01 de juny 2010

PROU IMPUNITAT



Prou impunitat.
Dissabte 5 de juny.
17.30 hores
Manifestació a
Barcelona.
Jardinets de Gràcia.


4 comentaris:

M ha dit...

què bèsties que són!

premià de marx ha dit...

les primeres victimes del sionisme i de les politiques de l'estat d'Israel són els propis jueus i la tradició cultural i les avantguardes del pensament i de les arts que molts, i tants noms anònims o coneguts que han aportat i aporten al món de la llibertat. El brutal atac de l'estat d'Israel fa mal a tothom i al propi poble jueu d'arreu del món.
Si Benjamin, Bensaïd, stefan zweig, marx, arendt, caneti, etc... aixequessin el cap!

Sonia ha dit...

me parece una importante explicación la que hace Premiá de Marx en relación a la distinción necesaria que hay que tener presente entre el sionismo y lo que realiza el estado de Israel y aquello y aquellos que integran la cultura judía laica o religiosa de todos los tiempos y totalmente alejada del sionismo, los casos que sin duda conoces por tu mismo blog, de walter benjamin o hanna arendt son muy ilustrativos y en el primer caso es conocida su animadversión a incorporarse al movimiento pese a las llamadas de su mejor amigo Gershom Scholem.

La causa de Palestina está sometida a las artificicalidades coloniales del reparto imperial de oriente medio, los perdedores, como siempre, los pueblos, judíos, palestinos, todos sometidos a la locura imperial y patriótica.

lamentable

Àngel 'Soulbizarre' ha dit...

la conversió de les identitats en subjecte polític planteja el problema de la dissolució dels antagonismes de classe i el parany de la uniformitat dels pobles en un mateix estament. Aquest fenomen neutralitza l'avenç vers una societat alliberada del capitalisme (que és el sistema que causa les desigualtats). Normalment, especialment des de les revolucions burgeses, les classes dominants han activat un dispositiu molt eficaç per disoldre els antagonismes fent creure que el conjunt d'un poble té els mateixos interesos i confrontant pobles entre ells. Una absurda lluita de pobres contre pobres, pobles contra pobles. Un dispositiu que passada la guerra mundial s'accentúa amb la doble decadència dels relats emancipadors en mans de l'estalinisme i de la socialdemocràcia integrada en els estats-nació. Amb aquest buit, no ha de resultar estrany que la politització de les identitats serveixi per mantenir un estat de coses basat en la despolitizació de l'economia i, per tant, en el buidatge de la política o la seva transformació en un domini propaganistic i merament gestionari.
Amb un renaixament de les propostes de classe i des de baix, fins i tot el conflicte arab-israelià prendria una altra dimensió. Enmig de les controvèries d'identitat, apareixerien nexes socials en totes direccions. El mateix passa a les nostres latituds, caracteritzades per l'escisió entre política i economia i per una reduntant agitació dels espectres de la identitat. Sense ser contrari al desenvolupament del fet nacional, soc del parer d'establir una distinció entre el marc nacional i la diversitat de subjectes que integren aquest.