i noies de la coali, expliqueu les coses per crues que siguin, masculins i femenins o hermafrodites. Visca la coalició.
Aiiiii aquestes dones...... que reclamen i aconsegueixen junt amb els homes i gràcies a la paritat "Regidories de la Dona i de polítiques d'igualtat", és evidentment que és molt significatiu que uns Ajuntaments com els de Barna o/i de Badalona, p.ex., tinguin unes regidories amb aquesta especificitat. no creieu que és perque cal la significació a causa dels greus problemes que comporta la difeència de gènere?
Toni, a què et refereixes quan parles de transgressió??? i de collonada? Preveies ser prudent i demanaves excuses, doncs, dóna alternatives i apunta't al trio: Ritkjaard, Ronaldinyo, i Mourinyo, que a mí a parte de los guay lo transgresor lo ponen los malos. gustan, por transgresores.
celebrem el dia de la dona, lluitem la resta de dies i fem-ho homes i dones, junts per moltes coses, diferenciats per altres. com deia una pancarta: "iguals i diferents". I la diferència com a qualitat no pas com a dèficit entre sexes, doncs som persones tots
ah i m'oblidava una cosa: visca la coalició d'esquerres de premià de mar! doneu-li felicitats al Kim Caimel.
a tope i sense por!
si el primer de maig, el dia de la dona i l'11 de setembre, van acompanyats de la reivindicació quotidiana de la consciència social, dels drets de les dones (i de tots) i de la sobirania de Catalunya (des de qualsevol angle sigui o no nacionalista)...aleshores: benvingudes les diades commemoratives, i em consta que la coali i moltes esquerres així ho fan als parlaments, als governs, al carrer i a casa. Tot suma. encara que sigui deficienment.
unidos, variados, contradictorios pero entusiastas, esta es la Coalición que vale y a por todas niños y niñas
ens veiem al centre civic i en parlem
Escoltaré i miraré la peli i parlarem amb tranquilitat del que ens ocupa a totes i a tots divendres
M'encanten les celebracions.
Visca el meu aniversari, gràcies a ell cada cop faig més i més dies i també, malgrat o amb fortuny, sigui dit que tot depen del meu estat d'ànim, m'augmenten les meves arrugues, aquelles que si ets dona quin patiment i si ets tio osti, mira que n'és d'interessant!, s'ha d'assumir la desigualtat? s'ha d'assumir la diferència? S’ha de seguir mirant la desigualtat. Però és cert per a ells no passa tant el temps, que hi farem. La publicitat i els mass-media produeixen aquest tipus de monstres, anorèxics, bulímics, malalts del look i la moda, de la talla petita, consumistes i irrefrenables personatges desconsiderats amb qui més, amb la dona( alerta que l’home ,rotllo metrosexual, va pel camí) i que ens porta cap a una eterna adolescència..
Tots hi participem, ¿com ho fem per fer-ho millor? és ben difícil, és tan difícil com veure que la terra plora quan es queda sense espai.
Deia que celebro aquell dia, la tarda d'una tardor del 19.. ( són fonamentals les meves intimitats femenines!) quan una dona sense anestèsia em paria a crits mentre li cosien una cremellera de mig metre a la panxa. Ep, poca broma que encara passa...
Bé també santifico els 15 d'octubre, molta gent em truca, eiiiii, quina il.lu! aquell dia totes les tereses, som celebrades perquè es fan els honors a una altra dona, la que no benero però amb la que simpatitzo encara que només sigui per dir-se Teresa i per dir allò tan sublim de, vivo sin vivir en mí.... Sí el dia de les santes (que n'és de xula aquesta celebració per a Mataró, i la de Santa Teresa per la plaça de les Tereses) i per a Catalunya on el mateix 15 d'octubre també es recorda, què n'és de bo el record! i necessari, l'afusellament d'en Companys petant salves des del "castell" de qui sap qui es vol que sigui.
Celebro celebrar els meus dies, els dels que m'envolten i els dels meus símbols, sigui la diada de la dona, o l'arribada del solstici d'estiu, fent el rocio o compartint amb aquells que és seu el dia d'acció de gràcies.
Qualsevol d'aquests dies és ben bo per brindar si aquell que tinc al costat necessita que jo també alçi la copa i li faci els honors i jo feliç fent-ho.
Apa, me'n vaig a prendre una copa de cava (no vull cap altra espumós)mentre espero que qualsevol nit sortr el sol i això del món s'arregli.
A la vostra salut i a la meva!.
galls i gallines: sembla que teniu el galliner esvalotat! almenys hi ha ambient i polèmica i això vol dir vida, quina enveja, al partit que voto no es parla mai d'això, qui sap si em faré de la gent que sou d'IC-V...qui sap.
endora,
Jo, com tu, sí que crec en els rituals: les diades, celebracions... Està bé "anar a missa" periòdicament . I les nostres "misses" són aquestes. És tal com ho tenim organitzat. No em desagrada,però tampoc és garantia de res, ja ho sabem.
Publica un comentari a l'entrada