Hi ha dues relacions directes entre Xaviers i King Crimson. Xavier Ferrándiz, "Crimson", i Xavier Gascó, crimsonenc també. A tots dos els dedico el Lark tongues in aspic, obra bàsica, al Sound System de ràdio premià 95.2 fm del proper dimarts a les 9 del vespre.
6 comentaris:
King Crimson va néixer el 1969 amb una cançó premonitòria, "21st Century Schizoid Man". Un retrat esfreïdor de la societat actual.
Em quedo amb el darrer vers "Nothing he's got he really needs" (res del que ha aconseguit ho necessita de veritat).
Una abraçada
Xavier (crimson)
ep, estic repescant el blog a trossos...
Mira. Torna a funcionar!
molt be, angel. Aixo que les blogs es pengin (s'ha esborrat, s'ha eliminat, t'han atacat?) fa tremolar a qualsevol bloggero. Pero cal continuar, barques fragils al l'atzar, com el fantabulos piano de 'Cat Food' dels Crimson.
'No use to complain
If you're caught out in the rain;
Your mother's quite insane.
Cat food cat food cat food again'.
I totalment d'acord amb els teus records-analisis dels espais sonors: malgrat tot els peros i errors i mal rotllos dels ultims temps, malgrat la incompetencia burocratica de politics peix-bullits i apatics, queden grans nits. Espero que a brixton trobis la inspiracio i les ganes per altres histories.
ah, i reivindico tambe la meva condicio de Xavier-crimsonenc
xavier ferràndiz
xavier gascó
xavier ortells
què passa amb els xaviers i amb king crimson?
fabulós!
i ara afegirem un Joan: en Joan Bruguera, l'amic que va estimar King Crimson! el seu record estarà sempre entre nosaltres!
demà el sound system per ell: en Joan estava "i the court of Crimson King"
Publica un comentari a l'entrada