13 de febrer 2011

Revoltes i incerteses

“Siempre anacrónica, inactual, intempestiva, la revolución llega entre el ’ya no’ y el ’todavía no’, nunca a punto, nunca a tiempo. La puntualidad no es su fuerte. Le gustan la improvisación y las sorpresas. Sólo puede llegar, y ésta no es su menor paradoja, si (ya) no se la espera.”

Daniel Bensaïd.

Les incerteses i els resultats de les revoltes planen a l'altra banda de la Mediterrània però apunten a "l'abolició de l'estat de coses present" i posen al dia la vigència inclassificable del concepte de revolució. La centralitat del temps social hauria de determinar el curs dels esdeveniments. El trencaclosques, però, es complica per la multiplicitat d'interessos sobrevinguts. És el senyal de l'intempestiu i de la discordança dels temps.

...The time is out of joint.

(Hamlet. W.Shakespeare)

... i aquests temps -fora de joc, fora de mare- ens portaran el record de Mark Sandman (Morphine). Un dels nostres, i el recordarem en el Sound System del dimarts 15 a les 21 h. al 95.2 Ràdio Premià...el punxarem gustosament i per amor al seu art.

Vídeos de mark sandman

Mark Sandman interview - youtube.com
6 min - 27 Ag. 2009 - Penjat per behind007
Complete 1995 interview
Morphine - You Speak My Language - youtube.com
7 min - Good (1992)
També a: v.youku.com - vid3o.net
Morphine - Cure for Pain - youtube.com
4 min - Cure for Pain (1993)
També a: Dailymotion - MySpace - Metacafe

7 comentaris:

Jorko ha dit...

Un escrit curt i que fa pensar i donar voltes a la idea del que ha de ser l'objectiu de la politica perduda. Jo hi afegeixo que plantejar una revolta sense llibre d'instruccions és un bon antídot per trobar-li el seu caràcter universal i desprovist de dogmatismes i còpies mimètiques. De la mateixa manera ja que parlem amb metàfores pròpies del treball manual, caldrà tenir la caixa d'eines ben renovada per no caure en els maldecaps de les revolucions fallides i això va per les dues bandes del Mare Nostrum i em fa pensar en la rovellada màquina sindical que tenim a casa nostra i les inutils estructures i discursos dels partits professionals que semblen empreses publicitàries de colors variables.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

justament anava en aquest sentit el que apareix en el text de Bensaïd i en la meva aportació posterior.
Qüestió d'aplicar antídots, certament, en vistes a les derives de les revolucions "traïdes" o derrotades.

Llop Estepari ha dit...

No coneixia aquesta cita de Daniel Bensaïd però sembla que me l’hagi tret de la boca. Personalment hi estic totalment d’acord. M’agraden aquelles revoltes espontànies i aparentment no manipulades com les d’aquests dies als països àrabs de la mediterrània. Cal pensar que lluiten per les causes més fonamentals: per la llibertat, contra la dictadura, contra la pobresa. Cal seguir-ho de prop i veure l’evolució i els interessos que hi puguin sorgir. És un moment històric.
I la “nostre” revolta? El nostre punt de referència potser és el “maig francès”. Va ser una revolta que tots ens vam fer una mica nostre. La lluita era un altre: ideals, inconformisme, contra la societat de consum... Tot plegat va acabar polititzat i els seus dirigents “fagocitats” pel sistema. No vull dir que no servis per res. Però les expectatives es van quedar curtes.
Soc escèptic, però no vull dir que no sigui possible (les revoltes àrabs actuals també podien semblar fa uns dies impensables). Però continuo pensant que el canvi profund s’ha de produir lluny dels Partits politics, Sindicats (com els actuals) i altres Organitzacions que formin part del Sistema. Continuo pensant que la Xarxa és una eina fantàstica (i incontrolable) i el Poder econòmic és l’objectiu.
Bé, és per parlar-ne hores!

Salut!

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

estic d'acord, com ho estava Daniel Bensaïd, dels pocs que van liderar i continuar interpel·lant aquell Maig i que fins als seus darrers dies va ser company de la revolta invisibilitzada, company i mestre de la LCR, de la Quarta i amic de llibertaris i comunistes dissidents i heterodoxes.
Un amic comú teu i meu, en Xavi G., ha tastat les lliçons del "Bensa" i en podriem parlar llargues estones.

Salut!

Elena ha dit...

m'agrada Morphine i quan llegeixo això encara m'agrada més, si em permets una cosa totalment subjectiva et diré que el més important d'una revolta és el seu esclat i la durada que pot tenir que és el llamp que posa llum a la foscor de la dominació i si penso en paraules de llum i fosca crec que és precisament en aquesta dualitat on roman l'antidot del que parleu amb Jorko. La seva extensió està en no abandonar mai el llamp per poca llum que li resti. Ja que doneu pistes llibertàries, àcrates i del marxisme de lluita, tornem a pensar en que la revolució o és permanent o no ho serà. El sistema que estem suportant és una contrarevolució permanent i asfixiant del diner abstracte damunt el valor d'us, del productivisme il·limitat contra els bens comuns i dels beneficis damunt les vides i la pervivència dels pobles i del planeta.
Al nord, al sud i arreu.

morphine a la mida del que llegeixo i bona idea per mirar per la finestra amb els cascos.

Marc ha dit...

Hola Amics i amigues,
segueixo el debat i està força ben enfocat.

La cita de l'entrada és el "meollo" del tema de sempre de si les revoltes poden ser vehicles de canvi.

La part que segueix manté els mateixos interrogants i va bé.

El Jor-ko apunta coses que després torna a dir el Jordi Vendrell i d'aquest comentari del Jordi en faig un tall:
"Soc escèptic, però no vull dir que no sigui possible (les revoltes àrabs actuals també podien semblar fa uns dies impensables). Però continuo pensant que el canvi profund s’ha de produir lluny dels Partits politics, Sindicats (com els actuals) i altres Organitzacions que formin part del Sistema. Continuo pensant que la Xarxa és una eina fantàstica (i incontrolable) i el Poder econòmic és l’objectiu".

a la part final diu en Jordi partits, sindicats i altres organitzacions que formin part del sistema i jo estic d'acord amb l'afegit que no estic contra la politizació de les revoltes sempre i quan els partits revolucionaris i els sindicats revolucionaris realment ho siguin i puguin reinventar un maridatge entre ls idees de sempre de l'anarquisme, el cooperativisme social, el republicanisme radical i els corrents més o menys marxistes que no s'inspirin en el fracàs estalinista. A tot això li anirà molt bé que l'aire nou de les xarxes circuli però compte que les xarxes no siguin una arma de doble fil doncs potser un dia o el gran dia ens trobarem fent xarxa i la xarxa del poder ens enxarxarà a tots. Per això soc amic de la vella barricada i de la xarxa invisible i no fos cas que prenguessim mal buscant els companys i trobant-nos els orwellians guàrdies de les nostres passes.

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

Bensaïd de capçalera i vosaltres al seu costat. Jorko, Elena, Jordi, Marc...i per adobar-ho del tot, una cita enigmàtica del Hamlet de Shakespeare.
L'actualitat de la revolta convoca il·lusions i interrogants. És bo que sigui així i sense caure ens els paranys del dogmatisme, del determinisme i de les previsions oficials de l'estament opinador i tertuliaire.