PREMIÀ, ESTATUT, SOUND SYSTEM, DISCOS, TRINIDAD & TOBAGO, CAMINANTS DE MATINADA

El cap de setmana es podria sintetitzar en quatre o cinc coordenades intempestives.

a) l'homenatge permanent al vinil casolà gràcies a una entrada considerable de valuosos discos al meu sound system particular, de la mà de l'altre Àngel, el del Club Pop-Art de Lleida. Material de culte: enregistraments Studio One, Treasure Isle, rareses llatines, psicodèl·lia, garatge...crec que la xarxa còmplice del soterrani premianenc va prenen forma i que, ben aviat, facturarem el relleu als múltiples intents, no reeixits del tot, en matèria sonora. És un avís, l'estiu s'acosta.

b) la selecció futbolaire de Trinidad & Tobago està a l'altura de les previsions. 0-0 amb Suècia. Anem bé i ho celebrarem amb un SOUND SYSTEM (Ràdio Premià 95.2 fm, dimarts a les 9 del vespre) en edició especial dedicat a les sonoritats trinitariotobaguistes. El món dels Steels Drums /Pans, el Calypso i el Soca, a la ràdio local en format Stereo2. A la salut dels oïents!

c) aquest cap de setmana, Premià ha viscut diversos actes de carrer i local. La festa anual de l'AVECA, havaneres i xapes de cava (insòlita combinació), els 25 anys de caminades a Montserrat des de Premià de Mar, una festa brasilenya al Centre Cívic (desvinculada en ànima, esperit i contingut de l'entranyable Brasil 08330 d'altres primaveres), l'actuació de la banda Kativa (amb el suport d'un públic intergeneracional presidit per el Ramon Sala, pare de baixista i eminent ciclista i manobre roig -a la nostra seu-). Una consideració sense mala sang: és necessari que tots els actes locals del tipus que siguin, hagin de portar una banda sonora addicional de tabalers i grallers?

d) un gran desplegament de gent de la Coali en varis fronts, fent campanya visual per l'estatut, treballant a les obres de la nova seu i rebent visites de nous còmplices. Estem creixent.

e) les bases d'un projecte audiovisual sobre la memòria discogràfica d'en Ramonet77 i l'Àngel Pagès. En parlem, prenem apunts i definim contextos.

f) el debat de l'estatut, format televisiu, evidencia un cert abisme entre dirigents polítics, periodisme i públic en general. Començo per els de casa: estic amb el Sí. Del que es tracta és de definir el marc institucional per fer política i societat en el dia d'avui i en els dies dels anys immediats. La via gradualista em sembla encertada. Ara tocarà exigir dels futurs governants una manera de fer considerablement diferent a la que hem patit. Nous protagonistes,noves bases per una reedició del govern catalanista i d'esquerres (noves bases, quedi clar). Els roig/verds, vist el debat, comencem a necessitar noves cares (ànims a Joan Herrera, Raül Romeva i Dolors Camats). El Carod em sembla que està fora de joc (es va creure que acceleraria el ritme del país amb el seu únic guió). El Mas, ai! aquest està en fase ascendent, i gràcies als errors dels altres. En Maragall no hi era, ni en Montilla, ni la Manuela (Iceta em va agradar, però ahir no li tocava). I en Piqué? doncs com correspon a la gent del PP: dir que NO i fer el mateix que ERC amb una papereta que no admet matissos.