28 de febrer 2011

Pessimismes i optimismes a la carta



Fotografia. Ernst Bloch, els anys de Tübingen.

El mar de fons d'aquests darrers dies convida a l'actualització lectora d'alguns clàssics de la dialèctica pessimisme-optimisme. Sovint han aparegut per aquestes pàgines les referències a Walter Benjamin ("organitzant el pessimisme") i a Antonio Gramsci ("el pessimisme de la raó i l'optimisme de la voluntat"). Repassant autors (retalls, frases subratllades amb llapis, punts de llibre) em torna a la taula el cas d'Ernst Bloch. Aquest pensador alemany està associat a la figura de Benjamin i, com ell, desplega una obra descomunal entorn dels conceptes d'utopia, esperança i història. Els treballs, sempre didàctics, de Michael Löwy menen a Ernst Bloch (i a Benjamin, naturalment!) gràcies a allò que Löwy denomina -amb permís de Goethe- "les afinitats electives". La metodologia de Michael Löwy és un continuum d'interseccions que porta d'un univers a un altre. Löwy va entrevistar Bloch l'any 1974 a Tübingen (ciutat universitària de visita molt recomanable i de la qual en tinc un record personal imborrable, on hi van deixar les seves emprentes el mateix Bloch, Hölderlin i Hegel).

Fotografia: Löwy llegint el seu llibre sobre el pensament insubmís de Franz Kafka.

Aquests dies repassant el cas Bloch, llegeixo l'entrevista que li va fer Löwy i, al mateix temps, intento "treure punta" i destriar el blat de la palla dels esdeveniments imprevisibles i intempestius que viu el món àrab (sense oblidar la revolta viscuda i "poc televisada" d'aquests dies a Wisconsin, USA). Bloch parlava amb Löwy del proletariat que no "necessita pressupostos morals per revoltar-se contra l'opressió i l'explotació" i del paper sempre ambivalent dels intelectuals "desclassats" davant dels dilemes ètico-morals. L'entrevista Löwy-Bloch ha estat capturada d'un magnific llibre de Michael Löwy, Juifs Hétérodoxes, que segueix un treball anterior sobre els pensadors i escriptors jueus centreeuropeus (Redención y utopía).


Refrescant la memòria (o sigui, estirant llibres vells de les prestatgeries) recupero un exemplar extraordinari del filosof italià Stefano Zecchi dedicat a Ernst Bloch ("E.Bloch. Esperanza y utopía en el comunismo", un exercici més d'afinitat electiva on hi podem trobar Benjamin, Lukács, Thomas Munzer i el que es bifurca de tots ells). Zecchi repassa el pensament de Bloch en relació als esdeveniments que marquen les històries i els estats de (des)ordre i barbàrie:

"Es necesario entonces que el tema recurrente del optimismo militante no quede entendido como una vivencia serena que crea en la resolución de los conflictos existentes con el paso del tiempo, es decir, que no sea entendido de un modo tal que su interpretación constituya una forma de mecanicismo histórico apriorísticamente determinado, de modo que la superación de lo negativo pueda llevarse a cabo a través de la absoluta e inefable dialéctica de la negación de la negación: que el curso de la historia no presente un desarrollo lineal tendente progresivamente a lo mejor, pero que, por ejemplo, destruya como la guerra del Peloponeso y la de los Treinta años, los campos de concentración nazis y el genocidio imperialista en Vietnam constitutivos de esa 'dura nada' que no deja espacio para ninguna negación de la negación, y que constituye para Bloch la realidad del mal que no posee ninguna negación dialéctica".

Dit en paraules del mateix Bloch:


"No se necesita un gran esfuerzo para alcanzar ese pesimismo que constituye el conjunto del optimismo militante...el optimismo solo está justificado si es militante, y jamás si está decidido; el optimismo en esta segunda forma no sólo opera negativamente frente a la miseria del mundo, sinó también estúpidamente".



Bloch, Benjamin, Gramsci, Zecchi...doncs, associant noms a una idea més o menys volatitzada que sovint ens torna impregnada d'actualitat: L'esperança. Precisament és l'esperança el gran motiu de la més ambiciosa de les obres de Ernst Bloch: El principi esperança.
Qui vulgui anar directament al Bloch més planer, microscòpic,
benjaminià, observador, col·leccionista i amic de les coses petites...un bon llibre: Huellas (Ed. Tecnos/Alianza). Genial!

  1. Vídeos sobre wisconsin capitol

    Wisconsin's Crowded Capitol: Collective ...
    10 min - 17 Feb 2011
    Subido por PBSNewsHour

    youtube.com

13 comentaris:

Pau ha dit...

quanta teca! anotarem les referències. merci.

jordi vendrell ha dit...

Oportú!! Començava a ser necessari un apunt sobre els conceptes “Optimisme” i “Pessimisme” aplicats a la consciencia social i a la voluntat de canvi. El fragment d’Ernst Bloch és una reflexió contundent.
Bon apunt! Me’n vaig a buscar informació sobre la revolta a Wisconsin (no en sabia res).
Salut!

El missatger ha dit...

M'agrada la idea de pensament positiu, és a dir, lúcid, que veu la realitat, però que no es queda passiu sinó que intenta canviar-la, mantenint l'esperança en el temps del Messies benjaminià.

Tot just ara estic llegint Redención y utopía: sensacional.

Un submarí on hi ha com a fil musical soul (el de veritat), reggae i dub és un submarí on demano ser admès com a grumet.

Salut i llibertat!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

caram Missatger!!!
benvingut al submari...però no com a grumet! Almirall, com a mínim!
lector de Lówy (ja comentarem el llibre "redención y utopía", el tinc a la capçalera de la biblioteca domèstica), amant del soul, el reggae i el dub, caram quines credencials! Ja pots comptar amb un bon camarot al Seaview!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola Jordi,

francament quan vaig trobar la frase de Bloch sobre el pessimisme vaig pensar en totes les converses esterils on sovint edifiquem un castell de pessimismes i optimismes passius i escepticismes impostats o a la defensiva. De Wisconsin ja en temim imatges l youtube i l'he passat un enllaç al teu blog.

Pau (de Vilassar de Mar?), gràcies per la visita i seguim en línia.

salut!

Pau ha dit...

Hola,
quasi encertes, no visc a Vilassar però be a prop a Argentona,torno a di que bona teca la del post.

David ha dit...

Com a pessimista de mena em sembla que em convé una mica d'optimisme. Per altra banda, m'interessa moltíssime aquest Juifs hétérodoxes, l'existència del qual desconeixia. Salut!

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

Hola David,

aquest llibre el vaig aconseguir a La Central i és una actualització del que Löwy va tractar a "Redención y utopía" que, com aquest, és una panoràmica sobre els pensadors i escriptors jueus centreeuropeus. En aquesta ocasió hi trobaras l'entrevista històrica Löwy/Bloch, més llum sobre Benjamin, Arendt, Franz Rosenzweig, Lukàcs, Gustav Landauer, Gershom Scholem i una caracterizació d'un altre outsider - francès però afí als autors centreeuropeus - com és el cas de Bernard Lazare (jueu, llibertari, romantic, on semblen convergir totes les "afinitats").
Apassionant. Consti que aprofito per recomanar el teu blog (premeu damunt la corresponent icona), ja que és una font constant de referències culturals centreeuropees i de l'Europa Oriental de referència.

Salutacions!

Jorko ha dit...

les heterodòxies ben assimilades sñon com antidot contra la malaltia dogmàtica.

Walter Benjamin possiblement és el pemsador que ha sabut millor reflexar una línia màgica entre materialisme i idealisme i va obrir una llum que va ajudar al revifament del marxisme i que ara després de la descomposició de l'aberració sociètica ens retorna amb molt més vigor.

Bloch va rebre el castic dels estalinistes de la DDR per dir coses semblants

els dos ens ajuden a fer cami de revolta

"Tati-Pagès-Soulbizarre" ha dit...

justa la fusta company jorko, antidots i vitamines combinades contra el dogmatisme!

Anònim ha dit...

el Àngel de la Historia huye del ajedrecista enano; del conocimiento como recuerdo de lo sido; del pasado como anuncio inapelable del futuro. Rompe con su espada la conexión mecánica y previsible y abre un nuevo espacio para la utopía...y el cuidado de lo no nacido. En esa grieta angélica florecen las flores más delicadas y menesterosas...Utopía, esperanza y marxismo revolucionario.

Molt bé Àngel

kinomoriarti ha dit...

ha sortit anònim, perquè no se com funciona això. Sóc el Kino.

àngel ha dit...

moltes gràcies Kino, i benvingut al blog...perfecte aquesta tesi ben triada de Benjamin: el jugador d'escacs!